IluroSport » L’any 1916 arriba el primer títol de l’Iluro SC, el de campions del Litoral

L’any 1916 arriba el primer títol de l’Iluro SC, el de campions del Litoral

Records… núm 141

La temporada 1914-15 (veure Records 108) havia estat plena de polèmiques entre jugadors i seguidors dels dos equips mataronins, i va acabar amb la desaparició del Mataró FC, que deixava l’Iluro SC com a únic representant local en aquell novell món del “foot-ball”. Fins aquell moment, en què seria creat el Col·legi d’Àrbitres, els partits eren arbitrats per aficionats, que solien designar-se en el moment de començar el partit escollits d’entre els espectadors. Uns espectadors que anaven creixent en nombre i també en apassionament pels seus colors a tot arreu. Eren els temps en què el diputat de Corts, Carles Padrós, anunciava que les seves gestions havien fructificat i així començaven a la nostra ciutat les obres de l’anomenat “Desvío de Cauces” que seria inaugurat el dia 29 d’octubre de 1916.

Primer partit internacional

El dia 15 de setembre de 1915 es va jugar enmig d’un gran ambient l’anomenat “Primer partit internacional” amb la visita de l’Alemania FC, que estava format per jugadors que a causa de la Primera Guerra Mundial no podien tornar al seu país i residien a Barcelona. No eren res de l’altre món, perquè l’Iluro els va derrotar per 6-0. Però l’expectació va ser enorme i més de mil persones van veure el partit i van sortir-ne entusiasmades.

Amb l’arribada de Joan Sans l’equip creix

A finals de la temporada anterior en un partit amistós en què l’Iluro havia derrotat un equip anomenat Los Neutrales (format per jugadors del FC Barcelona i de l’Espanyol), ja havia debutat a l’equip groc-i-negre, Joan Sans Amat.

Joan Sans en la portada d’una revista de l’època que s’editava a Barcelona

Aquest jugador era un mataroní que havia format part de la plantilla del FC Barcelona, sent capità del segon equip blaugrana, i que pressionat per antigues amistats havia fitxat per l’equip de la seva ciutat, quan el futbol estava arrencant a Mataró. Ell, junt amb Lleonart i Blanchart, van formar part d’una “selecció de les comarques” que va derrotar a Terrassa a una selecció de Barcelona per 6-2. Indubtablement, va ser un gran reforç per a l’equip ilurenc.

Primer títol de l’Iluro, campions del litoral

El campionat de 2a categoria en el grup anomenat del “litoral” amb la desaparició del Mataró FC (que no tenia res a veure amb el CE Mataró actual, que va ser l’hereu de l’Iluro SC) va quedar reduït a tres equips: Iluro, Bètulo de Badalona i Sbart de Vilassar de Dalt. Amb la circumstància que el Comitè Provincial va disposar que tots els partits de la segona volta es juguessin a Mataró, perquè el camp reunia millors condicions, en un temps en què costava de trobar-ne de reglamentaris.

En una curta competició els ilurencs amb 8 punts, van aconseguir el títol, que era el primer de la seva, aleshores, curta història. Havien guanyat tots quatre partits, amb 22 gols a favor i només 2 en contra. Segon va ser l’Sbart amb 3 i tercer el Bètulo amb 1 sol punt.

Formaven l’equip els següents jugadors: Salvi Mateu –també conegut per Ribas–, Joan Lleonart, Orestes Nogués, Miquel Anglada, el capità Joan Sans, Santiago Sans, Antoni Salas, Salvador Oller, Francisco Pujol, Martín Apricano, Joan Camats, Adrià Giménez, Agustí Costa, Alexandre Blanchart, Gaspar Duran i Fèlix Pibernat.

Els campions del Litoral, amb Adrià Giménez, Pujol, Camats, Costa, Blanchart, Pibernat i Sans (drets) i Salas, Salvi, Lleonart i Piqué (asseguts) / Foto: Llibre “Història de l’Iluro SC”

Hi havia un equip de gran nivell amb jugadors que, segons es deia, es podien comparar amb els millors de la 1a Divisió d’aquells temps, amb el porter Salvi, una defensa infranquejable formada per Camats i Lleonart, amb Sans dirigint des de la posició de mig-centre i amb un davanter com Blanchart que era conegut com el “Pichichi” de l’Iluro en uns temps en què aquell jugador era la gran figura del moment en l’àmbit espanyol.

El títol va ser rebut amb entusiasme pels afeccionats i es va oferir un homenatge als campions a l’Hotel Montserrat amb assistència de 150 persones.

Viatge a Mallorca, primera sortida fora de Catalunya

Després del campionat del litoral i abans de jugar contra els campions dels altres grups de la 2a categoria, es varen disputar alguns amistosos exitosos, amb un destacat empat a 3 gols contra l’Atlètic de Sabadell, que era equip de la 1a Categoria.
El més notable de tots ells va ser el que va portar l’Iluro fins a Mallorca per jugar contra l’Alfonso XIII de la capital balear el dia 30 d’abril, en el primer desplaçament fora de Catalunya de l’equip mataroní, i fet sense jugadors com Camats, Blanchart, Pujol i Salas, que estaven seleccionats per jugar amb la Federació Catalana un partit contra Àfrica. El partit jugat a Palma de Mallorca va acabar amb empat a 3 gols i a la premsa balear es deia: “Nos visitó el Iluro de Mataró, del que quedarà en nosotros imperecedera memoria. El partido resultó hermoso y competido. Se notó en los catalanes algo de cansancio debido al viaje, però no por eso dejaron de hacer una exhibición, viéndose en ellos maestria que suplió la falta de facultades. Fue una tarde de satisfacción y de gloria para nuestros equipiers, porque esto representa un empate con un equipo tan formidable como el Iluro SC”.

Aquesta bona rebuda i la immillorable impressió que va deixar l’equip mataroní a les Illes, no es va repetir poc després en el primer partit jugat a Barcelona, davant del reserva blaugrana. A la revista “Foot-Ball” es parlava del “chungeo” a què va estar sotmès l’equip mataroní per part del públic a causa de la superioritat blaugrana.

L’Stadium, un altre equip que comença a destacar

A principis de 1916 un altre equip va anar agafant força al firmament futbolístic mataroní, l’Stadium, que jugava al camp que duia aquest nom, conegut també com les pistes de Mossén Plandolit i que més endavant ho serien del CA Laietània. Aquest equips durant un temps va intentar, sense èxit, eclipsar a l’Iluro, amb noms com Sauleda, Olleta, Jubinyà, Reig, Cañellas, Guardia, Manent, Viseto, Julià, Pujol i Serra.

Zamora a Mataró per la Fira

Un altre dels ídols del moment, era el porter Ricardo Zamora, que jugava a l’Espanyol. La vinguda d’aquest equip per la Fira va despertar una expectació impressionant. Els blanc-i-blaus amb un Zamora imbatible varen imposar-se per 0-4, amb el seu joc característic de “fuerza, zancadillas i cargas”, segons deia la premsa local del moment.

No es juga la fase final

L’equip estava en molt bon moment, però no així les arques del club. Aquest fet va impossibilitar que l’Iluro jugués la fase final del campionat de 2a Categoria, perquè s’havien de jugar els partits en camp neutral i no es podien pagar els desplaçaments. En canvi, es va demanar als equips que vinguessin a Mataró a jugar, i hi varen accedir, ja que els punts eren per a ells. Demostrant el potencial groc-i-negre varen caure aquí l’Europa (4-1), el Júpiter (5-0) i finalment també el Terrassa (3-2), quan aquest equip ja era campió. Varen jugar aquest partit: Salvi; Mirats (que venia procedent de l’Internacional de Barcelona), Lleonart; Anglada, Sans, Piqué; Pujol, Fàbregas, Pérez (procedent del reserva de l’Espanyol), Camats i Giménez.
El cas és que pels motius citats abans l’Iluro era un equip de casa i rarament es desplaçava, i fins a finals de 1916 només va disputar amistosos al seu camp.

Jaume Baladia nou president

El mes de juny de 1916 havia accedit a la presidència de l’Iluro el Sr. Francisco Camín, en una junta on també hi era Joan Sans, però va durar poc al càrrec, ja que al mes de gener de 1917 el va substituir el Sr. Jaime Baladía, quedant Camín com a vicepresident. El Sr. Baladia, era molt conegut a l’ambient barceloní, sobretot al blaugrana, i l’any següent va arribar a la vicepresidència del FC Barcelona, i això facilitaria les visites de l’equip blaugrana a Mataró. Entre els directius hi figuraven personalitats Josep Maria Fradera i Marcelo Klein. El projecte més important era el de traslladar el camp de joc de l’Iluro.

Pintura retrat del Sr. Jaime Baladía /Llibre “Història de l’Iluro SC”

No hi ha campionat de 2a categoria

La temporada 1916-17 els clubs volien jugar el campionat de 2a categoria, i fins i tot havien pagat els drets d’inscripció, però l’organització de la Federació era pèssima i el campionat no es va jugar. Els clubs van sobreviure jugant amistosos. En un d’ells va visitar el camp de l’Iluro l’equip reserva del FC Barcelona, davant del qual l’Iluro va aconseguir un brillant empat a tres gols, en un partit en el qual la premsa va dir que “el Barcelona va perdre les seves simpaties pel seu joc brut, impropi de mestres”. A l’equip blaugrana hi jugaven entre altres Sagi-Barba, que més endavant seria internacional, i míster Jack Greenwell, el tècnic blaugrana que, més endavant, faria una estada aquí durant uns mesos per tal d’instruir els jugadors mataronins.

Trasllat al nou camp

Situació de l’antic camp de l’Iluro, i del que passaria a ocupar l’any 1917, que havia estat del Mataró FC / Foto: Llibre “Història de l’Iluro SC”

La Junta sí que estava per la seva tasca i va subarrendar el terreny de joc del Foment Mataroní, on havia jugat el Mataró FC, i que estava situat tocant al Convent de les Caputxines, on ara hi ha passa la ronda (veure Història del Camp del Centenari). Les obres de millora van anar a bon ritme i el dia 20 de maig del 1917 estava prevista la inauguració amb la visita del Terrassa, però unes fortíssimes pluges obligaren a l’ajornament. Després els dies 27 i 28 es va fer una estrena oficiosa amb partits contra Europa (victòria per 5-1) i Sants (4-1), amb presència a l’equip mataroní dels jugadors del Barcelona, Alfaro, Reig i Blanco.

No obstant això, la inauguració oficial se celebraria uns dies després, com veurem en el próxim número.