IluroSport » L’any 1924 neix Sport Ciclista Mataroní, que es dedica a la carretera tot esperant el velòdrom

L’any 1924 neix Sport Ciclista Mataroní, que es dedica a la carretera tot esperant el velòdrom

Records… núm 158

La nostra ciutat havia tingut, ja des del segle XIX, gran tradició en ciclisme –o velocipedisme com es deia en aquelles primeres èpoques– gaudint gairebé sempre d’un Velòdrom, primer al Callao, després al Parc i més tard a la carretera de Mata (ho podeu llegir a Records-7). També van proliferar els clubs, com la Unió Ciclista de l’Sport Mataronès, el Club Velocipèdico de Mataró, i el Pedal Mataronès, que organitzaven grans festivals que feien les delícies de tota mena de públic. Tot aquest gran ambient, i això ha passat sovint a Mataró en aquest esport, es va refredar de manera important al començar la dècada dels anys vint. A l’inici de l’any 1923, el diari “Mataró Esportiu” publicava un article titulat: “El ciclisme ha desaparegut per sempre de la nostra ciutat?”.

Neix un nou club: Esport Ciclista Mataroní

Però no, no va desaparèixer. Al contrari, com si aquell article a la premsa hagués motivat els afeccionats ensopits, aquell mateix any 1923 la Societat Iris va organitzar una cursa de 52 km guanyada per Joan Pera, per davant de Narcís Masgrau, i a primers de l’any 1924 es va constituir un nou club: l’Sport Ciclista Mataroní, presidit per Anselm Nogueroles, amb Rossend Bosch de vicepresident, Valentí Ubach de secretari i Joan Pera de tresorer. Aquest nou club, pel fet que Mataró s’havia quedat sense Velòdrom, dirigia els seus esforços al foment del ciclisme en carretera, tot i que a poc a poc aniria en augment l’interès per recuperar aquella instal·lació per a la ciutat.

Anselm Nogueroles primer president d’EC Mataroní / Foto: llibre “Més de Cent Anys d’Esport a Mataró”

Els dirigents d’aquest club eren en la seva majoria obrers i treballaven sense descans pel bé de l’esport que estimaven formant-se un bon grup de corredors: Pera, Noguer, Salomó, Mons, Viñals, Dominich, Masgrau, Claramunt, Canals i sobretot Josep Romagosa, que va participar en nombroses curses per tot Catalunya, aconseguint grans èxits per al club que portava els colors blanc i morat.

Cursa ciclista pels carrers de Mataró / Foto: S.Carreras Oliver, Llibre “Més de Cent Anys d’Esport a Mataró”

Joan Pera Pubill va ser el guanyador del primer campionat local organitzat pel nou club el mes de febrer amb recorregut de 48 km i amb sortida i arribada al Cafè del Centre (a la plaça de Santa Anna, 8) on el club tenia el local social. També sortien a córrer fora, i Narcís Masgrau va ser el primer en categoria de neòfits en el Gran Premi Peugeot organitzat per la UE Sants, una entitat clau en la promoció del ciclisme a Catalunya.

Uns anys de gran activitat

L’any 1925, amb motiu de les Festes de Les Santes, l’Sport Ciclista Mataroní va organitzar una cursa amb el mateix recorregut que s’havia fet deu anys abans, quan el Club Pedal Mataronès havia organitzat el I Campionat de Mataró. L’any 1915, Arcadi Arissó, que ja era el president del club organitzador, havia guanyat invertint un temps d’1 hora i 3 minuts per fer el recorregut de dues voltes al circuit de Llevant, que sortint i arribant a Mataró passava per Argentona i Vilassar, amb un recorregut aproximat de 15 km. Aquest circuit havia estat estrenat l’any 1910 amb una important cursa automovilística, com vam veure en els Records 106.

Arcadi Arissó / Foto: llibre “Més de Cent Anys d’Esport a Mataró”

Deu anys més tard, no s’havia millorat encara el registre, i el detentor del rècord, Arcadi Arissó, va fer donació d’un Trofeu molt artístic i espectacular, que va ser guanyat per Joan Salomó, que amb un temps de 58:14 va establir un nou rècord per als prop de 30 km del recorregut, superant en aquella prova a Josep Romagosa. Aquest últim, posteriorment va aconseguir el títol de campió local sobre un recorregut de 70 km. També es va celebrar el 1r Campionat Ciclista d’Excursionisme, una mena de precursor del Mountain Bike actual, i que va ser guanyat per Gabriel Viñals.

L’any 1926, Joan Salomó va guanyar la segona edició del “Trofeu Challenge Arissó” amb un nou rècord de 56:48, superant només per 4 dècimes a Josep Romagosa, corredor que, per la seva part, tornaria a aconseguir el títol de campió local.

Sortida d’una cursa als anys vint / Foto: Salvador Conesa, Arxiu JGC

La Volta a Catalunya passa sovint per Mataró

En els anys 1923, 1924 i 1925, la Volta havia passat per la nostra ciutat, en alguns casos en horaris intempestius, com l’any 1924 en què va passar a les 5 de la matinada, en una etapa Barcelona – Figueres, que sortia de Barcelona a les quatre. L’any 1926, en la 9a edició de la cursa cilcista catalana, la Volta passava per quarta vegada per Mataró. Era un horari una mica més normal (a les 8 del matí), i Anselm Nogueroles va fer una crida per animar els ciclistes al pas pel Camí Ral. Van passar el dia 29 d’agost, enmig d’un gran ambient, en el decurs de l’última etapa Sant Feliu de Guíxols – Barcelona. Dies després el president del club va agrair les col·laboracions per les despeses del reavituallament fet a Mataró.

L’any 1927 els mataronins Josep Romagosa i Narcís Masgrau van participar en la 10a Volta a Catalunya. El primer va acabar en 15a plaça i onzè d’entre els corredors espanyols i el segon no va poder acabar. En l’última etapa Caldetes – Barcelona, els corredors van tornar a passar per Mataró “enmig d’un doble i espès cordó de públic, per uns carrers estrets que van posar el gran grup en fila índia”, com es podia llegir a “El Mundo Deportivo”. Romagosa, uns dies després, va rebre un homenatge per part dels simpatitzants del club, que ja presidia Valentí Ubach.

Josep Romagosa / Foto: Llibre “Més de Cent Anys d’Esport a Mataró”

Una gran “Festa del Pedal”

Però a poc a poc es va anar desinflant l’ambient altra vegada, i fins i tot l’any 1929 a la premsa es deia que de l’Esport Ciclista només se sabia de la seva existència gràcies al rètol que hi havia al seu local social.

L’any 1931 es va celebrar a Mataró la sisena edició de la Festa del Pedal, un esdeveniment benèfic en el qual milers de ciclistes varen venir a la nostra ciutat. Aquesta festa recordava un Gran Míting Ciclista que havia tingut lloc l’any 1911, i que havia estat una gran trobada de més de mil amants d’aquest esport vinguts a la nostra ciutat d’arreu de Catalunya. La nostra ciutat havia estat escollida per la Unión Velocipèdica Española perquè aquí s’estimava molt el ciclisme i quedava garantit l’èxit. Vint anys després es mantenia l’afició i es van batre tots els rècords, ja que van ser 5.300 els participants i es van recaptar 4.700 pessetes, que eren molts diners en aquell temps.

Grup de ciclistes mataronins davant de Santa Anna, als inicis dels anys trenta / Foto: S.Carreras Oliver, llibre “Més de Cent Anys d’Esport a Mataró”

Però Esport Ciclista Mataroní continuava ensopit, i va ser l’Iris el club que aquell any va organitzar el Campionat de Mataró, que va ser guanyat per Antoni Esteve. Aquest ciclista era un dels millors ciclistes mataronins de l’època, i corrent pel Montjuïc va acabar en 35a plaça d’una Volta a Catalunya, que va tornar a passar per la nostra ciutat, com també ho havia fet l’any anterior.

Liquidació del club… i immediata reconstrucció

A finals de l’any 1931 es va produir la liquidació d’Sport Ciclista Mataroní repartint les 116 pessetes que hi havia a la caixa entre Antoni Esteve per la seva participació en la Volta i entre entitats benèfiques.

Tanmateix, l’afició al ciclisme no podia morir i el mes de març de 1932 es va “reconstituir” el club amb el nom d’Esport Ciclista Mataroní, ja catalanitzat, amb local social al Bar Canaletes i sota la presidència de Josep Lloret, que l’any següent cediria a Gabriel Viñals.

L’any 1933 es va celebrar el I Gran Premi per a neòfits amb 70 participants, guanyat per Fèlix Cortés, igual que el Premi de Les Santes. Aquest va ser el ciclista mataroní més destacat en els anys següents i l’any 1934 va guanyar la prova social d’ECM consistent en dues voltes al Circuit de Llevant amb un nou rècord de 54 minuts, per davant de Salomó que va fer un temps de 55:05.

Sortida de la cursa social d’EC Mataró/ Foto: S.Carreras Oliver, Llibre “Més de Cent Anys d’Esport a Mataró”

Fèlix Cortés en el “Trofeu Masferrer”, una prova clàssica del ciclisme català, va quedar tercer de la general i primer d’independents, i també va guanyar la primera contrarellotge celebrada a Mataró amb un temps d’una hora i 26 minuts per recórrer els 50 km. L’ambient havia renascut i aquell any Cañardo, Trueba, Esquerra i Morelli van visitar el local social, en arribar de la Volta a França.

Fèlix Cortés un dels ciclistes mataronins més destacats dels anys abans de la guerra / Foto: Llibre “Més de Cent Anys d’Esport a Mataró”

Un impost “anti-ciclista” del nostre ajuntament

L’any 1935 Esport Ciclista Mataró, sota la presidència d’Antoni Esteve, es va traslladar al carrer Melcior de Palau, al Tivoli. El ciclisme mataroní va rebre una forta trompada, ja que els ciclistes catalans van boicotejar la “Festa del Pedal” que s’havia de celebrar a Mataró, pel fet que l’Ajuntament havia establert un impost en metàl·lic de 10 cèntims a tots els ciclistes que travessaven la ciutat. Els delegats es pronunciaren en el sentit de prescindir de Mataró en el nombre més gran d’organitzacions possible mentre aquell impost es mantingués.

Rècord de llarg recorregut

Un diumenge de finals del mes de març, els corredors d’ECM Antoni Esteve, Josep Darbra i Gabriel Viñals van establir un rècord de llarg recorregut. Van sortir de Mataró a les 0:15 hores de la matinada per fer els 380 km d’anada i tornada fins a Lleida. A les 9:15 hores van arribar a la capital lleidatana i després de diverses peripècies van arribar a Mataró a les 9 de la nit.

Pocs dies més tard Juli Olmedo va intentar batre aquest rècord. Va ser acomiadat efusivament de la nostra ciutat quan va sortir cap a València, des d’on va prendre la sortida. Però en el seu intent només va poder arribar fins a Barcelona, quedant-se en 356 km.

Magna Assemblea Ciclista

El 9 d’octubre de 1935 es va celebrar a la Sala d’Actes de la Societat Iris una Magna Assemblea Ciclista, presidida pel veterà Vicenç Roqueta, en la qual es va donar a conèixer la fusió entre Esport Ciclista Mataró i el Grup Ciclista La Quintana, una entitat que havia sorgit dos anys abans, mantenint el nom del primer club, que quedava presidit per Miquel Casanovas. També va quedar constituïda una comissió per gestionar la construcció d’un nou Velòdrom i en la qual formaven Eloi Català, Vicenç Roqueta, Valentí Ubach, Gabriel Viñals, Vicenç Esteve, Martí Puignou i Josep Mitjans.

Una foto, al Parc, del Grup Ciclista Quintana l’any 1935 poc abans de la fusió amb ECM / Foto: cedida per Joan Batlle i publicada al Tot Mataró

L’any 1936 amb la guerra civil a les portes va ser suprimit el famós impost i la Festa del Pedal va tornar a Mataró. També es va celebrar una cursa commemorativa del IV Aniversari de la refundació del club amb dues voltes al circuit de Llevant i Francesc Borrell va establir un nou rècord amb un temps de 52:12.

La guerra frena el nou velòdrom i fa canviar el nom oficial del club

Durant tot l’any 1936, malgrat l’inici de la guerra civil, EC Mataroní encara va portar a terme una intensa activitat, en molts casos amb proves benèfiques, i van continuar fins i tot durant l’any 1937. Van destacar corredors com Andreu, guanyador del campionat social disputat sobre 100 km, i Evarist Font guanyador d’una prova de ciclocròs celebrada el setembre, amb arribada al camp de l’Iluro.

El mes d’octubre Valentí Ubach, el president d’Esport Ciclista Mataroní, encara va tenir una entrevista amb l’Ajuntament per a la construcció de la nova pista. Tanmateix, la guerra civil frenaria tot el procés…

L’any 1939 el club va reprendre l’activitat ja sota el nom oficial de Deporte Ciclista Mataró, sota la presidència de Martí Puignou. L’any 40 ja es va disputar la Cursa de Les Santes amb victòria de Florenci Camps. La postguerra va ser difícil, de tota manera Deporte Ciclista Mataró va organitzar l’any 1943 l’arribada d’una etapa de la “Volta” a Mataró, que va ser tot un èxit, i gràcies a aquell esdeveniment es va fer un pas decisiu cap a la construcció del nou Velòdrom, tal com ja havíem vist en el Records-56.

El ciclisme mataroní havia traspassat uns anys d’alts i baixos i es va obrir una etapa molt brillant per al ciclisme de la nostra ciutat i també per Esport Ciclista Mataró, un club que durant la seva llarga existència no s’ha centrat únicament en el ciclisme i va obrir les portes a altres esports, entre ells el motorisme, que durant l’any 1925 tenia una secció dintre del club. Uns anys més tard es crearia un nou club, en el qual una saga mataronina tindria un paper destacat, com veurem en el pròxim número.