IluroSport » L’any 1931 neix Moto Club Mataró, que 30 anys més tard organitza un Gran Premi de Velocitat

L’any 1931 neix Moto Club Mataró, que 30 anys més tard organitza un Gran Premi de Velocitat

Records… núm 159

Dèiem en el número anterior que dins d’Esport Ciclista Mataró durant un temps va existir una secció de motorisme que va tenir la seva activitat a finals dels anys vint. Aquesta inquietud per les curses motoristes no era nova a la nostra ciutat, ja que aprofitant el gran èxit que havia tingut la celebració de la “Copa Catalunya” d’automobilisme l’any 1910 al Circuit de Llevant, en aquest mateix circuit s’hi havien celebrat proves de motos els anys següents. Com era d’esperar el gran nombre d’aficionats va anar creixent i acabaria portant a la constitució d’un nou club a la ciutat.

Primeres proves motoristes a Mataró

La primera manifestació del motorisme com a esport es va celebrar a l’Illa de Man en el primer “Tourist Trophy” l’any 1907. A Catalunya es van començar a celebrar proves l’any 1910, i el mes de juny de 1911 ja es va celebrar a Mataró un Campionat Local d’Amateurs, organitzat per “Sport Mataronès” amb un jurat format per Josep M. Fradera, Raul Klein, Josep Soler, Enric Arañó i Josep Subirà, molts d’ells noms ben coneguts en altres facetes esportives i culturals de la ciutat. La sortida i arribada es va fer a la carretera de França cantonada amb la Ronda, i l’únic participant que va poder completar les vuit voltes al circuit va ser Narcís Ricart.

Una Triumph dels primers temps

Posteriorment, el mateix club dintre d’unes Festes de Les Santes, va organitzar sota el patrocini de l’Ajuntament una cursa internacional de motos en el circuit de Llevant, en el triangle format per Mataró, Argentona i Vilassar de Mar del que ja n’havíem parlat anteriorment (veure Records- 106), i que va tenir un gran èxit. Però, tal com va passar amb els cotxes, la “bogeria” només duraria tres anys i tornaria el silenci. Durant uns anys els motors, almenys competitivament, es van aturar aquí prop de casa nostra. A començaments dels anys vint el Reial Automòbil Club de Catalunya va interessar-se per fer proves al Circuit de Llevant, però era necessari que l’Ajuntament fes unes obres que tardarien encara un temps. Seria l’any 1925 quan el Reial Moto Club de Catalunya va organitzar novament carreres internacionals de motociclisme al Circuit de Llevant amb tribunes a la Ronda Alfons XII.

Carrera “Costa de Mata”

Però els motoristes mataronins van trobar un altre lloc on practicar, que era la carretera de Mata, on tenien el seu autèntic banc de proves.

Pere Camats en la “Cursa de Mata” del 1922 / Foto: “Mataró Deportiu”

Allà, des de l’any 1922, s’hi va celebrar la Cursa “Costa de Mata” que reunia moltíssims espectadors a les seves corbes desitjosos de veure de prop l’habilitat d’aquells intrèpids motoristes. Els guanyadors de la primera edició van ser Pere Camats en motocicles, Viladevall en sidecars, Gnauk en cotxes Ford, Salomó en cotxes de 1500 cc, Fradera en cotxes de 2500 cc., Matas en cotxes de 3500 cc. i Narcís Marfà en cotxes de 4500 cc, que va ser qui es va emportar la Copa de l’Ajuntament en invertir un temps de 3 minuts i 3 segons, en fer el recorregut amb el seu Hispano Suiza.

Pere Camats en una cursa de sidecar / Foto: cedida per la família Camats

Poc després el diari “El Mundo Deportivo” va elogiar al mataroní Pere Camats -que és el primer gran nom del motorisme mataroní-, que junt amb Català va participar en la cursa de regularitat Barcelona – Sant Sebastià, considerant-lo la revelació de la temporada en la conducció de sidecars. De fet l’any 1923 va guanyar amb una Harley Davidson la Pujada a la Rabassada en sidecars en la categoria de 1000 cc turisme.

El diploma que acreditava a Pere Camats com a guanyador de la Cursa de la Rabassada / Foto: cedida per la família Camats
Pere Camats el primer gran motorista de la nostra ciutat / Foto: cedida per la família

Es crea Moto Club Mataró

A finals de l’any 1931, concretament el 10 de desembre, gràcies a l’impuls de gent com Delhort, Matas, Nonell, Pruna, Sinol, Català, Ubach, Plans, Cerdà i Colominas, o més joves com Boquet o Bonareu, es va constituir Moto Club Mataró sota la presidència de Joan Clavell.

Eren uns temps en què era pràcticament impossible tenir màquines noves i s’havien de fer grans sacrificis per aconseguir-les d’ocasió. Les carreres sovint es feien en carreteres que no estaven ni asfaltades, i normalment eren proves de regularitat en les quals el mèrit radicava, no en la velocitat, sinó en el manteniment d’una marxa regular fixada prèviament, per això el guanyador era el que cometia menys error respecte al temps previst.

L’any 1932 es va celebrar la “Copa Molfort’s” i va guanyar el barceloní Francisco Yuj clavant el temps, i el primer mataroní va ser Josep Delhort amb un error de 62 segons. L’any 1933 la progressió del nou club va continuar de forma imparable. El mes de gener es va celebrar una prova de regularitat commemorativa del 1r Aniversari guanyada per Joan Plans. Després una altra, amb motiu de Les Fires, en què es va imposar Lluís Boquet amb un error de 37″ i amb una mitjana de 48,340 km/h. Cal dir que Lluís Boquet, quan tenia 17 o 18 anys, havia anat de copilot en el sidecar que conduïa Pere Camats.

Finalment la cursa “Costa de Mata” amb victòries per Erick Blind (Torrot) en 250 cc., per Joan Bonareu (BSA) en 350 cc., per Santiago Not (BSA) en 500 cc. i per Miquel Matas (Amilcar) en cotxes, amb temps pròxims als dos minuts. L’any 1935 Santiago Not ja va fer-ho en un temps de 1:47, a una velocitat mitjana de més de 90 km/h.

Lluís Boquet i Joan Bonareu, quan l’any 1951 es va retre una homenatge al primer d’ells / Foto: Ilurosport

Moto Club Mataró es mantenia ferm en l’organització de les seves proves de regularitat i fins i tot va organitzar dues edicions de la prova Mataró – Girona – Mataró, però la guerra civil va tallar aquella activitat, i si abans de la guerra ja hi havia dificultats per tenir una moto de competició no cal dir el que passava a la postguerra. Durant molts anys el motorisme esportiu va quedar aturat totalment.

Es trenquen dotze anys de silenci

Tanmateix, l’any 1948 a la premsa local va sortir la següent nota: “Un nombrós grup de motoristes exsocis i directius del desaparegut Moto Club Mataró, de grata memòria, organitza una excursió al Circuit de Sant Quirze de Safaja, per presenciar el Gran Premi Motorista. Sembla que avancen els treballs de reorganització d’aquell activíssim Moto Club Mataró, que tant de prestigi havia tingut, precursor de les proves de regularitat, abans fins i tot de la celebració de Campionats d’Espanya de l’especialitat”. El mes de desembre Moto Club Mataró va anunciar la seva reaparició, amb local al cafè Clavé, i ben aviat van tornar les activitats.

Entre les més destacades cal citar que el mes de juny de l’any 1950 es va tornar a celebrar la prova Mataró – Girona – Mataró, que seria clàssica durant uns quants anys, i que va ser guanyada per Lluís Boquet amb un error de 41 segons, i també la cursa en Costa a Mata, on en la prova de regularitat va guanyar Jordi Boquet en motos amb Norton. Aquest era el fill de Lluís i durant un temps van estar corrent junts pare i fill. Formant equip en proves de regularitat van obtenir diversos triomfs en l’àmbit regional, com en una prova organitzada per la Penya Motorista Barcelona, arran de la qual la família va començar la seva vinculació amb la firma “Montesa”, de la qual passarien a tenir la representació comercial a la nostra ciutat.

Molts èxits durant els anys cinquanta

L’any 1952 el pare Boquet va fer la seva última cursa oficial, formant equip amb el sue fill Jordi en la duríssima”Quatre capitals catalanes”. Després va continuar el fill, Jordi, sempre en proves de regularitat, on també van destacar altres pilots del club com Joan Bertran -guanyador de la Mataró – Girona -Mataró l’any 1956-, Josep Maria Llibre -guanyador l’any 1961 i el 1963 d’aquesta mateixa cursa, i també de la Manresa – Vic – Manresa-, Rabassa, Rectoret, Costa, Llinés i sobretot Espiell i Relats.

Manel Relats és possiblement un dels més complets esportistes del motor que ha donat la nostra ciutat, ja que a part de la seva activitat amb moto després va actuar en ral·lis automobilístics. Va quedar segon a la Volta a la Cerdanya i va participar en el Ral·li dels 1000 kilòmetres. L’any 1956 va començar a participar en proves de velocitat i va quedar setè en una prova internacional a València, participant en el Gran Premi d’Espanya a Montjuïc. Però possiblement el seu èxit més destacat va ser el tercer lloc obtingut a les 24 Hores de Montjuïc l’any 1957.

Manel Relats i Josep Espiell / Fotos: Ilurosport

També Josep Espiell i Jordi Boquet van acabar les 24 Hores de Montjuïc, tots dos en 12a posició, els anys 1955 i 1957 respectivament, i tots dos també van guanyar la Barcelona-Reus, el primer l’any 1956 i el segon l’any 1957. Josep Espiell a més també va tenir altres bones actuacions, abans de patir un greu accident que li va tallar una mica la seva carrera, com un sisè lloc en la prova “Quatre capitals catalanes” amb l’equip Sanglas, un sisè lloc l’any 1955 i un cinquè l’any 1956 en el campionat d’Espanya de regularitat, i fins i tot va anar a Alemanya per participar en els “Sis dies d’Alemanya” amb l’equip espanyol.

En un apartat ben diferent durant els anys cinquanta cal citar l’activitat de “Vespa Club Mataró” en les gimcanes d’habilitat on es feren notar Jordi Solà, Lolita Llorach i Ernest Jordà que l’any 1959 es va proclamar campió d’Espanya en el campionat celebrat al Velòdrom mataroní.

Moto Club Mataró amb molt d’esperit organitzatiu

Moto Club Mataró va continuar amb el seu esperit organitzatiu, i l’any 1955 va posar en marxa una prova que durant uns anys es faria habitual la dels “Collados del Maresme”. En la primera edició va guanyar el barceloní F. Anet, per davant de Manel Relats. En els quatre anys següents van guanyar també pilots barcelonins: Salvadó (dues vegades), Lluch i Folch. L’any 1960 Jordi Boquet va obtenir la primera victòria mataronina.

Jordi Boquet / Foto: Ilurosport

Una altra organització destacada va ser el Campionat d’Espanya d’habilitat, que es va disputar al Velòdrom el mes de maig de 1959, i en el qual el mataroní Ernest Jordà es va proclanar campió.

Motoristes mataronins al Velòdrom / Foto: Ilurosport

Durant quatre anys Mataró viu un Gran Premi de Velocitat

Quan Andreu Cabot era el nou president de Moto Club Mataró, el club es va llançar a una organització complicada i d’alt nivell, la del Gran Premi Ciutat de Mataró de velocitat. El dia 27 de juliol de 1961, el dia de Les Santes, es va celebrar la seva primera edició al circuit de les Rondes.

El recorregut transcorria per les Rondes i l’Avinguda d’Amèrica, fent la volta a la Ciutat Jardí i a les Germanetes del Pobres (actual Llar Cabanelles). Aquesta primera edició, que va ser un gran èxit, va ser guanyada per César Ruipérez.

Imatges del segon Gran Premi / Fotos: Hemeroteca “El Mundo Deportivo”

En el segon Gran Premi es va mantenir un alt nivell, amb presència dels més destacats motoristes catalans i el triomf va ser per José Asensi. En la tercera el triomf va ser per Salvador Cañellas, que cinc anys més tard seria el primer pilot espanyol en guanyar una prova del Mundial al circuit de Montjuïc. L’any 1964 es va disputar la quarta edició, que seria l’última, amb victòria de Carles Rocamora.

La sortida de l’últim Gran Premi disputat al circuit de les Rondes / Foto: Hemeroteca “El Mundo Deportivo”
Carles Rocamora guanyador del quart i últim Gran Premi / Foto: “El Mundo Depirtivo” JM Alguersuari

L’any 1965 ja no es va celebrar aquest Gran Premi que havia fet les delícies dels aficionats mataronins al motor, però a conseqüència del bon ambient creat va sorgir un bon planter de motoristes de velocitat a Moto Club Mataró, i entre ells Joan Parés que a primers de l’any 1965 ja va guanyar la Cursa en Costa a Montserrat. S’obria una nova etapa per al motorisme mataroní, com veurem en el pròxim número.