IluroSport » Les primeres gambades de l’atletisme a Mataró als inicis del segle XX

Les primeres gambades de l’atletisme a Mataró als inicis del segle XX

Records… núm 54

Dèiem en el número anterior que l’Iluro Sport Club, a part del futbol, va participar en la promoció d’altres especialitats esportives, i així el club groc-i-negre també va tenir participació en els primers passos de l’activitat atlètica a Mataró. No deixa de ser curiós que la nostra ciutat, on ja hem anat veient que sempre hi havia joves disposats a “enganxar-se” als esports que s’anaven creant arreu del món, tardés tant a tenir un club dedicat a l’autèntic esport rei dels Jocs Olímpics, com és l’atletisme. Un esport que l’any 1896 als Jocs d’Atenes va captar la major part de l’interès, revivint el que ja s’havia viscut en els Jocs Olimpics celebrats a l’antiga Grècia des del segle VII a. de C. fins el s. IV de la nostra era.

Festivals esportius amb curses atlètiques

També a nivell català i estatal, i possiblement degut al fet de ser un esport individual, va tardar força a haver-hi associacions o clubs que agrupessin als amants de la cursa a peu, dels salts o dels llançaments. El FC Barcelona va ser el primer club a tenir secció atlètica i l’any 1909 ja se celebraren proves en ocasió de la inauguració del seu nou camp al carrer Indústria. Però la Federació Catalana d’Atletisme, la primera de l’estat espanyol, no va ser fundada fins a l’any 1915, i fins a l’any 1917 no es varen celebrar els primers campionats de Catalunya i d’Espanya de cros. Per tant ja no és tan estrany que fins als anys vint a Mataró els clubs no comencessin a tenir atenció per a l’atletisme. Però això no vol dir que no hi hagués hagut activitat abans…

La primera prova atlètica a Catalunya, i també a l’estat espanyol, de la que es té constància oficial, es va celebrar a Barcelona el dia 9 de desembre de 1898 i consistia en una cursa d’anada i tornada a Sarrià, amb un recorregut de 14 quilòmetres, en els quals s’invertiren 55 minuts. L’any següent se’n celebrà una altra en la qual guanyà Cruzate (no sabem si tenia quelcom a veure amb la família mataronina) i en segon lloc arribà Joan Gamper, que aquell mateix any fundaria el Futbol Club Barcelona.

Ja havíem comentat en el Records núm. 7 que a Mataró a finals del segle XIX i començaments del XX, tenien gran acceptació els festivals ciclistes que se celebraven al Velòdrom situat al Parc. En les Festes de Les Santes de l’any 1907, en l’anomenada “Fiesta de las Palomas” i organitzada per la “Real Sociedad Colombófila Mensajera de Mataró” es van celebrar dues curses a peu al Parc Velòdrom, una per a menors de quinze anys, que va ser guanyada per Francisco Torres, seguit de Rafael Roseti i Vicente Escobar, i una altra per a homes adults, que fou guanyada per Joan Floris, seguit de Joan Valls i Miquel Cervera.

Durant els anys següents sembla que les curses atlètiques continuaren formant part dels festivals, i de vegades amb aspecte innovador, com l’any 1910 en què un destacat campió francès de curses atlètiques, de nom Ortegue, va reptar dos ciclistes mataronins.

L’any 1911 el festival organitzat per la revista barcelonina “Stadium”, amb la col·laboració de destacats “sportmens” de la ciutat, constava de proves de 100 m, 500 m, cursa d’obstacles, i salts de llargada i alçada “sense trampolí”, i a més també hi havia lluita de corda, lluita grecorromana, gimnàstica i esgrima. Despertà gran expectació i era tal la presència de públic, que va envair el circuit marcat, afegint una dificultat més a la cursa d’obstacles i complicant molt la celebració de totes les proves. Deia la premsa: “El efecto que ofrecía la plaza central del Parque era realmente hermoso; tanto, que su aspecto recordaba las fotografías que se ven en las revistas inglesas reproduciendo escenas de los Juegos Olímpicos de los cuales es apropiado teatro el Stadium de Londres”. S’ha de dir que els últims Jocs Olímpics anteriors a aquella data havien tingut lloc a Londres el 1908.

En el festival també hi hagué lluita de corda / Foto: Revista “Stadium”

Destacà la presència de l’anglès Rodge que va guanyar la prova de velocitat dels 100 metres, això sí sense cap exactitud en el control de les marques o de les mesures, ja que en algun lloc li donaren un temps de 9 segons, i en altres de 11 segons, i ni aquesta marca seria massa fiable, ja que li hauria donat medalla olímpica en els Jocs del 1920 a Anvers uns quants anys més tard. Les proves d’obstacles i de salt d’alçada foren guanyades per Massana, suposem que també sense un control massa rigorós, perquè la marca d’1,75 m que li donaren, és semblant a la que vint-i-cinc anys més tard li va valer a Ernest Pons el rècord de Catalunya (1,77 m l’any 1936).

Molta gent al Festival del Parc del 1911 / Foto: Revista “Stadium”

Curses de muntanya

L’any 1914 trobem la primera incursió de l’Iluro SC, quan organitza un festival atlètic, amb curses i salts, a benefici dels malalts de tuberculosi a les instal·lacions del camp del Tiro Nacional. També altres entitats com els col·legis de Santa Anna o Valldemia incloïen proves atlètiques en els seus festivals esportius.

L’afecció a les curses va anar quallant i l’Agrupació Excursionista de Mataró que organitzava les seves sortides també començà a organitzar junt amb clubs de fora de Mataró proves de llarg recorregut, com l’Argentona – Granollers per equips celebrada el 10 de desembre de 1916, que es deia en aquells temps que fou una prova mai vista a Espanya, amb 99 corredors i que registrà la victòria de Pere Prat, campió espanyol, Adrià Garcia i Josep Serra, amb 1 hora i 34 minuts.

Els guanyadors de la cursa Argentona- Granollers / Foto: AnticSubirats

L’any següent, el dia 1 d’abril, se celebrà la Mollet – Mataró, organitzada per l’Agrupació Excursionista de Mataró, que aleshores presidia Pere Pascual, i el Centre Excursionista Montseny de Barcelona. Comptà amb cent sis equips participants, dels quals sis eren de Mataró: ATLÀNTIC (Severí Alsina i Lluís Boixet); CATALÀ (Ricard Pérez i Anselm Nogueroles); ILURO (Felicià Cruixent i Emili Cullell); LLEVANT (Francesc Roig i Miquel Alomà); BURRIAC (Emili Albó i August Rafart) i MATARONÈS (Joan Lleonart i Salvador Arnau).

L’atletisme es manté en els festivals esportius

Pràcticament cada any hi havia un festival o altre amb proves d’atletisme. L’any 1918, al mes de maig, se’n celebrà un al camp d’esports del “Patronat Sant Josep per a obrers”, que ben aviat es coneixeria com el camp de l’Stàdium, i on també s’hi va incloure una exhibició gimnàstica a càrrec dels alumnes de les Escoles Pies dirigida pel professor Sr. Bricard, un partit de futbol i curses de bicicleta. En les proves atlètiques els triomfadors foren Adrián en els 100 metres i el salt d’altura (amb 1,40 m.), Albert Gnauk en llançament de javelina i salt amb perxa (amb 2,48 m.), Jiménez en llançaments de disc i Esquerra en els 1.000 metres. Per demostrar el caire que tenia el festival benèfic, i que presidia l’alcalde Sr. Josep Soler, al final l’Orfeó Mataroní sota la direcció de Mossén Molé va interpretar unes sardanes acompanyats de la banda municipal dirigida pel Sr. Agustí Coll.

Salt amb perxa en un dels festivals al camp de l’Stàdium/ Foto: MASMM Arxiu Fotogràfic

L’any 1919, també al mes de maig, se’n celebrà un al camp de l’Iluro, junt amb un partit de futbol i combats de boxa. En les proves atlètiques s’imposaren Jiménez en velocitat, Kuchembeker, jugador de futbol de l’Iluro, en resistència i javelina (amb 38 m.) i Puig en disc (amb 22 m.).

Per Les Santes se’n va celebrar un altre i en les proves atlètiques de 300 i 3.000 metres, s’imposaren dos atletes vinguts de Barcelona, Garcia i Pons, un fet indicatiu del prestigi que anaven agafant aquests festivals. El més destacat mataroní va ser Odón, del Mataró Boxing Club, que va invertir 9:15 en cobrir els 3.000 metres.

Primer campionat de Mataró de curses pedestres

Aquell mateix any 1919 el Mataró Boxing Club, de recent creació, i que havia estat l’organitzador dels dos darrers festivals, va demanar autorització a l’Ajuntament per organitzar el “1r Campionat de Mataró de Carreres Pedestres”, i ben aviat va obrir les inscripcions. Inicialment es pensava fer-ho sobre una distància de 8 km, però finalment es va deixar en 5 km, textualment “per donar temps a la celebració d’altres activitats”.

Es va disputar el dia 19 d’octubre i el guanyador va ser Josep Sancho, del Mataró Boxing Club, amb un temps de 21:09.6, per davant de Sirés que va invertir 23:04.0. Es retiraren Ortiz, Fedó, Carbonell i Coloma, i per altra part Esquerra, Fradera i Casabella de l’Agrupació Científico Excursionista no es varen presentar. Els combats de boxa, de lluita i les composicions interpretades per la banda varen completar la matinal.

Primers campionats comarcals d’atletisme

L’atletisme anava agafant volada i l’any 1922 es celebrà al Masnou la primera edició dels campionats comarcals. En ells va participar-hi només un atleta mataroní, Josep Arnau “Sancho”, defensant els colors de l’Iluro SC. L’any anterior ja havia guanyat el Premi Ajuntament, amb sortida i arribada davant de la Casa Consistorial de la ciutat, però pel fet que a la nostra ciutat cap club s’acabava de ficar en el món de l’atletisme fitxà pel Masnou.

Potser el fet de veure com havia de marxar un atleta que tenia ganes, va fer reaccionar els clubs de la ciutat i el Club Natació Mataró (precedent del Centre Natació Mataró actual), que acabava de fundar la seva secció atlètica, va llançar-se a l’organització de la segona edició dels Campionats Comarcals, en els quals també participaren l’Iluro SC i el CD Iris.

Els campionats es convertiren en una lluita per “l’honor ciutadà” com ho demostra el que deia la premsa local, en concret el “Diari”, que en aquells temps s’escrivia tot en català, a tres setmanes de la seva celebració: “Fan l’esforç necessari per preparar-se degudament tots els que tenen l’obligació de fer-ho? Sincerament creiem que no. Permetrem que els nostres rivals de la comarca s’emportin tots els campionats? Atletes mataronins el dia 2 de desembre podem fer-ne un jorn de glòria si hi posem tot el nostre esforç en assolir-ho. Recordem que si en el camp ens diferencien els colors del club que representem, fora del camp la bandera esportiva de Mataró i son brillant historial ens obliga a tots a defensar-la amb tot el cor per deixar-la a l’altura que li correspon”...

A l’hora de la veritat el Masnou es va imposar per clubs, per davant del Club Natació Mataró, el CS Vilassar, l’Iluro i l’Iris, però un dels grans protagonistes va ser Antoni Salas de l’Iluro, també jugador de futbol i d’hoquei, que va guanyar els títols de salt d’alçada amb 1.62 m i de salt de llargada amb 5.18 m. També quedaren campions Esquius del Club Natació Mataró en llançament de disc amb 28.65 m i en javelina amb 37.86 m., Julià del CD Iris en 1.000 m marxa amb 4:45 i “l’emigrat” Arnau, representant al Masnou, en els 1.500 m. amb 4:53.

Antoni Salas era jugador de l’Iluro i destacat atleta / Foto: Llibre “Història de l’Iluro SC”

Campionats de Catalunya de Cross- Country a Mataró

Poc després amb motiu de les Festes de l’Iris que inaugurava les reformes del seu local, es va celebrar una Volta a Mataró amb sortida i arribada al Casal, que va ser guanyada per Gascón del club organitzador. Aquesta prova seria habitual en els anys següents.

El Club Natació Mataró va mantenir durant uns pocs anys la seva secció d’atletisme i al costat del ja citat Esquius, destacaven Roca, Majó, Gnauck, Viñas, Martín, Viladevall i Castellsaguer en pista, i a l’hivern els germans Lluís i Oriol Tuñí en les proves de cross, i ben aviat s’hi incorporaren Arnau i Salas.

El dia 1 de febrer de 1925 el Club Natació Mataró va organitzar la 9a edició dels Campionats de Catalunya de Cross- Country amb un gran èxit de públic i de participació i resultant guanyador Miquel de l’Espanyol. El millor mataroní va ser Arnau en el lloc 32è.

També aquell any van participar en un festival d’homenatge a l’equip de futbol de l’Iluro SC i Martín guanyà els 100 m amb 12.8 i Arnau els 1.500 m amb 5:15 i Salas la javelina.

Ben aviat naixeria el Centre Atlètic Laietània, el club que portaria l’atletisme de la ciutat a un nivell més alt, i que, com veurem en el pròxim número, anys després organitzaria uns grans festivals atlètics.