IluroSport » L’esport dels “fortius” arriba a Mataró i els Lluïsos tenen un campió d’Espanya (1966)

L’esport dels “fortius” arriba a Mataró i els Lluïsos tenen un campió d’Espanya (1966)

Records… núm 134

Quan l’any 1961 el Grup Gimnàstic Lluïsos va presentar de forma oficial la seva nova estructura —en una reunió de la qual parlàvem en el número anterior—, va ser-hi present el president de la Federació Catalana d’Halterofília, que va animar-los a tirar endavant amb la secció d’aquest esport que, tot i ser olímpic per excel·lència, arribava ben poc al públic, amb excepció de la magna cerimònia esportiva que se celebra cada quatre anys. D’aquesta manera en el gimnàs dels Lluïsos es començaria amb aquesta pràctica esportiva que figura dins d’una de les frases que, al costat de la de “Mens Sana in Corpore Sano”, resumeix l’esperit de l’olimpisme i que afecta la lluita per buscar la superació en l’esport: “Altius, Citius, Fortius”, o sigui, el més alt, el més ràpid i el més fort.

Des de l’antiguitat l’aixecament de pesos ha tingut molta importància en la consecució d’un cos amb una musculatura perfecta, i actualment el treball amb pesos forma part de la preparació de molts esportistes, però, en canvi, no és massa popular pel que fa a les competicions, tot i que l’any 1896 en els primers Jocs Olímpics de l’era Moderna a Atenes, ja es van disputar competicions d’aixecament de pesos i la Federació Internacional va ser creada l’any 1920.

La paraula halters, provinent del grec, designa una barra que té dues boles de pes als costats, que amb el pas del temps van passar a ser discs metàl·lics o sintètics. L’halterofília olímpica, a hores d’ara consta de dues proves: l’arrencada i els dos temps. Els rècords mundials dels pesos superpesats són de 223 kg en arrencada i de 265 kg en dos temps, però cal destacar, per exemple, que els rècords en el pes gall que té el coreà Om-Yum-Choi, que pesa menys de 56 kg, són de 135 kg en arrencada i de 166 kg. en dos temps. Quasi el triple del que pesa!

L’halterofília comença als Lluïsos

A Mataró aquest esport va arribar a través dels “Lluïsos” quan l’any 1961 van instaurar una secció d’halterofília sota la supervisió d’Antoni Lladó. El primer campió local l’any 1961, va ser Domingo Pastor amb 205 kg.

Equip del GG Lluïsos de la primera època, amb Bruguera, Domingo Pastor, Geromi, Rossi, Pere Maimir i Marín / Foto: Arxiu JGC

L’any següent ja va emergir la figura de Rafael Sànchez, un jove nascut l’any 1945, que havia arribat a Mataró l’any de la fundació de la secció d’halterofília de Lluïsos, on va recalar ràpidament, perquè ja al seu poble natal de Salobreña (Granada) havia agafat gust per l’aixecament de pesos.

Primers èxits de Rafael Sànchez

Amb un cos petit (1,58 m i poc més de 50 kg) l’any 1964 ja va aconseguir el títol en el pes mosca en 3a categoria, però també el subcampionat en 1a categoria amb 220 kg, mentre que Pastor quedava tercer en el pes lleuger, amb 237 kg. El primer gran èxit de Rafael Sànchez va ser el subcampionat d’Espanya júnior de 1964, amb una marca de 223,5 kg. S’ha de dir que aquestes marques eren aconseguides en tres moviments, ja que, a part de l’arrancada i els dos temps, hi havia també el moviment de força.

Rafale Sánchez en els seus inicis al Pati dels Lluïsos / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

L’any 1965 va aconseguir el seu primer títol de campió de Catalunya de 1a categoria ja en pes gall (fins a 56 kg) i va quedar quart en els estatals. El mes de desembre va establir rècords catalans en dos temps (100 kg), arrencada (72,5 kg), força (75 kg) i en el total (247,5 kg).

Campió d’Espanya absolut

L’any 1966 el jove halteròfil del GG Lluïsos, va quedar campió català, i en els campionats d’Espanya que organitzava el València CF a Mestalla, el mataroní amb 237,5 kg va obtenir el títol estatal del seu pes, guanyant-se el dret a participar en un encontre França – Espanya, que malauradament no va poder disputar per culpa d’una lesió. Aquella lesió i el fet de marxar a treballar durant un temps a Andorra van tallar una mica el seu progrés. De tota manera va aconseguir el títol de campió de Catalunya l’any 1967 i el mes de juliol va quedar subcampió d’Espanya a Sevilla amb 235 kg.

Rafael Sánchez amb una de les seves medalles / Foto: Arxiu JGC

L’any 1968, residint novament a Mataró, i en pes ploma, va quedar campió català i campió d’Espanya d’Educación i Descanso, i va pujar el seu rècord català fins a 273 kg amb millores també en força (88 kg) i arrencada (85 kg).

Millor aixecador català

L’any 1969, Rafael Sànchez va quedar novament campió de Catalunya del pes ploma, amb un total de 291 kg que suposaven rècord català, igual que ho foren els 93 kg en força i els 88 kg en arrencada. Només li mancava el rècord en dos temps… També va ser premiat amb el trofeu a la millor marca segons la taula Lambert en el conjunt de tots els aixecadors. Posteriorment a Gijón en el campionat d’Espanya va haver de cedir davant la potència de l’aragonès Almau (310 kg de total).

Pioners en la primera Lliga Catalana

La secció de Lluïsos, que des de l’any 1968 dirigia amb títol d’entrenador Josep Oriol Quer, va organitzar novament els Campionats de Mataró i també un original campionat d’aixecament de pesos “en banqueta”, amb les modalitats de “press – banca”, “pullover” i “pes mort”, que actualment són exercicis que s’utilitzen en la preparació de la majoria dels esports que treballen amb pesos.

Equip del GG Lluïsos de l’any 1968, amb Josep Oriol Quer, primer per la dreta, i Rafael Sànchez, tercer per la dreta/ Foto: Santi Carreras, Ilurosport

L’any 1969 l’empenta de la secció va portar els Campionats de Catalunya de debutants a Mataró, que es varen celebrar al Velòdrom, però de la intensitat del moment que es vivia en el món de l’halterofília, la millor mostra n’és la instauració de la “I Lliga Catalana d’halterofília” amb la participació en aquella primera edició de CG Barcelonès, GEEG Girona, Atlas de Barcelona, Hospitalet, Tàrrega, Terrassa i Lluïsos de Mataró. L’any següent en la segona edició de la Lliga ja hi hauria dos equips mataronins, Lluïsos i CN Mataró, entre els 18 participants.

Equip del GG Lluïsos, amb Oriol Quer (entrenador), Esteban Lluch, Francisco Ruiz, Domingo Pastor, Manuel Sanguino i Rafael Sánchez / Foto: El Tot Mataró, cedida per Esteban Lluch

El darrer període de Rafael Sànchez va ser al CN Mataró

L’any 1970 Rafael Sànchez, que tenia la il·lusió d’arribar als 300 kg, va passar a entrenar al gimnàs de la piscina municipal, entrant a formar part de l’acabada de crear secció del Centre Natació Mataró, on va fer el darrer tram de la seva carrera esportiva.

Rafael Sánchez actuant al Gimnàs de la Piscina Municipal / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

Va aconseguir el seu sisè títol de campió de Catalunya i va participar en el Catalunya – Flandes, quedant 5è entre els 14 participants, i actuant també en el Premi del Pilar a Saragossa, on va quedar segon absolut d’entre totes les categories, segons la taula Lamber, per darrere del local Almau.

El novembre del 71, va establir el rècord català del pes pluma que li faltava, amb 120’5 kg. en dos temps, i poc després va participar en el Catalunya-Sud de França, ja en el pes lleuger i va fer la seva millor actuació de sempre amb 312’5 kg. en total, 91’5 en arrencada i 122’5 en dos temps, amb rècords de Catalunya del seu nou pes.

Equip del CN Mataró d’halterofília de l’any 1971, amb Rafael Sánchez al mig a davant, acompanyat de Juan Palma, Miguel Ruiz, M. Fabregat, Eufemio Juan i Pedro Perales / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

L’any 72, en la que seria la seva darrera temporada, la Federació Catalana va acordar donar-li el “disc d’or” per la seva llarga trajectòria. Poc després va aconseguir el seu setè títol català, amb rècord en arrencada amb 92’5 kg. i un total de 310 kg., quedant també tercer en els d’Espanya. Va tancar la seva trajectòria esportiva en l’encontre internacional Languedoc-Catalunya, on va intentar sense sort aconseguir el rècord de força.

Més noms destacats

L’activitat no s’havia aturat tampoc als Lluïsos. Esteban Lluch (LL) va ser campió de 3a categoria en pes ploma i Jorge García (LL) va ser 3r en pes gall en 2a categoria l’any 69; Sanguino (CNM) va ser 2n de 2a categoria en lleuger i Salvador Fortuny (CNM) va ser 3r de 1a categoria en pes mitjà l’any 70.

L’any 1971, Jim Uveda (CNM) jove nascut a Cadis i que havia debutat aquell any, va fer seus els rècords catalans júniors del pes lleuger amb 276,5 kg de total i 88 en força, 80,5 en arrencada i 108 en dos temps, i va obtenir el títol de 2a categoria, on Joan Barba va ser segon en pes ploma. L’any 1972, Domingo Vera en pes mosca va assolir la medalla de plata en 1a categoria, millorant un lloc el resultat de l’any anterior. Com es pot veure Sànchez havia creat escola…

Antonio Blánquez un altre gran aixecador

Amb la retirada de Sànchez, l’ambient va decaure una mica, i fins a l’any 1975 no va aparèixer un altre gran aixecador destacat. Va ser Antonio Blánquez, que l’any 1975 va aconseguir el títol català del pes mitjà, que va repetir l’any 1976 amb un total de 207,5 kg, ara ja amb dos moviments. L’any 1980 va millorar fins a 225 kg (97,5 i 127,5) sent subcampió català i l’any 1981 va quedar campió de Catalunya per segona vegada.

Anotnio Blánquez / Fotos: El Tot Esport

Fernando Sànchez Correa (3r en lleuger) i José Enrique Díez (campió juvenil en mosca) foren altres destacats d’aquella època.
Antonio Blànquez va deixar la pràctica activa dedicant-se només a fer d’entrenador.

L’any 1983 amb la modalitat del “power – lifting”, derivat d’aquell aixecament de pesos “en banqueta” de què havíem parlat abans, va reaparèixer Blànquez, i va guanyar amb l’equip de Canet el campionat d’Espanya per equips. Després quedaria campió d’Espanya de veterans en pes mig, igual que Antonio Medina ho va ser en pes lleuger, arribant a un rècord de 117 kg en press – banca, 190 kg en esquat i 232 kg en pes mort.

El CN Mataró, en solitari, arran de la demolició del gimnàs dels Lluïsos, havia mantingut viva l’halterofília olímpica, però costava cada vegada més, possiblement perquè el jovent ja trobava més gimnasos on poder treballar amb els pesos i “posar-se fort”…