IluroSport » L’Esportiva obté la primacia del bàsquet de la ciutat a la pista de l’Stàdium (1949)

L’Esportiva obté la primacia del bàsquet de la ciutat a la pista de l’Stàdium (1949)

Records… núm 136

Hem parlat en els últims números de l’activitat esportiva al pati dels Lluïsos, i de resquitllada citàvem l’activitat que es produïa a un altre indret esportiu no molt allunyat, com eren les pistes de l’Stàdium. Aquell camp, on el CA Laietània havia desenvolupat la seva activitat abans de la guerra civil, i que havia quedat impracticable després d’aquesta, depenia del Centre Catòlic i portava el nom de Mossèn Plandolit, que fou qui va decidir disposar d’aquell terreny per a la pràctica esportiva del jovent, com es pot veure en la “Història de les Pistes de l’Stàdium”. Varen passar deu anys des del final del conflicte bèl·lic fins que no s’hi va tornar a practicar esport de forma oficial, però curiosament no van ser els atletes els primers a utilitzar-lo, ja que els jugadors de bàsquet de l’Esportiva es van avançar..

A finals dels anys quaranta del segle XX, en uns temps en què la nostra ciutat creixia molt, esportivament parlant —amb la inauguració del Velòdrom, les reformes al camp del CE Mataró inclosa la sembrada de gespa, i propera també la inauguració de la piscina del CN Mataró de baix a mar, i també de les pistes de tennis del Camí de la Geganta— hi havia un espai que calia recuperar per a l’esport local: el camp de l’Stàdium.

Així estava la pista de l’Stàdium després de la guerra / Foto: Butlletí CA Laietània

En aquells temps el Centre Atlètic Laietània havia rebut la promesa que al nou Velòdrom hi hauria una pista atlètica i potser per aquest motiu no es llançaren a fer-hi obres. Sí que ho varen fer, en canvi, els membres de l’Associació Esportiva, que havien jugat en els darrers temps a una pista a la Riera, davant de l’actual Monumental, i després també a la pista del Frente de Juventudes. Els esportivistes van aplanar una zona del camp on varen construir-hi una pista de bàsquet, una mica abans que finalment els laietanencs endrecessin la pista d’atletisme.

L’Esportiva juga a 1a Catalana “B”

Tot i la situació poc estable, l’any 1948 l’Esportiva va aconseguir l’ascens a la 1a Categoria Catalana “B”, on va debutar la temporada següent compartint categoria amb el CE Mataró. El primer partit a la nova categoria el van jugar a la pista del Frente de Juventudes i es va superar el Manresa per 30-22, amb un equip format per Linares, Esteban, Morera, Madrid, Salvà, Mora i Ribas. Durant la temporada jugaren també Pujol, Bigas, Vilaseca i Prat.  L’Esportiva va assolir l’objectiu de mantenir-se a la categoria, quedant en cinquè lloc amb 34 punts, per davant del CE Mataró, que va ser setè amb 32 punts.

Es van jugar dos derbis emocionantíssims. A la primera volta, a la pista del Frente de Juventudes, va guanyar el Mataró per 17-20 després d’una pròrroga. Jugaren per l’Esportiva: Esteban, Linares, Pujol, Morera, Madrid, Salvà, Mora, Bigas i Ribas, i pel Mataró ho feren Rovirosa, Gudayol, Majó, Abril, Soler, Cantó i Cabot. A la segona volta al camp del Mataró la victòria va ser per a l’Esportiva per 14-18, amb els mateixos equips i destacant Madrid de l’Esportiva amb 11 punts. Com es pot veure els partits tenien caire marcadament defensiu, en uns temps en què encara no hi havia la limitació de temps per possessió de pilota.

Després en la “Copa Hernán” es van reproduir els dos partits i novament amb victòries dels equips que jugaven com a visitants. Aquelles victòries sobre l’equip del CE Mataró, que durant molts anys havia estat el capdavanter de la ciutat (abans de la guerra com a Iluro SC), van crear una gran eufòria a l’entitat del Centre Catòlic i això va portar a la construcció de la pista de bàsquet al camp de l’Stadium.

L’Stade Bordeaux a la inauguració de la nova pista de l’Stàdium

La nova pista es va inaugurar durant les Festes de Les Santes de l’any 1949, amb la visita de l’equip francès de l’Stade Bordeaux. Encara que les pistes atlètiques no estaven acabades ja s’hi varen disputar també algunes proves, va haver-hi audició de sardanes, i després en el partit es va arrodonir la festa amb el triomf de l’equip de l’Esportiva per 35-25. Jugaren aquell partit Esteban, Mora, Salvà (8), Madrid (9), Morera (14), Vilaseca (2), Bigas (1), Pujol i Prat.

Un partit al camp de l’Stàdium en terreny de sorra / Foto: Butlletí 75 Anys AECC

Supremacia local per a l’Esportiva

La temporada 49-50 a la 1a Divisió Catalana “B”, i jugant ja al camp de l’Stàdium, això sí en terreny de sorra, va ser novament exitosa. L’Esportiva va acabar en cinquena posició amb 42 punts, per darrere d’Espanyol, Olesa, Santfeliuenc i Manresa, i per davant de Laietà, CC Hospitalet, Espanya Industrial, Horta, CE Mataró —que va ser desè amb 34 punts—, CB Hospitalet, Hostafrancs, Badalona i Montserrat. Els dos derbis locals van ser favorables a l’Esportiva per 17-34 a la pista del Mataró i per 32-21 a la pista de l’Stàdium. En aquest darrer jugaren per l’Esportiva Mora, Esteban, Morera, Madrid (novament el més destacat amb 16 punts), Salvà i Vilaseca, i pel Mataró ho van fer Majó, Soler, Abril, Miracle, Gudayol i Rovirosa. Eren temps en què el bàsquet del CE Mataró vivia a l’ombra del futbol, que acabava de pujar a la 3a Divisió per primera vegada a la seva història i l’Esportiva ho va aprofitar per fer-se amb la supremacia local.

La pista de bàsquet al camp de l’Stàdium, on ja s’hi tornaven a fer competicions atletiques (any 1950) / Foto: Butlletí CA Laietània

La temporada es va cloure amb el primer viatge a l’estranger d’un equip de bàsquet de Mataró, tornant la visita a l’Stade a Bordeus. Allà l’Esportiva va jugar dos partits amb una derrota mínima (44-43) i una victòria mínima (52-53).

L’equip i directius de l’Esportiva en el viatge a Bordeus / Foto: Arxiu Familia Prat, Llibre Més de Cent Anys de l’Esport a Mataró

Durant la temporada 1950-51, l’Esportiva es va consolidar com l’equip més fort de Mataró, en acabar vuitè de la 1a Categoria “B” amb 32 punts, dos llocs per damunt del CE Mataró que era desè amb 30 punts. Però si bé en el darrer partit de la primera volta l’Esportiva s’havia imposat per 31-16, en el partit que tancà el campionat el CE Mataró va guanyar per 42-28, i d’aquesta manera l’equip groc-i-negre va acabar amb més moral que el rival. Aquell darrer partit que semblava amenaçar la supremacia esportivista dels darrers anys el jugaren pel Mataró: Ferri, Junoy (5), Gilabert (6), Majó (15), Castellà (12) i Sesén (4); i per l’Esportiva ho feren en aquest partit Serbós (1), Madrid (6), Vilaseca (9), Salvà (5), Prat (7), Fàbregas i Oriol.

Un equip de l’Esportiva de la temporada 1950-51, a la pista de l’Horta, amb Oleart, Llorens, Serbós, Sempere, Josep Mora (el que després seria president del CE Mataró de bàsquet i que aquí era el delegat), Prat, Oriol i Fàbregas / Foto: Butlletí 75 Anys Esportiva

L’Esportiva abandona la Federació

Els dos equips es mantenien a la 1a Categoria B, però sorprenentment l’Esportiva, en l’any en què es complia el 25è Aniversari de l’entitat, va decidir donar-se de baixa a la Federació Catalana, passant a jugar la temporada 1951-52 el Campionat de Segona Diocesana de l’OAR (Organització Atlètico Recreativa). Els jugadors de l’Esportiva Sempere i Salvà van formar part de la selecció diocesana.

L’equip de la temporada 1951-52 a la pista de l’Stàdium amb Bassols, Sempere, Pujol, Morera, Salvà, Llorens i Vidiella / Foto: Butlletí 75 Anys Esportiva

Per la seva part, el CE Mataró va jugar a la 1a Categoria “B”, quedant en tercer lloc amb 43 punts per darrere de l’Hércules i del Laietà que en sumaren 46 pujant tots dos a la 1a Catalana, una categoria  que encara hauria d’esperar una mica per veure l’equip groc-i-negre. L’entrenador era Mons i jugaren Castellà, Gilabert i Sesén (que foren els màxims anotadors), Majó, Ferri, Junoy i Valls.

Aparicions d’altres equips a la ciutat

Aquella temporada en l’àmbit del bàsquet local també es va produir el debut d’un equip d’Esport Ciclista Mataró, format amb elements procedents del Mataró i de l’Esportiva, i que es va presentar a la pista del Frente de Juventudes enfrontat al Joventut de Badalona perdent 22-24. Van jugar: Cabot, Servós, Real, Oleart, Bigas, Ovejero, Fàbregas i Mascorda. Ben aviat van jugar en la inauguració de la pista del Velòdrom celebrada el 13 de gener de 1952. Però seria un equip de vida curta, ja que a finals de la temporada es dissoldria la secció.

També cal remarcar dues inauguracions més en aquella temporada. La de les pistes d’Ind-Tex, el mes d’agost del 52, amb victòria del Joventut de Badalona sobre el Mataró (47-36), i la del pati dels Lluïsos, amb un partit entre Juventus AC i Penya Poblet guanyat pels primer per 29-25.

L’equip de bàsquet del Juventus al pati dels Lluïsos, amb Clemente Hernàndez, autèntic motor del club durant molts anys, a dalt a l’esquerra, i Bonaventura Riera, que uns anys més tard seria entrenador del CE Mataró femení, a baix a la dreta / Foto: Llibre 50 Anys de la Juventus AC

Inauguració de la pista del Cercle Catòlic

La temporada 1952-53, coincidint amb el XXV Aniversari del bàsquet a Mataró, l’Esportiva va quedar campió de la 1a Diocesana, i va jugar la final de la Copa JACE, perdent-la davant del Círcol Catòlic de Badalona per 41-42.

La temporada següent faria un pas molt important per a la seva consolidació amb la inauguració de la pista del Centre Catòlic, que es va celebrar el dia 23 de desembre de 1953 amb un partit jugat contra la selecció diocesana i que va acabar amb victòria visitant per 39-49. Tanmateix, el més rellevant era que per fi l’equip de bàsquet disposaria d’una pista de joc emplaçada en la seva mateixa seu social.

La pista de l’Esportiva poc després de ser inaugurada / Foto: Butlletí 75 Anys de l’Esportiva

L’ambient que allà es creava en suport de l’equip, va servir perquè aquella temporada 1953-54 l’Esportiva aconseguís el títol de campió de la Primera Diocesana superant en el darrer partit la Salle Josepets de Barcelona, un dels equips de més tradició del bàsquet català, per 34-43. Formaven l’equip Tomàs, Taberner, Domínguez, Bassols, Llorens, Coll (massatgista), Fadó, Torrent, Novell, Cañellas, Salvà, Pou, Suñer, Pujol, Triola, Pera, Alsina i Romagosa.

L’equip de l’Esportiva a la pista de la Salle Josepets quan va guanyar el títol de campions OAR, amb Tomàs, Taberner, Domínguez, Bassols, Llorens, Coll (massatgista), Fadó, Torrent, Novell, Cañellas, Salvà, Pou, Suñer, Pujol, Triola, Pera, Alsina i Romagosa / Foto: Butlletí 75 Anys Esportiva

En aquells anys en què l’Esportiva va dominar el bàsquet local, la secció de bàsquet del CE Mataró, com veurem en el pròxim número, va retre un homenatge a dos jugadors que havien tingut una llarga trajectòria a l’equip groc-i-negre durant la dècada dels quaranta, en el qual havien estat puntals del seu equip.