IluroSport » L’estadi de Mataró ja té “tartan” i el Laietània femení puja a nivell estatal (1991-92)

L’estadi de Mataró ja té “tartan” i el Laietània femení puja a nivell estatal (1991-92)

Records… núm 116

Durant molts anys l’atletisme mataroní havia “perseguit” unes pistes adequades a la categoria esportiva i atlètica de la ciutat. El CA Laietània, a les pistes de l’Stadium al Camí de la Geganta, i els Lluïsos, a les petites pistes del seu pati davant les Caputxines, havien fet autèntics miracles per anar progressant. Quan l’any 1972 de forma precipitada, i l’any 1975 de forma definitiva, es va inaugurar l’estadi municipal semblava que el somni s’havia fet realitat, però ben aviat es va veure que amb sis carrers i sobretot sense una superfície sintètica, poques competicions d’un cert nivell es podrien organitzar, i a la vegada el progrés dels atletes tampoc podia anar al ritme dels altres. La petició era clara: l’atletisme mataroní volia “tartan”!

La inauguració té poc ressò

A primers dels anys noranta, Mataró ja comptava amb quatre clubs atlètics: el Centre Atlètic Laietània, que era el més antic, el Grup Gimnàstic Lluïsos, el Club Atletisme Mataró i el Grup Maratonià Mataró. Tots ells reclamaren aquesta millora a la instal·lació municipal, l’Ajuntament finalment va escoltar les demandes i durant l’any 1991 van començar les obres. S’havien d’acabar el maig, però fins a primers de juliol no varen estar a punt.

Els escuts dels quatre clubs atlètics que hi havia a la ciutat


No sempre el que d’entrada es pressuposa que pot ser un gran esdeveniment, acaba deixant bons records, o de vegades aquests s’esvaeixen del tot. És el que va passar amb la inauguració del paviment sintètic de l’estadi. L’allargament de les obres va fer que la competició que s’havia previst per a la inauguració a finals de juny, uns Campionats de Mataró i del Maresme oberts, s’hagués de suspendre i després, ja amb tot el calendari de competicions en marxa, gairebé es va haver d’improvisar una inauguració.

El nou tartan presentava un aspecte magnífic / Foto: Arxiu El Tot Esport

D’aquesta manera el dia 6 de juliol del 1991 a la tarda, es va celebrar una inauguració que va tenir molt poc ressò i en la qual només es varen disputar proves de categories de base. Poc públic va presenciar aquella primera sessió atlètica sobre el “tartan”. Això sí, tots aquells que hi foren presents varen apreciar l’esplèndid aspecte de la instal·lació, amb la tonalitat vermellosa de les pistes, contrastant amb el verd de la gespa.

Una de les primeres proves en la inauguració del tartan de l’Estadi / Foto: Arxiu El Tot Esport

Club Atletisme Mataró organitza un Míting

Uns dies més tard, el dia 20 de juliol, i sota l’organització del Club Atletisme Mataró es va celebrar un Míting Atlètic d’alt nivell, on es van veure marques de gran categoria, i alguns atletes locals es varen acostar als primers llocs. El més destacat va ser el laietanenc Bernat Buscà que va quedar tercer en els 110 m tanques amb 14.7 i per part del club organitzador Francisco Chaves, que va quedar 4t en els 3000 m obstacles amb 9:22.4.

El mes de setembre, organitzat pel CA Laietània, es va disputar un encontre júnior Catalunya- Baden Württemberg, precedent dels “Quatre Motors” posterior. Tot estava ja a punt perquè l’atletisme mataroní progressés ràpidament…

Mireia Lluch i Anna Perlàsia impulsen el progrés de l’atletisme femení

Però de moment, en aquests Records, ens centrarem en el progrés de l’atletisme femení, en el qual van tenir-hi un paper destacat dues atletes laietanenques: Mireia Lluch i Anna Perlàsia. Elles de fet ja havien destacat l’any anterior, el 1990, quan assoliren, junt amb Imma Oranies i Isabel Martínez, una fita molt important com va ser situar el relleu 4×400 metres del Laietània en el sisè lloc del Campionat d’Espanya Absolut amb un nou rècord de Mataró de gran categoria: 3:49.60. Aleshores Mireia Lluch ja havia actuat amb el relleu 4×400 metres en la selecció catalana absoluta i amb la selecció espanyola sub-23.

Part de l’equip femení del Laietània de l’any 1991 / Foto: Arxiu El Tot Esport

Durant l’any 1991 l’equip femení del CA Laietània va mantenir la categoria de 2a Catalana, amb un equip on destacaven a part de les quatre citades abans, atletes com Elisenda Serra, Anna Ortiz, Montse Ferrer, Carmen Garcia, Ester Boix i Magda Isarn. Aquests darrera atleta va quedar subcampiona provincial absoluta en 100 m tanques amb rècord local de 15.22, la mateixa posició que va ocupar Isabel Martínez en 400 tanques amb una marca de 1:03.91.

Isabel Martínez i Magda Isarn dues excel·lents especialistes en tanques / Fotos: Llibre “75 anys d’història del Laietània”

GG Lluïsos puja a 2a Catalana

També aquella temporada, i acreditant la millora espectacular de l’atletisme femení de Mataró, l’equip del GG Lluïsos va pujar a 2a Catalana, amb un equip on destacaven Meritxell Filbà —campiona de Catalunya juvenil i tercera en els estatals de promeses en heptatló—, Laura Sabater, Elena Villasur, Cristina Garcia i sobretot una joveníssima Esmeralda Arriscado, de la qual anys després se’n sentiria molt a parlar.

Sisè lloc estatal en 4×400 metres i recordistes catalanes

Quan va arribar l’època dels campionats individuals, la parella Lluch – Perlàsia va demostrar el seu valor. En els campionats de Catalunya absoluts Mireia Lluch es va proclamar per primera vegada campiona en els 400 m amb nou rècord de 55.82, per davant d’Anna Perlàsia que fou segona amb 56.20. Després en els Campionats Estatals categoria promesa Mireia va ser subcampiona, amb nou rècord de 55.22 i l’Anna va quedar quarta.

En els estatals absoluts Mireia va ser setena (55.56), mentre que Anna (55.98) no va entrar per poc en la final. En els relleus, acompanyades d’Isabel Martínez i d’Elisenda Serra varen marcar un extraordinari temps de 3:46.93, que les va situar novament en el sisè lloc d’Espanya, amb una mitjana impressionant de menys de 57 segons.

Lluch i Perlàsia foren seleccionades per anar al Torneig d’Autonomies, que va dominar clarament la selecció catalana, i junt amb Tello i Rovira (del Barcelonès) varen guanyar els 4×400 m. establint un nou rècord català amb 3:41.72.

Mireia Lluch i Anna Perlàsia (a l’esquerra) amb les seves companyes de l’equip català

Pacte de col·laboració entre el CA Laietània i el CN Figueres

A final de la temporada, el club laietanenc va pactar una fusió amb el Club Natació Figueres, de cara sobretot a potenciar l’equip femení en algunes proves buscant el salt a categoria estatal. L’equip s’anomenaria CA Laietània – CNF. La primera actuació conjunta, ja dintre de l’any 1992, va ser en els Campionats de Catalunya de pista coberta, que es feien a Saragossa perquè a Catalunya no hi havia pistes cobertes, i on Mireia Lluch va quedar campiona en 400 m amb 57.64, mentre que les recents arribades germanes Velasco, Eva i Núria, eren segona i tercera en 200 m, amb temps de 25.49 i 25.99. En aquell campionat Meritxell Filbà dels Lluïsos va quedar 3a en pes amb 13,02 m.

Aquesta fusió va fer que durant una etapa el CA Laietània deixés de portar els seus colors habitual de blanc i negre, canviats pel lila i salmó.

L’equip femení del CA Laietània – CNF amb la seva nova indumentària / Foto: Llibre “Història del Laietània en imatges”

L’any 1992 el Laietània participa en la 2a Estatal

En la Lliga Catalana de clubs el Laietània va assolir, com s’esperava, l’ascens a 1a Categoria superant Terrassa, Montjuïc, Sícoris, Cornellà i Valls d’Andorra. També va participar per primera vegada en la 2a Estatal, junt amb Marathon de Madrid, Universidad de Salamanca i Seat de Tenerife, en un festival celebrat a Madrid.

Lamentablement no va poder passar a la fase final en patir una rigorosa desqualificació Anna Perlàsia en els 800 metres, que va privar l’equip de 900 punts, que l’haurien situat en segon lloc. Finalment es va acabar en el tercer superant només el Seat de Tenerife.

Cal destacar les victòries en les dues proves de relleus: en 4×100 amb un quartet format per Imma Sánchez, Estela Vergés, Nuri Velasco i Laura Bosch que va marcar 49.87 i en 4×400 amb Anna Perlàsia, Mireia Lluch, Eva Velasco i Elisenda Serra amb 3:57.02. Completaven aquell magnífic equip Isabel Martínez, Magda Isarn, Belén Dopazo, Ana Belén Ortiz J., Anna Ortiz Verdura, Bea Ríos, Laura Ametller, Concha Clemente, Montse Ferrer, Kareen Garcia, Montse Rivera, Beatriu Francès, Imma Oranies, Núria Paloma, Eva Coll, Anna Ruiz, Glòria Granados, Núria Lladó, Ruth Coll, Montse Francès.

Cinquè lloc estatal en 800 metres

Però Anna Perlàsia, es va venjar d’aquella desqualificació, amb una gran actuació en els campionat d’Espanya absoluts celebrats a València, on va prendre el protagonisme a Mireia Lluch (que només seria semifinalista en els 400 metres) i corrent al costat de les millors atletes espanyoles que buscaven la mínima per als Jocs Olímpics de Barcelona ’92, va aconseguir el cinquè lloc en els 800 metres, amb un nou rècord local de 2:09.61.

Mireia Lluch i Anna Perlàsia amb la samarreta de Catalunya / Foto: Llibre “Història del Laietània en imatges”

Uns dies abans, en els Campionats de Catalunya, Mireia Lluch sí que havia estat protagonista en quedar per segon any consecutiu, campiona de Catalunya absoluta amb 56.19, i a més pujant també a dalt de tot del podi en els 4×400 metres, junt amb Anna Perlàsia, Isabel Martínez i Eva Velasco, fent un temps de 3:50.15.

Moltes medalles a la base femenina

Començaven uns temps en què veure atletes mataronines en els podis estatals i catalans era cosa habitual.
Durant aquella temporada va sorgir un nou valor laietanenc, Laura Bosch, que va obtenir dos títols de campiona d’Espanya cadet, amb 5,33 m en pista coberta i amb 5,47 m a l’aire lliure. En aquesta darrera competició Eulàlia Salazar va quedar 3a en pes amb 11,38 m.

Laura Bosch magnífica saltadora laietanenca / Foto: Llibre “75 anys d’història del Laietània”

Va destacar també especialment Meritxell Filbà (GGLL), quedant subcampiona estatal promesa d’heptatló (4450 punts) i pes (nou rècord de 14,16 m) i també subcampiona de Catalunya absoluta en llançament de pes amb 13,52 m.

En Campionats de Catalunya de categories de base també es van assolir moltes medalles, que demostraven que s’estava treballant bé. En júniors: Anna Ortiz (CAL) campiona en llargada amb 5,25 m i Elisenda Serra (CAL) 2a en 400 tanques. En cadets: Cristina Garcia (LL) 2a en pes i 3a en javelina, Belen Dopazo (CAL) 3a en alçada, Laura Sabater (LL) 3a en disc, Esmeralda Arriscado (LL) 3a en 300 tanques cadet i Eulàlia Salazar (CAL) 3a en pes. En infantils: Míriam Pérez (CAL) 3a en pes, Maira Rodrigo (CAL) 3a en 80 tanques, Elena Gonzàlez (LL) 3a en alçada. En alevins: Marta Hidalgo (LL) 3a en llançament de pilota.

Totes aquestes noies continuaven el camí iniciat als anys seixanta per unes poques valente, entre elles la inoblidable Teresa Maria Roca, que moriria només començar l’any següent. Pocs anys abans havia mort també un altre gran atleta mataroní, en memòria del qual es venia celebrant una important competició de llançaments a l’Estadi. D’ell tindrem oportunitat de recordar els seus millors moments en el pròxim número.