IluroSport » L’estadi suposa un impuls per a l’atletisme mataroní (1975)

L’estadi suposa un impuls per a l’atletisme mataroní (1975)

Records… núm. 28

La consolidació de Jordi Vilà com un dels millors saltadors estatals, del qual parlàvem en el número anterior, es va produir en uns anys en què el club on va despuntar, el Centre Atlètic Laietània, vivia moments importants. El club degà de l’atletisme mataroní el “més antic genuïnament atlètic d’Espanya”, com sempre s’encarregaven de recalcar des de l’entitat laietanenca, celebrava l’any 1975 els 50 anys d’existència, sota la presidència del Sr. Manuel Corredó, i els celebrava amb il·lusió, amb la primera fase del seu complex esportiu-recreatiu recentment inaugurat. I també es veia ja a prop la inauguració de l’estadi…

S’inaugura un Estadi molt de temps esperat

Però també l’any 1975 va ser un any important per a l’atletisme mataroní en general, ja que es va inaugurar l’Estadi Municipal de forma definitiva, després de moltíssims anys de llarga lluita, com veurem en un article dedicat a ell en la secció d’Instal·lacions d’aquesta web.

Així estava l’Estadi l’any 1973, després d’haver obert les portes l’any 1972 per al Trofeu Sant Jordi / Foto: Santi Carreras

Tres anys abans ja s’havia acabat la construcció de forma precipitada per poder albergar el Trofeu Sant Jordi, però després s’havia anat degradant de forma progressiva a causa dels defectes del material utilitzat en la pista, una espècie de terra batuda, i es va haver de canviar totalment col·locant en el seu lloc la cendra tradicional en aquells moments. Acabaven així uns anys de treball en condicions precàries, per al CA Laietània a les pistes de 200 metres de l’Stàdium, on ara és el nou Parc Central, i per als GG Lluïsos a les pistes de forma poligonal irregular del seu pati, al costat del convent de les Caputxines.

La inauguració (foto de la portada de l’article) es va celebrar el dia 28 de setembre de 1975, presidida per l’alcalde Sr. Francesc Robert, i es va disputar el I Trofeu Iluro, amb millors marques per a Juan Bertran (Barcelonès) en 5.000 metres i Isabel Montañà (Barcelonès) en salt de llargada. Entre els guanyadors figuraren els laietanencs José Antonio Estivill en pes i Jordi Vilà en llargada, i l’atleta de Lluïsos Jaume Martínez que guanyà els 400 metres llisos.

Proves del dia de la Inauguració / Foto: Ilurosport

El Laietània puja a 1a Categoria Catalana

Però aquell any 1975, el de Les Noces d’Or del Centre Atlètic Laietània, es va viure un moment destacat quan l’equip masculí va pujar a 1a Categoria Catalana. Eren uns temps en els quals la lliga atlètica tenia molta vida, ja que se celebrava en forma de triangulars, on la competència entre els equips era més directa i més atractiva de seguir per als espectadors. De la mà de Xavier Consegal, el nou entrenador, que havia substituït al madrileny Fernando de Mata, que només hi havia estat un any, hi havia un gran ambient atlètic en el club laietanenc i això es va notar en els registres dels atletes.

Xavier Consegal el nou entrenador també era un gran saltador amb perxa / Foto: Llibre 75 anys CA Laietània

Els laietanencs acabaren subcampions per darrere del Vic i per davant de Vilanova, Tarragona, Terrassa, GEEG, Reus Esportiu, Antorxa de Lleida i Seat. Destacava lògicament la presència de Jordi Vilà i l’aportació en salt en perxa de l’entrenador Xavier Consegal, que aquell any portaria el rècord de Mataró fins als 4,40 m. Al costat d’atletes ja consolidats com José Antonio Estivill, Antoni Gomà, Faig, Roig, Pozo, Vives, Estudillo, Martín, Casas o Pi, l’equip es nodria de la pedrera, i júniors com Palau, Navarro, Ventura, Josep Gomà, Torres, Ródenas, Roselló, Abad i Salom, juvenils com Fernando Rodríguez, Comerón i Valera, i fins i tot cadets com Bistuer, Siquier, Larraz, Romo i Xalabardé, que completaren l’equip de l’ascens del cinquentenari. Aquell mateix any el Grup Gimnàstic Lluïsos, competia a 3a Categoria, acabant en cinquena posició final

A escala individual dintre de l’àmbit masculí, i deixant a part el balanç de Jordi Vilà, del qual ja vàrem parlar la setmana passada, l’any 1975 va començar portant un títol de campió de Catalunya de pista coberta per a Xavier Consegal en salt amb perxa amb 4,20 m i un tercer lloc per a Manel Carreras (GGLL) en 400 m.

Ja en la temporada a l’aire lliure Vicenç Ortiz (GGLL) en pes, Josep Gomà (CAL) en 200 m i Rafael Ródenas (CAL) en pes, van aconseguir el subcampionat català júnior, i Joaquim Torres (CAL) va quedar tercer en 3.000 m obstacles i Josep Ma Larraz va aconseguir el títol en salt de llargada cadet.

En els campionats d’Espanya de la categoria júnior Ródenas es va quedar a un pas del podi, tot i fer el rècord de Mataró en javelina amb 55,86 m, i posteriorment va quedar tercer en els campionats de Catalunya absoluts.

Emotiu comiat a les pistes del CA Laietània

La temporada es va cloure amb un acte emotiu i dos de curiosos. El primer més emotiu va ser la darrera competició celebrada a les les velles pistes del Laietània, de l’Stàdium, el camp de mossén Plandolit, que va deixar de ser el lloc d’entrenament dels atletes laietanencs, en inaugurar-se definitivament l’Estadi de Cirera, tot i que durant uns anys encara s’hi mantindria l’Escola d’Atletisme. El darrer festival, celebrat el dia 14 de setembre de 1975, va ser un encontre contra el Club Gimnàstic Barcelonès, facilitat pel fet que l’entrenador de l’equip barceloní era Miquel, germà de Xavier Consegal. Per al record dir que al festival va haver-hi tres guanyadors locals: Jordi Vilà Viñas en llargada (6,89 m.), Josep Gomà en 100 m. (11.8) i Mercè Boixet també en 100 m. (13.2), i es va tancar quan ja s’havia fet de nit, amb un gran salt d’alçada de 2,05 m, que va ser el darrer rècord de les pistes, a càrrec de Martí Perarnau.

Imatge de les pistes de l’Stàdium en el dia del comiat i última prova de 100 metres / Fotos: Ilurosport

Els altres dos, més curiosos, van ser una prova de relleus 100×100 celebrada al nou estadi com a cloenda dels actes esportius del cinquantenari del club laietanenc i on atletes en actiu i retirats feren la seva aportació, i el Trofeu Aniversari on es disputà un decatló per equips, on les 10 proves les feien 10 atletes diferents, que fou guanyat pel CG Barcelonès.

Aquesta última competició, era inèdita i no s’ha repetit mai aquí a casa nostra i no tenim notícia que s’hagi fet en qualsevol altre lloc. Els integrants de l’equip del Laietània en les deu proves del decatló van ser Carmel Comerón (11.9 en 100), Josep M. Larraz (5.84 en llargada), Josep Casas (11.49 en pes), Carles Roselló (1,75 en alçada), Josep Gomà (53.8 en 400), Joan Navarro (20.5 en 110 m tanques), José A. Estivill (37,96 en disc), Xavier Consegal (4,10 en perxa), Rafa Ródenas (52,44 en javelina) i Joaquim Torres (4:27.7 en 1500 m), per sumar 5868 punts.

Els atletes que van fer els 100×100, amb joves i veterans tots plegats / Foto: CA Laietània

L’any 1976 El CA Laietània no pot mantenir la màxima categoria

L’any 1976 va començar amb un títol de campió de Catalunya en pista coberta per a Xavier Consegal en salt amb perxa amb 4,30 m, acompanyat d’un quart lloc en els Campionats d’Espanya absoluts amb un salt de 4,45 m. També començà a despuntar un gran velocista, Santi Siquier, que va marcar un temps de 6.0 en els 50 m i tot i ser juvenil es va ficar en la final del campionat de Catalunya absolut.

En la Lliga Catalana de clubs de 1a, el Centre Atlètic Laietània es trobava amb els més potents equips catalans i pràcticament amb el mateix equip que havia pujat (només amb les novetats de Batet, fitxat dels Lluïsos, i dels fondistes Salva Garcia i Sedano) acabaria baixant novament a 2a Categoria.

La classificació final va ser FC Barcelona 21, C.N. Barcelona 19, CG Barcelonès 18, Reus Ploms i Manresa 16, Granollers 14; Vic i CA LAIETÀNIA 12; Sabadell 8. La derrota davant del Vic en la confrontació directa condemnà al descens.

El Grup Gimnàstic Lluïsos es va mantenir a la 3a Divisió amb un equip on destacaven atletes com Ortiz, Grau, Alique, Zarco, Chaves, Ballbona, Cuenca, Cordero, Garcia, Roura, Catà i Martínez.

En l’àmbit individual el referent continuava sent Jordi Vilà, però altres atletes varen tenir bones actuacions. Santi Siquier, encara juvenil, va ser 3r als campionats de Catalunya absoluts en els 100 m amb uns esplèndids 11 segons justos, i ja va ser cridat a actuar amb la selecció de Barcelona, per enfrontar-se a Navarra i Saragossa.

Molts èxits en les categories de base

En categories inferiors cal destacar que el mes de maig es va disputar a l’Estadi Municipal la fase de sector dels Jocs Nacionals Escolars, amb la participació dels millors atletes cadets i infantils de Catalunya, València, Aragó i Balears, i entre ells brillaren els atletes infantils de Salesians i GG Lluïsos, Rafel Vidal (que va quedar 1r en llargada) i Josep Lázaro (que fou 3r en pes) i el cadet laietanenc (i EFP Biada) Jordi Vallès (que va guanyar en triple). Més endavant en els campionats de Catalunya infantils, Lázaro guanyaria els 80 m amb 9.7, el llançament de pilota amb 54,74 m i el tetratló, demostrant ser l’atleta infantil més complet, i Vidal ho faria en llargada amb 5,81 m.

Josep Làzaro un atleta molt complet / Foto: Ilurosport

L’equip infantil de GG Lluïsos, amb una gran tasca d’Antoni Cruañas com entrenador, se situava en sisè lloc del rànquing nacional, amb Josep Lázaro col·locat en 8 proves entre els 50 millors estatals i situat tercer en 80 m, la mateixa posició que tenia Vidal en llargada.

Santi Siquier a l’esquerra en una arribada dels 100 m /Foto: Llibre 75 anys del CA Laietània

Quant a la categoria juvenil, Santi Siquier va ser subcampió de Catalunya en 100 m i 200 m i Josep M. Larraz va ser 3r en triple. En categoria júnior, Vicenç Ortiz (LL) va quedar campió català en pes (12,20 m) i Carmel Comerón (CAL) fou subcampió en llargada amb 6,79 m. Però pocs dies després en els campionats d’Espanya el saltador laietanenc va aconseguir la medalla de bronze, mentre que el llançador de Lluïsos només va poder ser quart.

Carmel Comerón, que anys després seria president del club, en un salt de llargada / Foto: llibre 75 anys del CA Laietània

L'”efecte estadi” va donant els seus fruits

Al final, la temporada 1977 va portar una reestructuració de categories, amb la creació de la Lliga Estatal, a la qual accedien els tres millors equips catalans, i això va permetre que el Centre Atlètic Laietània continués a primera. La competició continuava tenint interès, ja que es disputava a base de triangulars, però era una mica més fluixa, cosa que va permetre que l’equip la conservés sense massa dificultats quedant en sisè lloc per darrere d’Universitari, Manresa, Montjuïc, Vic i Reus Ploms, i per davant de Cornellà, Sabadell i Granollers. El sisè lloc de tota manera no va permetre disputar la final del Campionat de Catalunya, amb els tres de la Lliga Nacional.

A les categories inferiors continuaven sortint joves prodigis, i als campionats d’Espanya escolars, hi anaren Guillem Martín (CAL, EFP Biada) que es va proclamar subcampió en javelina amb 50,04 m, José Luis Guerra (GGLL, Germanes Bertomeu) va ser 4t en 3.000 m amb 9:27.0 i Joan Tolrà (CAL, Institut Satorras) va ser 5è en 100 m amb 11.3. En els campionats de Catalunya juvenils, destacaren els subcampionats de Guillem Martín (en javelina amb 51,58 m), de Joan Tolrà (11.3 en 100 m) i José Luis Guerra (4:31.6 en 1.500 m obstacles) i el tercer lloc de Jordi Vallès (CAL) en triple i 110 m tanques. En els Campionats d’Espanya només Martín podria fer podi, quedant segon amb 51,58 m.

I a part anaven caient rècords: Guerra, amb un temps de 4:05.8, superaria el rècord de Mataró absolut de 1.500 m, que tenia Francisco Pozo; Siquier igualava els 10.8 d’Antoni Gomà en 100 m; i Zarco (LL) el feia en 5.000 m amb 15:37.4.
I un rècord espectacular el va fer l’equip aleví del GG Lluïsos format per E. Carrasco, F. Guerra, J.A. Porras i M. Velasco, quan quedaren campions de Catalunya i amb un temps de 32.5 esborraren de la llista dels rècords d’Espanya al CN Barcelona!!

L’equip del GG Lluïsos que va batre el rècord d’Espanya de 4×60 en categori aleví / Foto: Ilurosport

És evident que l'”efecte Estadi” anava donant els seus fruits, que també es notaven en l’àmbit femení, com ja veurem més endavant… Però en el pròxim número parlarem d’uns temps molt anteriors, quan un altre saltador mataroní va arribar al cim estatal.