IluroSport » L’hoquei patins arrela a la “pelouse” del Velòdrom (1952)

L’hoquei patins arrela a la “pelouse” del Velòdrom (1952)

Records… núm 19

Aquesta temporada 2020-21 l’equip del CH Mataró ha pogut jugar a l’OK Lliga en el màxim nivell estatal. No ha estat una temporada fàcil i s’ha baixat a l’OK Lliga Plata i tocarà pensar altra vegada en l’ascens.

Aquest esport ha tingut, com la majoria, moments bons i moments crítics, en els quals fins i tot la seva supervivència s’ha fet difícil, però gairebé sempre la força d’uns directius il·lusionats ha pogut superar totes les dificultats. Unes dificultats que encara foren superiors en els moments inicials, quan era un esport poc conegut i costava arrencar…

Els primers intents d’skating

La primera notícia que tenim d’un partit d’hoquei patins jugat a la nostra ciutat data del 9 de juny de 1934, quan a les instal·lacions del Centre Natació Mataró es va inaugurar una pista d'”skating” i en la seva inauguració es va fer una exhibició amb un partit entre el Catalunya Skating Club, que era el campió d’Espanya, i el Maricel SC. Ens pot estranyar això d’skating, però actualment els dos grans organismes internacionals, la CERS i la FIRS, conserven la S d’skating al final de les seves sigles, darrere de la R de roller. I és que els pioners d’aquest esport foren els anglesos a començaments del segle XX, quan un estatunidenc que residia allà adaptà l’hoquei sobre gel. Eren uns temps en què es jugava amb un disc com a l’hoquei sobre gel i sembla que no captivava massa a la gent. Nou anys després Joan Antoni Samaranch, que fou l’autèntic mecenes d’aquest esport, va promoure el canvi del disc a la pilota i l’hoquei patins guanyà moltíssim.

El primer club federat va ser el CH Cerdanyola l’any 1936, però la guerra civil tallà l’expansió d’aquest esport. Després en els temps de la postguerra l’associacionisme esportiu no era fàcil. En concret a finals de 1942 va sortir una disposició del “Departamento de Educación Física y Deportes del Frente de Juventudes” on es prohibia la pràctica esportiva a tots els joves entre 7 i 21 anys, que no estiguessin enquadrats al Frente de Juventudes.
Els clubs federats estaven obligats a demanar als seus components el carnet expedit pel citat departament i abans de cada partit s’havia d’enviar una relació amb les participants que tenien entre 7 i 21 anys. Això va fer que molts esports, sobretot aquells que naixien com l’hoquei, o també l’handbol, trobessin en el Frente de Juventudes el seu impulsor principal.

El primer equip d’hoquei de Mataró, el del Frente de Juventudes, en un partit a la pista central del Parc Municipal / Foto: L’Abans

Uns anys després en aquesta institució el Sr. Manuel Ramos va donar impuls al primer equip d’hoquei que va haver-hi a Mataró. El primer partit es va jugar el 10 d’abril de 1946 i el jugaren els següents jugadors, que es poden considerar pioners d’aquest esport a la nostra ciutat: Lleonart, Serra I, Solà, Banchs, Serra II i Niubó. Després s’afegiren entre altres Barbany i Soler. Tot i que sabem que la temporada 1947-48 va jugar a 2a Catalana sota el nom de FF JJ Mataró, no va quedar massa constància de què feia aquest equip, i a poc a poc va anar perdent força.

Deporte Ciclista Mataró acull l’equip

Però tot i els entrebancs, la perseverança de Manuel Ramos va fer que acabés formant una secció d’hoquei sobre patins a Deporte Ciclista Mataró, que va presidir ell mateix en una junta on comptava amb Antoni Montia (vicepresident), Juan Andreu (tresorer) i Jaume Arnau (delegat federatiu). L’entrenador d’aquest primer equip va ser el Sr. Ibáñez.
L’equip va ser inscrit a la 2a Categoria Catalana i el seu debut es va produir el 15 d’octubre de 1951, a la pista central del Parc Municipal. Van formar: Lleonart, Roldós, Serra, Solà, Niubó i Grabulosa. Es començava amb il·lusió però la primera trompada fou forta, ja que el Vilanova va guanyar per 0 a 6. I en el segon partit no va anar millor, ja que van perdre a Igualada per 14 a 0, i tampoc en el tercer amb derrota per 0 a 8 amb l’Apolo.
Va debutar Méndez un igualadí, amb el qual va arribar el primer punt en empatar (a zero!), contra La Floresta.

Deporte Ciclista Mataró cuidava les seves seccions (també havia començat aquell any la del bàsquet) i va construir una pista a la “pelouse” del Velòdrom. La pista fou inaugurada el 13 de gener de 1952, amb una matinal en què hi hagué ciclisme, bàsquet i es tancà amb un partit de lliga contra el Llista Blava de Lleida, que va guanyar per 2 a 4. En la foto superior d’aquest article, que és del llibre “50 anys d’hoquei a Mataró”, podem veure a la filla de Manuel Ramos fent la sacada d’honor. Per DC Mataró van jugar en aquell partit Lleonart, Hernández, Solà, Niubó, Méndez i Roldós.

L’equip del DC Mataró que va jugar en la inauguració de la pista central del Velòdrom, amb Manuel Ramos l’impulsor d’aquest esport a Mataró / Foto: Llibre “50 anys d’hoquei a Mataró”

La temporada es va tancar amb un empat a 2 gols davant del Noia i amb l’esperança que aquest esport podria arrelar amb força ràpidament. Però no seria pas així…

La temporada 1952-53 en el Campionat de Catalunya de 2a es va acabar en el quart lloc, amb un equip que mantenia a Lleonart, Solà i Niubó i arribaven jugadors forans com Arechavala, Albí i Ventanyol. Una anècdota curiosa es produí en un partit que es jugà sobre una autèntica piscina, coincidint amb l’arribada al Velòdrom d’un Gran Critèrium de ciclocròs.

Però el públic restava indiferent a aquest esport i no li donava el suport necessari. El Sr. Manolo Ramos començava a estar bastant “cremat” i va refer una mica la junta directiva, on van entrar-hi el Sr. Argimiro Pelàez, que després durant molts anys seria l’ànima de la secció. Vicenç Lleonart va deixar la porteria per passar a ser l’entrenador i la temporada començà amb nous ànims, amb victòria a Balenyà per 1 a 5, en un partit on les rodes d’alumini varen permetre jugar bé sobre la pista mullada. Niubó, ja era l’únic mataroní a l’equip i potser per aquest motiu el públic continuava passant d’aquest esport.

Fins i tot es va portar al Velòdrom un amistós de gran qualitat entre la selecció espanyola i l’Espanyol, però ni així responia l’afició. La gota que va fer vessar el got va ser en ocasió d’un partit de lliga perdut contra l’Ausa de Vic per 1 a 3, i jugat pràcticament sense públic, mentre a la pista del Parc, molt més accessible, un partit entre dues seleccions catalanes d’handbol reunia moltíssims afeccionats interessats per un altre esport que començava.

El Sr. Manuel Ramos va presentar la dimissió i amb ell tota la junta i l’equip de Deporte Ciclista Mataró es va desfer momentàniament. L’hoquei sobre patins desapareixia novament.

Un altre renaixement

Però Manuel Ramos recuperà a poc a poc les ganes i l’any 1955 sota el seu impuls es va disputar un trofeu “Fundadors de l’hoquei” per a infantils i on participaren equips dels col·legis mataronins i que fou guanyat per Valldemia, que ja tenia pista des del 1952.

El maig d’aquell mateix any 1955 s’inaugurà una magnífica pista en el col·legi Salesians amb un partit entre la Selecció Espanyola i l’equip de la Creu Roja, que acabà amb resultat de 6 a 2. Grans figures com Zabalía, Boronat, Gallén, Trías, Puigbó, Orpinell o Largo, captivaren als nens que començaven a practicar aquest esport.

L’equip de Salesians va guanyar el campionat escolar de l’any 1956 i participà en l’Interciutats Mataró – Manresa representant a la nostra ciutat guanyant aquí per 4 a 3. Els nous pioners de la renaixença de l’hoquei patins foren Castany, Vidal, Recio, Viladevall, Damont, Imbernon i Castells.

La temporada 1956-57 Deporte Ciclista Mataró va reaparèixer amb un equip juvenil al campionat de Catalunya. L’entrenava Vicenç Lleonart. La joventut dels practicants va fer que durant les dues temporades següents encara fossin juvenils.
L’equip de DC Mataró va acabar en quart lloc de la fase final del campionat català i dos dels seus jugadors, Roselló i Damont, van ser seleccionats amb Catalunya i es van proclamar campions d’Espanya.

El primer ascens: es puja a 2a Catalana

L’equip de DC Mataró de la temporada 1959-60 abans d’un partit al Velòdrom

La temporada 1959-60 Deporte Ciclista Mataró ja va fer equip sènior, que jugà a 3a Catalana, i l’èxit fou rotund. L’equip va quedar campió sense perdre cap partit, pujant a 2a i assolint d’aquesta manera el primer ascens de l’hoquei patins mataroní, i aconseguint el títol a cinc jornades del final. Només es va cedir un punt i va ser en l’últim partit contra el Brafa. Abans s’havien aconseguit 25 victòries. Els rivals havien estat Palamós, Puigcerdà, Ripoll, La Floresta, Mollet, Masnou, HEPS, Sant Just, Sant Ignasi, Zebra Roy, Condal, Figueres i Brafa. La plantilla la formaven Castany, Borràs, Falqués, Damont, Roselló, Vinardell, Sanfeliu i Spà. Al seu davant hi continuava Manuel Ramos.

L’equip va ser rebut a l’Ajuntament després del seu ascens / Foto: Llibre “50 anys d’hoquei a Mataró”

En el pròxim número tindrem ocasió de recordar els primers passos d’un altre esport del qual n’hem parlat en aquest número de resquitllada, i que tindria una arrencada molt espectacular arribant en poc temps a estar situat entre els millors de Catalunya.