IluroSport » L’Iluro SC juga el primer Campionat d’Espanya de Bàsquet

L’Iluro SC juga el primer Campionat d’Espanya de Bàsquet

Records… núm. 2

Estàvem en plena República i no feia massa, el 9 de setembre de 1932, s’havia atorgat a Catalunya l’Estatut d’Autonomia. Era una bona època i en l’esport també es vivien bons moments. La temporada 1932-33 va ser la tercera de la secció de bàsquet de l’Iluro Sport Club (que després seria el CD Mataró) des de la seva fundació, allà per l’any 1930. Feia ja uns anys que s’havia posat la llavor del bàsquet a la nostra ciutat, un fet del què ja tindrem ocasió de parlar. Hi havia en aquells moments una tensa rivalitat entre l’equip de l’Iluro i el de l’Esportiva, però aquella temporada va ser molt millor per a l’Iluro que fent una temporada sensacional es va proclamar Subcampió de Catalunya, per darrera del Juventus de Sabadell i superant els equips de Barcelona, com l’Espanyol, el Laietà, el Barcelona o el Patrie. 

Aquella exitosa temporada acabà amb un rumor que després es faria realitat: la possibilitat que per primera vegada es jugués el Campionat d’Espanya entre els dos millors equips de Madrid i de Catalunya.

Negativa al rumor inicial

Quan s’acostava l’inici de la temporada s’anava esvaïnt la possibilitat i la Federació deia que era per falta de mitjans econòmics. Aquí, però, es deia que la negativa federativa obeïa a que cap dels dos equips catalans era de Barcelona capital. La Junta de la secció del club mataroní, que encapçalava el seu president Jaume Mas i tenia al seu costat a Francisco Ledesma i José Ramón, va aconseguir el suport de l’alcaldia per tal de portar el 1r Campionat d’Espanya a Mataró. Però vuit dies abans de la data assenyalada la Federació va suspendre el campionat.

Sorpresa

L’equip de l’Iluro estava en forma de cara a la nova temporada i en un amistós es guanyà el Juventus de Sabadell per 36-28. I de sobte, nova sorpresa: la Federació decideix  (els sortejos no existien…) que el 15 d’octubre es jugarien els partits d’anada de les semifinals del 1r Campionat d’Espanya a Mataró i a Sabadell, i el 22 d’octubre es farien els partits de tornada a Madrid.

Realitat

Així, en la data indicada abans, es van jugar els partits d’anada de les semifinals del 1r Campionat d’Espanya de bàsquet entre el Juventus de Sabadell, campió de Catalunya, i el Rayo de Madrid a Sabadell, i l’Iluro, subcampió de Catalunya, i el Real Madrid a Mataró. Els dos equips catalans en varen sortir triomfadors, el Juventus per 40-25 i l’Iluro per 21-17. 

L’equip de l’Iluro SC a la pista del Camp del Mataró, amb Sr. Mas, Arenas, Ginesta, Cordon, Mauri, Raimí, Oltra, Bonet, Sr. Ramon, Duch, Costa, Sr. Ledesma, Roldós i Canal | Foto: Llibre Història de l’Iluro Sport Club

Jugaren per l’Iluro en aquell partit, que va despertar una enorme expectació i que es jugà en  terreny de sorra: Gaspar Canal, Ginesta, Cordón (13), Arenas (4) Raimí (4) i Costa. I pel Madrid: Villate, Arnáiz (1), Castellí (12), Negrín (1), Arteaga (3), Brañes i Oliva.

El “DIARI “ de l’època deia “El joc ve com ve i així s’ha d’acceptar, perquè no té lògica. L’equip local combinant molt més, i tirant a bàsquet molt més que el Madrid, no va poder marcar com era el seu bon propòsit, unes vegades per dissort i altres pel nerviosisme i manca de precisió en veure que l’enorme esforç realitzat no era acompanyat per l’èxit”. 

Suposem que en aquells moments ja es  veia que aquell avantatge no seria suficient en el partit de tornada celebrat el diumenge següent, dia 22 d’octubre…

Desenllaç sorprenent

L’Iluro SC i el Juventus de Sabadell van fer el viatge junts a Madrid. Aquí els veiem en una aturada, enmig de la carretera Madrid- Barcelona / Foto: Història de l’Iluro Sport Club

La matinada del dissabte dia 21 l’expedició ilurenca, junt amb la sabadellenca, va sortir cap a Madrid en autocar. En formaven part el president de l’Iluro S.C., Sr. Antoni Prat, que després seria periodista esportiu, el Sr. Jaume Mas com a president de la secció de bàsquet i els jugadors Canal, Ginesta, Cordon, Arenas, Raimí, Duch i Mauri. Observi’s que en aquella època “no calia” entrenador… i no calia una gran plantilla.

El viatge fou molt alegre, però pesadíssim, ja que s’arribà a Madrid a la mitja nit, després de més de 20 hores de viatge!!. I a les 10 del matí del diumenge dia 22, l’equip mataroní estava a la pista a punt per enfrontar-se al Real Madrid. D’entrada l’equip va ser rebut amb gran simpatia i cordialitat, però quan començà el partit tot es girà. El president Jaume Mas deia que li feu l’efecte d’una cosa premeditada. Al descans després d’una primera part amb molts nervis, es perdia per 9-3, i en la segona l’àrbitre va tenir errades de tal magnitud que l’equip mataroní va decidir retirar-se de la pista quan el marcador era de 14-5. Quan els jugadors eren al vestidor, els responsables de la Federació Castellana van anar-hi demanant-los que tornessin a la pista i retornant el marcador al 9-3 del descans. Però els mataronins s’hi negaren en rodó…

El president Jaume Mas deia pocs dies després: “Lamento molt que després de l’esforç que hem tingut de fer tots nosaltres per portar a terme aquest campionat, hagi tingut un final tan llastimós, per culpa de la incapacitat de la Federació Castellana, que en l’actualitat no té aptituds per a portar a terme un campionat d’Espanya”.

Tampoc li anà millor al Juventus de Sabadell que va perdre per 23-6 davant del Rayo, veient remuntants els seus 15 punts d’avantatge. El primer campió d’Espanya seria el Real Madrid que en la final s’imposà al Rayo per 21-11.

Un equip que va fer història / Foto: Arxiu JGC

De tota manera, passat el temps, tot s’ha de donar per bo, ja que l’Iluro es pot considerar pioner del bàsquet a Espanya, com a un dels equips participants en el primer campionat d’Espanya.

Primera fase immillorable al Campionat de Catalunya 1933-34

El desencís d’aquest campionat no va afeblir el club, fet que es demostraria en el Campionat de Catalunya de 1933-34, que tindria un altre desenllaç també força increïble…

Els 12 equips participants quedaren disposats en dos grups de sis. En un d’ells hi figurava l’Iluro, junt amb Badalona, Barcelona, Hospitalet, Laietà i Joves Cristians i a l’altre l’Esportiva, junt amb Espanyol, Coratge, Juventus, Manresa i Patrie. En aquells moments el potencial de l’Iluro era molt superior al de l’Esportiva, com quedà provat en uns amistós de pretemporada on els ilurencs guanyaren per 24-62. I es notà al campionat en el qual l’Iluro acabà primer de grup guanyant tots els partits i l’Esportiva acabà en darrera posició del seu, on acabà primer l’Espanyol.

Un equip de l’Iluro SC de la temporada 1933-34, al camp de futbol, on jugava el bàsquet, amb els xipresos del cementiri al fons i la Llar Cabanelles al darrere / Foto: Arxiu JGC

L’Iluro demostrà gran força acabant amb 20 punts per 11 del Laietà i Barcelona. Els partits més emocionants foren contra aquests dos equips guanyant al Laietà per 25-18 i 11-22, i al Barcelona per 23-17 i 26-31. Els anotadors de l’equip ilurenc foren Cordon amb 123, Raimí 53, Arenas 45, Xivillé 38, Mauri 10, Canal 6, Costa 5 i Junqueras 2. El segon equip també quedà campió amb Costa (11) i Duch (62), com a màxims anotadors.

Però si aquesta fase acabà a mitjans de març, el títol de campió no es decidiria fins al mes d’agost… i de quina manera!!.

L’Iluro Campió de Catalunya

Sembla que en un partit de la primera fase i a resultes d’una anomalia produïa en el partit Espanyol- Juventus de Sabadell, la Federació Nacional (composta majoritàriament per membres de l’Espanyol) va passar per davant de la Federació Catalana i va fallar en contra dels sabadellencs, que degut a això perderen el títol del seu grup. L’assemblea de la Catalana va demanar la dimisió de la Nacional. L’Iluro com tots els altres clubs catalans, a part de l’Espanyol, es va posar al costat dels sabadellencs (club amb el que l’Iluro mantenia molt bones relacions) i es negà a jugar la final i quan fou convocat per jugar el primer partit de la final a la pista del club barcelonès, no es va presentar. Era el dia 8 de juliol i l’Espanyol sí que es va presentar. Aleshores la Junta de l’Iluro va treure una nota dient: “En vista de la poca serietat i manca de paraula que ha tingut l’Espanyol, que aprofita per quedar-se els punts del partit del seu terreny, han induït a aquesta secció a aliniar el proper diumenge en el nostre terreny l’equip ilurenc, per demostrar d’aquesta forma la nostra serietat que tot club deu tenir”.

Una setmana després l’Iluro es va presentar a la seva pista, però aleshores fou l’Espanyol qui no es va presentar, deixant el cas en mans federatives. La Federació va decidir celebrar la final a partit únic a la pista de l’Ateneu de Badalona, el dia 5 d’agost. 

En una apoteosi de la manca de serietat d’aquest final de campionat, allà varen anar els equips ilurencs (perquè també els segons equips havien de disputar la seva final) però un cop més l’Espanyol no va comparèixer, i d’aquesta manera l’Iluro va obtenir el títol de campió de Catalunya de bàsquet per primera vegada a la seva història.

La secció de bàsquet de l’Iluro SC culminava així una temporada històrica i deixava gairebé en segon terme a l’equip de futbol, tot i que en ell destacava un jugador que acabaria a les files del FC Barcelona, com veurem en el proper número d’aquests Records.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *