IluroSport » Lluís Torner doble subcampió del món en taekwondo (1983 i 1987)

Lluís Torner doble subcampió del món en taekwondo (1983 i 1987)

Records… núm 74

Si durant l’any 2002 (quan es va escriure aquest article) tot el món havia estat pendent durant un mes dels Campionats del Món de futbol celebrats a Corea i Japó, catorze anys abans, o sigui el 1988, el món sencer tenia els seus ulls posats en els Jocs Olímpics que es disputaven a Seúl, la capital coreana. En aquella ocasió, i com a esport d’exhibició, els coreans varen poder ensenyar un esport nascut a la seva terra i que ja feia uns anys que començava a fer furor a tot el món: el taekwondo. Allà hi haurien d’haver estat presents dos mataronins, que són dos dels noms més importants de la història d’aquest esport a la nostra ciutat, però cap dels dos va anar-hi: Antonio Barrios i Lluís Torner.

Dos mataronins “quasi olímpics”

Antonio Barrios, mestre de taekwondo, directiu de la Federació i àrbitre internacional, tenia el seu bitllet per actuar com a àrbitre a Seul-1988, tal com havia fet tres anys abans allà mateix en els campionats del món, però una lesió en el turmell li va impedir el desplaçament. Lluís Torner tenia grans possibilitats d’aconseguir una medalla, i fins i tot amb el títol de campió olímpic, però li mancà motivació i va abandonar la pràctica activa del taekwondo aquell mateix any i els precs de la Federació i del seu entrenador no van servir de res. Anem ara a recordar com s’havia arribat fins aquella situació…

El naixement del taekwondo a Mataró

Les arts marcials, l’origen de les quals es remunta molt enllà en el temps a l’Extrem Orient, es comencen a implantar a Mataró de forma una mica organitzada a finals dels anys seixanta. El professor Alfred Ubach havia introduït el judo i el karate, al gimnàs de la Delegación de Juventudes, i després en un gimnàs La Maresma del carrer Quintana, al costat de la Plaça Fivaller. Allà un grup de joves començaren a practicar el taekwondo, amb el professor Hong Soon Kil com a primer mestre. Era un art marcial que havia estat fins i tot prohibit per les seves característiques de combat. Però la cultura oriental s’anava obrint pas, arribant a través del cinema i la pantalla petita. En el record quedaren les pel·lícules de Bruce Lee, o la sèrie Kung-Fu, entre altres.

El Centre Natació Mataró ben aviat va fer una secció d’arts marcials, que practicaven al gimnàs de la Piscina Municipal, i l’estiu de l’any 1975 ja es va celebrar, a les seves instal·lacions del passeig del Callao, un Trofeu de Taekwondo que fou guanyat per l’equip del Centre format per Francisco Ruiz, José A. Rodríguez i Miguel Calzada, un nom que amb el pas dels anys seria també molt important dins el taekwondo mataroní.

Neix el Won’s Maresme

A començaments de l’any 1976, creixia el nombre d’adeptes i es feia petit el gimnàs de la Piscina Municipal, i un grup va establir-se al gimnàs de l’Escola Pia de Santa Anna, creant el club “Won’s Maresme”, que de bon començament ja va presentar 74 fitxes a la Federació. Dirigia aquest grup un jove Antonio Barrios, que ja portava una llarga activitat en el gimnàs Choi’s Tuset de Barcelona on aprenia del professor coreà Choi, i s’acabava de proclamar subcampió de Catalunya del pes lleuger, mentre que un altre mataroní, Domingo Martínez que també va haver de representar el club Choi’s per no haver-se formalitzat encara la legalització del club Won’s, es va proclamar campió de Catalunya del pes mosca.

Un grup de taekwondistes de la primera època de Won’s Maresme / Foto: Ilurosport

Demostratiu de la força que estava agafant el taekwondo s’ha de dir que aquell mateix any i en la Festa Major de La Llàntia ja es va celebrar el “I Trofeo Artes Marciales”, en el qual es va emportar la victòria Ricardo Soriano, per davant de Francisco Venzalà, ambdós del Won’s.

Bronze a l’europeu per a Domingo Martínez

El mes de maig de 1976 es va celebrar, en un Palau Blaugrana de Barcelona ple a vessar, el Campionat d’Europa, i en ells el mataroní Domingo Martínez va obtenir la medalla de bronze, després d’arribar a semifinals on va fer combat nul amb el campió turc, que va obtenir el triomf perquè fou el que va donar menys pes a la bàscula.

Antonio Barrios i Domimngo Martínez / Foto: Ilurosport

Els dies 12 i 13 de juny Won’s ja va organitzar el I Trofeu Fires, amb gran expectació al Palau d’Esports i demostrant l’ascens vertiginós del club, el club mataroní va obtenir el segon lloc per equips en el Torneig Internacional de la Mercè celebrat a Barcelona, que era la primera sortida oficial del nou club, premiada amb els segons llocs per a Campaña en pes lleuger i Soriano en pes mitjà i els tercers llocs per a Honorato Pol en pes gall, Ramon Barrientos en mosca i José Gàlvez en lleuger. Estava clar que el taekwondo creixia, i ho continuaria fent, a la nostra ciutat…

Llarga cadena de títols per al Won’s Maresme

A partir d’aquell moment Won’s Maresme va encadenar molts èxits. El mes de febrer de 1977, Ramon Barrientos i Francisco Campaña, varen quedar campions d’Espanya júniors a Ciudad Real, després d’haver-se guanyat la seva selecció en els Campionats de Catalunya on havien estat primer en pes lleuger i tercer en pes mosca respectivament.

I no serien els únics títols d’aquella temporada. El mes d’abril, València va ser la seu de la segona edició dels Campionats d’Espanya Absoluts i allà Joan Montasell, que havia quedat subcampió de Catalunya, es va desfer de tots els seus rivals i en la final va derrotar el granadí Guerrero, aconseguint el títol de campió. En el mateix campionat Juan García es va fer amb la medalla de bronze en pes superlleuger.

Els quatre medallistes de l’any 1978 / Foto: Ilurosport

L’any 1978 Pedro Guallart es va proclamar campió de Catalunya del pes superpesat, títol que repetiria l’any següent, mentre que Ramon Barrientos quedava subcampió en pes mosca, i Joan Montasell i Fernando Torner obtenien el bronze. L’any 1980, Barrientos en pes gall, i Francisco Navarro en pes pesant quedaren subcampions de Catalunya.

Despunta una nova figura

L’any 1981 va començar a despuntar la figura de Lluís Torner, que es va proclamar campió de Catalunya júnior en la categoria de 48-52 kg, i després va ser segon al campionat estatal. L’any 1982 va repetir els seus èxits i va afegir-hi el subcampionat de Catalunya absolut, i va ser seleccionat per anar al Campionat d’Europa. Aquest es va celebrar a Roma i allà es va proclamar subcampió d’Europa júnior. Ja era la gran figura del taekwondo mataroní i destacadíssim valor a escala estatal com no tardaria a demostrar.

Antonio Barrios i Lluís Torner després del Mundial 1983 / Foto: Arxiu JGC

L’any 1983 es va proclamar subcampió d’Espanya absolut i va ser seleccionat per al Campionat del Món que es va disputar a Copenhague. A la capital danesa, Lluís Torner, només amb 18 anys, va donar la gran sorpresa i va guanyar la medalla de plata en el pes gall (fins a 56 kg).

Aquell any ja començaren a arribar també els premis per a les noies que començaven a competir en aquest esport quan Assumpció Trinxant va quedar subcampiona de Catalunya absoluta.

Marginació… i resurrecció

L’any 1984 Lluís Torner, després d’haver estat rebut inclús pel rei d’Espanya pel seu subcampionat mundial, va desaparèixer sorprenentment de l’alta competició, marxant a Galícia per guanyar-se la vida com a entrenador, una mica decebut pel tracte rebut per part de la Federació.

El millor plegava, però Won’s Maresme continuava traient bons taekwondistes: Joan Carles Montoliu va proclamar-se campió de Catalunya júnior de 60-64 kg, i Ma Dolores Pachón quedava subcampiona catalana absoluta en 64-68 kg. En la base es notava també el bon treball quan Won’s es va proclamar campió de Catalunya en la categoria de 12-13 anys en tècnica i pumse.

L’any 1987, quan ja treballava en un gimnàs a Granollers, Lluís Torner va decidir tornar a la competició. El mes de febrer es va proclamar Campió de Catalunya del pes pluma (58-64 kg), mentre que el seu germà Fernando era tercer en pes mitjà.

Antonio Barrios, el seu entrenador i mestre, estava eufòric amb el retorn del seu pupil. En una entrevista deia de Lluís Torner que “havia nascut per al taekwondo, un esport molt dur en el qual es necessita força, però també agilitat i reflexos, i ell, amb la seva aparença fràgil i humil, ho porta a dintre”.

Ben aviat Lluís Torner va tornar a demostrar la seva gran categoria proclamant-se campió d’Espanya, derrotant en la final al madrileny Tortosa que era tri-campió d’Europa. A Xipre va ser quart en la Copa d’Europa i a Hèlsinki va ser tercer en la Copa del Món, en competicions a les quals Antonio Barrios ja va acudir-hi com àrbitre.

Sense la participació de Lluís Torner ni del seu germà Fernando, Won’s Maresme va aconseguir el tercer lloc en el Campionat de Catalunya per equips, amb un equip format per Montoliu, Gutiérrez, Sánchez, Canto i Roa.

La gran cita a Barcelona

A la vegada que encarrilava la seva vida (ja estava casat i era pare d’una nena) obrint un gimnàs a Vilassar de Mar, Lluís Torner es preparava per a la seva gran cita d’aquell any: els Campionats del Món de Barcelona de 1987, que es disputaren entre el 7 i l’11 d’octubre.

I va arribar la gran cita, al Palau d’Esports de Barcelona. Allà Antonio Barrios, que era vicepresident de la Federació Catalana i director de l’arbitratge espanyol, actuava com a àrbitre, i Lluís Torner era una de les grans esperances del taekwondo espanyol, que buscava un llançament definitiu, en una competició les finals de la qual eren retransmeses en directe per la televisió… i el mataroní no va defraudar.

El dimecres dia 7 Lluís Torner va ser l’encarregat de fer el jurament dels Campionats. Després ja en competició, en la categoria de fins a 64 kg, va anar eliminat rivals, fins que en semifinals va derrotar el turc Elmali, passant a la gran final, on el dissabte 10 d’octubre s’enfrontà a Chian Hsang de Taiwan. El combat va ser molt polèmic, ja que en el segon assalt Torner va rebre un cop de colze a la boca per part del taiwanès que el deixà K.O., en una acció clarament anti reglamentària. Tothom pensava que seria desqualificat, però els àrbitres donaren com a guanyador a l’asiàtic. El Palau va rugir, i les protestes continuaren l’endemà en la darrera jornada dels campionats… i el més curiós és que el cap dels àrbitres era Antonio Barrios, però no va poder fer-hi res, tot i que es va parlar fins i tot de la possibilitat de donar-los el títol de campió ex-aequo. Però finalment tot quedà igual i en Lluís Torner es va quedar amb la seva segona medalla de plata mundial.

Lluís Torner i Antonio Barrios després del Mundial 1987 / Foto: Arxiu JGC

I aquesta va ser la darrera gran actuació de Lluís Torner, que com hem dit ja no aniria als Jocs Olímpics de l’any 1988. En el pròxim número parlarem de dos esportistes mataronins que també van estar a prop de ser olímpics, però es van quedar amb les ganes.