IluroSport » Moments importants del waterpolo mataroní viscuts a “l’exili” per consolidar-se entre els grans (1992-94)

Moments importants del waterpolo mataroní viscuts a “l’exili” per consolidar-se entre els grans (1992-94)

Records… núm 103

El croat Marinko Roje, que havia arribat la temporada 91-92, del què parlàvem en els “Records 102” va jugar dues temporades més amb el CN Mataró, les dues a la màxima categoria. Però poques vegades els afeccionats locals el veurien en acció a la nostra ciutat, ja que en la competició més important, la Divisió d’Honor estatal, el CN Mataró havia de jugar els seus partits com a local a la piscina Sant Jordi de Barcelona, per no tenir la piscina coberta municipal de Mataró les dimensions que es demanaven en aquells moments. Ja se sap que després això canviaria pel bé de la competició i per tal de potenciar que en els partits hi hagués més ambient. 

Tot i aquest inconvenient l’equip mataroní s’aniria consolidant a la màxima categoria, d’on no ha baixat mai, fins al moment actual, després de trenta anys. Una vegada assolit l’ascens a la màxima categoria estatal, i ja dins l’any 1992, es va jugar el Campionat de Catalunya que va acabar amb decepció perquè el Centre Natació Mataró es va quedar sense l’ascens a la Divisió d’Honor catalana, que hauria estat lògic després d’haver-la aconseguit en l’àmbit estatal. La decepció va ser més gran, ja que es va perdre davant el Sant Andreu per 13-17 aquí a Mataró, quan a la piscina barcelonina s’havia guanyat per un resultat de 16-19.

Després també es va caure eliminat de Copa del Rei davant el Terrassa. Foren els últims partits que va dirigir el tècnic Joan Masriera, que havia fet una gran tasca al davant de l’equip, però que passava a ser director tècnic del club. La plaça d’entrenador la passava a ocupar l’egarenc de 33 anys Josep Estrenjer. 

També durant aquell estiu arribaren noves internacionalitats per a membres del club: el jove Albert Cot, ho era en categoria juvenil, i Ernest Gil, debutava com a segon tècnic de la selecció estatal júnior, que aquí a Mataró, a la piscina gran del Centre Natació va guanyar un torneig internacional júnior d’alt nivell. 

Temporada 1992-93: Un començament fulgurant 

En la temporada 92-93, amb els reforços del porter Ferran Pascual i de Josep A. Rodríguez, jugadors amb experiència a la màxima divisió provinents del Sabadell, i fins i tot internacional a Seül el segon, el Centre Natació Mataró afrontava una difícil temporada entre els “grans”, i com aperitiu es va obtenir una victòria en la pretemporada davant l’exòtica selecció d’Aràbia Saudí per 10-6.

La competició oficial aquesta vegada va començar amb la Copa del Rei, on l’equip mataroní va eliminar l’Horta en vuitens de final, caient en quarts de final per un espectacular 21-18 davant del Mediterrani, que es començava a fer així amb el paper de “bèstia negra” dels mataronins. 

El Centre Natació Mataró jugava a la piscina Sant Jordi de Barcelona els seus partits com a local

Després va començar la lliga, on alguns equips arribaven amb les seves figures una mica esgotades després dels Jocs Olímpics, i això ho va aprofitar el CN Mataró per fer un inici fulgurant, que va portar-lo a ser qualificat de revelació del campionat, quan va acabar l’any situat en tercera plaça. Se superava així l’hàndicap d’haver de jugar a Barcelona, on també els jugadors havien d’anar dos cops per setmana a entrenar…

Primera victòria davant del Club Natació Barcelona, l’equip més històric del waterpolo català

S’havia perdut el partit inicial a Sabadell per 12-11, però després es va guanyar successivament a Canoe (12-9), Barceloneta (10-9), Montjuïc (6-7), Terrassa (10-9), Horta (10-7) i CN Barcelona (6-7). Cal destacar aquesta victòria sobre el CN Barcelona que era la primera vegada que es guanyava a l’equip més històric del waterpolo català i estatal. Ja en el primer parcial els mataronins s’avançaren per 2-3, però al descans s’arribava amb empat a 4. En el tercer quart el “Centre” va prendre avantatge de dos gols, que una gran defensa va permetre mantenir en el darrer quart. Els barcelonins havien disposat de 9 superioritats aprofitant-ne només una… Els “responsables” d’aquella gesta foren Ferran Pascual i Francesc Palomino porters, Carles Claveria, Josep A. Rodríguez (1), Arnau Flaqué (1), Dani Fernàndez, David Góngora, David Cambray, Marinko Roje (4), Vicenç Tarrés (1), Albert Palomino, Raul Mons, Toni Palomino i Juanjo Jiménez, que eren els que formaven l’equip d’aquella temporada 92-93. 

L’equip de la temporada 1992-93 / Foto: CN Mataró

Així i tot, després l’equip va caure en picat, perdent cinc partits seguits, entre ells un 18-10 a la piscina del Canoe amb escandalós arbitratge que deixà els mataronins amb un jugador menys durant 21 minuts per expulsió de Rodríguez. I ja es pot suposar com això marca la diferència en waterpolo. 

Al final es va acabar en la setena plaça en una classificació que acabà així: Catalunya 34, Mediterrani 29, Sabadell 23, Barcelona 22, Terrassa 18, Barceloneta 16, CN MATARÓ 15, Canoe 12, Montjuïc 7 i Horta 3. En la seva segona temporada a Mataró, Marinko Roje, va ser el quart de la llista de golejadors, demostrant també la seva gran qualitat davant dels millors equips del waterpolo estatal. En el “play-off” al títol, primer es va eliminar l’Horta (desè classificat), amb contundents 2-18 i 13-7, abans de caure –com no?– contra el Mediterrani (segon classificat) en quarts de final, per clars 6-12 i 22-10. 

Campions de 1a Divisió Catalana 

En la Lliga Catalana, que s’havia jugat simultàniament, el CN Mataró per fi va pujar a la Divisió d’Honor després de superar en la final l’Hospitalet, tant aquí com allà per 15-7 i 6-11, i assolint, per tant, el títol de campió de 1a Divisió Catalana. 
Cal destacar que Arnau Flaqué va anar a la selecció espanyola als Jocs del Mediterrani. Era una selecció estatal “B” i va acabar en quarta posició. També Dani Fernàndez va estar concentrat amb la selecció estatal júnior.

Per primera vegada un partit femení a Mataró

Com a dada curiosa s’ha de dir que el mes de juliol va actuar a Mataró la selecció espanyola femenina i així es va poder veure per primera vegada a Mataró aquest esport en la versió femenina. 

Arnau Flaqué disputa els Jocs del Mediterrani

També durant el mes de juliol es van disputar al Roselló els Jocs del Mediterrani, i allà hi va ser Arnau Flaqué formant part d’una selecció espanyola, que estava formada per júniors i els descartats der Matutinovic per anar al Campionat d’Europa, entre ells el jugador del CN Mataró, i que va acabar en quart lloc.

Arnau Flaqué

Temporada 1993-94: Continua l’exili i canvia l’entrenador

La temporada 93-94 va ocupar el càrrec d’entrenador Ernest Gil, tècnic de la casa, i es va comptar amb el reforç d’Óscar Rodríguez procedent del Catalunya, que arribava amb el títol de campió de lliga a la butxaca.

La plantilla que es va formar tenia un gran potencial: Ferran Pascual (21 anys) cedit per Sabadell, i Francesc Palomino (19 anys) a la porteria, Carles Claveria (19), José Antonio Rodríguez (26), Arnau Flaqué (23), Daniel Fernàndez (20), David Góngora (21), David Cambray (30), Marinco Roje (28), , Vicenç Tarrés (30), Óscar Rodríguez (22) més els joves Raúl Mons (17), Albert Cot (17), Raul Fernàndez (18), Miquel Alonso (18), Abel Morales (17) i Andreu Alemany (17).

Ernest Gil va ser el nou entrenador / Foto: El Tot Mataró

Tothom es lamentava del fet de no poder viure a casa aquells moments triomfals del waterpolo mataroní, que aquesta temporada jugaria com a local a la piscina del Sant Andreu. Es parlava de cobrir la piscina del Centre, però això es veia molt llunyà… tot i que el club estava situat entre les 25 entitats catalanes amb més socis (3.600 en aquells moments) 

Inici dolent a la lliga estatal

Com aperitiu de la temporada es va jugar una ràpida Lliga Catalana, jugada íntegrament el mes d’octubre, una opció que s’aniria fent habitual. En ella l’equip va classificar-se finalment en la setena plaça, després de derrotar l’Horta a la pròrroga. S’havia topat de forma contundent amb Catalunya i Mediterrani en la competició catalana, i després les primeres derrotes en la Lliga per 5-13 davant del CN Barcelona, i pel mateix resultat a Sabadell, van portar inquietud, incrementada amb les derrotes davant del Mediterrani i Terrassa a casa i a Madrid davant del Canoe i Ondarreta.

El CN Mataró era cuer sense puntuar. Per sort abans d’acabar l’any es va derrotar el Barceloneta per 6-5. Nova decepció el mes de gener en caure eliminats en la Copa del Rei davant del Poble Nou de la sèrie A-2, després de perdre aquí per 10-12 i empatant a Barcelona a 7 gols.

La bona notícia venia del fet que el Centre, impulsava, amb un acord de la seva Assemblea del 30 de desembre, un projecte d’innovació tecnològica, de l’arquitecte Joaquim Tarrés, per tal d’instal·lar a la piscina gran una coberta bio-climàtica tèxtil i desmuntable, amb dues capes i amb laterals de vidre, amb gran estalvi energètic i gran confort a escala ambiental. S’esperava un ajut de la Comunitat Europea… 

Se salva la categoria de forma molt apurada

Una altra bona notícia va ser el fet que la sèrie A-1 s’ampliés a dotze equips per a la següent temporada, cosa que va fer que no baixés ningú i només un equip jugués la promoció. Però s’havia d’evitar aquesta i a falta de quatre jornades per al final el CN Mataró era cuer amb només dos punts. La visita de l’Ondarreta, penúltim amb dos punts més, era clau. Els jugadors mataronins ho varen donar tot en un encontre marcat per la gran tasca defensiva dels dos equips i es va aconseguir una victòria molt important per 5-2. Els madrilenys s’havien avançat, tanmateix un inspirat Flaqué (autor de tres gols) va ser puntal decisiu per guanyar el partit. En les tres darreres jornades no hi hagueren sorpreses i tot va quedar igual, amb el CN Mataró en novè lloc.

David Cambray i Vicenç Tarrés eren dos dels puntals de l’equip / Foto: El Tot Mataró

La classificació la va encapçalar el Catalunya amb 33 punts, assolint el seu sisè títol en set temporades. El Mediterrani va ser subcampió amb els mateixos punts, en l’ocasió que ha estat més a prop de guanyar el títol. Per darrere CN Barcelona i Sabadell 24, Terrassa 23, Canoe 14, Barceloneta (encara lluny del gran equip que seria uns anys més tard) 12, Montjuïc (ja lluny del gran equip que havia estat, quan hi jugava el mataroní Pere Robert i col·lecionava títols) 9, CN Mataro 4 i Ondarreta 4. Amb la mateixa puntuació que el cuer s’havia evitat la promoció, sempre perillosa i que l’Ondarreta perdria contra Sant Feliu i Martiànez. 

Podeu veure el balanç de l’equip mataroní durant aquestes dues temporades clicant a CLASSIFICACIONS WATERPOLO

Tot i les dificultats, el Centre Natació Mataró es consolidava a la categoria. Tot i això faria nombrosos canvis a la seva plantilla, per tal de donar nous aires a l’equip, i un d’ells va ser que Marinco Roje deixava el club mataroní després de tres anys d’estada entre nosaltres, durant els quals els aficionats el van poder veure ben poc a casa nostra.