IluroSport » Motocròs a Cirera i “súper-cross” al camp de futbol uns anys més tard (1972-1987)

Motocròs a Cirera i “súper-cross” al camp de futbol uns anys més tard (1972-1987)

Records… núm 105

L’any 1972, Moto Club Mataró era un club veterà amb quaranta anys acabats de complir, i una vegada més va voler portar a la nostra ciutat una novetat motociclista, tal com ho havia fet pocs anys abans amb el trial, i uns anys més enrere amb les curses de velocitat que s’havien disputat en el circuit de les Rondes, i també amb les proves de regularitat “Mataró-Girona-Mataró”, “Collados del Maresme”, de totes les quals tindrem ocasió de parlar-ne algun dia.

Moto Club Mataró impulsa la creació d’un circuit de motocròs

Moto Club Mataró el presidia Josep Espiell, un esportista en el sentit més ampli de la paraula i que aquell mateix any havia rebut la medalla de la Constància a la Festa de l’Esport, per la seva pràctica de l’atletisme, el bàsquet, el motorisme, la pesca submarina i l’esquí. Com a president del club, Espiell havia demanat a l’Ajuntament uns terrenys, als quals els havien posat l’ull i situats a la part alta de Cirera, per situar-hi un circuit de motocròs, una especialitat molt espectacular i mai vista a Mataró.

Josep Espiell, president de Moto Club Mataró als anys setanta / Foto: Ilurosport

El motocròs consisteix en proves de velocitat sobre terreny accidentat, amb motos adaptades per circular en les dificultats d’aquest terreny (manillar alt, parafangs separats de les rodes, que disposaven de tacs de goma per adherir-se millor, etc.), que celebrava campionats del món des de l’any 1960. A Catalunya destacaven les proves que se celebraven al Circuit de Santa Coloma i també al del Vallès.

Un dels pioners a la nostra ciutat havia estat un dels esportistes del motor més complets que hi ha hagut a Mataró, en Manuel Relats, que ja a finals dels anys cinquanta havia participat en el motocròs de Vic, on havia quedat segon l’any 1956 i quart l’any 1957. Més tard als anys seixanta trobem participacions en motocròs de Ramón Tomàs i Miquel Marín. Però no havia estat una especialitat fàcil de practicar i als anys seixanta havia quedat força apartada pel “boom” del trial, molt més assequible.

Manuel Relats

Per la Fira del 1972 arriba el motocròs a Mataró

L’ajuntament va accedir a la petició a primers de l’any 1972, i amb gran celeritat Moto Club Mataró va preparar el circuit perquè aquell mateix any s’hi poguessin disputar proves. El circuit estava situat al costat del camp de futbol del Cirera, en un zona molt esportiva, on a part del camp de futbol, també hi havia el polígon de tir i el nou estadi atlètic. Per tant estava força a prop de la ciutat, una cosa poc habitual en aquest tipus de circuit, i tenia un quilòmetre llarg de longitud i de sinuós i accidentat recorregut, que inicialment els pilots locals intentaven cobrir en menys de dos minuts.

Vista del circuit a la zona on ara hi a l’hospital / foto: Ilurosport

El dilluns dia 22 de maig, dilluns de Fira, va arribar el moment esperat. Moto Club Mataró va tenir cura de tots els detalls en l’organització del “I Premi Fires de Mataró” per tal que el públic respongués i gaudís de l’espectacle.
Molta gent va acudir a la inauguració, organitzativament tot va funcionar, i en l’aspecte esportiu també tot va respondre. Es varen disputar les dues mànegues tradicionals en aquest esport, tant en la categoria júnior, com en la sènior, amb gran espectacularitat en les quatre sortides, amb 52 participants en la júnior i 29 en la sènior.

En la categoria júnior el guanyador va ser Joan Regàs, que corria amb Bultaco. En la categoria sènior el triomfador va ser el santanderí Jesús Sáiz, precedint a Ignasi Bultó —que aquell mateix any, com ja vàrem veure en els “Records 104”, va pispar el títol estatal de trial a Quico Payà-, tots dos amb Bultaco, i a Francisco Lancho amb Montesa.

Imatge d’una de les curses / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

La primera experiència havia estat tot un èxit esportiu… però, curiosament, va ser com el “cant del cigne” d’una entitat, Moto Club Mataró, que durant tants anys havia acollit a tots aquells mataronins que sentien amor pel motorisme, perquè econòmicament havia estat un fracàs.

Es volia potenciar una nova activitat, així i tot no es va trobar el suport necessari, i aquell circuit, que tan curosament s’havia arranjat, va acabar abandonat en poc temps i possible-ment patint els esforços realitzats, a poc a poc el club es va anar difuminant, fins a produir-se la total desaparició d’una entitat pionera del motociclisme a Espanya. Tota una llàstima…

L’ambient del motor passa a Escuderia Mataró i després a Moto Club Iluro

L’ambient del motor a Mataró es va arremolinar a partir d’aquell moment entorn de la nova Escuderia Mataró, que anava agafant molta força i que durant uns anys, dels quals ja tindrem també ocasió de parlar, aniria augmentant el seu prestigi, tant en el motorisme com en l’automobilisme, i tant pel que fa a resultats com a organitzacions.

Però quan també Escuderia Mataró va anar decaient a finals de la dècada, va aparèixer una nova entitat, Moto Club Iluro, que es va crear l’any 1980, amb Jordi Bisbe com a primer president, i l’any 1984 va absorbir a Escuderia Mataró, com a secció seva dedicada a l’automobilisme. Aquesta entitat repetiria l’experiència del motocròs en un altre indret de la ciutat, molt més a l’abast del públic.

Moto Club Iluro porta una novetat: el “súper-cross”

Durant uns anys, pràcticament, no s’havia sentit a parlar més de motocròs a la ciutat, a part d’algun motorista com Arañó i Illas que havien fet algun intent a finals dels anys setanta, així i tot l’any 1982 es va començar a parlar, sense conclusió definitiva, de la instal·lació de nou d’un circuit permanent.

Quatre anys més tard, durant les festes de Les Santes de l’any 1986, Moto Club Iluro, que presidia en aquells moments Cinto Mas, va sorprendre tothom amb la celebració d’un “súper-cross”. Aquesta modalitat derivada del motocròs havia nascut als Estats Units amb el nom de “Cross Estadium” i es disputava, tal com indicava el nom, en un estadi. Aquí el lloc triat no va ser altre que el Camp Municipal d’Esports de futbol. D’aquesta manera el públic podia observar les espectaculars evolucions dels motoristes còmodament assegut a les grades.

Plànol del circuit que es va muntar al camp de futbol / Foto: El Tot Esport

En el camp municipal, l’actual Municipal del Centenari, es va muntar un circuit artificial, amb materials naturals, això sí, combinant sectors ràpids, amb altres que permetien els salts, passos a dos nivells amb túnels i ponts, cosa que feia que el públic s’apassionés… Més de dues-centes persones estaven ficades en una costosíssima organització amb un pressupost de bastants milions i que va ser retransmès per les càmeres de Televisió Espanyola.

El camp de futbol es va convertir en pista de curses per a les motos / Foto: El Tot Esport

La primera edició va comptar amb la presència dels millors pilots estatals i amb gran èxit de públic, tant de la nostra ciutat com vinguts de fora, va ser guanyada pel manresà Toni Elias, per davant del valencià Pablo Colomina, del madrileny Juan Barragán, i de l’osonenc Toni Arcarons i del cabrerenc Nicolàs Salzman.

Un campionat estatal que acaba amb un altre club

A principis de l’any 1987 Moto Club Iluro va ser proclamat el millor equip català i el cinquè d’Espanya, i es va llançar amb moltes ganes a l’organització de la segona edició. Tanmateix la segona edició, que seria la darrera, amb el badaloní Josep Bertrán, en la presidència de Moto Club Iluro, tenia un pressupost de 8 milions de pessetes i es va celebrar els dies 23 i 25 de juliol, i la segona de les proves era puntuable per al Campionat d’Espanya d’aquesta especialitat, recentment instaurat. Novament, els millors pilots estatals estigueren en acció i la victòria en categoria sènior (250 cc.) va ser per a Jordi Elias (Yamaha), germà del guanyador de la primera edició, per davant de Juan Barragán (Honda) i Antoni Arcarons (Yamaha).

Jordi Elias va ser el guanyador de la segona i última edició del Súper-cross mataroní / Foto: El Tot Esport

Aquella va ser l’última edició que se celebraria. Igual que li havia passat a Moto Club Mataró quinze anys abans, aquell intent havia suposat un fracàs econòmic, sobretot pel fet que en aquesta segona edició TVE no va ser-hi present, tot i haver-ho promès. La falta de pilots locals d’alt nivell (tot i que un jove Joan Bada havia fet un gran campionat d’Espanya júnior situant-se entre els primers classificats), el que costava tornar a deixar en condicions la superfície del camp de futbol, i el desgast organitzatiu, van fer desistir, a un club, que poc després també perdria força, i deixaria obert el camí al nou Moto Club Maresme.

Però si en el camp de les “dues rodes” els clubs mataronins, han estat sempre reconeguts pel seu tarannà organitzatiu, també en el camp de les “quatre rodes” Mataró, encara que molts possiblement no ho sàpiguen, és ciutat pionera pel que fa a l’organització de curses. Ho veurem en el pròxim número…