IluroSport » Neix la rivalitat entre el CE Mataró i la UD Cerdanyola (1977)

Neix la rivalitat entre el CE Mataró i la UD Cerdanyola (1977)

Records… núm 58

L’Iluro SC, precedent directe del CE Mataró, s’havia trobat en alguna competició oficial amb el FC Mataró als anys vint, però el CE Mataró, com a tal, no havia tingut mai la competència directa en la mateixa categoria d’un altre equip de la nostra ciutat. Per aquest motiu l’ascens de la UD Cerdanyola la temporada 76-77 a la 1a regional va representar un autèntic cop en l’ambient futbolístic de la ciutat, ja que en aquella categoria s’hi trobava l’equip groc-i-negre. D’aquesta manera naixien els derbis de rivalitat ciutadana entre el CE Mataró i la UD Cerdanyola, i amb aquesta rivalitat el futbol mataroní donaria una forta empenta cap amunt després d’uns anys de letargia.

Jaume Creixell arriba per primera vegada a salvar al Mataró

Ja vam comentar en el número anterior que la UD Cerdanyola arribava a aquesta categoria després d’un brillant ascens i en un moment d’eufòria total que feia que el camp del Camí del Mig s’omplís cada diumenge. Però com hi arribava el CE Mataró?
L’equip groc-i-negre havia baixat a 1a regional a finals de la temporada 75-76, enmig d’una forta crisi interna, que finalitzà quan el mes de juliol, ja acabada la temporada va ser elegit president del club el Sr. Josep Ametller, el qual va intentar redreçar la marxa del club, cosa que no seria fàcil.

El nou entrenador per a la temporada 1976-77 va ser Daniel Tomé, que ja havia estat al Mataró unes temporades abans. La temporada va començar malament amb derrota al camp del Bufalà per 1-0 i en arribar a la jornada novena el Mataró només havia guanyat un partit, i a casa no havia guanyat cap dels cinc partits jugats. La derrota contra el Palamós va portar a la destitució de l’entrenador, fent-se càrrec de l’equip Jaume Creixell, que arribava per primera vegada a salvar el Mataró…

Sense grans excessos, es va anar millorant i el Mataró va acabar en novena posició de 1a regional, que quasi era un èxit tal com havia començat la temporada. Per davant havien quedat Sant Celoni, Olot, Palamós, Artiguense, Bufalà, Atlàntic, Lloret i Premià, mentre que Llefià, Sant Hilari, Arbúcies, Llançà o Cassà eren alguns dels rivals que quedaren per sota. Eren uns temps dolents per al Mataró i per a uns afeccionats que recordaven grans temporades a la 3a Divisió, amb rivals molt potents.

La plantilla del Mataró a l’inici de la temporada 1976-77 / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

L’equip base d’aquella temporada el formaren Aniceto, Ariza, García Chica, Manolín, Nico Ferrer, Carmona, Alcalde, Rafa Campos (el que als anys noranta seria president del club), Juan Ferrer, Gili (que va ser el màxim golejador amb 16 gols) i Toni.

La temporada comença de forma il·lusionant

De cara a la nova temporada 77-78, continuava Jaume Creixell a la banqueta groc-i-negra i la plantilla rebia el retorn de jugadors com Torrijos i Gregorio, que tornaven del servei militar, i també de Planas, Sànchez, Galeote o Sarabia, que havien estat al club anys abans a Preferent. També es fitxava a gent com Pujals, Prat, Capderrós, que amb Navas i Busquets com a porters, completaven un equip amb aspiracions.

La plantilla groc-i-negra a l’inici de temporada / Foto: Santi Carrers, Ilurosport

Per la seva part la UD Cerdanyola feia un equip, a diferència del seu rival ciutadà, format exclusivament per jugadors de Mataró. Continuaven la majoria de jugadors que havien pujat de categoria (Cortés, Sala, Redondo, Delgado, Rafa, Reyes, Ramírez, Sojo, Chinchilla, Antonio, Isidro, Joya i Iglesias) i s’incorporaven Cacho (Turó), Campos, Lara, Redondo i Juanito (Mataronesa), Villalba (Penya X), Curro (CE Mataró) i Teo (que pujava del juvenil). D’entrenador continuava Ildefonso Mármol.

Així, amb molta il·lusió als dos bàndols, començà la temporada. En el grup hi havia alguns equips forts en aquells temps com Gramenet, Lloret o Calella. Els calellencs, que a finals dels seixanta i primers dels setanta havien estat punters a 3a Divisió, passaven per una crisi econòmica, però junt amb el Mataró semblaven els favorits per aconseguir el lloc d’ascens i el de promocionista.

L’únic problema estava en el conflicte que hi havia per l’ús del camp del Camí del Mig, on hi havia molts clubs de Mataró centre i cada vegada més de la pròpia barriada, i en la construcció d’unes graderies que poguessin encabir amb comoditat al moltísissims afeccionat que anaven a veure els partits de la Cerdanyola. Per sort les grades ben aviat van estar en funcionament. L’altre tema va continuar sent complicat…

L’any 1977 es van construir les grades del camp del Camí del Mig / Foto: Ilurosport

El Mataró començà derrotant per 4-1 el Roses, però després va tenir alguna ensopegada fora de casa, i la UD Cerdanyola començà empatant a dos gols a Calella, demostrant que no pensava ser un comparsa, sentiment que es va incrementar quan guanyà a Blanes i derrotà per 1-0 a la Gramenet. A la cinquena jornada el sorprenent líder era el Bisbalenc i la Cerdanyola estava un punt per sobre del Mataró. Però després de perdre a Santa Coloma, el Mataró enganxà 7 jornades d’imbatibilitat i es va fer amb el lideratge. Però després d’una derrota a Blanes afrontà el primer derbi en la segona posició amb 19 punts a un tan sols del líder que era la Gramenet. La UD Cerdanyola era quarta amb 16 punts.

El temps no acompanya en el primer derbi

El dia 4 de desembre, el temps no va acompanyar i la pluja va presidir el derbi, que va estar a punt de suspendre’s. Però això no va fer enrere als prop de 3.000 espectadors que ompliren les grades del camp Municipal i que pagaren l’entrada general que costava 175 pessetes. Molts d’ells seguint pels transistors el Barça – Real Madrid que es jugava aquell dia i cantant els cinc gols que s’hi van produir, en un matx que acabà amb 2-3.

Els paraigües van presidir el partit / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

El mal estat de la gespa va deslluir el partit que no va tenir massa qualitat, però no li va treure gens d’emoció. Els dos equips es buidaren al màxim, les defenses ho tenien relativament fàcil davant les davanteres i així el marcador semblava encaminar-se al 0 a 0 inicial. Però al minut 25 de la segona part el Mataró va llançar un córner i el petit Galeote es va desmarcar del seu par i per connectar un impecable cop de cap que significaria la victòria per a l’equip groc-i-negre. Pel Mataró havien jugat: Navas, Torrijos, García Chica, Sànchez, Toni, Campos II, Sarabia, Gregorio, Prat (Capderrós), Pujals i Galeote. Pel Cerdanyola: Cacho, Reyes, Chacho, Cabanillas, Juanito, Ramírez, Isidro, Curro (Joya), Chinchilla (Redondo II), Villalba, Antonio. I tots els afeccionats ja esperaven la tornada al Camí del Mig a la segona volta…

Enmig de la pluja, el fang i la poca visbilitat, Galeote va fer el primer gol dels derbis Mataró – Cerdanyola / Fotos: Santi Carreras, Ilurosport

La Cerdanyola acaba tallant les aspiracions groc-i-negres

La primera volta va acabar amb Mataró i Gramenet empatats al capdavant de la classificació amb 29 punts i la Cerdanyola estava a la zona intermèdia amb 20 punts. La il·lusió en l’equip groc-i-negre es mantenia. Però l’inici de la segona volta i sobretot el mes de febrer va ser nefast per al CE Mataró que va perdre a Roses, al camp del San Roque badaloní i al del Besonense i també a casa contra la Gramenet, que també derrotava per 6-2 a la UD Cerdanyola i amb aquestes victòries agafava un avantatge substancial que seria impossible de remuntar.

A falta de sis jornades per al final arribà el segon derbi. I si al camp del Mataró havien estat prop de 3.000 persones, unes 4.000 varen passar per taquilla en el partit de la segona volta. En aquesta ocasió el temps va acompanyar, però el joc tampoc va ser massa vistós, encara que l’emoció sí que hi va ser present. El partit també es va decidir amb un únic gol, marcat per Isidro des del punt de penal al minut 9 de la segona part. Després del gol, el Mataró va pressionar de valent (10 córners a la segona part) però sense encert. Molts nervis, expulsions de Torrijos, Sáez i Creixell, i al final un 1-0 que deixà contentíssims als afeccionats del Cerdanyola que veien com queia el seu rival.

Un gol de penal va decidir el segon derbi / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Havien jugat pel Cerdanyola: Campos, Cabanillas, Sáez, Juanito, Delgado, Ramírez, Andrés, Isidro, Chichilla, Curro (Antonio) i Cardoso, i pel Mataró: Navas, Torrijos, Toni, García Chica, Sànchez, Campos II, Sarabia (Carretero), Gregorio, Mingo (Capderrós), Ferrer i Galeote.

La UD Cerdanyola es va emportar el segon derbi / Foto: fbUDC

El Mataró havia estat sobrepassat pel Lloret en el segon lloc i tot i la reacció en els darrers cinc partits, una derrota al camp de pati de col·legi de l’Arbúcies va impedir poder jugar la promoció.

El campió destacat va ser la Gramenet amb 62 punts, el Lloret era segon amb 50 i el Mataró es quedava a un punt de la promoció amb 49. La UD Cerdanyola en la seva primera temporada a 1a regional va acabar en sisè lloc amb 42 punts. Els màxims golejadors dels dos equips varen ser Sarabia per part del Mataró amb 19 gols i Chinchilla per part de la Cerdanyola amb 17.

Aquella temporada 77-78 no havia estat del tot bona per als dos equips mataronins, però acabaria amb una bona notícia dintre del futbol mataroní, i la temporada següent tot aniria millor…