IluroSport » Neix la secció de futbol sala del CE Mataró, que puja fins a la Divisió d’Honor Catalana (1989-94)

Neix la secció de futbol sala del CE Mataró, que puja fins a la Divisió d’Honor Catalana (1989-94)

Records… núm 118

En el número anterior parlàvem de José Antonio Estivill, un esportista que va morir jove i al qual el seu club li va dedicar un Trofeu en memòria seva. A la llarga història de l’esport mataroní hi ha molts altres casos semblants a aquell. Ara volem recordar un directiu, que va morir sobtadament el 21 d’agost de 1994, a 56 anys, en un moment en què la secció que ell havia impulsat estava en un camí clarament ascendent. Per sort a la vida gairebé sempre sol haver-hi algú que continua una tasca iniciada, i aquella que va començar l’Antonio Martínez va prendre més valor, quan aquell equip amb el qual va començar a la categoria més baixa del futbol-sala català va arribar fins a la categoria nacional.

Corria la part final de la dècada dels vuitanta i el futbol sala vivia enmig d’un fort conflicte entre dues federacions que volien portar-ne el control, amb diferències també en les reglamentacions, i faltava molt per arribar al nivell de popularitat actual. Però a Mataró hi havia molts equips federats. La temporada 1988-89 el FS Mataró Tiritas i el Pla d’en Boet havien participat en les competicions de la Federación Española de Futbol Sala, i Golo PK i Ademar havien jugat a les de la Real Federación Española de Futbol. L’equip cadet de l’Institut Alexandre Satorras acabava de quedar campió provincial escolar i proliferaven de forma espectacular els tornejos d’estiu de 24, 30 i 36 hores, però tot i la vitalitat que demostrava aquest nou esport, l’estabilitat no arribava i a la nostra ciutat tampoc hi havia unificació d’esforços.

Neix el Fimsa CE Mataró, jugant a l’Eusebi Millan

El mes de setembre de 1989, amb Antonio Martínez Moya com a delegat de la secció, el Club Esportiu Mataró, que anteriorment ja havia comptat amb seccions de bàsquet, handbol i hockey herba, va inscriure un equip de futbol sala a la competició de 3a Divisió Territorial de la RFEF, competició en la qual també jugava l’Ademar de Valldemia.

L’equip, que portava els colors groc-i-negres, comptava amb el patrocini de Fimsa, i va començar jugant al pavelló Eusebi Millán. Formaren la primera plantilla Quim, Segovia, Javi Torres, Sergio Torres, Bruguera, Rodríguez, Gallofré, Juviñà, Pujol, Esperalba, Martín i Palacios. Francesc Martínez, fill del president, n’era l’entrenador.

El primer equip del Fimsa CE Mataró / Foto: Arxiu El Tot Esport

La temporada va acabar amb el primer ascens, ja que el Fimsa Mataró va acabar en el segon lloc, amb 56 punts, només per darrere del Mainsa de Llagostera (62), i per davant de Montornès (47), Ademar (43), Masnou (43) i Mapache d’Argentona (41). Els artillers de l’equip havien estat Bruguera, Javi i Sergio Torres.

Augmenta el conflicte pel control del futbol sala estatal

En finalitzar aquella temporada 89-90, el Consejo Superior de Deportes va denegar la inscripció de la Federació Española de Futbol Sala, que ja portava un bon grapat d’anys funcionant, donant l’ordre que la RFEF havia d’assumir la promoció del futbol sala. La Comissió de la Federació Catalana ho va fer i continuaren adherits a ella el Golo PK, jugant a 2a A, i el Fimsa CE Mataró, jugant a 2a B, a part d’altres equips mataronins jugant a 3a Categoria, dos dels quals, Casa Andalucía i Ademar aconseguirien l’ascens a 2a, pels seus primer i segon lloc a 3a Divisió.

Fimsa CE Mataró puja ràpidament

La temporada 90-91 va suposar el segon ascens consecutiu per al Fimsa CE Mataró, amb un equip molt renovat, ja que només continuaren Paco Bruguera i Carlos Martín, i es varen incorporar Josep M. Olm, Matallana, Ángel Luna, Chuchi, García, Juan A. Romero, Castilla, José L. Guirado, Fernando Leyton, Rafael Sànchez, Alfonso Torres, Pérez i Herrera. Amb aquesta plantilla l’equip va quedar subcampió a només 2 punts del Tona.

Tot i la poca qualitat de la foto l’hem volgut posar perquè quedi constància, de l’equip de l’ascens a 2a, amb Francesc Martínez (entrenador), Luna, Martín, Sánchez, Bruguera, Antonio Martínez (president), Olm, Romero, Leyton, Guirado i Torres. / Foto: El Tot Esport

La temporada 91-92 va jugar-la, per tant, a la 2a Divisió A. Tot i no fer una bona temporada, ja que es va acabar en vuitè lloc, l’equip groc-i-negre va pujar a 1a Divisió, gràcies a una remodelació de categories.

La temporada 92-93 va participar a la 1a Divisió Catalana, jugant ja al Palau Josep Mora, amb una plantilla formada per Luna, Armando, Martín, Leyton, Lin, Mas, Guirado, Montero, Lario, Romero, David, Domingo i Medialdea, i es va aconseguir l’ascens a la Divisió d’Honor de Barcelona, gràcies novament a una remodelació de les categories.

La Federació de Futbol Sala manté l’activitat i en ella el FS Mataró

Tot i la decisió de l’estiu de 1990 del Consejo Superior de Deportes d’anul·lar la inscripció de la Federació de Futbol Sala, aquesta va continuar amb la seva activitat. I en ella Futbol Sala Mataró, que era l’equip degà d’aquest esport a la nostra ciutat, va jugar, junt amb el Semar, equip disgregat del mateix FS Mataró, al grup català de 1a Categoria Nacional. Els responsables dels dos equips eren respectivament Ernest Clariana i Francisco Prados.

El FS Mataró, amb el nou patrocini de Finques Inter, va entrar a formar part la temporada 91-92 de la 1a Divisió Nacional B de la LNFS, amb un equip format per Huelves, Cànovas, Carles Domingo, Soler, Sadurní, Hernàndez, Siscart, Zarco, Recoder, Coll, Vidal, Degea, Sànchez, Masoller i Devesa. Però l’equip mataroní va veure com altres equips maresmencs com Vilassar de Mar i Canet li prenien la supremacia i la temporada següent ja desapareixeria del mapa del futbol sala.

Per la seva part el Semar, va fer una molt bona temporada 90-91 on va quedar tercer a la lliga, aconseguint la classificació per a la fase final del Campionat d’Espanya B, on va perdre davant de l’Astorga Galera d’Alacant. Més endavant va guanyar la Copa Federació superant el Camprodon en la final per 9-8. Jugaren aquesta final: Rafa i Sebas porters, Salva, Lin, Medina, Valen, Alonso, Marci, Torres, Jiménez i Manolo.

L’equip del Semar FS de la tenporada 1990-91 / Foto: Arxiu El Tot Esport

Interessants derbis amb el Golo

Per la seva part el Golo PK, que havia començat la seva activitat un parell de temporades abans que el Fimsa, va pujar a la 2a Divisió A la temporada 89-90 i mantindria la categoria en la següent, amb un equip per on passarien inicialment jugadors com Florenza, Barbosa, Serena, Font, Martí, Barba, Pruna, Víctor Pérez, Albert Rodón, Gabi Montoro i Barnils (aquests onze són els que hi ha a la fota inferior), Albert Vidal, Puig, Coll, Vila, Carlos Montoro, Llinés, la majoria d’ells sorgits d’una magnífica perdrera que era, en aquells temps, la Lliga que es feia al complex esportiu del CA Laietània.

L’equip del Golo PK / Foto: Arxiu El Tot Esport

A partir de la temporada 91-92 el Golo PK va compartir categoria amb el Fimsa, amb partits de gran rivalitat al Palau Josep Mora, on jugaven tots dos equips. El primer jugat el mes de novembre de 1991 va acabar amb empat a 4 gols, després que el Fimsa remuntés un 1-4 advers en els darrers minuts. El jugaren Luna, Martín, Montero, Romero, Bruguera, Leyton i F. Torres pel Fimsa, i Ivo, Montoro, Casanova, Moreno, Fernàndez, Reyes, Pérez, Mumbría, Barrera i Llinés pel Golo PK, que havia renovat força l’equip, sobretot amb el fitxatge d’Ivo Claus, el mataroní que era porter de la selecció catalana i que havia estat jugant a la màxima categoria amb l’Industrias Garcia de Santa Coloma.

Durant aquella temporada 91-92, Ivo Claus encara va ser cridat a la selecció catalana, proclamant-se campió estatal de seleccions territorials. Es pot llegir una entrevista amb el porter, que li va fer la Federació Catalana, clicant aquí.

Ivo Claus a dalt a l’esquerra amb la selecció catalana / Foto: olimpicargentona.com

L’equip es va beneficiar igual que el Fimsa de la remodelació de categories durant dues temporades consecutives i la temporada 93-94 va arribar també a la Divisió d’Honor de Barcelona.

Amb la LNFS arriba la unificació

La temporada 1993-94 va ser quan pràcticament es va aconseguir la unificació de federacions. La Liga Nacional de Futbol Sala, sorgida d’una unificació de les dues Federacions per tal de controlar el futbol sala d’elit, organitzava les competicions estatals, amb una categoria d’or, una de plata, una 1a Nacional, on jugava el FS Vilassar, i una 1a Nacional B.

Per sota la resta de categories les organitzava la Federació Catalana de Futbol, i el Fimsa CE Mataró i el Golo PK jugaven a Divisió d’Honor, mentre que Casa Andalucía i Semar, que va ser el darrer en canviar-se de Federació, jugaven a 1a Divisió.

L’equip del CE Mataró de la temporada 1993-94, amb Ivo Claus d’entrenador / Foto: El Tot Esport

El Fimsa va aconseguir el fitxatge d’Ivo Claus, però per fer d’entrenador, amb Francisco Martínez de segon i amb Pere Sans de delegat, i tenia una plantilla formada per Manrubia (que havia estat al Barça) i Armando com a porters, continuaven Mas, Medialdea i Martín i es recuperava a Bruguera, després d’una temporada al rival local del Golo, i d’aquest equip també es fitxava Gabi Montoro. A més arribaven Floren (Vilassar) i Noci (Premià). La pista de joc era la del Palau Mora.

El rival local que jugava a la mateixa categoria comptava amb Xavier Matallana, Albert Barrera, Dani Moreno, Julian Casanova, Andrés Reyes, Bartolo Pérez, que feia d’entrenador, Adolfo Pérez, Antonio Romero, Fernando Leyton, Julio Montero i Jordi Madrid. Jugaven al Pavelló de Cirera.

El debut amb derrotes del Fimsa a Sant Cugat davant del Champion La Floresta per 6-2 i del Golo a Manlleu per 5-3, ja marcaren el que seria una difícil temporada, que acabaria amb un balanç discret. El més interessant foren els derbis, el primer guanyat pel Golo per 7-5, i el segon guanyat pel Fimsa per 9-3 al palau Josep Mora. El campionat el van dominar el Reus (57) i el Mainsa de La Llagosta (55) i el Fimsa va acabar sisè, gràcies a un bon final de campionat amb 31 punts, mentre que el Golo acabava 14è amb 26. Aquest darrer equip en acabar la temporada es va fusionar amb el Mapache Argentona i amb la denominació d’Argentona Golo, jugarien a la veïna vila a la categoria que tenia l’equip mataroní.

A l’estiu es va produir la mort d’Antonio Martínez, però, tot i patir aquest fort cop, la secció del CE Mataró, que havia passat a portar el nom de Finques Castellà, s’aniria quedant com a representant del futbol sala a la ciutat i amb aquest nom jugaria durant moltes temporades a la mateixa categoria, en uns temps en què el futbol sala a la comarca arribaria a tenir tres equips a Divisió de Plata Estatal: Vilassar, Premià i Canet. El FS Vilassar amb el mataroní Tomàs Rivera com entrenador -també ho era de la selecció catalana juvenil-, i amb diversos jugadors mataronins a les seves files, com Casanova, Rubio, Domingo o Guerrero, entre altres. També pel Canet va passar-hi el mataroní Jordi Costa com entrenador.

A poc a poc aquest esport del futbol sala semblava que s’anava consolidant. En el pròxim número recordarem com havia donat els seus primers passos a la nostra ciutat.