IluroSport » Pas endavant espectacular de l’atletisme masculí mataroní (1991)

Pas endavant espectacular de l’atletisme masculí mataroní (1991)

Records… núm 156

Durant els anys 90 l’atletisme mataroní va experimentar un “boom” espectacular. Un dels vèrtexs del triangle que va facilitar aquesta explosió va ser el Centre de Tecnificació, on dos exatletes laietanencs com Norbert de Haro i Josep Ma Larraz, eren els responsables d’alçada i perxa, el primer, i de tanques i llargada, el segon. Al seu costat Manuel Alique ho era en llançaments, i un canetenc, Antonio Hernàndez Luna, ho era en fons. El triangle es completava amb el Servei Esportiu Escolar depenent del Patronat Municipal d’Esports, que permetia trobar “matèria prima” amb la qual treballar, i amb el Centre Atlètic Laietània, del qual els tres primers citats abans n’eren entrenadors, que facilitava la infraestructura necessària perquè tots aquests atletes poguessin competir degudament. També al GG Lluïsos es treballava amb ganes, col·laborant al progrés de l’atletisme local.

Individualitats masculines molt destacades

En els “Records 116”, havíem vist el fort progrés de l’atletisme femení mataroní i laietanenc, al començament de la dècada dels noranta, però també l’atletisme masculí va anar recollint cada vegada més títols i medalles.

Alique, Larraz i de Haro, tres joves tècnics del Laietània, als anys noranta/ Foto: El Tot Mataró

L’any 1991, l’equip masculí del Centre Atlètic Laietània, encara amb molta joventut a les seves files, va mantenir-se a 2a categoria catalana, igual que havia fet l’equip femení. Però a escala individual començaven a veure’s marques d’altíssim nivell com en el cas dels rècords de Bernat Buscà en 110 m tanques (15.19) i de Moisès Góngora en els 400 m tanques (53.63), aquest esborrant de la taula de rècords una marca que havia establert Agustí Julià als anys cinquanta. Són els dos atletes als que veiem en la foto de portada d’aquest article i eren els principals referents de la nova generació laietanenca.

Aquestes marques els van portar els dos atletes al Centre d’Alt Rendiment (CAR) junt amb les millors promeses catalanes. Tots dos van ser bronze en els campionats territorials, en uns campionats on també el va obtenir Francisco Chaves del CA Mataró en els 3000 m obstacles. Però no eren els únics destacats, ja que eren destacades també marques com les d’Andreu Novakoski en 800 m (1:54.16), d’Óscar Valdivielso en 200 m (22.20) i 400 m. (49.94) o de Joan Jordan en martell (43,08 m). També en relleus, el dia 7 de juliol, l’equip format per Valdivielso, Góngora, Novakoski i Camps va quedar en tercer lloc en els campionats catalans disputats a Tarragona. Van establir un rècord espectacular de 3:20.07 en els 4×400 m, amb una mitjana magnífica de 50 segons per atleta en la volta a la pista, que durant vint-i-un anys es va mantenir com a recòrd local. Quedava clar el progrés de l’atletisme laietanenc…

Camps, Novakoski, Valdivielso i Góngora, van fer un gran rècord en els relleus 4×400

Primer encontre internacional a l’Estadi

Aquell any 91 s’havia dotat de tartan a l’Estadi, i això seria també un factor molt important per al progrés de l’atletisme local del qual no quedaria apartat el GG Lluïsos que també va guanyar medalles a la base: Francisco Javier Rodríguez va aconseguir el títol català en pes (12,91 m) i el subcampionat en disc (40,94 m) en categoria júnior, mentre Santi Pérez i Jesús Yelo van quedar tercers en alçada (amb gran marca d’1.97 m) i en disc, respectivament.

El primer d’ells, Fco. Javier Rodríguez, va actuar el dia 14 de setembre en un encontre internacional, que va ser el primer en celebrar-se a l’Estadi de Mataró, entre les seleccions júniors de Catalunya i Baden Wurttemberg, que seria precedent de l’encontre dels “Quatre Motors”, que es faria més endavant. El llançador de Lluïsos es va classificar 4t en disc amb 40,60 m. També havia d’actuar Bernat Buscà, però una lesió li va impedir fer-ho quan hauria tingut possibilitats de triomf, ja que el guanyador dels 110 m tanques va registrar 15.18.

Final d’any mogut que prepara un exitós 1992

El final d’any 91 va ser força mogut amb la celebració del recuperat Trofeu Clausura, amb inclusió del “Memorial José Antonio Estivill” (veure Records 117), en record del llançador laietanenc mort dos anys abans. Aquest memorial el va guanyar el martillista Godall (Sideco) amb una gran marca de 61,84 m.

També va causar un cert impacte, per la seva estranyesa, l’anunci de la sorprenent fusió entre el CA Laietània i el CN Figueres per tal de guanyar potència en les competicions per equips. La temporada següent el nom de l’equip seria CA Laietània – CNF.
Ja havíem parlat de l’efecte que va tenir aquesta fusió en la trajectòria de l’equip femení que ja l’any 1992 va participar a la 2a Estatal, però en nois aquest efecte no seria tan immediat perquè l’equip figuerenc no aportava massa atletes masculins d’alt nivell, i els rècords més rellevants els van obtenir Bernat Buscà amb 14.96 en els 110 m tanques, trencant la barrera dels 15 segons, i Xavier Camps amb 1:52.1 en els 800 m llisos.

Bernat Buscà / Foto de Joan Navarro, Llibre Història del Laietània en imatges

L’equip laietanenc es limitaria a mantenir-se a 2a Catalana, categoria a la qual pujava el GG Lluïsos, on José Manuel Mateos i Fco. Javier Rodríguez, amb marques de 43,60 m en disc i 14,65 m en pes, respectivament, esborraven de la taula de rècords locals el nom de José Antonio Estivill que 23 anys abans havia fet 42,56 m i 14,33 m. Posteriorment en els campionats territorials absoluts Fco. Javier Rodríguez va quedar subcampió en disc fent seu el rècord local per només per 2 cm (43,62 m) i també va ser tercer en pes.

Francisco Javier Rodríguez i José Manuel Mateos van esborrar de la llista de rècords locals a José Antonio Estivill

La base progressa

El gran treball a la base que s’estava realitzant havia de desembocar en títols i medalles en campionats catalans i així va ser. En categoria promesa Bernat Buscà (CAL) va quedar campió en 110 m tanques, Santi Pérez (LL) en alçada i Marc Llinàs (CAL) va ser 3r en llargada; en categoria júnior, Xavier Rodríguez (LL) va quedar campió en pes i en disc (amb nou rècord de 44,44 m) i Xavier Consegal Coderch (CAL), fill de l’ex-entrenador laietanenc, va ser segon en perxa. En categoria cadet Gabriel Martínez (CAL) va guanyar en perxa amb 4,20 m, Dani Corado (CAL) ho va fer en javelina i Francisco Burgos (LL) ho va fer en pes, a part de quedar segon en disc, lloc que va ocupar també José M. Moreno (CAL) en 110 m tanques. En categoria infantil Gabriel Méndez (CAL) va quedar subcampió en perxa i Jordi Gomà (CAL) ho va ser en pentatló, a part de quedar tercer en 80 m tanques i en categoria benjamí Àlex Gomà (CAL) va quedar campió en triatló.

Després als campionats d’Espanya: en categoria promesa el decatleta, procedent del Figueres, Jordi Carrión (CAL) va quedar 3r amb una gran marca de 6569 punts; en categoria cadet Dani Corado (CAL) va quedar campió en javelina (amb marca de 60 m justos) i Francisco Burgos (LL) va quedar tercer en pes, repetint el que havia fet en pista coberta.

En l’àmbit sènior cal citar el títol de campió territorial en marxa atlètica aconseguit per un altre atleta arribat de Figueres, Albert Francès, campió en 20 Km. en ruta, amb 1:32:29.

Un “olímpic” a Barcelona-92

Si hi ha esportistes que una vegada deixen l’activitat es mantenen lligats a un club fent d’entrenador, d’altres s’hi mantenen fent tasques directives. Aquest és el cas de Joaquim Torres, que, quan va deixar la pràctica activa de l’atletisme, amb gran empenta i il·lusió va entrar ben aviat a formar part de la directiva de la Federació Catalana i també de la Federació Espanyola. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona-92 li va ser assignada la complicada tasca de cuidar del protocol previ a les cerimònies de lliurament de medalles a l’Estadi Olímpic en les proves atlètiques.

Joaquim Torres, segon per la dreta, amb membres de la Federació i de l’organització dels Jocs, poc abans de la inauguració de la remodelació de l’Estadi de Montjuïc, l’any 1989 / Foto: Arxiu JGC

Junt amb Carmel Comeron, un altre ex-atleta, dirigien la secció atlètica del Laietània, que va mantenir l’acord amb el CN Figueres, però sense que en el nom de l’equip sènior hi constés per a res les sigles CNF, i també va fitxar els millors fondistes de Canet i els principals llançadors de Lluïsos. Tot plegat repercutiria en la que seria una de les millors temporades del CA Laietània de la seva història, la de del 1993.

Ja a finals de l’any 1992, dues atletes arribades gràcies a l’acord amb el Canet, Sílvia Fernàndez i Cristina Faucon, van resultar guanyadores de la “Jean Bouin” en cadets i promeses respectivament i a l’inici de l’any següent es proclamarien campiones catalanes de cros en les seves categories. Però l’any 1993 va començar amb una gran alegria quan el joveníssim atleta cadet Gabriel Martínez Pons va aconseguir el rècord local absolut de salt amb perxa amb un salt de 4,52 m.

Gaby Martínez era possiblement el capdavanter d’una nova generació que donaria un gran impuls a l’atletisme mataroní. La bona tasca del Centre de Tecnificació va tenir molt a veure en tot això, com ho va tenir també en el progrés d’un altre esport, com veurem en el pròxim número.