IluroSport » Primer partit d’un equip de futbol femení de la nostra ciutat (1969), i debut del CE Mataró (1971)

Primer partit d’un equip de futbol femení de la nostra ciutat (1969), i debut del CE Mataró (1971)

Records… núm 123

El final de la dècada dels seixanta del segle XX i la dels setanta, varen significar la irrupció de la dona en l’esport a casa nostra de forma molt notable. Tot i això, eren temps en els quals molta gent deia que l’esport espatllava els cossos de les noies, que els tornava massa musculosos i se sentien termes depreciatius com “marimacho” o comentaris irònics com “estaria millor a la cuina”… En el número anterior parlàvem de com el bàsquet es va consagrar com un esport de ple dret en l’àmbit femení, gràcies als èxits d’Ignis Mataró, guanyant tres lligues seguides i sent el representant del bàsquet espanyol a la Copa d’Europa, i convertint-se durant sis anys seguits en el millor equip de Mataró. La ciutat vibrava amb aquelles jugadores que portaven el nom de Mataró per Europa, però en altres esports no passava ben bé el mateix…

Inicis complicats del futbol femení

Tal com hi havia noies que jugaven a bàsquet ja de forma habitual, i que en campionat escolar n’hi havia que feien natació, atletisme o tennis, no era fàcil impulsar altres esports d’equip, que anys després tindrien molt de seguiment, i tampoc es podia ni pensar a veure un equip de noies jugant a futbol.

Foto d’un partit femení de les “Spanish Girls” a Barcelona de l’any 1914, entre dos equips que segons sembla també van passar per Mataró /Foto: Brangulí

Aquest esport havia tingut alguns intents femenins a principis de segle, i sembla, segons consta a la “Història del Futbol Català” de Joan Garcia Castell, que aquí a Mataró havien tingut oportunitat de veure en acció al “Giralda” i el “Montserrat” que era com s’anomenaven els dos equips del grup “Spanish Girls” que entrenava Greenwell i que es dedicaren durant un breu temps a fer “bolos” per Catalunya.

Tanmateix, després va quedar relegat, abans, durant i després de la guerra civil. Fins i tot es va prohibint un partit que havia organitzat la revista “Dicen” a finals dels cinquanta. Els seus rebrots a Catalunya van ser l’any 1962, tot i que els campionats oficials tardarien encara quasi dues dècades a arribar. El futbol femení no es va integrar a la Real Federación Española fins l’any 1980. L’any 1983 es va jugar la primera Copa de la Reina, però la primera lliga no es va disputar fins la temporada 1988-89.

Partit històric de futbol la Diada de Sant Esteve

Per això el dia 26 de desembre de 1969, diada de Sant Esteve, es pot considerar una data històrica, perquè es va disputar al Camp Municipal d’Esports un encontre de futbol femení benèfic entre una Selecció de Barcelona i l’equip de Laboratoris Tesa-Unitex.

L’equip de Laboratoris Tesa – Unitex va ser el primer equip mataroní femení que va jugar un partit de futbol / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

A la foto veiem l’equip de l’empresa mataronina, amb les jugadores calçades amb sabatilles d’esport, no amb botes, sobre la gespa del camp municipal, que per a més “inri” estava enfangat, a causa de la pluja que va caure, dificultant les evolucions de les novelles futbolistes, com es pot veure a la foto se portada de l’article. El mal temps va reduir la recaptació, però no va reduir l’entusiasme de les noies.

La revista Ilurosport que pràcticament recollia tota l’activitat esportiva de la ciutat, només va donar aquest testimoni gràfic, això no obstant, sense donar ni resultat ni noms de les jugadores. Tampoc apareixia quasi res als diaris de Barcelona. Tanmateix, moltes d’elles insistirien…

Una selecció de Mataró juga a Masnou

Va passar més d’un any i el dia de Sant Josep de 1971 una selecció de Mataró formada per Elena, Tere, Ana Maria, Marisa, Marina, Glòria, Carmen, Amalia, Montse, Rosa Maria i Ana Maria, va guanyar a Masnou davant d’una selecció d’aquella localitat per 1-2. Ana Maria de penal i Montse varen rubricar la primera victòria. Curiós el fet que no constessin els cognoms…

Debut de l’equip del CE Mataró

El que era evident era que aquelles noies no afluixaven en el seu projecte de construir un equip de futbol i pocs dies més tard, el dia 18 d’abril de 1971, i abans d’un Mataró – Tortosa de 3a Divisió, va debutar l’equip femení del CE Mataró enfrontat a La Salle Premià.

El partit va ser dominat clarament per les mataronines que es van imposar per 5-0, amb gols de Mary Ruiz (2), Armella, Pando i Luna. Les dues primeres havien reforçat l’equip: Mary Ruiz era jugadora de bàsquet de l’Esportiva i després també ho seria d’handbol amb el Joventut, i Àngels Armella ja era jugadora de l’equip que recolzava el FC Barcelona i que entrenava Antoni Ramallets… tot i que no portés encara el nom de l’entitat i jugués com Penya Femenina Barcelonista.

Les noies tenien gran il·lusió i esperaven començar una cosa important. Formaven el grup en aquesta primera ocasió, ja jugant amb els colors groc-i-negres: Montse Sànchez, que era la capitana, Rosa de Pando, Ana M. Ribera, Nieves Martínez, Fina Corredor, Mercè Canadell, Teresa Camps, Ángeles Sànchez, Dolores Vela, M. Carmen Fernàndez, Carmen Gimeno, Carmen Luna, Rufina Galera, Mary Carmen Ruiz de Morales i M. Àngels Armella. Pràcticament, totes les noies tenien entre 15 i 17 anys i el progrés era viable. El cap del grup era el Sr. Francisco Sànchez, la delegada era la seva filla Amparo Sànchez i l’entrenador d’aquells primers passos era Joan Rigau, format a la base del Mataró i que estava jugant al Centro Latino.

A la foto podem veure a darrere a Joan Rigau, Carmen Gimeno, Àngels Armella, Rufi Galera, Amparo Sánchez, Carme Luna, Mercè Canadell, ?, Coral Gómez, Josep M. Martín; a davant a Mary Ruiz, Teresa Camps, ?, ?, Montse Sánchez, Rosa de Pando, Fina Corredor, ?. (Si algú pot completar els noms ho pot posar al twitter o per mail a mataro@ilurosport.cat)

Un comentari curiós

A la revista Ilurosport es podia llegir això: “El futbol femení és un altre motiu de polèmica. Aquestes entusiastes noies han irromput en l’ambient sota els colors groc-i-negres, són animats per uns i criticats per altres, per entendre aquests últims que el futbol no resulta idoni per a la dona. Però això no només passa aquí. A la gran premsa esportiva han opinat metges, dirigents, dones més o menys representatives i no hi ha acord. I, tot i això, cada dia hi ha més equips. En certa ocasió vàrem llegir que és inútil oposar-se quan la dona vol fer alguna cosa. Un altre gran comentarista esportiu, creiem que molt encertadament, deia que és absurd criticar i obstaculitzar, molt poques novetats han arribat al món sense oposició. El més adequat és que el futbol femení segueixi el seu camí. Si agrada, arrelarà. Si s’estima convenient ja es trobaran normes que el facin més apte per a la dona. I si és un “foc d’encenalls” ja s’apagarà ell sol”.

Una bona ratxa en amistosos

Alguns escèptics deien que en el segon partit les noies ja havien jugat millor que en la seva presentació. I és que el primer equip del club, anava a la cua de la 3a Divisió i acabaria baixant i ja hi havia qui deia que ho feien millor les noies.
I és que el segon partit va portar una aclaparadora victòria groc-i-negre sobre el Badalona, en el qual les jugadores que elles mateixes deien que eren “noies esportistes” i que demanaven el suport del públic i no “rialletes” o indiferència. Destacava la bona preparació física de moltes d’elles, que ja havien fet o feien altres esports.

Jugaren aquest segon partit Carmen Gimeno, M. Angeles Sànchez, Ana M. García, Nieves Martínez, Àngels Armella, Carme Luna, Montse Sànchez, Teresa Camps, Dolores Argés, Fina Corredor i Rosa de Pando. Després entrarien M. Carmen Fernàndez i Ana Ribera.

Van continuar l’activitat amb triomfs sobre Mollet (1-0), Pomar (3-1), Cardedeu (0-2), Calella (3-1). En ocasió d’aquest darrer partit van jugar Carmen, Geni, Sonzi, Argés, Pando, Oriol, Luna, Montse, Mary, Lina i Asunción, i ja apareixien alguns noms nous. A més jugaren Rubio, Camps i Surigué. Va marcar els tres gols Mary.

L’equip groc-i-negre entra en competició de Lliga

La temporada 71-72 es va disputar el primer campionat de Catalunya oficiós, que es va iniciar arran de l’èxit que havia tingut la “Copa Pernod” celebrada el mes d’abril de l’any 1971, i que en la seva final disputada al Nou Camp aplegà a més de trenta mil espectadors. Va guanyar-la l’Espanyol superant per 1-2 a l’equip de la Penya Femenina Barcelonista.

L’equip del CE Mataró va participar en aquest primer campionat, que va comptar amb 14 equips. Les jugadores groc-i-negres van acusar la inexperiència, i poques vegades sortien a la premsa els seus resultats. Jugaven al Municipal, però sobretot a Valldemia i allà per exemple van perdre per 1-5 contra l’equip del Barça, que encara no era secció oficial de l’entitat. A l’equip barcelonista jugaven les mataronines Rosa Sans i Maria Àngels Armella, que, a part de jugar amb l’equip blaugrana, havien estat cridades per Ramallets, que també era el seu entrenador al Barça, a formar part de la selecció catalana. L’equip mataroní va formar en aquella ocasió amb Toledo, Tere, Argés, Geni, Encarna González, Rus, Pulido, Montse, Angelita, Susi I i Susi II.

Encarna González saltant a la gespa del Municipal mataroní en un partit l’any 1971 / Foto: web cemataro.cat

Curiosament uns dies abans havia vingut l’equip del FC Barcelona masculí, a jugar un amistós contra el CE Mataró amb un resultat semblant: 0-5. Havien jugat pel Barça, set suplents, més jugadors del filial: Sadurní, Paredes, Romero, Eladio, Moró, Abete, Alfonseda, Puig, Bustillo, Martí Filosía i Castillo. I pel Mataró: Sales, Gómez, Gimeno, Graupera, Ferrada, Roca, Gay, Eslava, Zamora, Flores i Juanito. Eren altres temps…

La qüestió és que el futbol femení no va acabar de quallar dintre de l’entitat groc-i-negra i el projecte va anar morint ràpidament. Dintre del segle XX van anar sorgint nous intents a la nostra ciutat, però sense que acabessin de rebre el suport necessari, tal com passava a escala general, ja que no va ser olímpic fins a Sidney l’any 2000.

En el pròxim número d’aquests “Records” parlarem també dels inicis competitius en la vessant femenina d’un esport que ràpidament va ser que un dels més practicats per la dona…

AGRAÏMENTS
Rufi Galera