IluroSport » L’equip femení del CA Laietània puja a 1a Catalana i actua per primer cop a nivell estatal (1977)

L’equip femení del CA Laietània puja a 1a Catalana i actua per primer cop a nivell estatal (1977)

Records… núm 155

Quan a finals de 1974, després de menys d’un any fent-hi d’entrenador, Fernando de Mata va decidir deixar el Centre Atlètic Laietània, el club que presidia Manel Corredó va anar ràpidament a trobar-li un substitut, i tot i la possible precipitació va encertar plenament en la decisió fitxant a un jove Xavier Consegal, procedent d’una família totalment atlètica, i que amb només 25 anys va ser capaç de mantenir viu el caliu de club que s’havia estat apagant una mica durant l’any anterior.
Arribava en un moment important per a l’atletisme mataroní en general i laietanenc en particular, ja que per fi semblava tirar endavant definitivament l’obra de l’Estadi Municipal i el club estava a punt de celebrar les seves Noces d’Or. La seva tasca va donar els fruits que s’esperaven.

Predicant amb l’exemple

Xavier Consegal volia per damunt de tot que els atletes anessin a les pistes a gaudir i manifestava que la disciplina no havia de venir imposada sinó que havia de sortir d’un mateix. I així els atletes podien passar-ho bé en un escalfament jugant a bàsquet, però després, per exemple, podien treballar de valent en unes dures sessions amb treball de pesos a les pistes de l’Stàdium. La qüestió va ser que l’equip va tornar a ser una pinya afegint-s’hi ben aviat els joves sorgits de l’Escola d’Atletisme, i així els resultats van continuar millorant.

Xavier Consegal acabat d’arribar al Laietània / Foto: Ilurosport

L’equip masculí, tot i no poder competir en pista pròpia va assolir, tal com ja havíem parlat en els “Records-28”, l’ascens a 1a Categoria després de guanyar en un matx decisiu a Terrassa. Era la millor manera de celebrar el Cinquantenari de l’entitat… i va acabar amb el nou entrenador a la fossa dels obstacles.

Durant aquell any 1975 es va viure l’eclosió definitiva de Jordi Vilà, com ja vam veure en els “Records-27”, i ell va ser el capdavanter d’una generació que va donar molts triomfs a l’atletisme local, però també es va produir el fet curiós de veure l’entrenador, en Xavier Consegal, competint al costat dels seus companys. Era un molt bon saltador de perxa i tot i haver baixat el seu ritme d’entrenaments va pujar el rècord local fins a uns apreciables 4,50 m.

Però ara anem a centrar-nos en el que va donar de sí l’equip femení laietanenc en aquells primers anys de Consegal com entrenador al club laietanenc.

1975: Les noies baixen a 2a

Si en l’àmbit masculí el progrés va ser evident, també les noies van manifestar-lo, però van haver de passar per un moment trist com va ser el descens de categoria patit l’any 1975. L’any havia començat bé amb un tercer lloc en el campionat català cadet de cros per part de Montse Ferrer, no obstant això a la pista ni els rècords de Mercè Boixet en 400 m. (1:02.0), de la seva germana Maria en 1.500 m. (5:10.8), de Montse Ferrer en 800 m. (2:30.0), de Maite Illas en llargada (5,05 m) o de Rosa Maria Floris en javelina (24,12 m) van poder evitar el descens a 2a Catalana.

Mercè Boixet, la capitana, a la dreta del tot, junt amb (de dreta a esquerra) Rufina Galera, Isabel Batlle, Montse Ferrer, Francina Gabaldà i Rosa M. Floris / Foto: Llibre Història del Laietània en imatges

Aquell any Mercè Boixet va quedar 5a en els estatals absoluts en 100 m amb un rècord de 12.4 i també subcampiona en els Campionats de Catalunya, en els quals Maite Calafell va quedar 3a en 1.500 m. En categories de base Maite Illas va obtenir el subcampionat en pentatló júnior i Remei Sastre el 3r lloc en infantils en llargada.

1976: Ascens a la màxima categoria

Tanmateix, l’any 1976 amb un ampli grup d’atletes format per Joana Torres, Jovita Pigem, Maite Illas, Rosa Maria Floris, Marisol Surroca, Francina Gavaldà, Encarna Mercado, Rosa Sellés, Mari Carme Rodríguez, Carme Pigem, Pilar Soler, Maite Calafell, Filomena Fuster, Trinidad Rodríguez, Mercè Boixet, Eugenia Leo, Isabel Ferrer i Montse Ferrer –a les quals veiem a la foto de sota en aquest ordre–, més Rufina Galera i Remei Sastre –absents aquell dia–, el CA Laietània va recuperar la màxima categoria aconseguint brillantment el títol de 2a Categoria després de quedar imbatudes per davant de Seat, Reus Ploms, Cornellà, Montjuïc, GEEG, Lluïsos (per primera vegada rivals oficials en competició per equips els dos equips femenins mataronins), Terrassa i Sant Celoni. Tot un èxit!

En els campionats individuals va començar a destacar la juvenil Montse Ferrer en cros quedant subcampiona catalana de la seva categoria, èxit al qual afegiria un quart lloc en els campionats d’Espanya en 1.500 m i un rècord de 2:24.0 en els 800 m. En l’àmbit català després vindrien el títol de Francina Gabaldà en categoria juvenil en llargada i el segon lloc d’Encarna Mercado en javelina júnior.

La gran puntal del club va continuar sent la velocista Mercè Boixet que aconseguiria, en el que seria el seu millor any esportiu, el guardó de millor esportista femenina de la ciutat gràcies als títols de campiona de Catalunya en 100 m i 200 m i al quart lloc estatal absolut en la segona d’aquestes proves. També va guanyar un encontre entre les seleccions de Catalunya i d’Hamburg, i va batre els rècords locals en 100 m. (12.0), 200 m. (25.4) i 400 m. (1:00.3).

Jordi Vilà i Mercè Boixet millors esportistes sèniors de Mataró del 1975, amb Maria Luis Novo, millor juvenil / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

Dues figures “lluïsenques”

I si tot això passava al Laietània, tampoc s’aturava el progrés del GG Lluïsos, que obtenia grans èxits sobretot a càrrec de dues individualitats, dels primers passos de les quals ja havíem parlat en els Records-135.

L’any 1975 Maria Luisa Novo es va proclamar campiona d’Espanya cadet en els 300 metres llisos i en 4×300 amb la selecció catalana amb uns nous rècords estatals de la categoria (42.2 i 2:54.2), després d’haver-hi quedat de Catalunya tant a l’aire lliure com en pista coberta, i Esther Ruiz ho va ser de Catalunya juvenil en els 200 m. (26.7) a part de quedar 3a en 50 m en pista coberta (7.1) i en 100 m a l’aire lliure (12.8).

L’any 1976 la gran revelació va ser la llançadora Marta Sala, que va establir nous rècords de Mataró en pes i disc amb 10,36 m i 29,62 m, marques que li van permetre anar al Campionat d’Espanya absolut. Però les medalles van arribar en categoria juvenil: Maria Luisa Novo debutant en aquesta categoria va quedar tercera en els Campionats d’Espanya en 200 m. (26.9), Ester Ruiz es va proclamar campiona de Catalunya en 100 m. (12.9) i Montse Font va quedar subcampiona catalana en altura (1,40 m).

1977: Primera participació en lliga estatal

L’any següent l’equip del Laietània força renovat va mantenir la 1a Categoria Catalana quedant en setè lloc, en campionat guanyat per l’Universitari (12 punts), per davant de Manresa, Seat, Vic, Reus Ploms (8), Sabadell (6), CA LAIETÀNIA (4), Cornellà i Reus Deportiu (0). A part de la majoria de les citades la temporada anterior cal citar les incorporacions de Isabel Torres, Gemma Bartra, Judit Viñas, Cati Coderch, Dúnia Vila, Marta Pi i Montse Pous.

També va participar per primera vegada en la fase de sector de la 2a Categoria Estatal, en un festival disputat a les pistes Universitàries de Barcelona. L’equip amiftrió l’Universitari va ser primer, per davant de València, Reus Ploms, Sabadell, Vic i el Laietània, que minvat per les absències de Mercè Boixet i Montse Ferrer, va acabar en la sisena i última plaça.

En els campionats individuals Mercè Boixet, fent ja els seus darrers passos atlètics, va quedar tercera en els catalans absoluts en 200 m, però va arribar-li aviat el relleu. Quan Maria Luisa Novo ja havia plegat, Esther Ruiz va deixar el GG Lluïsos, el club d’on també havia sortit Mercè Boixet. Així i tot, es va veure obligada a actuar un any com a independent perquè no va rebre la baixa per poder competir amb el CA Laietània. En aquesta situació, entrenant ja amb el seu nou club però competint com independent, Esther Ruiz va ser l’atleta mataronina més destacada de la temporada amb dos subcampionats catalans júniors en 100 i 200 m, un subcampionat absolut en 200 m i un tercer lloc en 100 m i dues cinquenes places en els campionats d’Espanya júniors amb temps de 12.4 i 26.2. Un balanç esplèndid al qual va afegir un nou rècord local en salt de llargada amb 5,25 m. Va participar també amb la selecció catalana en un encontre contra Provença i Llenguadoc obtenint la tercera plaça en els 100 m amb 12.8.

Esther Ruiz va ser l’atleta més destacada del 1977 actuant com a independent / Foto: Ilurosport

També van treure bon profit de la temporada Francina Gabaldà, que a part d’un rècord esplèndid en 100 m tanques (15.9) va aconseguir el 3r lloc en els campionats catalans júniors en aquesta prova i en salt de llargada, i Judith Viñas, que fou 3a en els catalans absoluts amb nou rècord de javelina (28,58 m)

Si Xavier Consegal l’entrenador del Laietània d’aquella època era un bon saltador en perxa, uns anys més tard sorgirien grans especialistes mataronins en aquesta prova de la mà d’un deixeble seu …