IluroSport » Temporada trista en el bàsquet, amb descens del CE Mataró i dues morts molt colpidores (1978)

Temporada trista en el bàsquet, amb descens del CE Mataró i dues morts molt colpidores (1978)

Records… núm 120

Havíem parlat en els Records-24 de com la temporada 1976-77 va acabar amb la gran alegria del retorn del CE Mataró a la màxima categoria del bàsquet estatal, sota la presidència d’Àngel Llorens que havia substituït un ja cansat Josep Mora. La presència de Jack Schrader junt a Josep Maria Soler, a l’equip mataroní, al costat de Quique Spa, Tarruella, de Miguel, Cobián o Losmozos havia fet vibrar novament el Palau. Però el retorn a la màxima categoria no seria el que tothom s’esperava…

Difícil supervivència

Abans de començar la temporada ja va haver-hi la desagradable notícia del desmantellament de l’equip sènior femení, del qual ja parlarem més endavant. L’altra notícia negativa era que un any més l’equip mataroní havia de sobreviure a la cada vegada més professionalitzada Divisió d’Honor sense firma comercial patrocinadora. La supervivència era difícil, i la Junta Directiva, on Andreu Cabot era l’ànima, passava autèntics entrebancs per poder tirar endavant.

Es va mantenir el bloc de l’equip que havia asecndit la temporada anterior. Només van marxar Josep M. Soler (1r de baix a l’esquerra) i Tarruella (1r jugador de dalt a la dreta), i Àngel Burillo va tornar a acabar com entrenador / Foto: Ilurosport

Però, tot i això, es va arrencar amb ganes. Joan Coma va ser fitxat com a nou entrenador. Inicialment, l’única baixa era la de Josep Maria Soler, que anava al Manresa on es retrobava amb Joan Martínez i amb Alfonso Martínez com a entrenador, però després s’hi afegiria Tarruella, no recuperat d’una lesió. Continuaven Jack Schrader, Cobián, Puig, Spà, Losmozos, Fàbregas, de Miguel i Monge.

Inici fluix i remuntada

La temporada es va iniciar amb una Copa del Rei original, ja que Barcelona, Pineda, Cotonificio i Mataró, van disputar quatre quadrangulars a les quatre pistes. Va ser fatal el balanç inicial mataroní de la temporada, ja que només va poder guanyar un dels dotze partits jugats.

El desànim era evident i després de perdre els tres primers partits de Lliga (Hospitalet- Mataró 69-63, Mataró- Joventut 86-101 i Manresa- Mataró 117-90), Rueda i Bermejo, dos dels nous fitxatges, van ser reemplaçats per Carlos Pérez, un pivot de 18 anys, que acabaria arrelant a la nostra ciutat, i Jesús Rodríguez com a aler. Després arribaria el base Bru.

Carlos Pérez un pivot que estaria al CE Mataró en dues etapes / Foto: Arxiu JGC

L’equip va obtenir el primer triomf per 92-70 davant el Baskonia de Vitòria, un equip que, com és ben sabut, anys després arribaria a l’elit estatal i europea. En el partit següent, el Palau va fregar el ple. Això, clar, passava quan venia el Madrid, que tenia molts seguidors a les barriades mataronines. Els Corbalán, Brabender, Rullán, Iturriaga i Coughram, no donaren opció emportant-se el triomf per 78-114. La taquilla, aquesta sí, s’havia quedat a Mataró. Que ja anava bé, ja…

La derrota honrosa al Palau Blaugrana (96-84), va donar pas a la victòria davant de l’Askatuak (85-74), amb duel espectacular entre el “mataroní” Jack i el “basc” Essie Hollis, que meravellava a totes les pistes. Després derrota davant del Cotonificio (86-76), però victòria contra el Pineda (89-81). Tot i el mal començament el Mataró superava a tres equips (Granollers, Estudiantes i Hospitalet) i només estava situat a dos punts del cinquè… Aquella lliga la dominaven el Joventut, el Madrid i el Barça, però els altres estaven força igualats i podia passar de tot.

Un polèmic empat… a 109!!

A la jornada següent el Mataró repetia al Palau davant l’Estudiantes. Va ser un partit memorable que va acabar, perquè aleshores valia aquest resultat, amb empat a 109 punts! Jack (42) i Rodríguez (30) van estar sensacionals en atac, ben ajudats per Cobián i De Miguel, i ben dirigits a la pista per Quique Spa. L’equip local tenia el partit ben encarat, però unes polèmiques decisions de l’àrbitre Gavaldà van ajustar el marcador i en la darrera jugada els madrilenys varen igualar el matx, obtenint un punt de gran valor. Va ser un d’aquells partits en què al final els afeccionats es quedaven a “acomiadar els àrbitres”, que hagueren de sortir escortats per la força pública

El cop moral es va acusar a la pista del Granollers, on ja jugava Chichi Creus (95-81), no obstant es va reaccionar contra l’Hospitalet, que era el cuer, a l’inici de la segona volta (99-76). Després a la pista del Joventut d’Antoni Serra, que era líder, va perdre per 98-74. El mes de març que seria un mes negre va començar amb derrota davant el Manresa (81-83), amb 36 punts de Jack… però amb 19 de Martínez i 22 de Soler a l’altre bàndol. Era evident que el Mataró depenia massa del jove estatunidenc. I això es va patir en el següent partit a la pista del Bascònia. Allà es començaria a forjar el descens de l’equip mataroní…

Descens de la màxima categoria

En el partit jugat a Vitòria, els àrbitres assenyalaren cinc personals a Jack en els cinc primers minuts de joc, deixant el Mataró sense la seva figura que només va poder anotar dos punts. Els altres van lluitar, però la victòria es va decantar per als de Vitòria (98-87). Les derrotes a la pista del Madrid (128-81), davant del Barça (82-88), tot i els 51 punts de Jack, i a la pista de l’Askatuak de Sant Sebastià (92-70) deixaven l’equip mataroní en posició de descens.

Jack en acció en un partit al Palau / Foto: Ilursport

Novament, Àngel Burillo va fer-se càrrec de l’equip en els últims quatre partits. Es va perdre davant del Cotonificio (78-96), i tot i les victòries a Pineda (80-89) i contra el Granollers (77-71) es va arribar al darrer partit a la pista de l’Estudiantes en posició de descens. Els madrilenys no s’hi jugaven res, però tot i això van fer el millor partit de la temporada (113-90) enviant el Mataró a la 2a Divisió. Era el dia 30 d’abril de 1978. Des d’aquell dia l’equip mataroní no ha pogut tornar a situar-se a l’elit estatal, on havia jugat durant 10 temporades.

La classificació final va ser aquesta: Joventut de Badalona 40, Real Madrid i FC Barcelona 38; Cercle Catòlic Badalona 25, Manresa 19; Estudiantes i Askatuak 17; Pineda 16; Granollers i Basconia 15; CE MATARÓ 13; Hospitalet 11.

Durant l’estiu es va parlar d’una possible ampliació, però el que es va fer és crear la 1a Divisió B. De tota manera la Junta Directiva de l’equip mataroní va estudiar la difícil situació econòmica per la qual passava l’entitat i va decidir renunciar a la mateixa i jugar a la 2a Divisió Estatal… que ja era el tercer nivell.

Jack un gran jugador i un gran company

Jack Schrader se sortia del que era habitual en un jugador nord-americà. Quan va arribar a Mataró no va fer-ho com una estrella sinó com un company més i era molt apreciat per tothom. Nascut a l’estat d’Iowa, era llicenciat en Ciències Polítiques a l’Universitat d’Arizona, on evidentment també jugava a bàsquet.

Jack Schrader

Alt i ros destacava pel seu esperit de lluita i el seu companyerisme, però també per la seva capacitat d’anotació, i només en la darrera temporada, en els 22 partits de lliga va anotar 703 punts, amb una mitjana de 32 punts per partit. Quan va acabar la seva etapa de tres anys al Mataró tenia només 24 anys i havia anotat prop de 2000 punts en els partits de lliga, fent-se un nom en l’àmbit del bàsquet estatal. D’aquí va anar al Cotonificio de Badalona on entrenava Aíto Garcia Reneses i on també es trobaria l’any següent amb Joan Filbà. Allà hi jugaria dues temporades.

Jack fent d’entrenador al seu país

Després en Jack va tornar a Estats Units, però la temporada 1982-83 va venir a fer d’entrenador al Joventut de Badalona, i ocupant plaça de jugador a la Copa Korac. De seguida va tornar a casa seva on va fer carrera d’entrenador a la NCAA, la lliga Universitària.

Dos mataronins campions de Lliga

Aquella temporada es va produir un fet molt destacat a la lliga de 1a Divisió, ja que el Joventut de Badalona, dirigit pel mataroní Antoni Serra va acabar amb una llarga cadena d’onze títols consecutius del Real Madrid. Va aconseguir el títol amb dos punts d’avantatge sobre els madrilenys i el Barça.

El mataroní Antoni Serra va portar el Joventut de Badalona al seu primer títol de lliga / Foto: Dicen

Amb el genial Slavnic dirigint des de la pista, acompanyat de Margall, Fernàndez, Santillana i el mataroní Filbà, un altíssim pivot de 2,08, formaven un cinc inicial sensacional. Completaven l’equip Bosch, Ribas, Mulà, Ferrer i Abadia i l’americà Ed Johnson a la Copa Korac. Aquell Joventut de Badalona, amb el seu toc mataroní, va establir un rècord de 34 partits consecutius guanyats (13 de lliga, 12 de Copa i 9 en competició europea).

L’equip de la Penya campió de Lliga / Foto. penya1930.blogspot.com

Què hauria pogut passar aquella temporada a Mataró, amb Antoni Serra a la banqueta i un equip amb Martínez, Soler, Filbà, al costat de Jack i els altres, no se sabrà mai. Com sol passar, a casa nostra el què faltaven eren diners…

L’internacional Joan Filbà mor en accident de carretera

Descobert per Sebastià Soler que li va dirigir els primers passos, Joan Filbà s’havia iniciat en aquell magnífic Torneig de Mini-bàsquet de l’any 1968 (Records 45), però en acabar la seva edat infantil va fitxar pel Joventut de Badalona, on es trobaria amb Antoni Ametller, un altre mataroní sorgit del CE Mataró, i formant part tots dos de l’equip del Col·legi Badalonès, es van proclamar campions del Món escolars. Més endavant coincidirien també al primer equip badaloní.

Joan Filbà i Antoni Ametller van coincidir al primer equip badaloní / Fotos: feb.es i El Mundo Deportivo

La temporada 78-79 baixaria el seu rendiment i acabaria fitxant pel Cotonificio de Badalona, i després passaria al Manresa. Però la notícia tràgica arribaria el mes d’octubre de 1981 quan Joan Filbà, als 26 anys, va morir víctima d’un accident de trànsit, que va tallar una molt prometedora carrera.

Havia debutat de la mà d’Antonio Díaz Miguel amb la selecció espanyola l’any 1975, i va jugar-hi 25 partits, amb una màxima anotació de 25 punts contra Grècia als Jocs Mediterranis d’Alger (1975). Aquell mateix any en l’Europeu va obtenir un quart lloc i l’any 1977 un novè lloc.

L’infantil del Mataró campió

Una bona notícia d’aquella desgraciada temporada, va ser que l’equip infantil del CE Mataró que dirigia Carles de Nadal es va proclamar campió de la Lliga OAR, superant el Joventut de Badalona. L’equip base estava format per Bosch, Illa, Puig, Teixidó i Graupera i el completaven Gallemí, Clota, Solà, Ibern i Espiell.

Mor Josep Mora i el Palau d’Esports rep el seu nom

Pocs dies després la temporada es va tancar amb una notícia que va commoure el món del bàsquet: el dia 16 de maig del 1978, Josep Mora i Perajoan, va morir als 61 anys.

Josep Mora / Foto: ilurosport, Santi Carreras

S’havia iniciat a l’Esportiva, on va fer de jugador. Després va passar al CE Mataró on seria l’autèntica pedra angular on es va edificar el que va ser el bàsquet mataroní durant aquells anys d’esplendor, amb l’equip masculí situat a l’elit, i el femení i el juvenil aconseguint títols de campions d’Espanya. Va promocionar molt la base i va impulsar el Torneig Fires de mini-bàsquet que es va iniciar 1971.

Ell havia col·laborat de forma decisiva en la financiació de la construcció del Palau d’Esports i en el Ple de l’Ajuntament, pocs dies abans de la seva mort, es va decidir que el Palau d’Esports seria el Palau Josep Mora a partir d’aquell moment.

Hem dit com durant el mandat de Josep Mora l’equip femení va arribar al títol estatal. En el pròxim número tindrem oportunitat de recordar-ho…