IluroSport » Teresa Maria Roca i Vallmajor dona una empenta a l’atletisme femení (1965-72)

Teresa Maria Roca i Vallmajor dona una empenta a l’atletisme femení (1965-72)

Records… núm. 9

Els seus pares, Miquel i Montserrat, formaren part com vèiem en el número anterior d’aquests Records, del primer equip del Club Tennis Mataró que participà en els Campionats de Catalunya, la seva tieta Mercè, fou la jugadora més destacada del mateix club durant molts anys i va ser millor esportista de la ciutat, i els seus germans destacaren jugant a futbol en el CE Mataró i en la Mataronesa. Amb aquests antecedents Teresa Maria Roca i Vallmajor, nascuda el 27 de maig del 1948, estava cridada a ser una gran esportista. I així va ser.

Al CA Laietània es vivien moments d’eufòria

Anys abans hi havia hagut intents per part de noies de la ciutat de fer, però de forma federada no van fer els primers passos fins a l’any 1965. Al CA Laietània es vivia un moment de gran eufòria, ja que complia els seus quaranta anys d’existència. A més acabava d’arribar com a nou entrenador en Tomàs Barris, el més destacat migfondista espanyol de finals dels anys cinquanta i primers dels seixanta, que venia a Mataró amb moltes ganes de treballar i treure nous talents que ben aviat anirien sortint. I a les seves mans va caure el de la Teresa Maria Roca, que havia començat a practicar gimnàstica però que va ser orientada cap a l’atletisme, com es va demostrar després amb molt d’encert, pel seu professor Francisco Frediani. I a poc a poc va anar naixent una estrella en el firmament atlètic.

El primer títol català

Feia pocs mesos que estava entrenant i va participar per primera vegada en els Campionats de Catalunya d’atletisme d’aquell any 1965, que se celebraven a Sabadell, en un dels pocs estadis de 400 m que existien a Catalunya. En la primera jornada va deixar bocabadats als tècnics barcelonins, ja que sent una desconeguda va aconseguir el títol en salt d’alçada amb un salt d’1,31 m. Després va provar sense sort els 1,37 m, que hauria significat rècord català absolut de la prova. Aquest títol seria el primer d’una llarguíssima llista, que ja s’ampliaria la setmana següent quan va obtenir el títol en salt de llargada amb un salt de 4,95 m.

I el més important fou que seguint la seva estela, moltes més van ser les noies que s’enganxaren a la pràctica atlètica i que amb el pas dels anys portarien molts títols a la nostra ciutat. Inicialment Montserrat Massó i Elvira Novellas li feren costat en el CA Laietània, mentre que en el Grup Gimnàstic Lluïsos hi havia també una secció atlètica de la qual l’any següent passarien cap al club blanc-i-negre diverses atletes.

El primer rècord català absolut

Teresa Maria Roca batent el seu primer rècord de Catalunya absolut a les pistes de l’Stàdium / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Pocs dies després, concretament el 5 de setembre de 1965, la Teresa M. Roca va batre per primera vegada el rècord català amb el salt d’1,43 m aconseguit amb el seu estil de corró ventral -conegut en aquells temps per “rodillo”-, a les pistes del “Stàdium” a les pistes de Mossèn Plandolit, uns metres més amunt d’on el seu pare encara jugava a tennis.

Aquests mèrits ja li van servir per ser proclamada a principis de l’any següent com la millor esportista de Mataró del 1965. El rècord d’Espanya que estava en 1,50 m era el següent objectiu…

Campiona d’Espanya absoluta

El mes d’octubre Teresa M. Roca va anar a viure a Madrid on va cursar estudis de professora d’Educació Física durant tres anys. Això no li impedia seguir competint i l’any 1966 va batre els rècords catalans, primer en pista coberta i després a l’aire lliure, amb una marca d’1,46 m, a la vegada que es proclamava campiona de Catalunya. El mes de setembre es va proclamar per primera vegada campiona d’Espanya absoluta portant el rècord català fins a 1,48 m.

Aquell any ja va competir ja en algunes proves internacionals de segon nivell amb la samarreta d’Espanya. Com els Jocs Femenins de la FISEC (Federació Internacional Esportiva d’Ensenyament Catòlic) on va guanyar amb 1,46 m, per davant de Sagrario Aguado, la que seria la seva gran rival en el futur; un encontre d’una selecció espanyola contra el Goteborg suec, on va quedar segona amb 1,45 m; un altre contra el UMT de París celebrat a La Corunya; i finalment en els Jocs de la FICEP (Federació Internacional Catòlica d’Educació Física), competició celebrada a Viena i en la qual també va participar al complet l’equip masculí del CE Mataró de bàsquet representant a Espanya.

L’any 1967 va revalidar el seu títol de campiona d’Espanya millorant novament el rècord català amb 1,50 m i va actuar a Lisboa en un Portugal – Espanya, quedant tercera amb 1,45 m.

Teresa Maria Roca en el Portugal – Espanya a Lisboa / Foto: Llibre “Teresa Maria Roca Vallmajor, una vida dedicada a l’esport”

L’any 1968 va ser campiona d’Espanya de pista coberta amb un salt d’1,54 m, que era rècord estatal en aquell tipus de pista, però que, aleshores, no era homologable com a rècord absolut. Després, aquell any en haver d’acabar els seus estudis va afluixar durant la temporada a l’aire lliure, i no va reaparèixer fins al mes d’octubre en què va pujar el rècord català fins a 1,51 m.

L’any 1969 la gran saltadora va tornar a posar la directa. Subcampiona d’Espanya en pista coberta amb 1,53 m, campiona de Catalunya a l’aire lliure i rècord català amb 1,57 m. Aquest era un seriós avís per a una atleta que en aquells moments captivava l’opinió pública espanyola, a part de les seves qualitats atlètiques, per la seva bellesa: la madrilenya Sagrario Aguado, que tenia el rècord d’Espanya en 1,60 m.

Comença la rivalitat amb Sagrario Aguado

El dia 6 de juliol a l’Estadi Vallehermoso de Madrid es disputaven els Campionats d’Espanya i allà, davant les càmeres de TVE, Teresa M. Roca donà la sorpresa superant la saltadora madrilenya i prenent-li el rècord estatal, que situà en 1,61 m.
Aquell dia la mataronina i la madrilenya començarien una rivalitat, molt ben entesa, tot s’ha de dir, perquè la mataronina s’estava a casa de la rival quan actuava a la capital d’Espanya. Aquesta competència va durar molt i va fer pujar bastant el rècord espanyol. Poc després Teresa Maria Roca va actuar en un encontre internacional a Atenes, contra al selecció grega i va obtenir el triomf amb 1,57 m. Amb tots aquests mèrits de l’any 1969 la Teresa Maria Roca va ser proclamada per segona vegada com la millor esportista de Mataró.

L’any següent, el 1970, el títol estatal va ser de Sagrario Aguado, i Teresa M. Roca s’hagué de conformar amb el segon lloc amb 1,57 m. Va repetir, com l’any anterior, en l’encontre Espanya- Grècia a Madrid, però aquesta vegada quedant tercera amb 1,50 m.

Però l’any 1971 recuperà el ceptre de campiona amb un salt d’1,63 m, que novament li significava el rècord estatal. S’ha de dir que durant tots aquests anys era campiona catalana sense massa problemes. Aquell any es va quedar a un lloc de pujar al podi en els Jocs del Mediterrani que es celebraven a Esmirna (Turquia) i amb un salt de 1,59 m, s’hagué de conformar amb el quart lloc, prou valuós, en una prova on fou segona la italiana Sara Simeoni que l’any 1980 seria campiona olímpica a Moscou.

Puja el rècord fins a 1,70

Ja treballava de professora d’educació física a l’Institut Alexandre Satorras i en el seu gimnàs durant l’hivern podia posar-se a resguard de les inclemències del temps i anar millorant la seva tècnica. I li va servir…

El mes de juny de 1972 en els campionats catalans va batre el rècord català amb 1,67 m, quan la seva “eterna rival” ja havia fet pujar una mica és el topall estatal. Però la competència és important per pujar nivells i el dia 10 de juny Teresa M. Roca va ser la primera atleta espanyola en superar el llistó a 1,70 m en el Trofeo Canguro que se celebrava a l’estadi de Vallehermoso de Madrid, aixecant-se 11 cm per sobre de la seva estatura… que no està gens malament. Però un mes després Sagrario Aguado es va imposar en els campionats d’Espanya elevant un cm el rècord. La Teresa Maria va quedar subcampiona amb 1,68 m.

Teresa M. Roca en el moment de batre el rècord espanyol amb 1,70 m a l’estadi de Vallehermoso / Foto: Cifra Gràfica

Aquell any encara va disputar un encontre internacional Bèlgica- França- Noruega- Espanya a Bruselas, i també va competir a Oslo i Helsinki en proves femenines incloses dintre d’encontres masculins. Però en acabar la temporada Tomàs Barris va deixar de ser entrenador del CA Laietània i també Teresa M. Roca va deixar l’atletisme en actiu. En set anys havia fet pujar el rècord català 27 cm i la seva marca va perdurar com a rècord de Mataró i el Maresme durant 46 anys, fins que l’any 2018 el va superar l’Aina Rabadan.

La maternitat i la feina eren molta càrrega per a haver d’entrenar a alt nivell, amb l’esforç que això pressuposa. Ella va continuar en la seva tasca docent com a professora transmetent la seva vitalitat i el seu esperit de superació, fins que es va trobar amb un rival amb el qual no va poder, i l’11 de gener del 1993 va morir als 44 anys.

Però ella, en una època en què l’esport femení encara era minoritari, fou tot un exemple per a les moltes esportistes mataronines que la seguirien en el futur. En honor seu el Pavelló Poliesportiu que es va inaugurar l’any 2007 a l’Avinguda del Corregiment, porta el seu nom.

Mercè Boixet gran velocista mataronina

Si la Teresa M. Roca durant aquells vuit anys d’intensa activitat atlètica va ser l’estendard de l’atletisme femení mataroní, al qual va donar una forta empenta amb els seus triomfs, a la seva ombra hi havia una atleta que en altres circumstàncies hauria destacat molt més. Parlem de la velocista Mercè Boixet.

Ella va començar l’any 1966 al Grup Gimnàstic Lluïsos, però l’any següent fitxà pel CA Laietània i ja fou tercera en 100 metres en els Campionats de Catalunya de 1967, amb una marca de 14 segons justos, que aniria baixant gradualment.

En els anys següents va continuar mantenint-se en els primers llocs, quedant 2a en 100 m i 3a en 200 m l’any 1968 i 2a en 200 m l’any 1969, i l’any 1970 ja va aconseguir el seu primer títol català en pista coberta en els 50 m amb 7.1. En les semifinals dels Campionats d’Espanya dels 60 m va batre el rècord de Catalunya amb 7.7, quedant a una dècima del rècord d’Espanya batut uns dies abans per Maria Jesús Sánchez. Després a la final va tenir mala sort amb els tacs de sortida i va quedar 6a.

L’any 1971 va repetir títol català en pista coberta, però en la prova dels 150 m. I va ser campiona provincial a l’aire lliure en els 100 m. L’any 1972 tornà a repetir en els 50 m en pista coberta.

Un equip de relleus del Laietània amb Mercè Boixet, Núria Jofre, Fina Mestres i Teresa M. Roca / Foto: Llibre 75 Anys CA Laietània

En les proves a l’aire lliure topava amb una velocista com era Isabel Montañà i intentà passar-se als 400 m, establint rècord de Mataró amb 1:02.7, i va ser 7a en els campionats d’Espanya de 200 m (26.3).

Quan el fulgor de l’estrella de la Teresa M. Roca ja s’havia extingit, l’any 1973 la Mercè Boixet va aconseguir els seus primers títols de Catalunya a l’aire lliure, tant en els 100 m (12.7), com en els 200 m (26.4) a les pistes Universitàries de Barcelona.

El CA Laietània femení puja a 1a Catalana

Un equip del Laietània de la temporada 1972, que va pujar a 1a Catalana / Foto: Llibre 75 Anys del CA Laietània

Al costat de Teresa M. Roca i Mercè Boixet es va anar formant un bon grup d’atletes, amb Montse Massó, Fina Mestres, Margarida Monclús, Núria Jofre, Lluïsa Sabater, Roser Boixet i Maria Boixet, entre altres, que l’any 1969 van fer pujar l’equip femení laietanenc a la 2a Categoria Catalana. Els anys 1970 i 1971 l’equip quedà en 2n lloc d’aquesta categoria.

L’any 1972 ja s’havien afegit a l’equip atletes més joves, com Rufina Galera, Imma Fradera, Maite Illas, Isabel Garcia, Marisol Surroca, Montse Diví i Rosa Ma Floris, algunes de les quals encara eren juvenils, i l’equip va obtenir el títol de 2a Catalana, pujant a la màxima categoria, que mantindria l’any següent.

Durant aquests anys, també el Grup Gimnàstic Lluïsos va tenir equip femení d’atletisme destacant atletes com Rosa Pinsach i Carme Bosch, que tingueren bones actuacions en cros, i Mercè Macià que durant un temps va tenir el rècord de Mataró dels 400 m. Aquesta última atleta posteriorment destacaria de forma notable en una altra activitat esportiva de la qual parlarem en el proper número.

AGRAÏMENTS

A GUILLEM PERA (@Carrer_9) per la seva col·laboració en la millora d’aquest article.