IluroSport » Tomàs Barris catapulta l’atletisme laietanenc, i apareixen dos grans velocistes (1965)

Tomàs Barris catapulta l’atletisme laietanenc, i apareixen dos grans velocistes (1965)

Records… núm 80

A l’estadi de Zuric s’hi celebra un dels més importants mítings d’atletisme. Aquell estadi es va fer famós quan l’any 1960 un extraordinari velocista alemany anomenat Armin Hary, que va ser campió olímpic a Roma aquell mateix any, va establir allà el rècord mundial dels 100 metres en el temps de 10 segons justos. Era un velocista de sortida explosiva, i fins i tot deien que “robava” (això vol dir que intuïa el moment en què els jutges donaven la sortida), cosa que ara no podria fer perquè es controla electrònicament i els atletes que reaccionen abans dels deu centèsims de segon són castigats amb sortida nul·la.
Continuant amb els records de l’atletisme mataroní, en aquest article parlarem d’un atleta que es caracteritzava per una sortida molt bona i per una gran potència i si no va arribar a la mítica barrera dels 10 segons (aquestes barreres de les que parlàvem en els Records núm 27), sí que va ser capaç de trencar per primera vegada a Mataró la dels 11 segons, amb la mateixa samarreta blanca amb una ratlla negra al mig, amb que Armin Hary havia guanyat a Roma: la del Centre Atlètic Laietània.

Arriba Tomàs Barris i comencen a caure rècords

Aquest velocista mataroní era Antoni Gomà i la seva eclosió, que feia un bon temps que es preveia, ja que havia destacat molt en la categoria infantil, va venir afavorida per dos fets que units possibilitaren els seus grans èxits: per un costat l’arribada de Tomàs Barris com entrenador al Centre Atlètic Laietània, i per un altre la competència, plena de companyonia, que es va establir amb un altre gran velocista que havia arribat al club procedent d’Arenys de Mar, en Lluís “Titín” Garcia, un velocista d’una classe excepcional.

La presentació de Tomàs Barris en la portada del número 2 de la revista Ilurosport

Tomàs Barris és un dels més grans atletes que ha tingut l’atletisme català i el que més projecció va tenir durant molt de temps a escala europea, arribant a fer, a primers dels anys seixanta, un registre sensacional per a la seva època de 3:41.7 en els 1.500 m . El mes de març de 1965 va decidir acceptar l’oferta que li va fer el club laietanenc, que presidia Antoni Bonamusa, que veia la necessitat de comptar amb un entrenador professional. D’aquesta manera va convertir-se en el nou entrenador del Laietània, catapultant l’atletisme del Centre cap a les cotes més altes de l’atletisme català i creant a més un gran ambient de club entre tots els practicants.

Antoni Gomà, Lluís Garcia, Joan Petit i Carles Llivina, van batre el primer rècord de l’era Barris al CA Laietània / Foto: Ilurosport

Aquell mateix any, ben aviat ja van començar a caure els rècords. El primer va ser el que van establir Lluís Garcia, Joan Petit, Antoni Gomà i Carles Llivina en els 4×400 m amb una marca de 3:37.0.

Després van destacar especialment els aconseguits per Titín Garcia, que va marcar 11.1 en 100 m, 22.5 en 200 m i 50.6 en els 400 m. Però tal com s’estava treballant en l’àmbit de club van tenir una especial significació els rècords en les dues proves de relleus: 3:35.5 en 4×400 metres, que donà el subcampionat català, i 44.8 en 4×100 que va donar el títol de campions provincials, en ambdues ocasions amb el mateix quartet format per Joan Antoni Prat, Joan Petit, Antoni Gomà i Lluís Garcia, i que és el que, amb Tomàs Barris al mig, podem veure a la foto de portada de l’article.

Èxits en velocitat

Durant aquella temporada 1965 en l’àmbit individual masculí (del femení on destacava Teresa Ma Roca, ja n’havíem parlat en els Records núm. 9), van destacar els grans èxits dels dos velocistes.

Lluís Garcia va ser campió de Catalunya absolut en 200 m. (22.6) i 400 m. (50.6), campió provincial absolut en 200 m i tercer en 400 m, campió d’Espanya júnior en 200 m (22.5) i tercer en 400 m (51.3), campió de Catalunya júnior en 200 m (22.9) i 400 m (53.0), i va actuar amb la selecció estatal júnior en un encontre celebrat a París contra l’Ille de France, quedant 4t en 200 m (23.1).

Antoni Gomà va quedar campió provincial juvenil en 100 m i 200 m i també en relleus 4×100 junt amb Joan Petit, Joan Antoni Prat i Vicenç Floriach, va ser subcampió provincial absolut en 100 m i 200 m, i, amb només 16 anys, ja va actuar amb la selecció catalana absoluta, obtenint la medalla de bronze en els campionats d’Espanya en relleus 4×100 (44.5) i quedant tercer en el Catalunya- Languedoc celebrat a Montjuic en els 200 m (23.2).

En els campionats provincials juvenils Joan Petit també va assolir el títol de campió en 800 m (2:04.0) i Tomàs Calleja va quedar 3r en perxa (3,10 m).

També durant aquell any 1965 caurien els rècords de disc i martell, a càrrec de Federico Martín amb 38,78 m i 41,20 m respectivament, el de pes a càrrec de Josep Casas amb 12,48 m i el de 800 m a càrrec de Josep Lluís Vives amb 2:01.3.

Lluís Garcia i Fede Martin / Foto: Llibre Història del CA Laietània

Però l’any 1966 la velocitat continuaria aportant un gran nombre d’èxits. Tots dos velocistes varen competir repetidament amb la selecció catalana, Lluís Garcia faria el rècord dels 200 metres amb 22.3, quedant subcampió provincial absolut en 100 m (11.2) i 200 m (22.8), mentre que Antoni Gomà quedava 3r en 400 m en els provincials (51.7), també era tercer en els campionats de Catalunya en la prova de 200 m (23.5), i encara en categoria juvenil, es proclamava campió provincial en 200 m (22.8) i subcampió en llargada (6,36 m). Tots dos junt amb Lianes i Petit milloraven el rècord de 4×400 m. portant-lo fins a 3:33.8.

Equip del CA Laietània de l’any 1965, amb Brunet (directiu), Petit, Prat, Garcia, Gomà, Martí, Comes, Avellaneda, Floriach, Suari, Calleja, Montero (drets); Antoni Bonamusa (president i atleta), Martín, Casas, Moreso, Parera, Vives i Llivina / Foto: Ilurosport

Lluís Garcia ho deixa

Dissortadament la gran qualitat de Lluís Garcia no va tenir continuïtat i va deixar l’atletisme la temporada 1967, participant només a la Lliga. Antoni Gomà es va quedar sol en la seva lluita contra les barreres atlètiques en les proves de velocitat. Aquell any va igualar els 11.1 de Garcia en els 100 metres, en una temporada en què va aconseguir el títol de campió provincial juvenil en 200 m (23.3) i 400 m. (51.7), va ser subcampió de Catalunya en 400 m i salt de llargada (6’60 m.), i en l’àmbit absolut va ser campió provincial en 200 m. (22.6) i subcampió en la mateixa prova en els campionats de Catalunya, igual que en un aprova poc habitual com són els 200 m tanques. Ja acabant la temporada va córrer amb la selecció catalana, junt amb Pedrerol, Muntaner i Bondia, en el campionat d’Espanya de relleus assolint el subcampionat en 4×200 m, amb 1:30.2, que significava rècord català de la prova.

Antoni Gomà campió de Catalunya en 100 metres

L’any 1968 va començar amb nou rècord de Mataró per a en Toni Gomà: 11 segons justos, en una de les primeres proves de la temporada. Semblava que la barrera havia de caure, però es resistia…

Ja en categoria júnior, va quedar campió provincial en 100 m i 200 m, i en els campionats provincials absoluts es va classificar en tercer lloc en els 200 m, fins que en els campionats de Catalunya va arribar la seva consolidació definitiva i en ells va trencar la barrera dels onze segons.

El fet es va produir el dia 30 de juny de 1968 a les pistes Universitàries de Barcelona. Era una època en què els atletes mataronins entrenaven en condicions força precàries, encara a les velles pistes del Stàdium, i en què fora de Mataró es corria encara sobre pistes de cendra, quan els materials sintètics no havien arribat… En els Campionats de Catalunya, Antoni Gomà, s’havia plantat en la final, i en ella va superar els millors velocistes catalans del moment aconseguint el títol de campió català i a més baixant per primera vegada dels 11 segons, marcant un nou rècord local amb 10.9. El seu pare, el cronista esportiu, malalt de pòlio i havent-se de desplaçar amb crosses, però sempre amb ànims contra l’infortuni, deia que a casa seva hi havia les cames més lentes de Mataró però també les més ràpides…

Una sortida de l’Antoni Gomà / Foto: Arxiu JGC

Ja el dia abans havia quedat segon en els 200 metres amb un temps de 22.4, només superat per l’internacional malagueny, afincat a Barcelona, Alfonso Gabernet. Aquell mateix any, a final de temporada en un gran Trofeu Clausura que va portar a Mataró a destacadíssimes figures de l’atletisme català i espanyol, en Gomà es prendria la revenja, superant el malagueny i marcant uns 23.4 esplèndids, per la dificultat que comportava traçar a gran velocitat les tancades corbes de les pistes mataronines i corrent sobre un terra de sorra molt dura. Amb aquesta marca igualava el rècord del Trofeu. Altres guanyadors foren López Mañoso (1,96 en alçada), Banzo (47,78 en disc, travessant tota la pista), Miquel Consegal (4,30 en perxa, sobre matalassos rudimentaris), Bondia (2:31.5 en 1.000 metres), Lamúa (14,15 en pes) i Ángel (8:51.2 en 3.000 m).

Campió d’Espanya absolut en relleus

Després d’això i buscant la mínima per als Europeus júniors en decatló, es va dedicar a les proves combinades, quedant campió de Catalunya júnior en heptatló i millorant el rècord de Mataró de decatló amb 5.324 punts, però lluny de la marca que se li exigia per anar a Leipzig. I s’ha de dir que al final, no hi va anar cap atleta espanyol a aquells campionats, perquè arran de la “primavera de Praga” d’aquell 1968, Espanya va decidir no acudir a la ciutat d’Alemanya de l’Est, perquè estava en l’órbita soviètica.

Ja en el tram final de la temporada es va proclamar campió d’Espanya en 4×200 metres amb l’equip català junt amb Prieto, Seguí i Gabernet, amb un temps de 1:29.5, que era un nou rècord català, superant l’equip madrileny que formava amb Carballo, Jones, Yañez i Gómez Pellico, que eren quatre dels millors velocistes estatals.

Durant aquells primers quatre anys de Tomàs Barris l’atletisme laietanenc havia progressat enormement i a part dels dos velocistes de què hem parlat avui, sorgiren altres figures, i també en les competicions d’equip es varen aconseguir gran èxits. En parlarem en el pròxim número.