IluroSport » Un dels primers esports apareix en el segle XIX i es consolida durant el XX: el tir

Un dels primers esports apareix en el segle XIX i es consolida durant el XX: el tir

Records… núm 90

En el número anterior havíem parlat de l’esport de la pesca submarina, i ja dèiem que un dels esports més antics practicats a la nostra ciutat també provenia de la caça. Parlem del tir, i en aquest número anem a parlar dels seus orígens.

El dia 3 de desembre de 1892 al “Semanario de Mataró” sortia publicat un article de L.A.B. titulat “Los Sports y la Regeneración Física-Social. Mens sana in corpore sano” que hem cregut interessant publicar íntegrament per fer-se una idea del que s’entenia per esport en aquell final de segle. S’hi podia llegir el següent:

“La rica habla española no tiene una palabra para designar el término general de cazar, pescar, montar a caballo, correr, nadar, etc. como no la tienen tampoco otros idiomas. Y la palabra SPORT, puramente inglesa, ha tomado carta de naturaleza en todas las lenguas. Sabido es lo aficionados que han sido siempre a los SPORTS los ingleses y alemanes, los belgas y holandeses, los noruegos y los yankees y modernamente los franceses. Los modernos pueblos anglosajones han dado la importancia que merece el aforismo latino que sirve de lema a este artículo. Todos sus individuos desde la más tierna edad practican afanosos los distintos SPORTS más en boga, distinguiéndoses los yankees y los ingleses que los practican todos.
La historia nos enseña la importancia que siempre ha debido darse a lo saludable y útil de los ejercicios físicos. Famosos son los gimnasios, las carreras, los juegos y las termas de los griegos y romanos, en los días de fuerza y poderíos de aquellas robustas y esforzadas razas que dominaron el mundo, al cual llevaron la civilización.
Hoy día los SPORTS son muchos y variados y en las nacio-nes cultas, favorecidos por los poderes públicos. La lista de los SPORTS es numerosa: la caza, la hípica, la pesca, la velocipedia, las regatas, el canotaje, la esgrima, la gimnasia, la natación, las carreras a pie, el patinaje, el “tourismo” (ascensiones y viajes), el tiro al blanco y al vuelo y los llamados juegos atléticos. Los ingleses y los yankees, tienen además otros dos SPORTS: el boxer y la lucha, pero son rechazados por innobles en los demás paises.
Los españoles podemos añadir a la lista citada el pelotaris-mo y los toros, si bien que platónicamente, pues, como las carreras de caballos, son, con raras excepciones, SPORTS sólo practicados por gentes que hacen de ello oficio para dar espectáculos públicos. Hoy por hoy el SPORT más en boga en Europa y Norte América es, después de la caza, el velocipedismo, excepto en España DONDE NO HAY OTRO SPORT VERDADERAMENTE PRACTICADO QUE LA CAZA”.

Primeres tirades

Vist això podríem dir que una de les primeres notícies una mica relacionada amb qualsevol activitat esportiva que va sortir publicada a la premsa mataronina, va ser durant les Festes de Les Santes de 1883, quan s’anunciava una “tirada al palomo en vuelo” enfront de la capella de Sant Simó a benefici de les Cases de Beneficència. La caça així era transportada a la ciutat…

Curiosa també una notícia que apareixia l’any 1892 en relació amb el regal d’una pistola de 6 trets, que va rebre el mataroní Ramón Golart de part de la “Asociación de Caza y Pesca”, i en atenció a la caça que havia fet de diverses guineus que voltaven pel Maresme.

Les tirades esportives es repetirien en anys successius, sobretot en època de veda, tant en la zona de la platja, organitzades per la Societat de Caçadors de Mataró, com després al Velòdrom, a partir de l’any 1893.

S’ha de dir que l’esport del tir ja va ser olímpic en els primers Jocs Olímpics de l’Era Moderna celebrats a Atenes l’any 1896, i l’any 1901 la societat “Sport Mataronés” amb seu a la Rambla, va instal·lar un tir al blanc en el primer pis del seu local, constituint aquesta la primera activitat de tir esportiu com ara l’entenem. El dia 21 de maig es va realitzar el “primer partit” (així ho deia la premsa) amb participació dels senyors Fontanals, Serra, Pascual, Casas, Ricós, Hugas, Salicrú, Català, Pla i Carbonell.

Constitució del “Tiro Nacional”

Uns anys més tard, concretament el dia 5 de juny de 1912, amb domicili al mateix “Sport Mataronés” es va constituir la representació local del Tiro Nacional, presidida pel senyor Josep Gomis i amb els senyors Josep Fradera i Francisco Matas com a vicepresidents, i comptant ja en la seva fundació amb un centenar d’associats.

Abans d’acabar l’any va agafar la presidència del “Tiro Nacional” el Sr. Josep Fradera, que també ho era del “Sport Mataronés”, i l’entitat va projectar un “Parch d’Esports” exposant al seu local els plànols, on es preveien espais per tir d’arma curta, polígon per Mauser, camp de futbol, pista de patinatge, camp de law-tennis, joc de bitlles, etc. Ben aviat es varen començar a remoure terres per a la construcció del camp de tir i del camp de futbol, que poc després seria clau en el naixement de l’Iluro SC, un club que després de la guerra passaria a ser el CE Mataró. Aquest camp estava situat a la part de sota de l’actual Avinguda d’Amèrica i al costat del Passeig Rocafonda.

Però abans de posar-se en funcionament, el dia 11 de gener de 1914, en ocasió de la inauguració de la “Joventut Tradicionalista” es va efectuar un campionat de tir al blanc, en el Camp del Foment, que estava situat a sobre el convent de les Caputxines, on ara hi ha la Ronda Alfons X el Savi, que era el camp de futbol del FC Mataró, i que més endavant passaria a ser-ho del CE Mataró. La competició es va efectuar mitjançant el lloguer de part del camp durant quatre hores. Va resultar guanyador Modolell de Barcelona i el mataroní Josep Montasell va ser tercer. L’endemà es va repetir al pati de Valldemia amb el mateix resultat.

El mes d’abril ja es va disputar un concurs de tir al Camp de Tir de la “Representación del Tiro Nacional”, on ja s’havien col·locat còmodes bancs per als espectadors, i que donaren premis per als senyors Labori, Fradera, F.Klein, Matas, G.Klein i Coma.

Anys més tard, el 1922 es va constituir la Societat de Caçadors de Mataró i Comarca, que després seria Societat de Caçadors Sant Llop, presidida pel Sr. Camilo Batlle. Durant les Festes de Les Santes de 1923 a la platja, davant l’estació vella, es va disputar un campionat de tir al colom amb copes donades pels diputats Moret i Fradera, que foren guanyades per Francisco Biayna, membre de la Junta de la Societat de Caçadors, i Nicolau Guanyabens.

Aquests concursos de tir varen anar sovintejant, sobretot en ocasió de la Festa Major, i per exemple i organitzat pel Somatén, la de l’any 1927 la varen guanyar Cosme Salomó en arma llarga, Casimir Labori en arma de guerra i Josep M. Fàbregas en arma curta.

Premiats en un dels tornejos de tir celebrats al passeig del Callao / Foto: arxiu JGC

L’any 1931 la representació del Tir Nacional a Mataró va donar més facilitats perquè els afeccionats al tir poguessin utilitzar el seu camp de tir i fins i tot els donaven els cartutxos per tal de promocionar el seu esport. Aquell any Francisco Biayna va ser elegit president del Tiro Nacional. Cada diumenge hi havia tirades, i en el campionat de Mataró durant les festes de Les Santes es va proclamar campió Guadalupe de la Fuente, que era capità de la Guàrdia Civil. En els anys següents tant la Societat de Caçadors, com la Representació del Tiro Nacional, celebraren els seus concursos tant de tir de precisió, com de tir al plat, destacant entre altres Joan Cruzate, que guanyà les tirades de Les Santes dels anys 1933 i 1934 celebrades al “polígon del passeig del Callao” en tir de precisió, i Vinardell i Diamant en tir al plat.

Costa arrencar després de la guerra

La guerra civil va tallar tota activitat i en aquest esport, com sembla lògic, encara va costar més de tornar a arrencar. Però els que ja eren bons afeccionats abans de la guerra aconseguiren obtenir els permisos per organitzar una tirada al colom, al “camp de tir del Centre Natació Mataró”, el mes de maig de 1945, i aquell mateix any per Les Santes es va celebra la tradicional tirada amb triomf de Bernabé Maeztu, superant Joaquim Vinardell. Però si costava associar-se per qualsevol altra activitat més ho era per formar un club de tir i les competicions eren molt esporàdiques, perquè tampoc era fàcil trobar un lloc on efectuar-les…

A finals dels anys cinquanta va semblar arribar el definitiu impuls per al tir esportiu. Durant aquella dècada la Societat de Caçadors que presidia Josep Maria Manté ja havia organitzat diverses tirades. En l’Interciutats Mataró-Manresa de l’any 56, es va celebrar competició de tir amb victòria manresana per 234-246, però amb triomf individual de Bernabé Maeztu, que també es va emportar la victòria en la tirada de Les Santes. L’any següent també es va celebrar un triangular amb Sabadell i Manresa, amb victòria mataronina i amb nou triomf individual de Maeztu, que també va ser campió social, succeït posteriorment per Camilo Boix (1958) i Cabot (1959).

L’any 1959 es va constituir la Societat de Tir Nacional de Mataró, que es dedicaria més al tir de precisió, mentre que la Societat de Caçadors es dedica més al tir al plat. El primer president era el Sr. Pedro Crespo, que era l’Alcalde de la ciutat, i aquell mateix any ja es va començar a parlar del que durant molts anys seria el somni dels tiradors mataronins: el polígon de tir. El mes d’octubre es deia que ja es tenien els terrenys a la carretera de Mata, però el mes de febrer de 1960 ja canviava de lloc proposant uns terrenys al costat d’on havia d’anar l’estadi d’atletisme, però poc després es parlava novament de terrenys exclusius per al tir.

El primer polígon de tir (any 1967)/ Foto: Ilurosport, Santi Carreras

Passaren els anys i no es concretava la situació, fins que finalment l’any 1967 es va reorganitzar la Federació de Tir Nacional de Mataró, passant a tenir la seu social al carrer Sant Josep Oriol n. 35, i ocupant la presidència durant un temps el Sr. Manuel Rodríguez, que era Coronel d’Infanteria, amb Joan Tubert, Josep Castellsaguer i Ramon Mora com a “homes forts” de la Junta Directiva. Aquell any es va obtenir la cessió per part de l’Ajuntament d’uns terrenys a “Can Gualba” més amunt del que havia de ser el camp municipal de futbol de Cirera on es va començar a construir el polígon de tir tan esperat.

L’any 1969 la societat a causa de la transformació de l’estructura federativa, va canviar de nom i va passar a denominar-se “Tiro Olímpico Español”, i l’any següent van aconseguir l’arrendament dels terrenys, quan va agafar la presidència del club el Sr. Francisco Vidal.

Els 155 socis que hi havia a finals de 1970 posaren molt de la seva part per poder posar els terrenys en condicions, després instal·laren la galeria de tir coberta, primer amb canyís, després amb cartró enquitranat i finalment amb plaques ondulades d’amiant-ciment. Es va tancar el recinte, es col·locaren taules per als tiradors i es va pavimentar el terra de la galeria…

Polígon de tir al plat a Can Bruguera / Foto: Santi Carreras

El mes de setembre del 1971 també es va celebrar una competició de tir al plat en un polígon a la zona de Can Bruguera, en ocasió de la Festa Major de Cirera i que va guanyar el Sr. Brufau.

A poc a poc el Tir Nacional de Mataró tenia les condicions per situar els seus tiradors al nivell dels millors i ben aviat arribaria algun títol, com veurem en el pròxim número d’aquests Records.