IluroSport » Un “Europeu Júnior” fa arrencar el voleibol (1971)

Un “Europeu Júnior” fa arrencar el voleibol (1971)

Records… núm. 32

El voleibol és un esport molt estès arreu del món i ara és prou conegut, però és un dels més nous a la nostra ciutat i també a Catalunya i a Espanya. Aquest esport, en la seva modalitat moderna, ja que hi ha testimonis al llarg de tota la història de jocs semblants, va néixer curiosament l’any 1895 a Springfield, la mateixa ciutat on quatre anys abans havia nascut el bàsquet, tot i que hi ha la creença que agafant la idea d’un joc que es practicava a les platges, on ara, per cert, torna a jugar-se amb gran èxit. Inicialment es jugava amb la pilota de bàsquet i el seu desenvolupament va venir quan la firma “Spalding” va treure una pilota més apropiada. A més les reduïdes dimensions de la pista facilitaven que aquest esport es pogués jugar sense cap problema a totes les escoles. Els soldats americans portaren el joc a Europa durant la Primera Guerra Mundial, i sembla que a les platges de Montgat ja es jugava als anys vint, però a Europa les Federacions no es crearen fins als anys quaranta, i la Federació Catalana no es va crear fins a l’any 1950, però depenent de la de bàsquet, de la qual s’independitzaria l’any 1959.

Primers partits de voleibol a la nostra ciutat

L’any 1952 es va presentar aquest esport a la nostra ciutat amb un partit jugat a la pista del Casal de les Cooperatives, al Pati del Cafè Nou. El van disputar dos equips de Barcelona, els Bombers, un dels equips pioners a casa nostra en aquest esport, i el CD Hernan. Van guanyar els primers, que per alguna cosa havien estat els primers campions d’Espanya. L’any següent a la mateixa pista se’n va disputar un altre entre la Selecció de Barcelona i Bombers.

Al pati del Cafè Nou, on hi havia la pista poliesportiva del Casal de la Unió de Cooperadors, es va viure el primer partit de voleibol a Mataró

El voleibol, o “balonvolea” com se’n deia aleshores, va tenir dos nuclis d’expansió a casa nostra. Un va ser al CN Mataró, que l’any 1954 va inaugurar una pista a les seves instal·lacions. L’altre va ser a les velles pistes de l’Stàdium on els atletes laietanencs, sempre atents a les novetats esportives, jugaven els seus partidets abans o després dels entrenaments i els diumenges en què no hi havia competició atlètica.

L’any 1956 una selecció de Mataró va competir amb Manresa en l’Interciutats, amb victòria manresana aquí i mataronina al Bages. Aquell any el CA Laietània també disputà un amistós contra el Canet Plage. Tant el CA Laietània com el CN Mataró van continuar fent alguns amistosos, però sense entrar en competició oficial, i durant uns anys, entre 1958 i 1962, es va disputar la Copa Nadal, sempre amb victòria laietanenca. La temporada 1965-66 va haver-hi un intent de federar un equip al CN Mataró, però sense massa èxit.

El Campionat Europeu Júnior encén la metxa

Però si aquest esport s’anava practicant a la nostra ciutat, el fet desencadenant de què s’acabés convertint en un esport federat va ser la celebració al Palau d’Esports de diversos partits del Campionat d’Europa Júnior que tenia la seva seu central a Barcelona i que se celebraren a Mataró entre el 2 i l’11 de setembre del 1971.

El Patronat Municipal d’Esports per tal d’animar l’ambient va organitzar, coincidint amb el Dia de l’Esport a la Fira, un partit d’exhibició entre dos dels equips més destacats de Catalunya, l’Hispano Francès i el FC Barcelona, que guanyaren els primers per 3-0. Tal era el desconeixement general d’aquest esport, que es trobà a faltar un comentarista que anés indicant els detalls al públic. Aquesta falta de coneixement va fer que poc públic presenciés el partit.

El Palau d’Esports va omplir-se per veure voleibol / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Però durant l’estiu es va anar animant l’ambient a poc a poc, i Mataró, en el seu nou Palau d’Esports, va ser magnífica amfitriona dels equips que disputaren aquest campionat europeu. A la fase prèvia jugaren aquí Grècia, Alemanya Federal i Bulgària, i després passaren per Mataró els equips de Dinamarca, França, Holanda, Unió Soviètica, Itàlia, Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia i també la selecció espanyola que derrotà per 3-0 a Dinamarca i a França 3-1.

Van ser deu dies d’intensa activitat, el públic va respondre i l’espectacle va agradar sobretot en ocasió del partit entre URSS, que seria el campió, i Bulgària, que seria tercer.

L’equip rus que seria el campió d’Europa va jugar a Mataró / Foto: Santi Carreras, Iurosport

Primer Torneig Local

Si aquest torneig havia de servir per posar la llavor d’aquest esport, ràpidament el Centre Atlètic Laietània va sembrar-la i va organitzar immediatament un Torneig Local que es va disputar a les seves pistes, o de l’Stàdium o de Mossén Plandolit, com es vulgui. Va començar el dia 25 de setembre d’aquell any 1971 i comptà amb la participació de 9 equips que acabaren classificats així: CA Laietània, lògic campió, UD Laru, Alarona, DC Mataró Balonmano, Club Tennis Mataró, Kadira’s, L’Esplanada, Barris Boys i Banco Central.

Com a curiositat val la pena citar els participants en aquest torneig, on hi ha molts noms coneguts en l’àmbit esportiu local, i que demostren com disfrutava la gent practicant esport… encara que no fos el seu.
LAIETÀNIA: Corredó, Llivina, Llabrés, Vidal, Parera, Graupera, Arnó, Casas, Bonamusa, F. Martín, J.Martín, Avellaneda.
LARU: Fontdeglòria, Huix, Grau, Isern, Cucurella, Martí, Delgadillo, Boixet, Blasco, Estrems.
ALARONA: A.Ruiz, F.Ruiz, Terri, Santi Roca, J.Roca, C.Roca, Nogueras, Castellví, Alemany.
DC MATARÓ BALONMANO: Ventura, Ródenas, A.Gomà, Carbonell, J.Gomà, Tomás, Jiménez, Garriga.
TENNIS MATARÓ: Gasull, Sanz, Gallemí, Cot, Planas, Borrull, Fors, Mercadé, Pruna, Moreno, Roca, Serra.
KADIRA’S: Estivill, Ortiz, Buch, Pozo, Moncho, Xaudaró, Graupera, Castro, Saleta.
L’ESPLANADA: Mairena, Domingo, Jover, Sánchez, Pallés, Pou, Noé, Solà, Vallmajor, M.Gil, V.Gil, Batet, Guillén.
BARRIS BOYS: Navarro, Vilà, García, Mompart, Salom, Rodríguez, Herce, Vea.
BANCO CENTRAL: Romero, Montero, Andrés, Ribera, Moreno, Luís, Farga.

Imatge del Torneig Local disputat a les pistes del Laietània / Foto: Arxiu JGC

El mes de desembre es feren partits també a Club Tennis Mataró i Centre Natació Mataró, i abans d’acabar l’any el Centre Atlètic Laietània ja va inscriure un equip al campionat provincial de 3a Categoria.

El Laietània entra en competició oficial per primera vegada

En el primer partit jugat a Viladecans el dia 22 de gener de 1972 el Laietània, que comptava amb l’esponsorització de D’Ara, va perdre per 3-2, i en el primer partit jugat a Mataró contra el Sant Andreu la setmana següent es va tornar a perdre per 0-3. Els “pioners” foren Casas, Llivina, Llabrés, Bonamusa, Martín, Joan Vidal, A. Gomà i Mairena. Després s’afegirien Ventura, Estivill, J. Gomà, Navarro i Ortiz. La majoria eren atletes en actiu o retirats.

A poc a poc es va anar millorant i al final del campionat el Laietània ocupà la segona posició i en la promoció d’ascens a 2a Divisió es va perdre davant del Dosa Badalona per 3-0 allà i 1-3 aquí. En la Copa President fins i tot es va anar a jugar a la pista de l’històric equip de Bombers de Barcelona, caient per 3 a 0, evidentment.

Un dels primers equips del CA Laietània, amb Mairena, Llivina, Vidal, Llabrés, Martín, Casas, A.Gomà i Bonamusa / Foto: Llibre 75 anys del CA Laietània

Es fitxa un entrenador experimentat

Era evident que faltava treball tàctic i tècnic i per la temporada següent es va fitxar a dos jugadors barcelonins Esteban Autet i Carlos Pérez, el primer dels quals feia les tasques d’entrenador… i es va notar el treball.

L’equip del CA Laietània de la temporada 1972-73, amb Llabrés, J. Gomà, JA Estivill, A.Gomà, Ventura, Navarro, Autet i Llivina / Foto: Ilurosport

En el primer torneig de la temporada el Laietània D’Ara va aconseguir el títol de la Copa Federació i després va participar novament en el Campionat Provincial en el qual acabà en quart lloc en un campionat dominat pel FC Barcelona Júnior. Es jugaren alguns partits al Palau d’Esports, ja que les pistes del Laietània resultaven inadequades per a les espectaculars “planxes” d’aquest esport.

Al Palau s’hi va jugar la fase final de l’últim torneig de la temporada, el Trofeu President, en el qual el Laietània va arribar a la final perdent-la davant del Vilanova. I seria el cant del cigne… Al final de la temporada la Federació va plantejar al club la possibilitat d’entrar a la 2a Categoria Nacional, però el Laietània va renunciar, ja que la majoria de jugadors no volien especialitzar-se i no hi havia base. I aquí va acabar aquest primer intent del voleibol masculí federat a Mataró, ja que la temporada següent no hi hagué equip. S’hauria d’esperar molts anys per tornar-ne a tenir.

A l’Escola Jaume Recoder hi havia pedrera femenina

A Mataró pràcticament no hi havia hagut activitat de voleibol per als més petits. Per tant va sorprendre, de forma agradable, que en el “Trofeu Sant Jordi 1972” (aquells mini-Jocs Olímpics de les comarques catalanes) que se celebrà a la nostra ciutat l’equip de Mataró guanyés la final femenina derrotant a Sabadell per 2 a 1. Com era això possible? Molt senzill: per la dedicació de Josefa Fernàndez, mestra de l’escola Jaume Recoder, que havia practicat aquest esport i procurava ensenyar-lo a les seves alumnes.

L’equip que va guanyar el Sant Jordi l’any 1972

L’any 1973 després de quedar campiones provincials d’EGB, participaren en la fase de sector del Campionat d’Espanya escolar celebrat a Osca i quedaren en tercer lloc per darrere de les representants de Balears i Lleida. Les jugadores que formaven aquest equip eren: Antonia Bravo, Angeles Cabrera, Emilia Rodríguez, Rosario Pérez, Valentina Pizarro, Fina García, Josefa Giménez, Amaya Apray i Catalina Rísquez. Elles foren pioneres del voleibol femení…

La temporada 73-74 es va participar en els Campionats provincials escolars de categoria cadet amb un equip de la Sección Femenina, que entrenava Josefa Fernàndez, l’autèntica impulsora d’aquest esport a Mataró en l’àmbit femení, i que es proclamà subcampió.

L’equip de la Secció Femenina amb Josefa Fernández / Foto: Ilurosport

La tasca no s’aturava i la temporada 74-75, aquestes “noies del voleibol” del l’escola Recoder, l’actual Escola Cirera, representant a Mataró, tornaren a guanyar la medalla d’or al Trofeu Sant Jordi celebrat a Manresa, i després quedaren campiones provincials escolars, i com a tals acudiren a la fase de sector dels campionats d’Espanya, celebrada a Lleida, d’on tornaren amb la segona plaça perdent només contra l’Almacelles, representant lleidatà. Els noms ja no eren els mateixos però el balanç continuava sent positiu. Rosario Cabrera, Montserrat Soto, Rosa Serret, Ma Teresa Surís, Eva Armengol, Esperanza Arnó, Rosario Lozano, Ascensión Corrales, Montserrat Marqués, Ana Ma Caballero, Adela Orozco i Ma Josefa Burgos foren les campiones d’aquell any. I tothom es preguntava per què no hi havia manera que poguessin tenir continuïtat quan plegaven de l’escola.

La pedrera de l’Escola Jaume Recoder de l’any 1976 / Foto: Ilurosport

L’any 1976 el Col·legi Recoder va obtenir un altre subcampionat escolar i el 1977 un altre d’infantil i un tercer lloc cadet. I per fi el voleibol femení es va federar…

El Recomat primer equip de voleibol femení de Mataró federat

La temporada 1977-78 Josefa Fernàndez va aconseguir un cert suport i es va formar el Recomat, que jugava al Palau d’Esports Josep Mora i que participà en el Campionat Provincial sènior amb un equip format per Armengol, Surís, Caballero, Casado, Cabrera, Marqués, Bravo, Bleda, Soto, Morales, Serret, Guirao, Almansa, Rodríguez i Masoller. Es reunien noms de diferents èpoques i finalment hi havia voleibol femení federat a Mataró.

En el primer partit jugat el dia 4 de desembre de 1977 varen guanyar a la pista del Cornellà per 0-3. Després al llarg del campionat, tot i que es jugava amb majoria de jugadores juvenils i cadets, es va fer un bon paper acabant en quart lloc.
A més, tres de les seves jugadores, Eva Armengol, Paqui Bravo i Ana Caballero, foren cridades a la selecció catalana juvenil, fet demostratiu que a les instàncies federatives es valorava molt la tasca que es feia a la nostra ciutat.

Les tres seleccionades catalanes, amb Josefa Fernández / Foto: Ilurosport

Era evident que s’havia obert la porta a un equip que donaria moltes satisfaccions en el futur, de les que ja parlarem més endavant… com també n’arribarien en un altre esport amb xarxa al mig, cosa de la que parlarem en el pròxim número.