IluroSport » El primer jugador ilurenc que fitxa pel Barça (1933)

El primer jugador ilurenc que fitxa pel Barça (1933)

Records… núm. 3

Mentre la secció de bàsquet de l’Iluro S.C. lluitava per poder jugar en el primer campionat d’Espanya, en la secció de futbol hi havia altres motius d’alarma. El dia 29 de juny, recentment acabada la temporada 32-33 (que havia estat molt dura, i és recordada per una final de 2a Catalana Preferent jugada a Terrassa contra el Granollers), el jugador de l’Iluro Salvador Soler va anar a provar pel F.C. Barcelona.
Aquest jugador (el tercer a dalt per la dreta a la foto de portada, que és de l’Iluro SC de la temporada 1932-33) era considerat per molts com l'”ànima de l’equip”. Ocupava la posició de mig centre, bàsic en l’esquema tàctic 2-3-5 dels equips de l’època, venia a ser com un “Guardiola o un Busquets”, lligam fonamental entre la línia defensiva (aleshores molt minsa, amb dos jugadors) i la línia atacant.
El rumor es va anar escampant i la “por” s’estenia entre els seguidors de l’equip groc i negre. I així el “DIARI” comentava: “Lamentaríem que Soler jugués fora de l’Iluro, precisament un dels jugadors que no n’ha de sortir per no afeblir l’equip”.

Traspàs

Però el que havia de passar va passar i Salvador Soler va fitxar pel F.C. Barcelona a mitjan mes de juliol. Així seria el primer jugador mataroní que fitxaria pel Barça i allà s’hi passaria uns bons anys. A canvi el club blaugrana va traspassar al Mataró a Vela, Orts i Orriols i va venir a jugar un amistós el dia 17 de setembre, en el qual Soler va debutar amb el Barça. L’equip blaugrana era: Cruz, Sanfeliu, Saló, Espuny, Soler, Santos, Valls, Costa, Sanz, Artigas i Parera. Per part de l’Iluro jugaren: Martínez, Mas, Borrás, Vela, Vinyals, Porrera, Orts, Palomeras, García, Judici i Orriols. El resultat final fou d’1-3 favorable als blaugranes.

Les penyes

És curiós el fet que el jugador Salvador Soler tenia fins i tot una “Penya Soler de l’Iluro” entre els afeccionats mataronins, que tenia la seva seu al Cafè del Centre, i que, arran de la marxa del jugador, va canviar de nom dient-se només “Penya Soler”.
Cal dir que en aquells moments hi havia un campionat de penyes, organitzat per l’Iluro S.C., amb un gran ambient i que va ser guanyat per la Penya Oratam, que formava amb el següent equip: Santamaría, Puig I, Valés, Cabot, Trunas, Güell, Puig II, Ponsa, Roig, Morell i Llobet. Per darrere quedaren Penya Iñesta, Penya X, Penya Soler i Penya Martini Rossi.

Bon inici de temporada

Un equip de l’Iluro SC d’aquella època amb Puig (delegat), Porrera, Borràs, Fauria, Gómez, Banús, Soler (encara a l’equip), Masvidal, Manolo Garcia, Palomeras, Valls, i ajupits a Navas, Martorell (conserge del camp) i Quinquilla. / Foto: Llibre Història del ILURO SPORT CLUB

La temporada 33-34 va ser molt moguda, després d’aquest inici impactant. Per les Festes de Les Santes va venir el Donòstia de Sant Sebastià (l’actual Real Sociedad, que en els temps de la República havia canviat el seu nom) i va jugar dos partits aquí amb resultats de 2-3 i 0-0, enmig d’una gran expectació, ja que l’equip basc va venir amb tots els seus titulars, entre ells Arana, que la temporada següent jugaria al Barça, Marculeta o Ipiña. Al seu davant un Iluro que només tenia quatre jugadors de la temporada anterior.

Poc després el Mataró va visitar Tortosa on va jugar contra l’equip local, empatant a 2 gols, i contra el Levante, perdent per 3-1. Arran d’aquest partit l’equip valencià, va interessar-se per un altre jugador de l’Iluro, Porrera, que també acabaria marxant abans d’acabar la temporada. I és que la crisi econòmica sembla que començava a pressionar a la Junta que presidia el Sr. Antoni Prat des del mes de gener de 1932.

Més polèmiques vingueren a causa de la fórmula amb què es jugaria el Campionat de Catalunya. La Lliga Nacional començava a tenir molta influència (havia començat l’any 1929) i la 1a Categoria s’havia reduït a 8 equips (entre ells Barcelona i Espanyol) i la 2a Categoria Preferent la jugaven 16 equips distribuïts en dos grups de 8.

L’Iluro, equip punter en els darrers anys en aquesta categoria però sense sort a l’hora de pujar, ho va demostrar en un recordat Iluro- Terrassa que acabà amb victòria local per 2-1 en el partit que tancava la primera volta, quan fins aquell moment ningú li havia marcat un sol gol a l’equip egarenc, on destacava la presència del mataroní Barri. Al final d’aquesta fase el Terrassa sumà 23 punts, per 19 l’Iluro. Darrere quedaren Manresa (16), Sant Cugat (12), Ripollet (10), Tàrrega (9), Mollet i Vilafranca (3).

La fase de promoció

El segon lloc en el grup va permetre a l’Iluro jugar, l’anomenat Torneig Pre-Promoció, junt amb els tres primers de cada grup. Els millors tindrien accés al Torneig de Promoció per pujar a la màxima categoria catalana, però un cop més l’Iluro quedà fora, ja que només va ser cinquè. Per davant quedaren Sants 14, Martinenc 13, Terrassa 12 i Manresa 9. L’Iluro en sumà 8 i només superà el Sant Andreu amb 4.

La temporada oficial acabava aquí. Tenint en compte els partits jugats podríem dir que l’equip “tipus” estava format per Martínez o Banús a la porteria, Borràs, Julio, Vela, Mariages, Terra, Ors, Palomeras, García, Judici i Orriols. El màxim golejador va ser Manolo García, un davanter centre que també va marcar una època, gairebé coincident amb Salvador Soler, i que a l’inici de la temporada 34-35 fitxaria pel Júpiter. Va marcar 15 gols en els partits de Lliga, mentre que Judici en va fer 12.

Canvi presidencial

En quedar fora de la promoció a 1a, l’equip es quedà sense competició oficial abans de finals de març. Es jugaven amistosos, com un homenatge a Olegari Mas en què va venir una selecció Catalana que va caure per 4-3. Però sense competició oficial es va refredar molt l’ambient optimista amb què havia començat la temporada. La premsa de l’època fins i tot destacava negativament el fet que molt poca gent anava al camp i que molts socis es donaven de baixa durant els mesos d’estiu. Com a conseqüència i en Assemblea General es va decidir canviar el president que a partir del mes de maig va ser el Sr. Joan Clavell.

L’Iluro de verd!!

L’Iluro SC amb uniforme poc habitual / Foto: Publicada al Tot Mataró cedida per Montserrat Ventura

Una de les primeres decisions de la nova Junta també va ser polèmica. Per la Fira, al mes de maig, va venir a jugar el Levante, en compensació pel traspàs de Porrera, i l’equip valencià va guanyar els dos partits jugats per 2-3 i 1-3, però el detall més curiós va ser que l’Iluro en aquells partits va canviar la seva indumentària habitual, provocant molts comentaris. Tal com queda escrit a la premsa de l’època: “Va jugar amb mallot verd amb escapulari dels colors del club (o sia groc-i-negre) i pantalons blancs. No cal dir que semblava un altre equip”.

Poc després i ja en els partits de Festa Major, que ja iniciaven la nova temporada es va recuperar el tradicional equipament groc-i-negre, a part de recuperar un valuós jugador com el porter Llàtzer Florenza, que set temporades abans havia estat traspassat a l’Europa.

Les dades de Salvador Soler

Salvador Soler va jugar sis temporades a l’Iluro. Des de la 1927-28 fins a la 1932-33. Va coincidir amb la reestructuració del futbol en l’àmbit estatal i això influí en el Campionat Regional, que en alguns anys quedà reduït a la mínima expressió. En total va jugar 107 partits de Lliga, primer de davanter i al final de mig centre, tal com ja hem dit. Va marcar un total de 44 gols. Ha de quedar per als annals del futbol mataroní la seva actuació contra l’Horta la temporada 30-31 quan l’Iluro va guanyar per 8-0 i en Salvador Soler va marcar ni més ni menys que 7 gols. D’aquella època un article del “Diari de Tarragona” deia que el futbol de Soler era “incommensurable”.

Salvador Soler /Foto: Llibre “Història de l’Iluro Sport Club”

Quan en Soler va passar a jugar a la línia de mitjos, el va rellevar en la faceta golejadora el davanter Manolo García, que va jugar quatre anys a l’Iluro i va marcar 48 gols en partits oficials de Lliga.

Durant aquesta temporada ja hem dit que es va rendir un merescut homenatge a un jugador com Olegari Mas, magnífic defensa, que va defensar els colors groc-i-negres durant vuit temporades, jugant un total de 110 partits oficials de Lliga.

En Salvador Soler va jugar al F.C. Barcelona des de la temporada 1933-34 fins a la 1939-40. No va ser una bona època per a l’equip de Les Corts, que s’hagué de conformar amb algun títol de Campió de Catalunya. La temporada més destacada per a Soler fou la 37-38. Va jugar 18 partits sent el sisè jugador per nombre de partits jugats, en una temporada en què la guerra civil privà del campionat nacional de Lliga. L’Iluro S.C. ja no pensava en Salvador Soler, ja que el magnífic mig centre estava ben instal·lat a l’equip punter del futbol català.

Molts anys després un altre jugador mataroní passaria també unes bones temporades a l’equip blaugrana després d’haver lluït les seves qualitats a l’equip groc i negre i això ho veurem en el següent episodi d’aquests “Records…”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *