IluroSport » Un retorn a categoria estatal que es fa esperar quasi una dècada (1986)

Un retorn a categoria estatal que es fa esperar quasi una dècada (1986)

Records… núm 70

Hem parlat ja en diverses ocasions en aquests Records dels magnífics moments que va viure el bàsquet femení a Mataró en els anys seixanta i setanta (Records 66, Records 46, Records 25) sent encara, de moment, l’equip que més títols de lliga ha donat a l’esport mataroní en l’àmbit estatal a nivell absolut.

L’any 1977, de jugar a Europa a la renuncia a la màxima categoria estatal

Aquest equip (amb xandall negre) al costat de les jugadores belgues de Cocri Aalst, va ser l’últim equip mataroní de bàsquet femení en jugar a la màxima categoria estatal i a Europa/ Foto: Ilurosport, Santi Carreras Suris

Malgrat tot això, l’any 1977, després d’haver assolit el tercer lloc a la Lliga Estatal i haver jugat a Europa, algunes jugadores ja veteranes (Carme Famadas, Quima Cot, Olga Martínez) ho van deixar i altres van ser fitxades per equips d’alt nivell, i l’equip femení sènior del CE Mataró, aleshores patrocinat per Famosette, va renunciar a la màxima categoria estatal, precisament en un moment en què l’equip masculí hi havia retornat.

L’equip es va haver de reconstruir gairebé del tot, i així va començar una llarga trajectòria per intentar tornar al màxim nivell, que durant 12 temporades s’havia aconseguir mantingut a la nostra ciutat (veure CRONOLOGIA). Només dues de les components més joves de l’equip de la temporada anterior es varen mantenir: Núria Llobet i Montse Prat. Formaren en l’equip sènior del CE Mataró Famosette junt amb Ribas, Gubau, Zurdo, Ametller, Villà, Fàbregas, Padró i Delcor, la majoria procedents d’un equip júnior que, entrenat per Rosa Ma Sierra, havia quedat en tercer lloc del campionat de Catalunya. L’equip es va inscriure al Campionat Provincial. S’havia de començar des de baix de tot…

La temporada 1977-78 va ser brillant i guanyant per 43-69 a la pista del Granollers es va assolir l’ascens quedant, amb 52 punts, per darrere de l’Olímpia (56) i per davant de l’Hispano Francès (50). Núria Llobet va ser la màxima encistelladora, ben secundada per Montse Prat i Roser Ametller. D’aquesta manera l’equip va pujar a 1a Categoria Regional i Rosa Ma Sierra va continuar en la tasca d’entrenadora. La temporada 1978-79 també va ser força brillant, ja que l’equip, que no havia patit massa canvis (només les incorporacions de Rosa Llobet i Alcoy) va assolir el subcampionat, però aquest cop sense premi de l’ascens.

El sènior es desfà i el júnior és l’esperança

La temporada 79-80 no va anar massa bé i en acabar, l’equip sènior es va desfer, quan començaven a dipositar-se moltes esperances en l’equip júnior. Era aquest un bon grup, on formaven Antònia i Isa Calsapeu, Montse i Imma Casarramona, Rovira, Cerdà, Triola, Zapata, Fàbregas, Vàzquez i Pi. Van assolir el tercer lloc al campionat català i el van millorar la temporada 1980-81 en aconseguir el subcampionat català. Després demostraria les seves bones condicions en la fase de sector del Campionat d’Espanya disputat a Vila-real, on es classificaren en quart lloc perdent només amb el Figueres a la primera fase, i amb el Godella (equip d’una població valenciana on el bàsquet femení arribaria al més alt en l’àmbit estatal absolut) en el partit pel tercer i quart lloc.

A l’Esportiva sí que hi ha sènior

En la temporada 79-80 qui sí que va tenir un equip al campionat de 1a Catalana va ser l’Esportiva, inicialment amb el nom d’Esportiva Cirera. Bonaventura Riera, que havia dirigit el CE Mataró en la seva primera temporada a la màxima categoria estatal 14 anys abans, va ser l’entrenador i l’equip va jugar durant un parell de temporades a la 1a Catalana amb un equip format, entre altres, per Juvés, Lorente, Parra, Sànchez, Pujadas, Gonzàlez, Barnada, Trevisco, Subirana i Gracia. La temporada 1982-83 l’Esportiva, que es mantenia a 1a Catalana, va fer alguns canvis i l’entrenadora va ser l’ex-jugadora del CE Mataró Glòria Parés i la plantilla també va canviar quasi per complet i va estar formada per Gubau, Pagès, Cristina, Saleta, Saleta II, Prat i Batlle.

Novament equip sènior al CE Mataró, que en dos anys puja a 2a Estatal

Aquella mateixa temporada 1982-83 el CE Mataró va formar novament equip sènior. Va quedar subcampió de 2a Catalana es va classificar per a la fase d’ascens i va pujar després de derrotar en la promoció el Puigreig i l’Atlètic Terrassa. L’equip estava format per la base d’aquell júnior que tan bon paper havia fet la temporada anterior.

La temporada 1983-84 van coincidir a 1a Categoria Catalana l’Esportiva, el CE Mataró, que tenia l’esponsorització de Massana, l’Argentona i el Mireia de Montgat, que amb un magnífic equip es va proclamar campió, per davant del Mataró.

El subcampionat va donar el dret a les mataronines a jugar la promoció d’ascens a 2a Estatal. Varen guanyar a Valls per 49-66 i després varen sentenciar l’ascens a categoria estatal guanyant l’equip tarragoní al Palau per 71-39. Calsapeu (22 punts en aquell partit), Triola (19) i Casarramona (14) eren les ànimes de l’equip, com ho havien estat del júnior, i estaven ben acompanyades per Cerdà, Pelegrín, Subirana, Lasaga, Llinàs i Bonareu.

La primera temporada a 2a estatal, amb el patrocini de Procesator va ser d’adaptació a la nova categoria abans de fer l’assalt definitiu a la 1a Divisió “B”. L’equip va comptar amb la col·laboració tècnica de Jordi Bonareu, el gran ex-jugador mataroní i estava format per les que havien aconseguit l’ascens, més Marta Lluch i Isa Calsapeu que retornava a l’activitat.

Trajectòria impecable a la Lliga 85-86

L’equip a l’inici de la temporada / Foto: El Tot Esport

El campionat 1985-86 va començar amb Santi Clavell d’entrenador i amb moltes esperances dipositades en un equip molt compacte, ja que s’havien aconseguit reforços de gran vàlua. La plantilla estava formada per les bases Gemma Triola i Carme Torrent, les escortes Montse Casarramona i Anna Julià, les ales Antònia Calsapeu i Montse Cerdà; les ala-pivots Isa Calsapeu i Lourdes Subirana i les pivots Dolors Juscafresa, Marta Lluch i Anna Lasaga, que era la “benjamina” de l’equip amb 17 anys i encara júnior. Totes de Mataró amb excepció de Julià i Juscafresa, que eren de Girona i Banyoles, i que venien a la nostra ciutat amb esperit autènticament amateur i que s’afegiren de manera perfecta a la “colla” que era aquest equip, que entrenava tres dies a la setmana de 10 a 12 de la nit.

Salt inicial del primer partit al Palau contra el Reus Ploms / Foto: El Tot Esport

L’equip femení va obtenir el patrocini de la firma Improda i en el primer partit contra el Reus Ploms (87-44) ja va quedar clar que aquest equip era una màquina de fer punts. La primera volta es va acabar de forma “immaculada” amb 13 victòries. Varen anar caient APB de Sabadell, Llor, Mireia de Montgat, Vic, Cerdanyola del Vallès, Tarragona, Joventut (amb un esplèndid triomf a Badalona per 54-70), Sedis de la Seu d’Urgell (amb un altre espectacular marcador de 48-74, i amb 40 punts de Juscafresa!), Júnior, Grup Barna, Terrassa i Nàstic.

Possiblement el fet de veure un camí molt fàcil va fer que s’ensopegués a la pista del Reus Ploms en el primer partit de l’any, en la que seria l’única derrota de tota la Lliga. A partir d’aquell moment l’equip no es va tornar a despistar i va encadenar dotze victòries més, proclamant-se campió a falta de cinc jornades per al final, quan s’havia fet càrrec de l’equip Xavier Tubau. L’ascens semblava ben factible vista aquella trajectòria…

Fase de sector a Mataró

Però una vegada aconseguit amb facilitat el títol de la 2a Divisió en el grup català, no estava pas tot fet, ja que de moment esperava una fase de sector que es disputaria a Mataró a primers de maig, abans de poder jugar la fase d’ascens a 1a Divisió B, una categoria que era el segon nivell estatal.

En la fase de sector jugada al Palau Josep Mora els dies 9, 10 i 11 de maig, tot va anar rodó. L’equip mataroní es va enfrontar d’entrada amb l’equip més fluix que era el Carolines d’Alacant a les quals es va derrotar per 83-38. En el segon partit es va superar l’escull del Joventut de Badalona per 68-55 i finalment en el darrer partit es va derrotar el Manises de València, que havia baixat de la 1a Divisió B i que va caure per 65-45.

El ritme trepidant de l’equip que imposaven les bases, els contraatacs que culminava esplèndidament Tònia Calsapeu (54 punts en els 3 partits), el bon llançament exterior de Montse Casarramona (28 punts) i el domini sota cistella de Dolors Juscafresa (59 punts) foren determinants per imposar una clara superioritat. Completaren l’equip Julià (14), Lluch (17), Isa Calsapeu (9), Torrent (2), Triola (12), Cerdà (15), Lasaga (3) i Subirana (3). El partit contra les valencianes va acabar amb festa perquè s’anava a Palma de Mallorca a buscar l’ascens a 1a Divisió “B”.

De Palma es torna amb l’ascens

La fase d’ascens a Palma de Mallorca va ser intensíssima amb quatre partits trepidants: victòria sobre Dulciora Valladolid per 82-81; derrota davant el Declory Madrid per 65-68 i victòria davant el Chantrea de Pamplona per 72-60, amb el qual ja es va obtenir el segon lloc del grup i l’ascens. Es va acabar amb victòria sobre Stadium Casablanca de Saragossa per 80-64, en el partit pel tercer i quart lloc.

La portada de El Tot Esport en ocasió de l’ascens, amb l’equip i amb Jordi Rovira (delegat), Xavier Tubau (entrenador) i Manel Dalmau (president del club)

Les anotadores en aquesta fase foren: Anna Julià (24), Montse Casarramona (53), Marta Lluch (45), Lluïsa Calsapeu (8), Antònia Calsapeu (84), Gemma Triola (que arrossegava una lesió, 21) i Dolors Juscafresa (64). Montse Cerdà, Carme Torrent, Anna Lasaga i Lourdes Subirana no anotaren. Dolors Juscafresa va ser proclamada la segona millor jugadora, també va ser 2a en rebots i 5a anotadora; Antònia Calsapeu va ser la 4a encistelladora i Montse Casarramona va ser la millor des de la línia de triples (7 de 12). L’equip mataroní va ser considerat per tothom com el que millor joc havia fet i només el fet de no poder comptar amb Triola en el segon partit va fer que no es pogués aconseguir el primer lloc.

Però el més important era que l’equip femení, igual que el masculí (veure Records 60) estava situat al segon nivell del bàsquet estatal.

L’equip en la tornada de Palma de Mallorca / Foto: El Tot Esport

El més important és que es treballava la base i durant molts anys es podria mantenir l’alt nivell aconseguit. En un altre esport, en el qual s’arribaria al mateix nivell estatal durant aquell període, després no es podria mantenir tant de temps…