IluroSport » Una “bomba” mataronina explota al Godó (1992)

Una “bomba” mataronina explota al Godó (1992)

Records… núm 34

L’any olímpic de 1992 l’ambient tennístic a Club Tennis Mataró estava eufòric, amb l’equip del club classificat per jugar el Campionat d’Europa de clubs, gràcies al subcampionat d’Espanya obtingut l’any 1991, i amb un magnífic reguitzell de joves promeses que s’anaven obrint pas a poc a poc dintre de l’àmbit català i estatal. S’estava preparant la gran “bomba”…

Jordi Burillo explota al Torneig “Comte de Godó”

Però per damunt de tots ells començava a destacar Jordi Burillo, que encara no havia complert vint anys i era fill d’Àngel Burillo, jugador de bàsquet del CE Mataró als anys seixanta quan s’havia arribat a derrotar el Real Madrid. Dins d’aquell any 1992 ja va aconseguir el triomf en el torneig de Cartagena el mes de març guanyant l’americà Killary, que en semifinals havia derrotat David de Miguel. Poc després va ser campió del “Màsters Costa Cálida” derrotant el suec Allgarh, que també havia derrotat en semifinals a de Miguel, i a més, amb el seu company de club, varen guanyar la competició de dobles. A Agadir (Marroc) va arribar a semifinals on va perdre amb l’argentí Pérez Roldán (31 del rànquing) després de desaprofitar un “match-ball” en el tercer set.

Jordi Burillo estava en forma i ho va demostrar a la fase prèvia del Godó que superà sense massa problemes, tot i ser en aquells moments només el 230 del rànquing mundial. En 1/16 de final es va trobar ja amb un rival de consideració, l’alemany Uwe Steeb (14è al rànquing mundial del 1990), al qual derrotà per 6-4 i 7-6, i d’aquesta manera es classificà per vuitens de final. Allà, en la ronda dels 16 millors, l’esperava el núm. 3 del rànquing mundial, l’alemany Boris Becker, que en aquells moments era el seu ídol. I aquí explotà la “bomba”…

Jordi Burillo durant el partit / Foto: El Mundo Deportivo

Jordi Burillo va fer un partit sensacional. L’alemany dominà clarament el primer set per 1-6, però el mataroní va respondre en el segon set guanyant en el tie-break. El partit es va haver d’ajornar per la pluja i es va continuar l’endemà al matí i Jordi Burillo va guanyar el tercer set per 6-4. El seu poderós servei (que arribà a 195 km/h i va ser el més veloç de tot el torneig) havia fet estralls en el seu rival i en la pilota decisiva Becker envià fora el seu revés forçat per la potència del servei. El número 230 del rànquing mundial havia derrotat el número 3.

L’alemany va declarar en acabar el partit que el seu rival havia començat molt nerviós, però que a partir del segon set no va cometre ni una sola errada. El joc del mataroní havia causat sensació i Andrés Gimeno declarava: “Si em pregunten pels jugadors amb més futur dintre l’àmbit tennístic estatal, després de veure aquest Godó, em quedaria amb Àlex Corretja i Jordi Burillo”.

La llàstima va ser que la mateixa tarda, després d’haver de suportar moltes entrevistes i notar l’aldarull que hi havia al seu entorn, s’havia d’enfrontar amb l’austríac Skoff en quarts de final i, una mica descentrat, va perdre una gran ocasió de ficar-se a les semifinals del més important torneig que se celebra al nostre país.

Aquesta victòria sobre Becker li significà a la pràctica la conversió en tennista professional. Poc després va entrar a formar part del grup de “Pato” Alvarez (on també hi eren els germans Sànchez Vicario i Sergio Casal) per tal de poder aprofitar la infraestructura del grup (pràcticament una empresa) i anar d’un torneig a l’altre sense problemes.

Semifinalistes de la Copa d’Europa de Clubs

La gran cita de l’any per al club era el Campionat d’Europa de clubs, però abans encara tenia una cita important, en l’àmbit organitzatiu, ja que a les pistes mataronines es varen celebrar els Campionats d’Espanya de veterans, i en categoria femenina s’imposà la jugadora- entrenadora del club Vicky Valdovinos.

Ja dintre del mes de juny Antoni Arnau i Jesús Sànchez, president i director tècnic, varen recollir a la “Nit de l’Esport” el guardó de Millor equip de l’any 1991 que s’atorgà a Club Tennis Mataró. Poc després l’equip format per Juan Carlos Báguena, Gonzalo López, David de Miguel, Jordi Burillo i Ignasi Carrasco, va anar al Club Pierre Barthes de Cap d’Adge a França per tal de demostrar, enfrontat als millors clubs europeus, que aquest guardó era ben merescut.

En quarts de final es va superar el Vasas Sport d’Hongria per 4-1, amb victòries de Burillo, López, de Miguel i Carrasco sobre Savolt, Baratosi, Markovics i Felctusi i només amb derrota de Báguena davant Nagy. En semifinals els jugadors mataronins es toparen amb el Racing de París i varen perdre per 4-3, davant d’un equip que encapçalava Pioline i en un encontre que no va poder jugar Jordi Burillo lleugerament lesionat. L’equip francès després va perdre la final davant del RCT Barcelona per 4-3. Però per al CT Mataró Perrier arribar a semifinals del Campionat d’Europa havia estat tota una gesta, sobretot tenint en compte que quatre dels jugadors s’havien format al mateix club.

Les noies tampoc afluixen

La part femenina del club tampoc quedava al marge del progrés que es vivia. A escala individual la joveneta Anna Cris Sans, fent parella amb Castellà (CT Barcino) es va proclamar subcampiona d’Espanya infantil en dobles, i Natàlia Ferrer, amb només 17 anys, ja guanyava el Torneig de 3a d’Arenys de Mar i el Torneig Ciutat de Mataró a CT Les Sureres. Col·lectivament, l’equip femení, amb les dues jugadores citades junt amb Vicky Valdovinos i Ingrid Van Boven, van participar en els Campionats d’Espanya de 2a Categoria i l’equip es va mantenir després de superar en la promoció disputada a Tarragona al club local i al CT Múrcia.

Un bon final d’any

L’any 1992 acabà com havia començat enmig de gran eufòria, tot i que ja es començava a patir per l’economia. Les instal·lacions del club es veien ampliades per un gimnàs i una pista d’esquaix inaugurats el 29 de novembre, i l’equip i els jugadors continuaven donant alegries… però també tot portava despeses importants.

El gimnàs del Club Tennis Mataró inaugurat el 1992 / Foto: El Tot Esport

En el Campionat d’Espanya per equips jugat al Club Tennis al Salut de Barcelona, el CT Mataró fou semifinalista, després de derrotar l’Internacional de Madrid per 5-1, però en l’últim pas abans de la final van perdre davant del Chamartín de Madrid per 5-2, tot i la important victòria de Jordi Burillo davant de Pato Clavet.
Posteriorment, en els Campionats de Catalunya, l’equip es plantà per tercer any consecutiu a la final després d’eliminar CT Sabadell per 4-1 i CT Barcino per 4-1, però en el partit decisiu el RCT Barcelona tornà a ser superior per 4-1.
En els campionats d’Espanya individuals també van fer bon paper els representants mataronins. Jordi Burillo superà Àlex Corretja en vuitens de final (6-7, 7-6, 6-2), però en els quarts de final topà amb el núm.1 d’Espanya d’aquell moment, Carles Costa, per 7-6, 6-4. També de Miguel i Juan Carlos Báguena van caure en quarts davant Javier Sànchez Vicario i Pato Clavet.

Burillo va pujant el seu nivell i guanya a Bolònia

L’any 1993 va estar marcat per l’ascens imparable de Jordi Burillo que era present pràcticament a tots els tornejos internacionals de l’ATP: a Estoril va guanyar al suec Magnus Larsson; al Godó al francès Champion, perdent després davant un Sergi Bruguera, que aquell any guanyaria Roland Garros; al Villa de Madrid va arribar a quarts de final després de guanyar a Pato Clavet, però tornà a perdre amb Bruguera. En el mes de maig arribà el seu gran èxit internacional quan guanyà el Torneig de Bolònia derrotant en la final al rus Cherkasov (6-4, 6-7 i 6-1). S’ha de dir que en aquest torneig Jordi Burillo va sortir de la prèvia i en aquells moments en els catorze anys de tornejos ATP, això només havia passat en 21 ocasions.
Poc després encara va arribar a la final del Torneig de Florència superant l’haitià Agenor, els catalans Corretja i Emilio Sànchez Vicario i caient en la final davant l’autríac Thomas Munster.

Medalles als Jocs del Mediterrani

En Jordi Burillo no es va aturar aquí. En els Jocs del Mediterrani, celebrats al Rosselló, Jordi Burillo va aconseguir la medalla de plata en individuals, caient davant del marroquí El Ayanaoui a la final, i també en dobles, fent parella amb Berasategui, perdent en la final davant dels italians Navarra i Bertolini. S’afegia així a la llista de vuit esportistes mataronins que ja tenien medalla en aquests Jocs.

Jordi Burillo als Jocs del Mediterrani / Foto: El Mundo Deportivo

Després va ser semifinalista a Oporto, finalista en el Torneig Internacional d’Espanya de pista ràpida a El Espinar on va perdre davant l’austríac Antonisch i durant el mes d’agost va participar en el seu primer “Grand Slam” a Flushing Meadows (Estats Units) perdent en la primera ronda davant Todd Martin, va ser quart-finalista a Xile, eliminant Clavet i l’australià Fromberg. A poc a poc va anar pujant esglaons al rànquing fins a acabar l’any en el lloc 56è del món i 6è d’Espanya darrere només de Bruguera, Costa, Javier Sànchez, Berasategui i Emilio Sànchez.

El club acaba amb angúnies

Però la magnífica temporada de Jordi Burillo, que al mes d’octubre va deixar Pato Alvarez i agafà com entrenador al seu ex-company David de Miguel, no va venir acompanyada per bons resultats de l’equip sènior del club.

Sí que continuaven els bons resultats pel que fa a la base, ja que David Souto i Anna Cris Sans van ser subcampions d’Espanya cadets, i posteriorment l’equip cadet de CT Mataró es va proclamar campió de Catalunya per equips derrotant en la final al CT Barcino, amb un equip format per David Souto, Julián Alonso, Rubén Fernàndez, Marc Villarroya i Albert Duran.

En canvi l’equip sènior va baixar a 2a categoria estatal en el campionat d’Espanya de 1a celebrat al CT Chamartín de Madrid. Ja sense Jordi Burillo l’equip format per Gonzalo López, David de Miguel, Báguena, Carrasco, Gustavo López i Fernando Luna, va perdre davant del Chamartín per 5-2, davant del València per 5-2 i davant de l’Internacional per 5-4. En aquells moments ja es pensava en la renovació de l’equip i en la incorporació al mateix dels cadets que tant estaven progressant. I en els Campionats de Catalunya per equips que organitzà el club aquí a Mataró, Jesús Sànchez ja va incloure a l’equip a David Souto i Rubén Fernàndez, al costat de David de Miguel, Gonzalo López i Gustavo López. L’equip mataroní va caure en quarts de final davant del CT La Salut per 4-1, amb una única victòria, però molt rellevant, de Gonzalo López sobre Corretja.

Gonzalo López va acabar l’any derrotant a Corretja / Foto: CT Mataró

Així s’anava pansint aquella esplendor esportiva d’anys passats. Miquel Barceló era el nou president i tenia la difícil tasca de fer sortir el club del mal moment econòmic en què s’havia ficat… En el pròxim número parlarem dels inicis d’un altre esport que també va arribar a jugar competicions europees.