IluroSport » Una fatídica promoció amb decepció a Sant Feliu de Guíxols (1967)

Una fatídica promoció amb decepció a Sant Feliu de Guíxols (1967)

Records… núm. 21

El futbol del Club Esportiu Mataró, el club que porta el nom de la ciutat, ha passat moments molt bons i també moments molt dolents i aquí volem recordar uns moments tristos del club quan, després de divuit anys de jugar a la 3a Divisió de forma ininterrompuda, es va caure en el pou de la 1a Regional. I no seria l’última vegada…

El CE Mataró inicia la seva divuitena temporada a 3a

El Mataró ja havia complert disset temporades a la 3a divisió, des d’aquell debut a Manacor el mes de setembre de l’any 1949, i s’iniciava la temporada 1966-67 que era la divuitena consecutiva a la categoria de bronze del futbol estatal, ja que en aquells temps no hi havia 2a Divisió B.

El president era el Sr. Antonio Solà, i s’havia renovat la confiança al tècnic Sr. Antonio Falguera, que la temporada anterior havia aconseguit portar l’equip fins al vuitè lloc i fins a la final del Torneig Moscardó. Es mantenia gran part de l’equip bàsic de la temporada anterior format pels porters Fernàndez i Estrems, el porter mataroní que havia estat al Barça, Villanueva, Vila, Celaya, Fede, Pons, Tayeda, Martínez i Rodón, i només perdia a dos jugadors emblemàtics, com eren en Miquel Xirau i l’Esindi. El primer passava a exercir d’ajudant del Sr. Falguera, tot i que durant el campionat acabaria jugant sis partits, i l’Esindi, el “negre” com el coneixia carinyosament tota l’afició local, només va poder jugar un partit, ja que una lesió cardíaca l’obligà a deixar la pràctica activa del futbol.

De tota manera la temporada començava amb bon ambient i amb ganes de millorar el fet la temporada anterior. En l’últim partit de pretemporada es derrotava el Calvo Sotelo d’Andorra de Teruel, bon equip de 3a Divisió, per 4-1.
Però la lliga no començà bé, ja que es va perdre per 2-1 a Igualada, amb polèmica afegida, ja que el Mataró va presentar recurs per alineació indeguda del jugador Uriona. Aquest cas va rodar durant molts mesos, però al mes de gener es va dictaminar a favor dels igualadins i per tant el resultat no es va tocar.

El primer gol de la temporada marcat per Tayeda a Igualada / Foto: Santi Carreras

Però en el camp es va rectificar aviat, ja que en el primer partit a casa el Vic va caure per 6-2, remuntant el Mataró el marcador d’1-2 que hi havia al descans, amb un “hat-trick” de Martínez, acompanyat de gols de Roy, Rodón i Tayeda. Però a la tercera jornada va venir el Sants i va guanyar per 0-1 i carregà el Mataró amb els seus dos primers negatius, que no es trauria del damunt en tot el campionat, ja que a casa es cediren molts punts. En vista de la situació i per donar una injecció de moral es va decidir que Miquel Xirau es tornés a calçar les botes i d’entrada l’efecte va ser impactant, ja que amb un gol seu es derrotà el Girona (1-0), però la situació no s’acabava d’arreglar i s’arribà a estar amb 8 negatius -allò que es tenia tant en compte quan les victòries comptaven per 2 punts i que venia a dir que havies perdut quatre partits a casa i no n’havies guanyat cap a fora-, gairebé en posició de descens a onze jornades del final.

En Xirau en el dia de la seva reaparició / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

Miquel Xirau, va tornar a penjar les botes i es va fer càrrec de l’equip com a entrenador, es varen fer alguns fitxatges, vingueren Marín i Carbonell procedents de l’Espanyol, i col·laboraren a una certa revifalla amb els seus gols, molt recordats sobretot els del primer en els llançaments de faltes directes i els del segon en rematades de cap. Els 8 gols del primer i els 7 del segon en els deu últims partits, permeteren guanyar els cinc de casa, entre ells un 5 a 0 al Granollers, i guanyar als camps de Manresa (0-1) i l’Hospitalet (1-3).

Fernàndez, Rodón, Vila, Celaya, Pos, Barnils, Roy, Toll, Carbonell, Marín i Martínez, un gran equip que va guanyar 5 a 0 al Granollers / Foto: Ilurosport

Però tot i això l’equip mataroní es va veure abocat a la promoció de permanència, ja que en el darrer partit es va perdre a Vilanova, en un camp sempre d’ambient “carregat”, per 2-0. Només amb un empat s’hauria donat la salvació groc-i-negre, però no es va aconseguir. Fou un partit trist com a final d’un campionat gris…

La classificació final va ser: Olot 51; Tarragona i Girona 48; Lloret 47; Reus 43; Sants, Terrassa i Sant Andreu 41; Tortosa 39; Figueres 38; Atlètic Catalunya 37; Granollers 36; Manresa, Vilanova i Balaguer 35; MATARÓ i Igualada 34, Calella i Hospitalet 27 i Vic 23. El Mataró es veia obligat a la promoció. Li va correspondre jugar en el mateix grup que Igualada, Guíxols i Prat, mentre que en l’altre jugarien Balaguer, Calella, Sitges i Andorra.

L’equip que va jugar l’últim partit de Lliga: Estrems, Celaya, Jubiñà, Cullet, Pons, Rodón, Domingo (porter suplent), Martínez, Tayeda, Carbonell, Marín i Toll / Foto: Santi Carreras

La temuda promoció acaba malament

La sempre temuda promoció començà el dia 14 de maig amb el Prat com a rival al camp municipal. No va haver-hi color i el Mataró es va imposar per 4-1. Roy, Tayeda, Carbonell, Marín i Martínez, formaren una davantera que els visitants no pogueren frenar. Però en el segon partit es va perdre a Igualada per 2-0, cedint a la segona part després del 0-0 al descans.
Després va venir el Guíxols i amb un 7-3 es tornà a marcar la diferència davant de l’equip d’inferior categoria, tot i que es necessitaren 3 gols de penal per posar aquesta clara diferència al marcador. El punt negre fou la fractura de peroné del defensa mataroní Celaya, afegint-se aquesta baixa a la del central Vila, que havia deixat el club quasi a final de temporada per anar-se’n a Dinamarca.

Al camp del Prat no es va poder sentenciar i es va demostrar una gran ineficàcia perdent per 1-0, però amb l’Igualada a casa es va tornar a demostrar la bona qualitat que tenia l’equip al seu terreny de joc i es va guanyar per 2-0, amb gols de Carbonell i Tayeda. L’equip groc-i-negre dominava la classificació a falta d’una jornada: Mataró 6, Igualada i Prat 5 i Guíxols 4. En l’última jornada el Mataró anava a Sant Feliu de Guíxols i l’Igualada rebia el Prat. Només un equip es salvava segur, perquè el segon havia de jugar-s’ho contra el segon de l’altre grup, però tot i això la cosa no estava malament, ja que el Mataró depenia d’ell mateix, i per baixar directament havia de perdre per quatre gols…

Aquella mateixa setmana el Sr. Joaquim Spa Tuñí havia estat elegit president del Mataró, però el seu debut en el càrrec no podria ser més inesperat i desafortunat… El Mataró va jugar amb Domingo, Sastre, Jubiñà, Pons, Toll, Rodon, Roy, Tayeda, Carbonell, Marín i Martínez. Davant d’un equip amb tant entusiasme com poca qualitat, el Mataró va fer un dels pitjors partits que se li recorden. I això que va començar marcant amb un gol de Carbonell.

El Mataró es va avançar, però el porter del Guíxols sembla indicar amb la mà que ells en faran cinc /Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Però tot i ser l’equip que a camp propi ho feia molt bé, a camp contrari es tornà a enfonsar. Al descans els locals ja guanyaven per 3-1, amb dos gols de falta directa, després en va venir un de córner directe (d’aquests que s’anomenen olímpics) i a tres minuts del final es va consumar tot, amb un gol fruit d’un embolic, ja que la pressió dels empordanesos era impressionant, i valgui la redundància.

En les cròniques post-partit el cronista Ferran Ferrer deia, jugant amb les paraules, que “després de nou mesos de patir més dolors que una partera, no s’havia arribat a l’esperat “alumbramiento”, sinó a unes tenebres totals, que provocaren que el viatge de tornada a Mataró fos un autèntic funeral que els que ho varen viure van recordar molt de temps“.

Esindi i Xirau: dos jugadors molt estimats

Un dels gols de l’Esindi amb la samarreta groc-i-negra al camp del Mataró/ Foto: Santi Carreras

En Benedicto Mbida Esindi, nascut a Guinea l’any 1936, després d’un curt pas pel San Fernando gadità, va arribar al Mataró la temporada 1960-61. Venia cedit pel Condal, filial aleshores del FC Barcelona, junt amb Sadurní, que després seria porter del primer equip del Barça, Papiol, Meya, Blanqueras i Escolà. De tots ells va ser el que més temps va resistir a Mataró, i és que aquí s’hi trobava molt bé i la gent l’apreciava molt. Van ser sis temporades intenses, aguantant de tot a camps contraris, però amb el contrapès de la bona acollida a casa, tot i que també tenia els seus detractors, no pel color de la pell, però si perquè les seves qualitats futbolístiques no convencien a tothom. Però era un oportunista dins l’àrea i va fer els seus gols. En concret en va marcar 70 en els 164 partits que va jugar en aquestes sis temporades, que són una marca que ara gairebé firmaria qualsevol davanter i que li van permetre ser el màxim golejador de l’equip en tres de les sis temporades.

La temporada 66-67 només va poder jugar un partit, ja que després es va conèixer una malaltia al seu cor. El dia de Sant Esteve va rebre un homenatge en el qual es va jugar un partit benèfic entre una selecció de jugadors de Mataró, Condal i Granollers, que s’enfrontà a l’Espanyol, guanyant aquest equip per 0-3.

En el primer partit de l’any 1967 es va tancar l’homenatge a Esindi en el partit Mataró – Vilanova / Foto: Santi Carreras

En aquest enllaç es pot llegir la història de l’Esindi:

https://sentirseazulino.blogspot.com/2020/07/esindi-el-primer-azulino-de-raza-negra.html

Miquel Xirau en la seva última temporada / Foto: Ilurosport

En Miquel Xirau, nascut a Mataró l’any 1930, va jugar set temporades al C.E. Mataró. Va arribar també la temporada 60-61 i durant aquestes temporades va marcar 73 gols en els 179 partits jugats de lliga. Va ser en tres ocasions el màxim golejador de l’equip, “càrrec” que alternava amb Esindi.

En Xirau, un dels millors futbolistes que ha donat la nostra ciutat, s’havia format a la Penya X, igual que altres jugadors destacats com els porters Martí i Estrems, com Niubó, Comas, Roy o Morell. Va jugar amb l’Espanyol a 1a divisió les temporades 1950-51 i 1951-52, disputant 14 partits i marcant 4 gols. Quan era a l’Espanyol, va jugar cedit al Mallorca i Girona, entre altres. Després va jugar a 2a divisió amb la Balompèdica Linense, on es va proclamar “Pichichi” de la categoria de plata la temporada 53-54. I posteriorment va jugar amb l’Hércules, Oviedo i Avilés, abans de venir al Mataró.

Per sort els mals records s’obliden quan en venen de bons i dos anys després el Mataró capitanejat per un dels que foren protagonistes del descens recuperaria la categoria perduda… i d’això en parlarem en el pròxim número.