José Antonio Ramos, conegut per tothom per “Pepito” Ramos, va néixer el dia 3 d’abril de 1951 a Tetuan, quan aquesta ciutat formava part del Protectorat Espanyol al Marroc. Però des de ben petit va venir a Mataró i és un mataroní de cap a peus. Ell és un dels pocs jugadors que pot dir que ha jugat al Barça, a l’Espanyol, a la selecció espanyola i a la selecció catalana.
Dues temporades seguides completa els 38 partits de lliga amb el CE Mataró
Va començar a jugar a futbol San Fernando, abans de fitxar pel CE Mataró, on va debutar amb 18 anys en el primer equip la temporada 1968-69, la del títol de Preferent, amb retorn a la 3a Divisió, jugant 3 partits.
Després va jugar dues temporades més amb el CE Mataró a la 3a Divisió, debutant en aquesta categoria encara amb 18 anys i jugant els 38 partits sencers, cosa que repetiria la temporada següent en una potentíssima 3a Divisió, ben semblant a la 2a Divisió B actual, jugant contra equips com el Llevant, Alcoià, Mestalla, Nàstic, Girona, Eivissa o Barcelona Atlètic, entre altres.
Ramos fitxa per l’Espanyol debutant a 1a Divisió amb 20 anys
Tot i que la segona 1970-71 acabà en descens per al CE Mataró, havien estat dues temporades molt bones per a Pepito Ramos i l’Espanyol va posar els seus ulls en ell. La temporada 1971-72 ja la va jugar a l’equip blanc-i-blau, debutant a la 1a Divisió amb 20 anys. Va jugar 5 temporades amb l’equip blanc-i-blau disputant 125 partits a la 1a Divisió.
La temporada 1972-73 l’Espanyol va realitzar una campanya sensacional acabant en tercer lloc a un sol punt del Barça i a tres de l’Atlètico de Madrid, que va ser campió. I també esplèndida va ser la temporada 1975-76 en què l’equip blanc-i-blau va acabar en quart lloc.
Clicant aquí podeu llegir un article de la revista Capgrós, publicat el 2022 quan va morir O Rei Pelé, d’un fet ben destacat que es va produir quan Ramos jugant amb l’Espanyol va guanyar al Santos de Pelé al Trofeu Carranza de Cadis l’estiu del 1974.
Juga al costat de Cruyff… amb la selecció catalana
El dia 9 de juny de 1976 va jugar amb una selecció catalana un partit al Camp Nou contra una selecció russa (en uns temps en què encara hi havia la Unió Soviètica) que acabà amb empat a un gol. Aquesta selecció incloïa jugadors no nascuts a Catalunya, però que jugaven aquí, entre ells Johan Cruyff. L’equip inicial va ser aquest: Mora; Ramos, Costas, Ortiz Aquino, Verdugo; Neeskens, Solsona, Marcial; Rexach, Cruyff i Caszely. Tot un equipàs.
Sis temporades al Barça, guanyant dues Recopes i dues Copes del Rei
La temporada següent, la 1976-77, va fitxar pel Barça, on va jugar-hi durant sis temporades, disputant 208 partits, entre oficials i amistosos. Va conèixer molts entrenadors com Michels, Rifé, Helenio Herrera, Kubala i Latek. I va ser partícip de quatre títols importants: dues Copes del Rei (1977-78 i 1980-81) i dues Recopes (1978-79 i 1981-82).
De les quatre finals només va jugar la final de Copa de la temporada 1980-81 guanyada davant l’Sporting de Gijon per 3 a 1, en un equip on l’estrella ja era l’alemany Bernd Schuster. En la Recopa de 1981-82 va jugar els dos partits de la decisiva semifinal contra el Tottenham, amb 1-1 a Londres i 1-0 al Nou Camp (gol de Simonsen), obtenint la classificació perquè després el Barça obtingués el títol davant l’Standard de Lieja, també al Nou Camp, guanyant per 2 a 1.
A la lliga el Barça en aquests sis temporades va obtenir tres subcampionats (76-77, 77-78 i 81-82), un 4t lloc (79-80) i dos 5ens llocs (78-79 i 80-81).
Quatre vegades internacional amb la selecció espanyola
També va ser internacional amb la selecció espanyola en quatre ocasions entre 1975 i 1977. Va debutar el 12 d’octubre del 1975 al Camp Nou contra Dinamarca (2-0), amb Ladislao Kubala com a seleccionador i en partit d’Eurocopa. Va ser titular al lateral dret amb Miguel Ángel de porter, Benito, Migueli, Capón, Pirri, Marcial, Del Bosque, Solsona, Santillana i Rexach.
Després va jugar el 22 maig 1976 en partit de tornada dels quarts de final de la mateixa Eurocopa, amb derrota per 2-0 contra la potent selecció d’Alemanya Occidental que dos anys abans havia estat campiona del món amb jugadors com Maier, Vogts, Beckenbauer, Bonhoff, Hoeness o Holzenbein, i que seria subcampiona en perdre per penals davant Txecoslovàquia, en un partit que es va fer famós pel llançament de Panenka. Finalment jugaria dos amistosos l’any 1977 amb victòria a Dublín davant Eire per 0-1, i a Berna contra Suïssa per 1-2.
Participa en el partit Humane Stars
El dia 16 de desembre de 1980 també va jugar de titular en el famós partit entre el Barça i una selecció mundial anomenada Humane Stars a benefici d’Unicef i que va registrar un dels plenes més grans de la història del Camp Nou, fins i tot amb molta gent entrant sense localitat, degut a l’allau de gent que hi havia, i colapsant passadissos i escales. Pel Barça van jugar Artola, Ramos, Migueli, Alexanko, Olmo, Sànchez, Schuster, Zuviría, Simonsen, Quini i Esteban. Amb la selecció Pantelic, Broos, Bonhof, Pezzey, Gordillo, Hansi Muller, Cruyff, Platini, Rummenigge, Chinaglia i Blokhine.
En Pepito Ramos va acabar la seva carrera de jugador al Cartagena a la 2a Divisió. Posteriorment també va fer d’entrenador, sobretot en equips de base. Però a més va aprofitar bé el temps perquè es va llicenciar en Químiques i també en Història de l’Art.
