El waterpolo masculí del CN Mataró ja ha jugat deu temporades a Europa

Temporada 2005-06: Eliminats a la segona fase

L’equip va tenir pocs canvis, entrant com a principal fitxatge en Fran Sànchez i a més els joves Adso Fernàndez i  el porter Mario Lloret, aquest a la porteria, de moment substituint Rubén Gonzàlez com a suplent de Jordi Fernàndez.

En aquesta ocasió l’equip va superar la primera ronda a la ciutat sèrbia de Novi Sad, però no va poder superar la segona ronda aquí a Mataró, al Sorrall, topant amb el Duisburg alemany i el Brescia italià.

Temporada 2006-07: Per primera vegada es juguen els quarts de final a Croàcia

A la primera fase jugada a Gènova, en la qual només es va perdre un parttit i per la mínima davant l’equip local, es van produir dos resultats destacats, pel seu volum. Un dels mateixos, el 24-5 davant el Porto, encara és el registre més gran aconseguit a Europa. L’altre, el 16-0 davant el Belfast, evidentment significa el menor registre de gols encaixats en qualsevol competició. Feia 22 anys que no es deixava la porteria a zero (partit contra l’0lot de Copa Catalunya guanyant per 24-0) i es tardaria 12 anys a repetir-ho en partit de Divisió d’Honor a Madrid contra el Concepción guanyant també per 0-24.

A la 2a fase al Sorrall es va aconseguir la classificació per als quarts de final per primera vegada superant dos equips potents com el Chaina de Creta i el Jadran Herzeg montenegrí, amb una gran remuntada, en la que va tenir paper destacat Jordi Garcia amb 5 gols i amb gol decisiu de Pei Garcia.

A quarts de final es va anar a Croàcia caient per 11-6 davant el Sibenik. A la tornada va semblar possible la remuntada, amb el 16-12, però no va haver-hi sort.

Temporada 2009-10: Altra vegada s’arriba a quarts de final

Després de dues temporades d’absència es tornava a Europa, amb un equip molt canviat, que entrenava Ernest Gil, i que comptava amb Jordi Fernàndez i Mario Lloret porters, Fran Sànchez, Albert “Pei” Garcia, Jordi Garcia i Àlex Codina, ja presents en l’última participació, i com a nous a Fran Fernàndez,  Josep Picas, el francès Romain Blary, l’australià Nicholas O’Halloran i el neerlandès Wiwo Gerritse, i els joves Pau Bach i Gabi Tébar.

Temporada 2012-13: Per tercera vegada als quarts de final

Altra vegada va haver-hi dues temporades d’absència i l’equip havia tornat a tenir canvis importants. L’entrenador era Albert “Beto” Fernàndez i comptava amb l’hongarès Andras Gardonyi com a  porter, amb Marc Pannon i Joan Muñoz com a suplents, continuaven Fran Sànchez, Pau Bach, Albert “Pei” Garcia, Àlex Codina i Jordi Garcia. S’incorporaven nous els  hongaresos Attila Kincses i Arpad Babay i Edu Mínguez, i del planter Marc Corbalan, Víctor Fernàndez,  Pau Schnizler, Pol Barbena i Albert Merino.

La competició havia canviat lleugerament de nom l’any 2011 i era l’Eurocup LEN, però continuava sent la de segon nivell continental. Altra vegada l’equip va arribar a quarts de final, després de quedar en 2n lloc a la primera fase, disputada la ciutat hongaresa de Debrecen, on només va perdre contra l’equip local.

A quarts de final va correspondre l’equip més potent que havia passat fins aquell moment per Mataró, el Radnicki serbi, que va fer tota una exhibició guanyant per 9-17 i rematant la feina a Kragujevac per 14-5.

Temporada 2017-18: Una carambola deixa fora l’equip dels quarts

L’absència havia estat més llarga i es tornava a Europa després de quatre temporades d’absència. Continuava Beto Fernàndez d’entrenador i comptava amb una plantilla formada per Mario Lloret i Xavier Casabella com a porters, Marc Corbalan, Víctor Fernàndez, Edu Mínguez i Àlex Codina, Pol Barbena, Albert Merino, i entraven nous Josep “Pitu” Puig, Víctor Roqué, Raul Loste, Samuel Ruiz,  i com estrangers els argentins Germán Yáñez i Ramiro Veich.

La primera fase va ser discreta, però superant-la tot i acabar en quart lloc a la localitat hongaresa de Miskolc. A la segona va tocar anar altra vegada a Hongria, ara a la capital Budapest, on l’equip va ratllar a un altíssim nivell, empatant amb l’Split croat i superant per la mínima, en un partit dramàtic, el Kotor montenegrí. Però l’àmplia derrota davant el Ferenvaros local va deixar fora l’equip per la diferència de gols, perquè en l’últim partit l’Split havia de guanyar com a mínim de vuit al Kotor i, tot i la rivalitat entre croats i montenegrins, ho va fer.

Temporada 2019-20: Per quarta vegada es juguen els quarts de final

La temporada 2019-20, després d’un any d’absència es va tornar a la competició europea, amb un equip que s’anava consolidant sota la direcció de Beto Fernàndez, i al qual s’havien incorporat el brasiler Víctor Guimaraes, i els jugadors de la perdrera Lluc Bertran i Pol Daura, reemplaçant Puig, Merino i Ruiz. Per quarta vegada l’equip del Centre va arribar als quarts de final.

Primer va superar la 1a fase jugada a Split, tot i acabar en segon lloc després de perdre contra el Mediterrani, en el primer partit jugat en competició europea contra un equip català.

En la 2a fase jugada a finals de setembre al complex Joan Serra es van viure tres dies de waterpolo sensacional, amb dues victòries contra dos equips francesos de nivell (Montpellier i Noissy-le-Sec) i perdent davant l’Eger hongarès, quan l’equip ja estava classificat.

En els quarts de final el rival, l’Oradea romanès, semblava assequible, però la victòria al Sorrall per 10-8, va ser insufucient per remuntar el 12-9 de Romania.

Temporada 2023-24: La més curta de totes

El club semblava més centrat en potenciar un equip femení que donava grans èxits i es van haver d’esperar altra vegada quatre anys per tornar a Europa.

L’equip havia canviat absolutament. El dirigia Víctor Gonzàlez i comptava amb l’estatunidenc Jack Turner, el maltès Jake Tanti i Manel Pont com a porters; Gerard Gil, Eudald Flaqué, l’ucraïnès Daniel Ivaylov, Adrià Magriñà, el neerlandès Tom de Weerd, l’australià Charles Negus, Oier Aguirre, Hugo Castro, Genís Blanch, Aniol Martí, Marc Rodríguez i Ivan Prada.

La campanya va ser la més curta, ja que es va caure a la primera fase, disputada a Budapest, en perdre davant dos equips d’allà el Vasas i el Zuglo.

Temporada 2025-26: Debut en la Conference Cup

L’equip que continuava sent entrenat per Víctor Gonzàlez, va comptar amb el retorn de Lluc Bertran i Ramiro Veich, i va debutar a una nova competició, la Conference Cup, que és el tercer nivell continental.

Es van superar les dues primeres fases a Croàcia i Itàlia, amb una única derrota en cada cas davant els dos equips locals, el Primoroje de Rijeka i el Posillipo de Nàpols, però amb una destacada victòria sobre l’Estrella Roja de Belgrad.

Això va permetre jugar els quarts de final, en aquest cas en format de grup de quatre. Jugat a Atenes només es va poder guanyar al Mornar Split croat, caient davant el De Akker de Bolonya italià i l’Apollon Smyrnis local.