Records… núm. 15
El waterpolo mataroní havia nascut feia molt de temps i havia passat moments bons i moments dolents, però la inauguració de la piscina del Centre Natació Mataró del passeig del Callao l’any 1950, va ser un punt d’inflexió en el seu progrés.
A la meitat del segle XX, ja feia molts anys que es movia el projecte de la construcció de la piscina, perquè era de total necessitat per a la supervivència del Centre, que ja tenia quasi dues dècades, i per a la natació mataronina que ja copmplia trenta anys. A primers d’any el vicepresident del club Pedro Crespo, que anys després seria l’alcalde de la ciutat, i que fou el gran impulsor del projecte, va anunciar el començament de les obres que varen fer-se a gran velocitat.
El dissabte dia 24 de juny del 1950 es va inaugurar la nova piscina amb tota solemnitat, en un acte presidit per l’alcalde Sr. Antoni Cabot Bover, el president de la Federació Espanyola de Natació Sr. Bernat Picornell i el president del Centre Natació Mataró, Sr. Joan Mas Conchello, entre altres. Feia només sis dies que Club Tennis Mataró havia inaugurat les seves pistes del Camí de la Geganta i la nostra ciutat continuava així el seu progrés esportiu.
La piscina tenia 33 metres de llarg per 12 d’ample i en les seves aigües salades de color verd fosc en aquella diada inaugural evolucionaren quasi tots els nedadors del C.N. Barcelona, el club degà de la natació catalana, que havien representat a Espanya en els Jocs Olímpics de Londres dos anys abans. Cal destacar com a fet notable que Xavier Alberti, d’arrels mataronines, va establir un nou rècord d’Espanya en els 200 m braça amb un temps de 2:49.2… però utilitzant el nou estil de papallona que encara no era “independent”.
La representació local es va limitar a córrer dues proves de relleus: en 3×66 m guanyaren Casals, Fors i Fàbregas i en 5×66 m guanyaren Bigas, Marfà, Casals, Fors i L. Sànchez. Però a poc a poc anirien sortint nous valors.
Creix la il·lusió i el waterpolo s’anima
L’ambient era de gran il·lusió, ja que després de molts anys els nedadors mataronins podien entrenar-se i competir en una piscina. L’estiu va ser molt animat, amb visites del Mova Club de Liège i del S.N. Strasbourg, que impressionaren tant en natació com en natació sincronitzada, amb uns esplèndids ballets aquàtics.
Però ara ens centrarem en el que passà en l’esport de la “pilota mullada”, en aquest waterpolo que a poc a poc va anar fent furor a la nostra ciutat captant moltíssims adeptes. El diumenge dia 2 de juliol es va jugar un partit de waterpolo per preparar l’equip que jugaria el Campionat de Catalunya de 2a categoria, i en una porteria hi havia un jove Josep Gasull, del que més endavant se’n parlaria molt, tot i que en aquell campionat encara no va jugar massa, perquè l’equip “bàsic” el formaren Lluís Sànchez, Esperalba I, Casals, Fors, Esperalba II, G.Garcia i Bigas. Es jugà, i es va perdre, la final contra el CN Barcelona “B”, però de tota manera es va ascendir a la 1a Categoria “B”.
Fan furor els campionats locals de penyes
La temporada següent, l’any 1951, la passió pel waterpolo havia crescut de tal manera que es va celebrar un campionat local per a penyes, entitats esportives i empreses, promogut per Joan Baptista Parés, i que tingué una participació de 12 equips. Els partits es jugaven els dissabtes a la tarda, enmig d’un gran ambient i al final l’equip guanyador va ser el de la Penya Poblet que formava amb Florenza, Palaus, Francesc, Espiell, Pons, Parra, Rossell, Palaus, Santamaria, Masriera, Diamant i Sòria.
Tot això col·laborava a fer que en els partits de l’equip del Centre també hi hagués un gran ambient. Però de moment els equips amb piscina coberta, que podien entrenar durant tot l’any es mostraven superiors. Així en la primera temporada a la 1a Categoria “B” es va acabar en la sisena posició, en un campionat que guanyà el Barceloneta, i es va tornar a baixar a 2a.
Continuaren durant uns anys els apassionants -en el sentit més literal de la paraula, perquè la passió es desbordava- campionats locals de waterpolo que, com és lògic, contribuïen a crear nous jugadors i també molts seguidors.
L’any 1952 el Centre Natació Mataró quedà subcampió de 2a categoria perdent la final contra el Reus Ploms, però pujà novament a 1a “B”, una categoria que es va mantenir amb dificultats l’any següent en quedar en cinquè lloc de sis participants.
Primer intent de pujar a 1a… i gran decepció
Creixia el club i l’any 1954 es va fitxar a Joan Boronat com entrenador de nedadors i waterpolistes, i la Federació Catalana va concedir l’organització del Campionat de Catalunya de 1a “B” al Centre Natació Mataró, que així optà amb més possibilitats a l’ascens a la màxima categoria. En el primer partit es va perdre contra l’equip júnior del CN Barcelona, l’equip barceloní que dominava totalment el waterpolo català i estatal, però que no tenia dret a l’ascens.
Gasull, amb grans actuacions a la porteria que el portaren a ser considerat el millor porter, i Emili Clavell, que va ser proclamat el jugador més complet, conduïren l’equip, que completaven Isern, E. Sànchez, M. Roig, Carbonell i G. Garcia, a tres victòries davant Montjuïc, Manresa i Mediterrani. Però en el darrer i decisiu partit es va caure contra el CN Catalunya per 3 a 7 i la decepció va ser tremenda. Costà refer-se del cop i l’any següent en el campionat jugat a Sabadell i amb la baixa de Gasull, que estava lesionat, es va acabar en el darrer lloc, però, per sort, dues retirades evitaren el descens.
Aquell any 1955, Josep Gasull va ser seleccionat pels Jocs del Mediterrani que se celebraren a Barcelona, però Ribera, el porter del CN Barcelona li “tapà” la possibilitat de jugar.
Es torna a intentar a Mataró… i s’aconsegueix l’ascens!!
L’any 1956 l’ambient tornà a créixer i arribà un nou tècnic, Antonio Masísimo. El mes de juny es va celebrar un gran festival, que es recordà durant molt de temps, amb el Cercle Nageurs de Marsella, i que, com en aquells dels anys vint a la platja, comptava amb natació, salts i waterpolo. Els francesos hagueren de patir per derrotar els nostres per 2-3. Fou el preludi del campionat de Catalunya de 1a “B” que novament se celebrà a la nostra piscina, que estigué cada dia plena de gom a gom.
En aquesta ocasió l’equip no va fallar. Gasull, E. Sànchez, Romeu, Campoy, E. Clavell, A. Clavell, J. Plana i Isern, varen fer un gran campionat i guanyaren a Montjuïc (4-0) i Manresa (15-1), i varen perdre contra Mediterrani (3-4) i Barcelona júnior (1-7).
En el partit decisiu varen derrotar el CN Terrassa per 5 a 2, i assoliren l’ascens, ja que la victòria els donà la segona plaça només per darrere del Barcelona júnior que no podia pujar.
En el pròxim número veurem com va anar aquell campionat a la màxima categoria i com en Josep Gasull va arribar a la internacionalitat absoluta…
