Records… núm 106
Actualment Catalunya té un gran circuit per a les proves a motor a Montmeló, però potser ben pocs sabran que la nostra ciutat de Mataró fou pionera de les curses automobilístiques a Catalunya i a Espanya.
Els orígens de l’automobilisme esportiu
L’any 1895 s’havia celebrat la primera cursa automobilística de la qual es té coneixement, la París- Bordeus- París, on s’arribà a la velocitat “esgarrifant” en aquells temps de 25 km/h. L’automobilisme es va popularitzar ràpidament i ben aviat les curses de carretera mobilitzaren gran quantitat de gent, això no obstant una tràgica cursa París- Madrid, que va es va haver d’acabar a Bordeus, va generar una onada de crítiques, i a partir d’aquell moment començaren a proliferar les curses en circuits tancats, tot i que el Campionat del Món no començaria fins a l’any 1950.
Atent als nous moviments l’any 1908, el RACC, dos anys després de la seva creació, va organitzar la primera prova automobilística disputada a la península, en el circuit del Baix Penedès, començant i acabant a Sitges. La segona edició tindria lloc en el mateix circuit, però la tercera se celebraria al Maresme…
Mataró demana l’organització de la Copa Catalunya
A meitat del mes de gener de l’any 1910 el Comitè de la “Copa Catalunya” de voiturettes (així amb aquest nom afrancesat es parlava dels cotxes aleshores, als conductors dels quals se’ls coneixia com a chauffeurs) anunciava que acceptava projectes per a la prova d’aquell any, ja que no havia estat ben valorat el circuit de Sitges en el qual s’havien disputat les dues primeres. Un jove mataroní, Narcís Ricart, president de la societat poliesportiva local Sport Mataronès, ho va remoure tot de cara a fer els possibles per portar a Mataró aquella prova internacional del motor, en un circuit Mataró- Argentona- Vilassar- Mataró.
Ben aviat una comissió formada pel citat Ricart, per Josep Maria Fradera, Narcís Marfà, Francesc Palomé, Josep Soler i Marcelo Klein, es va posar a treballar immediatament. Van aconseguir una subvenció de cinc mil pessetes de l’Ajuntament, que de tota manera es considerava insignificant, tenint en compte el benefici que podria reportar a la nostra ciutat la visita de molts milers de persones. L’alcalde Àngel Fàbregas va acceptar la presidència de la comissió i a partir d’aquell moment la possible celebració d’aquesta cursa era motiu d’articles a la premsa i de conversa diària en tots els cercles ciutadans.
Una inspecció que és un esdeveniment
Pocs dies després ja va haver-hi automobilistes que vingueren a inspeccionar el circuit, i a finals de mes de gener ja va venir el Comitè de la “Copa Catalunya” en pes, amb el seu president Manuel Garriga al capdavant. Aquesta visita ja va ser un esdeveniment. Els que disposaven de cotxe van anar a rebre’ls a Premià (!!), i després que Jaume Comas, membre de l’Sport Mataronès, donés l’avís de “cotxe a la vista”, començaren a sonar els clàxons i els “visques”. Tot seguit la comitiva va venir cap a Mataró, on els va rebre l’alcalde i es va celebrar un banquet servit per la casa “E. Miracle i Cia.”. Acabat aquest, es va recórrer el circuit, fins que quan ja declinava el dia i en arribar a la cruïlla entre la “carretera real” i la que unia Argentona i Vilassar, es va acomiadar els visitants que retornaren a Barcelona.
Un dels visitants, Josep Lluís Barceló, era corresponsal al diari “El Mundo” de Madrid, que era l’òrgan oficial del Real Automòbil Club i va escriure, entre altres coses, el següent: “Hasta ahora la Junta que organiza la “Copa Catalunya” no ha encontrado otro punto que reúna las estimables condiciones como la industriosa ciudad de Mataró, la bella Iluro, la gentil perla del Mediterráneo, que un tiempo fue llamada la Manchester española y que en el entusiasmo y fervor con que sus laboriosos habitantes aman a su pequeña patria, encuentran más que sobrados elementos para triunfar, seguramente, de cualquier rival que se les ponga por delante… Bien sabe hacer las cosas Mataró, dije en mi telefonema a “El Mundo” y nunca se ha telefoneado la expresión más sincera de una verdad”.
Sorgeixen problemes i la sortida es passa a Vilassar
S’havia obtingut una subvenció de l’Ajuntament per a l’arranjament dels carrers, s’havia resolt el problema de fer arribar els cotxes fins a Mataró, travessant el circuit per un pont que pagava la ciutat de Mataró. Tot semblava marxar de meravella quan sobtadament, a primers de febrer van sorgir dificultats amb l’emplaçament de les tribunes del lloc de sortida i arribada.
El Comitè de Barcelona va visitar els llocs previstos, però cap d’ells va ser considerat apte. Es va pensar fins i tot a portar la cursa al circuit de Llavaneres, però tampoc d’aquesta manera hi havia un lloc adequat per a les tribunes a la nostra ciutat. Finalment, el Comitè va decidir situar-les a Vilassar de Mar, passat el viratge que venia d’Argentona i prop de l’Hostal de l’Arengada, d’esquena al mar i situant a la platja el restaurant, on Reposteria Isern de E. Miracle i Cia. de Mataró serviria uns menús de 10 i 6 ptes.
Tribunes a la Ronda Prim
Quan es van retirar les tribunes de Mataró l’ajuntament va retirar la subvenció, ja que es considerava que la prova no aportaria res a la ciutat. El debat va durar dies i a poc a poc la gent semblava anar-se’n convencent que sí que hi hauria beneficis. I és que tot i estar situada la sortida i arribada a Vilassar, el circuit portaria el nom de la ciutat i el “Circuit de Mataró” sortiria en els cartells que es repartirien i en totes les informacions que hi hauria d’aquesta cursa en tots els diaris d’arreu del món.
Això va fer que l’Ajuntament decidís donar una altra subvenció de 1.000 pessetes, això sí amb el vot en contra dels regidors socialistes, que consideraven que aquest esdeveniment només reportaven benefici a la classe explotadora, i molt pocs a la classe obrera, que tot el que en treia era uns jornals i sobretot moltes hores de treball i suor per posar a punt el circuit.
A primers de maig es va aconseguir que també se situessin tribunes a Mataró. Varen ser col·locades als dos costat de la part de dalt de la ronda Prim, on els espectadors podrien gaudir amb els viratges, primer quan arribaven del carrer Biada després d’haver pujat pel carrer Iluro, i finalment quan giraven cap a la carretera d’Argentona. Els socis de l’Esport Mataronès, Hernàndez, germans Fontanals, Valls i Isern, van fer de controladors en aquests viratges de Mataró.
Al costat de les tribunes, els dos cossos de les quals estaven units per un pont que travessava la calçada, se situaren restaurant (amb servei de José Ferrer “Pepín”), lavabos, bufet, tendes i atraccions diverses que animaven la festa. També hi havia grans pissarres on s’anaven anotant els incidents de la cursa, informació que arribava en comunicació telegràfica amb la resta del circuit. També hi havia l’avituallament i recanvi de neumàtics per als participants.
El gran dia de la cursa
El dia 29 de maig tot estava a punt. El dia anterior s’havia celebrat l’assignació dels llocs de sortida, corresponent l’actual “pole position” al francès D’Avaray (Crespelle). Per darrere seu sortiren Pilleverdié (Hispano Suïssa), Goux (Lion Peugeot), Zuccarelli (Hispano), Chassaigné (Hispano), Guippone (Lion Peugeot), Carreras (Hispano), Pujol (Lion Peugeot), Alvaro de Loma (Zizaire et Naudin), Boillot (Lion Peugeot) i Caousine (Dion Bouton). S’esperava una gran lluita entre els Hispano i els Peugeot, cotxes que tenien una cilindrada de 1600 cc.
L’interès que va despertar la cursa va ser molt superior a la de l’any anterior a Sitges, degut a les bones condicions del circuit i a les facilitats per arribar-hi, tant en carruatges amb cavalleries, com en cotxe, com en tren, gràcies a les facilitats que va posar la companyia MZA (Companyia de Ferrocarril de Madrid a Saragossa i Alacant) disposant de trens cada mitja hora i construint un baixador a peus de tribuna a Vilassar. També arribava moltíssima gent del costat d’Arenys i tot el circuit va estar ple de gent, i dins la ciutat molta gent des dels balcons i els terrats observaren la cursa.
El circuit
El circuit de Llevant, o de Mataró, tenia un longitud de 14,9 km, que es recorria en el sentit de les agulles del rellotge. Transcorria per la carretera N-II entre els quilòmotres 648 i 654. Després creuava per la nostra ciutat, pujant pel carrer Iluro, Camí del Mig i Ronda Prim, per agafar la carretera de Mataró a Granollers fins Argentona. Es tancava el circuit per la carretera d’Argentona fins a Vilassar. La prova constava de 22 voltes al circuit, per fer un total de 327,8 km.
El francès Goux va ser el guanyador
La sortida es va donar a Vilassar de Mar a les 10 hores i en el pas per la primera volta dominava l’italià Guippone, que havia estat el guanyador de la primera edició, que passà en 11 minuts i 19 segons. A la meitat de cursa es va disputar la “Copa del Rey” guanyada per Zuccarelli amb 2:03:24, no obstant aquest corredor, que va dominar durant molta estona, va haver d’abandonar a les 16 voltes per avaria.
Finalment, es va emportar el triomf el francès Jules Goux, que ja havia guanyat la segona edició a Sitges. Va completar el recorregut amb un temps de 4:12:26 (a una mitjana, que no està gens malament per aquells temps, de prop de 80 km/h.), imposant el seu Peugeot de 2 cilindres, per davant del d’un cilindre de Giuosué Guippone, i dels Hispano de 4 cilindres de Luis Carreras i de Jean Chassaigne. Tots els altres que havien iniciat la cursa varen haver de retirar-se.
Cal destacar que els competidors eren del més alt nivell europeu, i en concret del guanyador, el francès Jules Goux, s’ha de dir que va ser el primer europeu en guanyar les 500 Milles d’Indianàpolis. Això ho va aconseguir l’any 1913, o sigui només tres anys després d’haver guanyat en el circuit de Mataró, o de Llevant, com es vulgui.
En acabar va ser espectacular també veure la desfilada de cotxes, ja que la majoria dels que havien anat fins a Vilassar varen recórrer tot el circuit abans de tornar a la capital, d’on havien sortit molt aviat del matí a intervals regulars d’un minut segons havia disposat el Governador Civil. Havien completat un dia històric… però aquella competició ja no es repetiria, ja que en haver guanyat dues edicions consecutives el francès Goux s’adjudicava el trofeu de la Copa Catalunya de forma definitiva.
Això últim és una cosa que pot estranyar, no obstant els trofeus de la lliga i la copa de futbol, per exemple, tambés s’adjudiquen de forma definitiva guanyant-se 3 de consecutives o 5 d’alternes. Els clubs mentrestant la guarden i en podran exhibir una rèplica. Malgrat tot, aquestes competicions quan un equip guanya un trofeu en propietat no es deixen de celebrar i es posa en joc un altre trofeu, començant tots els equips de zero.
Per als qui tinguin curiositat, tot i que no afecti a la nostra ciutat, en aquesta link es pot llegir aquest fet del què parlem: equips de futbol que tenen el trofeu de lliga en propietat.
Fins l’any 1925 es van celebrar proves en aquest circuit
Els dos anys següents es varen tornar a celebrar curses automobilístiques en aquest circuit, on també se’n farien de motos i de bicicletes, però amb molta menys repercussió que la de l’any 1910, que havia estat un gran esdeveniment. L’any 1911 es va disputar la Copa Barcelona de velocitat (dos km amb sortida llançada) que va guanyar Luis Carreras amb 1 minut 4 segons, amb Hispano Suissa, i el Campionat d’Espanya d’Amateurs que va guanyar José Ciudad, també amb Hispano Suissa. L’any 1912 també van triomfar els Hispano Suissa, però l’interès encara havia baixat més.
A partir de l’any 1913 el circuit es va utilitzar sobre tot per a curses motociclistes i de cotxes menys potents. L’any 1922 es va celebrar la primera edició de la prova Costa de Mataró, guanyada per Albert Gnauck, d’una saga d’empresaris textils de Mataró. L’any 1925 es va disputar la que seria l’última prova. Va ser una cursa d’autocicles que va guanyar Salvador Fàbregas, un jove de 18 anys que debutava conduint un Amilcar, i que molt més endavant seria president del RACC, i conjuntament de la Federació Catalana d’Automobilisme, entre 1957 i 1977.
Un interès que, en canvi, aniria pujant en un esport que en aquelles dates començava a donar els seus primers passos a la nostra ciutat, com veurem en el pròxim número d’aquests Records.
