Records… núm 63
Possiblement no hi ha cap altre esport en què un competidor pugui enfrontar-se a molts a la vegada. Això passa als escacs. Des que les partides simultànies es van començar a disputar, van atraure molt a la gent enamorada d’aquest joc, ja que permetien a jugadors modestos enfrontar-se a destacadíssimes figures internacionals. D’aquesta manera a la nostra ciutat un mataroní va poder derrotar a tot un campió del món.
Uns orígens molt llunyans
Si el bàsquet va arribar a Mataró procedent d’Amèrica l’any 1929, l’esport de què parlem avui havia arribat molt abans a la nostra ciutat, però va tardar a ser entès com a tal. De fet actualment encara hi ha controvèrsia al respecte i fins i tot hi ha molts països que no el consideren com un esport.
Els escacs tenen un origen ben llunyà, certament poc concret i amb moltes llegendes al voltant dels seus primers passos, a Egipte, Mesopotàmia o la Xina. Sembla que al segle V aC. hi havia un joc semblant a la Índia anomenat xaturanga o “joc dels quatre reis”, jugat ja amb el tauler de 8×8, però amb disposició diferents de les peces. Després es poden citar el shatrang persa i el petteia grec, que s’acabarien fusionant. Al segle VII de la nostra era apareixerien els escacs àrabs, ja més semblants als actuals. Força més endavant, al segle XII, aquest joc va ser prohibit per l’Església, a causa de les fortes apostes de diners que es feien. Va anar evolucionant amb el pas del temps i sembla que va ser al segle XV, que a València es va introduir l’actual moviment de la reina, que va donar un caire totalment nou al joc. Després vingué l’enroc, les diferents obertures i la forta teorització del joc, que a poc a poc va anar agafant categoria d’esport.
L’any 1851 es disputà a Londres el primer torneig de l’era moderna, creat per Staunton, que a més determinà el model de peces que porten el seu nom. L’any 1886 l’austríac Wilhelm Steinitz va ser proclamat com a primer campió del món. Després el succeirien noms famosíssims com l’alemany Lasker, el cubà Capablanca, el rus nacionaitzat francès Alekhin, els russos Botvinnik, Petrosian, Spassky, Karpov o Kasparov o el nordamericà Fischer. La Federació Internacional d’Escacs va ser creada l’any 1924 a París i des d’aleshores podríem considerar que els escacs és un esport, i ben aviat naixeria un club a la nostra ciutat, com sempre ben atenta a totes les innovacions.
Neix Club Escacs Mataró
El mes de setembre de 1925 el Centre de Dependents havia organitzat l’anomenat Primer Concurs Local d’Escacs amb una trentena de participants. El guanyador va ser Manuel López Caparrós amb 35 punts, seguit de Jaume Recoder (28), d’Antoni Roy (23) i Joan Julià (20). L’any següent es va organitzar el segon torneig, però curiosament diversos dels participants no van voler que es donés publicitat a la seva participació, però es va saber que el guanyador fou Joan Miró, seguit altre cop per Jaume Recoder.
El mes d’agost de 1927 es va celebrar una reunió per a la constitució d’un club d’escacs, obrint l’acte el Sr. Piñol. Es va acordar acceptar l’oferta del Sr. Saleta, cafeter del Clavé, on quedà instal.lat el nou club. El dia 30 d’agost es varen aprovar els estatuts del Club Escacs Mataró, que el mes de setembre ja va tenir al primera junta presidida pel Sr. Trinidad Cruzate.
El dia 12 d’octubre ja se celebraren unes simultànies a càrrec del destacat jugador Plàcid Soler, que en guanyà 20, en va perdre 3 i n’empatà 5. L’aconseguiren guanyar Aureli Isern, Joan Roig i Corint Abril i feren taules Melcior Comas, Lluís Marimón, Joan Julià, Agustí Subirachs i Armand Conill.
Arcadi Valls un jove amb gran talent, que guanya al campió del món
Els campionats locals es varen anar succeint any rere any i els triomfadors dels tres següents foren el mateix Miró, Comas i Barbena. Ben aviat naixeren seccions d’escacs en algunes societats mataronines, com la Unió de Cooperadors, on destacaria Salvador Uix, l’Iris, la mateixa UD Mataronesa o el Cercle Catòlic, i a poc a poc sorgiren destacats especialistes.
Un dels primers va ser Arcadi Valls, fill de Martí Valls que durant alguns anys va presidir el Clubs d’Escacs Mataró. L’any 1932, quan només tenia 11 anys, ja s’atrevia amb els més grans, i també va reptar el campió infantil de Barcelona que era Santiago Gavín. No era un típic “nen prodigi” apassionat pels llibres d’escacs, sinó que tot el seu saber era purament intuïtiu i sempre havia declarat gaudir més fent el que volia, que no pas el que assenyalaven els altres. També era un magnífic jugador de tennis taula, modalitat en la qual s’arribà a proclamar campió de Mataró absolut abans de la guerra civil. A poc a poc va anar progressant i ben aviat ho va demostrar en les simultànies de què parlàvem al començament.
El dia 10 de març de l’any 1944 va venir a la nostra ciutat ni més ni menys que el que era en aquells moments el campió del món d’escacs, el rus nacionalitzat francès Alexander Alekhine. Ell havia destronat el cubà Capablanca i feia set anys que era campió del món de forma ininterrompuda i així va mantenir-se fins la seva mort l’any 1946. A l’Hotel Suís es varen posar 30 taulers i Alexander Alekhine es va enfrontar a trenta jugadors a la vegada. La seva superioritat un a un era evident, però la dificultat de mantenir trenta estratègies també era notable, i al final va topar amb un rival, potser poc convencional, que va ser capaç de derrotar-lo, i que no era altre que el jove mataroní de 23 anys Arcadi Valls. Només un altre, Emili Gomis, va poder fer-li taules, i en la resta dels 28 taulers va sortir guanyador el campió del món.
La foto de portada és d’unes simultànies jugades per Alekhine l’any 1944, però no es pot asegurar que siguin les de Mataró, segons comenta en un article seu Joan Manuel Marches, un gran jugador d’escacs mataroní i historiador d’aquest esport.
Durant un temps les simultànies despertaven passió. Així els anys 1945 i 1946 van haver-hi unes altres simultànies disputades amb gran expectació. Les primeres per un joveníssim Arturito Pomar, i les segones jugades a “cegues” per Miguel Nadjdorf, argentí d’origen polonès, que acabava de guanyar el Torneig Internacional de Barcelona.
Arcadi Valls ja era el campió local i durant molts anys va poder assolir aquest títol, i també es va erigir en el puntal de l’equip del club que va començar a participar aquell mateix any en les competicions de clubs a 2a categoria catalana. L’any 1948 el club va obtenir el títol de 2a i va pujar a 1a Categoria, i l’ambient d’escacs que es vivia a la nostra ciutat ho demostra el fet de disputar-se el “1r Trofeu Mataró” amb 82 participants.
Primer Torneig Nacional de Mataró en la celebració del Centenari del Tren
Coincidint amb les festes del Centenari del Tren el club mataroní va organitzar el “1r Torneig Nacional de Mataró” amb presència de cinc destacats jugadors estatals. Es va disputar al Centre Mataronès i al Casal Mutualista, a l’actual carrer Bonaire, on hi ha encara el local social del club. El guanyador va ser l’asturià Román Torán, el que fou gran mestre, però que aleshores només tenia 17 anys.
El Club Escacs Mataró va debutar a la 1a categoria amb un equip format per Enric Font, que ja l’any 1943 havia estat campió català de 2a categoria, Arcadi Valls, Martí Valls Tona, Saleta, Recoder, Colomer, Bellavista, Xaudaró i un jove Gaspar Bravo, que ja havia assolit categoria de 1a nacional.
L’any 1951 la fusió de l’Aliança i la Unió de Cooperadors, va portar tots els jugadors d’escacs mataronins a Club d’Escacs Mataró i l’equip va classificar-se per Preferent entre els sis millors equips catalans. Els altres eren Tívoli, Espanyol, Barcelona, Terrassa i Manresa.
L’any 1952 Arcadi Valls va classificar-se per als Campionats d’Espanya, que es van disputar a Gijón, on va assolir el 10è lloc absolut, competint amb gent com Pomar, Medina, Torán, etc…, i va ser fitxat pel Club Escacs Barcelona, però ben aviat retornaria a Mataró.
Al Campionat d’Espanya de clubs
L’activitat continuava a ple rendiment i l’any 1955 l’equip mataroní va aconseguir el cinquè lloc a Preferent. Hi havia hagut certa renovació de noms i al costat d’Arcadi Valls trobàvem a Subirà, Vila, Isidre Ferrer, Verdera, Viada entre altres. L’any 1956 l’equip va viure un moment de gran tensió quan per mantenir la categoria Preferent va haver de jugar una promoció contra el Badalona, al qual va superar guanyant aquí per 7-3 i perdent a Badalona per 6’5-3’5.
L’any 1959 es va baixar a 1a categoria, però es recuperà la preferent l’any 1960 després de quedar per darrere del Sants. Es van fer tradicionals els enfrontaments a 100 taulers entre Barcelona Ciutat i Barcelona Província, sempre amb diversos jugadors mataronins entre els millors taulers “provincials”. Per exemple l’any 1960, Valls era el 3r, Subirà el 5è, Vila el 7è i Coppulo el 9è. El mateix Arcadi Valls també va participar en un Catalunya-Espanya fent taules amb Villate.
Club Escacs Mataró s’enfronta al Real Madrid
L’any 1961 el Club Escacs Mataró va assolir el seu moment de màxima esplendor quan es va classificar per jugar el Campionat d’Espanya de clubs i s’enfronta a la capital d’Espanya ni més ni menys que amb la secció del Real Madrid, que en aquells moments tenia a les seves files els millors jugadors estatals, perdent en un doble enfrontament a quatre taulers per 6-2. Formaren l’equip mataroní Valls, Villar, Subirà, Vila i Ferrer i el resultat més destacat foren les taules que va aconseguir Arcadi Valls contra el famosíssim Arturo Pomar.
Temps de crisi
Com si es pagués l’esforç realitzat, la temporada 1962 l’equip baixaria a 1a categoria després de perdre un desempat amb el Sabadell, i ja no es recuperaria la Preferent fins onze anys més tard. Durant aquest període Gaspar Bravo va tenir destacats èxits formant part d’equips de Barcelona, com l’U.G.A.
Aquí a Mataró durant aquells anys va destacar Melcior Subirà que va ser sisè en el Campionat de Catalunya l’any 1966. Però el club va passar per moments de forta crisi, que feren témer per la seva supervivència, però es va recuperar l’empenta sota la presidència d’Eduard Villar, que agafava el relleu en el càrrec de Recoder, Saleta i Diví.
Es torna a pujar a Preferent
L’equip mataroní havia caigut fins a la 2a Categoria. L’any 1970 Bravo va reingressar al club mataroní quan ja havia assolit el títol de mestre regional i es va pujar a 1a B, i l’any següent a 1a A, quan també van tornar a la competició Arcadi Valls i Martí Valls Tona, i també Vila Iborra va tornar a Mataró després d’haver jugat al Foment Martinenc.
El dia 11 de març de 1973 es va retornar a la categoria preferent després de derrotar el CE Lleida a Manresa en partit de promoció per 7-3. L’equip el formaren durant aquella exitosa campanya: Bravo, Arcadi Valls, Vila Iborra, Bas, Villar, Valls Tona, Verdera, Balasch, Coppulo, Roca, Torres i Ferrer. Però no era fàcil mantenir-se entre els millors i el club mataroní va baixar, va pujar i va tornar a baixar.
En l’àmbit individual Arcadi Valls i Gaspar Bravo jugaven a categoria preferent i el primer d’ells l’any 1977, 33 anys després d’aquella victòria en les simultànies davant Alekhin, encara va classificar-se en el tercer lloc català d’aquesta categoria.
L’any 1978 Club Escacs Mataró ja tenia més de mig segle d’existència, del qual hem intentat fer un resum dels seus millors moments, quan va néixer a la barriada de Cerdanyola un nou club, el Club d’Escacs Cerdanyola, que a poc a poc arribaria a altes cotes en aquest esport de l’intel·lecte. Però això ja ho veurem més endavant en un altre número d’aquests “Records”. En el pròxim, parlarem d’un altre esport també “de saló”, i d’un club que naixeria a la nostra ciutat uns anys després que ho hagués fet el Club Escacs Mataró.
AGRAÏMENTS: Joan Manuel Marches, web club escacs mataró
