Records… núm 201
Al començament de la dècada dels setanta del segle XX, mentre l’equip masculí del CE Mataró, primer amb Molfort’s i després amb Ignis com a patrocinadors, passava moments d’angúnies, l’equip femení de l’entitat anava per un altre camí. La temporada 1967-68 ja s’havia fet amb el subcampionat estatal, però després de quedar en quart lloc la temporada següent molta gent va pensar que allò havia estat flor d’un dia. Però a poc a poc s’estava edificant un conjunt que acabaria situant-se a dalt de tot del panorama estatal.
La Liga Nacional de 1a Divisió es juga en fases
El CE Mataró Molfort’s va afrontar la temporada 1969-70 en la 1a Divisió de la Liga Nacional femenin,a que es tornava a disputar sota el format de dues fases inicials i una fase final en pista neutral. Seria la cinquena temporada seguida de l’equip groc-i-negre a la màxima categoria estatal…
El prestigi que s’havia guanyat a pols l’equip groc-i-negre, que un parell d’anys abans ja havia aconseguit el subcampionat estatal (veure Records 66), ja va portar a Carme Famadas, la base i principal referent de l’equip, a fer el seu debut com a internacional amb la selecció estatal jugant contra Cuba, i amb Rosa Maria Mas van formar part de l’equip català que va guanyar a les seleccions del Centre i de Galícia en un torneig celebrat a Madrid. Amb elles formaven la plantilla Quima Cot, Rosa Sierra, Olga Martínez, Montserrat Pera, Glòria Parés, M. Teresa Planas, Margarida Genisans, M. Rosa Forns i M. Rosa Sans, amb Josep Maria Solà com a entrenador.
La primera fase va començar de forma espectacular amb cinc victòries consecutives, una d’elles davant del Picadero Damm, el gran rival català, que va caure al Palau davant de nombrós públic per 79-36, en un espectacular partit del quintet format per Famadas, Olga, Mas, Cot i Sierra.
La primera derrota va ser a València davant del Dimar (50-48) i aquest resultat al final serviria per deixar l’equip mataroní a la segona plaça, perquè a la segona volta el Picadero es va revenjar a la seva pista (73-53), i com que les barcelonines no van perdre cap altre partit, que aquell al palau mataroní, es van fer amb el primer lloc.
Quart lloc a la fase final a Salamanca
A la segona fase es van formar dos grups a tot Espanya i el Mataró Molfort’s va jugar contra Medina de La Corunya, campió gallec, Biscaia de Bilbao, campió basc i Standard de Madrid, segon del grup centre. A l’altre quedaven els dos grans favorits: Creff de Madrid i Picadero.
El Mataró Molfort’s es va mostrar molt fort al Palau: 67-21 contra Medina Corunya, 69-36 contra Biscàia i 56-38 contra Standard, però un empat a la pista biscaïna i la derrota a La Corunya, va classificar l’equip groc-i-negre en el segon lloc per darrere de les gallegues. A l’altre grup es van classificar Picadero i Creff per aquest ordre i els quatre equips, junt amb el Tenerife, van anar a Salamanca a jugar la fase final.
Allà, una lesió de Carme Famadas va perjudicar notablement l’equip, que va perdre davant del Creff madrileny (38-61) i del Picadero barceloní (47-55). Les victòries sobre Tenerife (50-29) i Medina La Corunya (46-45) només van servir per obtenir el quart lloc, ja que un triple empat entre Medina, Picadero i Mataró va deixar els equips en aquest ordre per darrere les madrilenyes del CREFF (sigles de Centros Reunidos de Educación Física Femeninos).
Famadas i Cot internacionals
Abans de la fase final de la Lliga el Palau d’Esports de Mataró va rebre la selecció estatal absoluta i en ella va jugar Carme Famadas. El rival va ser l’equip txecoslovac de la Universitat de Brno, que va caure per 52-42, amb magnífica actuació de la base mataronina que va dirigir el joc i va anul·lar la millor jugadora visitant. Posteriorment va jugar un torneig internacional a Girona.
Després, la lesió de Carme Famadas a la fase final de la Lliga va servir perquè el seleccionador Josep Luis Cortés s’emportés a Quima Cot al Torneig FICEP a Alemanya, on va fer el seu debut internacional.
A la primera fase de la temporada 1970-71 guanyen tots els partits i estableixen un rècord d’anotació
La temporada 1970-71 es va repetir altre cop la mateixa fórmula de competició i per tant el públic mataroní va continuar sense veure a totes les rivals de l’equip groc-i-negre. Ja amb Ignis de patrocinador, la plantilla va tenir poques variacions amb el mateix cinc bàsic format per Famadas, Olga, Sierra, Cot i Mas, i completant la plantilla Margarida Genisans, Glòria Parés, Teresa Planas, Teresa Fradera i Teresa Riera.
El campionat va començar a Alacant amb un partit en pista descoberta que només va durar 25 minuts a causa de la pluja i que es va donar per acabat amb 4-19 favorable a les mataronines. A la primera fase es va arribar fins a Albacete i les jugadores mataronines es van mostrar molt superiors i van acabar imbatudes després d’haver guanyat el Picadero dues vegades (48-38 aquí i 41-51 a Barcelona). En una ocasió fins i tot van fregar els cent punts (99-28 contra l’Alcoi, amb 37 punts d’Olga Martínez) després d’haver agraït amb uns obsequis les atencions rebudes a la localitat alacantina a la primera volta. I unes setmanes més tard es va superar la centena de punts, amb el que encara és el registre més alt aconseguit per un equip femení en l’àmbit estatal aquí a casa nostra. L’Ignis Mataró, tot i jugar sense la seva capitana Came Famadas, va guanyar per 108-24 al Hogar Productor Girona, que era el segon equip gironí per darrere del Creff, que també tenia equips a la capital gironina. La màxima anotadora del partit va ser Quima Cot amb 36 punts, acompanyada de Olga Martínez (21), Sierra (19), Mas (16), Parés (7), Genisans (7) i Fradera (2). També van jugar Planas i Riera.
Tampoc es van deixar sorprendre en el darrer partit a València davant del Dimar com havia passat la temporada anterior (28-58).
Ignis Mataró aconsegueix el subcampionat estatal, després de trenta partits seguits guanyats… i un perdut
A la segona fase, Ignis Mataró va quedar enquadrat en un grup junt amb Medina Madrid, Celta de Vigo i Almudena Madrid. Novament, va ser un passeig amb excepció d’un ajustat triomf a Vigo (52-54) tot i que aquí el Celta havia caigut per un clar 71-45.
La fase final en aquesta ocasió es va jugar a Càceres on, tot s’ha de dir, van rebre molt bé l’equip mataroní. Només hi acudien el primer de cada grup (Creff de Madrid i Ignis Mataró), junt amb el Tenerife i el Medina de Balears. Aquests dos equips van caure, incrementant fins a trenta la ratxa de partits seguits guanyats. Però en el que feia trenta-u el rival era l’imbatible Creff de Madrid de les internacionals Couchoud, Senante, Bernàldez, García i Domínguez. A l’Ignis Mataró li faltava Rosa Maria Mas, lesionada, i es va notar.
Al final la superioritat en alçada i en llançament exterior va donar el títol a les madrilenyes per 50-38. La millor mataronina va ser Olga Martínez amb 20 punts. Aquesta jugadora barcelonina, plenament integrada a l’equip, poc després tindria també el premi de la internacionalitat.
Recordem que podeu veure els resultats de l’equip en aquella temporada i en altres, així com els d’altres esports, al nostre CERCADOR DE RESULTATS.
Dos premis importants: millor jugadora i participació a Europa
Amb el segon lloc a la lliga, que ja s’havia aconseguit tres temporades abans , s’iniciava una època que seria esplendorosa per a l’equip que entrenava Josep M. Solà.
Durant l’estiu van arribar dos premis merescuts. Un d’ells va ser que Carme Famadas va rebre el guardó de “Millor jugadora de la temporada 1970-71”. Fins i tot va merèixer un article a la Revista “Deporte 2000” que editava l’INEF de Madrid i que en altres coses deia això:
“Maria Carmen Famadas, del mismo modo que un gran número de jugadoras, tanto de baloncesto com de otras especialidades, concibe el deporte como una auténtica disciplina formativa, capaz de darnos una serie de cualidades que vale la pena conseguir. Su ilusión ha sido jugar al baloncesto y jugar bien; llegar a un buen dominio tàctico- técnico y lo está consiguiendo; tomarse en serio su deporte y ahí está: mejor jugadora 1970-71. Como mujer es ese símbolo del nuevo espíritu femenino ante el deporte, entero, decidido y por encima de todo constante. Ahora sólo es necesario que aparezcan en nuestras canchas, nuestras pistas, muchas Carmen Famadas que se entreguen al deporte tal com ella lo ha hecho.”
L’altre gran premi pel subcampionat estatal va ser que va servir per jugar per primera vegada en competició europea en l’acabada d’instaurar Recopa d’Europa. D’això ja n’havíem parlat en els Records 26.
Derbis locals entre CE Mataró B i Esportiva
I tot indicant com anava augmentant la presència de la dona a l’esport després d’uns anys en que això havia estat pràcticament inviable, s’ha de dir que la temporada 1969-70 es va produir el debut de Mataró Colowall, segon equip del club groc-i-negre, que va obtenir el tercer lloc al campionat provincial per darrere del Collblanch i el Poble Nou, i també el subcampionat al campionat del Maresme. Formaven l’equip Riera, de Cabo, Ruiz, Planas, Mola, Palaus, Aznar, López i Fradera.
La temporada 1970-71, a part de l’equip B del Mataró, també l’Esportiva va formar el seu equip femení jugant també a Provincial, amb emocionants derbis locals. En tots dos va guanyar l’Esportiva: per 30-29 a la Gàbia i per 26-33 al Palau. En el primer van jugar De Cabo, López, Aznar, Ruiz, Duran, Marfà i Arnó per l’Esportiva, i Riera, Palaus, Fradera, Llovet, López, Pi, Grau i Ribas pel Mataró. Com es pot veure algunes jugadores de l’equip groc-i-negre havien anat a les files del rival local.
El subcampionat estatal del primer equip femení del CE Mataró va arribar en una pista forana en una fase final, i sense poder jugar contra tots els millors equips aquí a Mataró, una cosa que ja succeiria la temporada següent. Un altre equip mataroní en un altre esport també va patir molt perquè no va poder jugar a la màxima categoria estatal a la nostra ciutat, i en parlarem en el pròxim número.
