Records… núm 315
En el número anterior parlàvem d’una especialitat molt dura de la natació, com és la d’aigües obertes que ha donat grans èxits a l’esport de la ciutat, sobretot de la mà de Guillem Pujol, el nedador blanenc del CN Mataró amb llarga trajectòria internacional. En aquest parlarem d’una altra especialitat que es fa dins l’aigua, ben diferent, però també molt exigent, i en el qual una nedadora mataronina va aconseguir arribar a ser olímpica, sent possiblement una de les esportistes femenines de la nostra ciutat amb més medalles en l’àmbit internacional.
Orígens de la natació sincronitzada… que ara és artística
La natació artística és un esport, dels que amb més raó podríem catalogar com esport/espectacle, ja que dintre de l’aigua es combinen elements de natació, de dansa i de gimnàstica, produint cada vegada elements més espectaculars. De fet els seus orígens es troben en el món de l’espectacle, quan a finals del segle XIX ja hi havia hagut actuacions de ballet aquàtic… però només per part d’homes. La primera nedadora famosa en aquesta espcecialitat va ser l’australiana Annette Kellerman als inicis del segle XX, amb un espectacle dins d’un tanc de vidre al New York Hippodrome l’any 1907.
Esther Williams, més de quaranta anys més tard, es va fer famosa en el cinema pels seus espectacles aquàtics i entre les seves pel·lícules cal destacar “Milliom Dollar Mermaid”, en la qual es recollia la vida d’Anette Kellerman. Era nedadora i l’any 1939, amb 18 anys, era campiona dels Estats Units, i hauria anat als Jocs del 1940 a Helsinki, si no hagués estat per la guerra mundial, que obligà a suspendre’ls. Passant-se al cinema, seguia els passos de Johny Weismuller, un altre nedador estatunidenc que havia estat cinc vegades campió olímpic i havia establer 67 rècords mundials, i que també es va fer famós en el setè art, fent de Tarzan en dotze pel·lícules.
A poc a poc aquesta disciplina es va anar popularitzant com esport, sobretot arran d’una exhibició de trenta noies dirigides per Kay Curtis a Chicago als anys trenta. Va formar part del programa dels Mundials de natació en la seva primera edició a Belgrad l’any 1973, i va adquirir caràcter de prova olímpica l’any 1984 a Los Ángeles, curiosament el lloc on havia nascut Esther Williams, i allà hi van participar les catalanes Anna Tarrés i Mònica Antich, nedadores del CN Kallípolis de Barcelona. Aquest club creat l’any 1968 ha estat fonamental en el progrés d’aquesta especialitat i també el dominador absolut fins ara a nivell català i estatal.
La primera exhibició a Mataró va ser l’any 1997
Quan aquesta especialitat ja era olímpica, el 8 de març del 1997, i en ocasió de la celebració dels 10 anys de la remodelació de la piscina municipal s’hi va celebrar una exhibició de natació sincronitzada. Aquell mateix any durant Les Santes al complex del CN Mataró s’hi va poder veure també una exhibició de la selecció holandesa.
El 8 de febrer del 1998 el Patronat Municipal va organitzar a la piscina municipal el Campionat de Catalunya, amb la participació de CN Kallípolis de Barcelona i del CN Granollers els dos únics clubs que tenien secció en aquells temps. Això va anar encenent la flama d’aquest esport a la nostra ciutat, fent els primers passos a les istal·lacions del CN Mataró. Però problemes d’espai van acabar derivant les nedadores cap al Sorall, on va néixer l’Associació Esportiva Sincro Mataró, que va anar desenvolupant allà les seves activitats durant uns anys. De tota manera les nedadores més destacades que anaven sorgint van anar fitxant pels clubs més destacats de Catalunya, on tenien més factible el seu progrés.
Judith Requena primera mataronina destacada, amb podi europeu
La tasca feixuga que s’anava realitzant a Mataró va començar a donar fruits i noms destacats ja entrat el segle XXI.
El primer nom destacat d’una mataronina va ser el de Judit Requena, nascuda el 1992, i que formava part del CN Granollers, on ja havia aconseguit podis a nivell català i estatal, i que l’any 2008 va quedar subcampiona d’Europa en equip i combo amb la selecció espanyola als Europeus Júniors. Els dos anys següents va tornar a pujar al podi, en aquestes ocasions guanyant el bronze. L’any 2010 a la ciutat finlandesa de Tampere, en equips i en duo junt amb Laia Pons. Només superades per Rússia i Ucraina. També va fregar el podi en solo, quedant quarta.
L’any 2011 va ser la primera esportista d’aquesta especialitat premiada a la Nit de l’Esport, quedant 2a en categoria juvenil, per darrera de la waterpolista Roser Tarragó. I l’any 2011 va obtenir el títol estatal absolut amb el CN Granollers, va quedar subcampiona de la Copa d’Europa a Sheffield i va guanyar la World Trophy a Moscou.
Però aviat va acabar la seva trajectòria competitiva i va passar a exercir d’entrenadora, i després directora tècnica, al CN Granollers. I cal dir que també forma part de l’equip tècnic de la selecció espanyola i va ser present als Jocs Olímpics de París 2024.
Comencen les Sincrosantes i l’AE Sincro Mataró va fer un bon camí
Des del 2004 es va celebrar en el programa de Les Santes Esportives una exhibició que va rebre el nom de Sincrosantes i que es va celebrar a la piscina Municipal. L’any 2010 en arribar a la setena edició es va passar a celebrar-la al complex Joan Serra del CN Mataró.
En un àmbit català, dominat sempre per Kallípolis i Granollers, l’AE Sincro Mataró va obtenir el tercer lloc de Catalunya per equips. En l’àmbit estatal el duet format per Mireia Castellà i Nereida Mestre van quedar finalistes al campionat estatal juvenil, acabant en 12è lloc. La seva entrenadora era Ariadna Mestre. L’equip aleví va quedar en sisè lloc del campionat d’Espanya.
L’any 2011 per part del Sincro Mataró cal destacar el tercer lloc català de l’equip juvenil, el cinquè lloc estatal de l’equip júnior i el segon de l’equip aleví al campionat català. A nivell individual Maria Andreu va obtenir el bronze estatal aleví en figures. L’any 2013 l’equip aleví del Sincro Mataró va obtenir el tercer lloc català, destacant individualment Júlia Tortosa, que fou bronze en figures. L’equip benjamí va quedar campió de Catalunya en el nivell II. L’any 2014 el Sincro Mataró aleví va quedar tercer d’Espanya per equips i Júlia Tortosa bronze en figures en categoria infantil.
L’any 2017 va ser el millor any del Sincro Mataró, ja que Laura Garcia, va quedar campiona catalana junior en solo i Vanessa Ligos va ser tercera, i juntes van quedar subcampiones de Catalunya en duet, i junt amb Bruna Busquets, Laura Cano, Ona Turari, Ivet Estrader i Paula Albertuz van obtenir el segon lloc júniors en equip. Al campionat d’Espanya el duet va quedar en 7è lloc.
La natació artística passa a ser secció del CN Mataró
L’estiu del 2017 quan Armand Ballo presidia l’AE Sincro Mataró, es va arribar a un acord amb el CN Mataró, que presidia Joan Gros, perquè aquest esport passés a ser una secció més dintre del club, considerant que això havia de reportar beneficis per a la gestió i la projecció de la natació sincronitzada a la nostra ciutat.
Les nedadores continuarien entrenant al Sorrall, però celebrarien competicions al complex Joan Serra. I així el 25 de juny del 2017 ja s’hi va celebrar la “Sincroestiu”, que substituïa a l’exhibició de “Sincrosantes” que s’havia celebrat en els anys anteriors.
Dues mataronines s’obren camí al Kallípolis i una altra al Granollers
Berta Ferreras i Emilia Luboslavova, nascudes totes dues el 1997, van començar al Sincro Mataró i l’any 2007 van guanyar medalla de bronze als campionats catalans. Ben aviat van fitxar pel CN Kallípolis, el millor club a casa nostra en aquesta especialitat, on van anar obrint-se camí cap a l’elit, primer juntes, i després quedant sola la Berta, que arribaria a ser nedadora olímpica. Totes dues havien aconseguit ja títols catalans i estatals, i el 2010 van formar part de l’equip espanyol que va obtenir el bronze a la Comen Cup, en la categoria infantil en equip i combo.
L’any 2012 van quedar campiones d’Espanya infantils en duo, i van obtenir l’or a la Mediterranean Cup disputada a Torrevella (Alacant) per categoria infantil en equip i combo. L’any 2013 van aconseguir l’or estatal júnior en equip i combo amb Kallípolis, i Berta Ferreras, que ja es ficava en l’equip estatal, va guanyar dos bronzes (equip i combo) a l’Europeu Júnior celebrat a Polònia. Amb els mèrits d’aquell any totes dues van ser finalistes a la Nit de l’Esport 2014, quedant 3a i 4a.
També va començar a destacar Lídia Vigara (1998, CN Granollers), que va guanyar quatre medalles amb la selecció espanyola infantil a la Mediterranean Cup 2013, disputada a Andorra.
L’agost de l’any 2014 Ferreras i Luboslavova van participar a Helsinki al seu primer Mundial Júnior, quedant en 4t lloc en equip, 5è en combo i la Berta obtenint el 8è lloc en solo.
Abans la Berta Ferreras havia guanyat quatre medalles estatals (2 ors en combo i equips i 2 bronzes en solo i duo), l’Emília dues (ors en combo i equip) i Lídia Vigara dues (plata en combo i bronze en equips).
Berta Ferreras, junt amb Emilia Luboslavova, van quedar subcampiones en duet a l’estatal, i campiones amb Kallípolis en equips i combo. També van participar ja amb l’equip absolut a la FINA World Trophy amb 3r lloc en combo i 5è en equip.
L’any 2015 Berta Ferreras i Emilia Luboslavova van participar en la 1a edició dels Jocs Europeus celebrats a Bakú (Azerbaidjan) assolint la medalla de plata en equip i combo. Lídia Vigara estava com a reserva, però també va pujar al podi. La Berta també va ser plata en solo individual superada només per la russa Anisiya Neborako.
Berta Ferreras i Pau Ribes, nedador nascut a Canyamars, van guanyar el bronze a la World Trophy en duet mixt, en la que era la primera medalla espanyola en aquesta modalitat creada feia poc.
Berta Ferreras se situa a l’elit estatal i puja al podi europeu absolut
Berta Ferreras s’anava obrint pas cap a l’elit estatal i ho demostrava a Valladolid guanyant dos ors a l’estatal absolut de l’any 2016 en solo, sota les notes del musical “Els Miserables”, i en duet, fent parella amb Alanís Esté.
Posteriorment, va guanyar dos bronzes a l’Europeu de Londres en duet mixt (amb Pau Ribes) en rutina lliure i tècnica, assolint el tercer lloc darrere Rússia i Itàlia, superant Ucraïna. En la seva primera actuació en una competició del màxim nivell havia entrat substituint ni més ni menys que a la retirada Gemma Mengual.
Lídia Vigara va guanyar dos bronzes (combo i equips) als Europeus Júniors de Rijeka i va aconseguir el 5è lloc al Mundial júnior de Kazan. En el campionat d’Espanya júniors va guanyar dos ors amb Granollers en combo i equips i bronze en duet. També Estel Ferreras, germana de la Berta, va pujar al podi estatal en categoria júnior amb el CN Granollers.
L’any 2017 Berta Ferreras va participar per primera vegada en un Mundial Budapest el mes de juliol. Va assolir tres cinquens lloc, dos en duet mixt tècnic i lliure, i un en combo, i un 6è d’equip tècnic. Aquell any va guanyar quatre medalles a la Copa d’Europa, dues de plata en duet mixt i una plata i un bronze en equips.
L’any 2018 Berta Ferreras va continuar col·lecionant medalles. Va guanyar tres bronzes a l’Europeu absolut de Glasgow en combo (darrere Ucraïna i Itàlia) i dues en duet mixt en rutina i en lliure. Darrere Rússia i Itàlia. En equip lliure van quedar en quart lloc.
Berta Ferreras guanya el bronze al Mundial
L’any 2019 Berta Ferreras va obtenir la seva primera medalla mundial a Gwangju, que va ser de bronze en la nova modalitat d’Highlight al ritme d’AC/DC, amb una actuació plena de força i intensitat, compartint equip amb la famosa Ona Carbonell, mentre que una joveneta Iris Tió, la que sis anys després guanyaria el Mundial individual, encara era reserva. A més la Berta va aconseguir dos sisens llocs en equips i combo.
Com en altres esports, cada vegada més hi havia més grans campionats, i abans del Mundial la Berta Ferreras ja havia obtingut tres medalles en la Copa LEN en Highlight (or), equip i combo (plata), i també tres plates en les Worlds Sèries a Budapest.
Berta Ferreras compleix el somni de ser olímpica
L’any 2021, passada la pandèmia, Berta Ferreras va obtenir un bronze en equip tècnic i plata en equip lliure a l’Europeu Absolut disputat a Budapest.
Després, aquell mateix any va tenir l’alegria i l’honor de participar en uns jocs olímpics, a Tòquio, suspesos l’any anterior. Ho va fer en la prova d’equips assolint un diploma olímpic pel setè lloc, potser menys del que s’esperava, en un equip on hi eren Ona Carbonell, Txell Mas, Alisa Ozhogina, Paula Ramírez, Sara Saldana, Blanca Toledano i Iris Tió, a les que podem veure en la foto de portada de l’article.
La Berta Ferreras va tornar a un Mundial l’any 2022 a Budapest, en la seva tercera participació, a la mateixa ciutat on havia debutat. En la competició d’equips modalitat lliure, Espanya va obtenir un excel·lent quart lloc, però el van millorar el dia 24 de juny en l’especialitat de Highlight (ara rutina acrobàtica), on l’equip espanyol, en el qual la mataronina, amb 24 anys, ja era de les més veteranes, va acabar guanyant el bronze. Només van ser superades per Ucraïna i Itàlia.
L’any 2023 la Berta Ferreras va formar part de l’equip espanyol una vegada més en el Mundial de Fukuoka el 2023, en la que era la seva quarta participació. Espanya va arribar al cim en l’especialitat d’equips en la modalitat tècnica aconseguint l’or, que la mataronina es va poder penjar, tot i que, sent reserva, no va participar en la final i, per tant, podríem dir que li correspon només a mitges. Sí que va formar part en la rutina lliure per equips aconseguint un quart lloc, darrere de Xina, Japó i Ucraïna.
També va participar en els 3rs Jocs Europeus celebrats a Oswiecim (Polònia), ciutat més coneguda, i de mal record, amb el nom alemany d’Auschwitz. Però és de bon record per a la Berta Ferreras ja que hi va obtenir dues medalles d’or en equip tècnic i en combo.
La Berta Ferreras tancava la seva carrera esportiva d’alt nivell amb 14 medalles a nivell absolut (2 medalles en mundials, 7 en campionat d’Europa i 5 en Jocs Europeus), a part de molts més en Copa LEN i World Trophy. I a més
Una nova figura apareix al CN Mataró
Tornant a recuperar el què va anar passant aquí al CN Mataró, s’ha de dir que l’any 2019 va ser el de la irrupció d’una nova figura destinada possiblement també a grans gestes. Parlem de la Isabel Chuang Cui Xu, que ja va guanyar un bronze estatal en figures entre les nascudes l’any 2007. Una de les seves entrenadores era l’Emília Luboslavova, de la que hem parlat abans i ja dedicada a la tasca d’ensenyar.
L’any 2021, passada la pandèmia, la Isabel Chuang va quedar 3a en figures en el campionat d’hivern celebrat a Lloret i 1a entre les del 2007, i després va quedar 5a en el campionat estatal infantil d’estiu celebrat a Madrid i 2a entre les nascudes el 2007.
Però en el CN Mataró s’estava treballant molt, i en el campionat de Catalunya de duets Magalí Alarcón i Helena Gallardo van quedar en 5è lloc en duets júnior. Al campionat estatal l’equip aleví va quedar 9è en Combos i en infantils en 15è lloc.
Isabel Chuang campiona del món infantil per equips
El mes de juny del 2022, amb l’equip del CN Mataró entrant ja a la 1a Divisió estatal, la Isabel Chuang va quedar subcampiona al Campionat d’Espanya Infantil en figures a Las Palmas. El CN Mataró fou 11è en la classificació d’equips.
Després, aquell mateix any Isabel Chuang ja va ser cridada a la selecció estatal i va quedar campiona d’Europa infantil en equips i a més va guanyar plata en combo, i posteriorment va arribar al cim en obtenir el títol mundial per equips, i quedar subcampiona del món infantil en combo en el campionat disputat el mes d’agost a Charlotte (USA). En la competició individual de figures va quedar vuitena.
Tot això ja va fer que fos proclamada la millor esportista de Mataró de categoria cadet, guardó que repetiria l’any següent. Això és perquè l’any 2023 la Isabel Chuang va mantenir el seu alt nivell, quedant campiona catalana júnior en solo lliure, mentre que l’equip del CN Mataró va acabar en quart lloc. A l’estatal l’Isabel va quedar en tercer lloc.
En l’Europeu disputat a Portugal a primers d’agost va obtenir el títol en equips (tècnica) amb la selecció espanyola.
Isabel Chuang campiona d’Europa júnior en solo
L’any 2024 la Isabel Chuang va quedar campiona en solo júnior tècnic i lliure. Després en el campionat d’Europa júnior disputat a Malta va aconseguir el títol de campiona d’Europa en solo lliure i subcampiona en solo tècnic, i a més va guanyar dues medalles d’or més en equips (tècnic i lliure) i bronze en rutina acrobàtica.
Finalment, va guanyar tres bronzes al Campionat del Món júnior disputat en el mes d’agost a Lima, en equips tècnica i lliure i en duet lliure, i a més va obtenir el 4t lloc en solo tècnic i en rutina acrobàtica per equips.
L’any 2025 la Isabel Chuang al campionat d’Espanya d’hivern, va quedar campiona en solo júnior tècnic i lliure, títols que repetiria en el d’estiu. En equips van obtenir el 6è lloc, baixar un lloc en el d’estiu. Al costat d’Isabel Chuang, el formaren Jana Azemar, Nadia Ballo, Helena Guillem, Gemma Guimerà, Carlota López, Lia Pidal, Martina Rabadán, Isaura Chaves i Ona de la Plaza.
Mantenint el dur treball amb la base, el CN Mataró també va competir en la categoria aleví (16è lloc a 1a divisió) i en la infantil (11è lloc a la 2a Divisió).
A l’Europeu Júnior d’Atenes disputat el mes de juny la Isabel Chuang va tornar a ser protagonista amb cinc medalles més; tres ors (equip tècnic, equip lliure i rutina acrobàtica) i dues plates (solo tècnic i solo lliure).
Dir també que el 14 i 15 de juny el CN Mataró va organitzar el campionat de Catalunya de rutines, amb gran èxit de participació i d’organització i va tancar la temporada amb la celebració d’una edició més de les Sincrosantes, i en disposició de continuar treballant durament en els pròxims anys.
En el pròxim número continuarem a l’aigua per recordar els èxits més recents en un esport també de llarga tradició a la nostra ciutat.
