IluroSport » El velòdrom de Mataró… que és ciutat de velòdroms

El velòdrom de Mataró… que és ciutat de velòdroms

Article publicat al Tot Mataró el mes d’agost de l’any 2019 i posteriorment revisat i actualitzat.

Mataró ha estat sempre una ciutat ciclista i així ho confirma el fet que gairebé durant el que portem de segle XXI, quasi tot el segle XX… i una mica del XIX, la nostra ciutat hagi disposat d’un velòdrom, cosa que poden dir molt poques ciutats catalanes i espanyoles, per molt esportives que siguin. Només cal veure que Barcelona va haver de fer uns Jocs Olímpics per tenir el velòdrom d’Horta.

1892: Pista al passeig del Callao

L’any 1892 ja es va celebrar la primera cursa oficial de bicicletes a la nostra ciutat durant les Festes de Les Santes. Es va improvisar una pista al Passeig del Callao, amb una tribuna amb capacitat per a 500 persones, que seria precursora del primer velòdrom. El terra i el traçat res tenien a veure amb la perfecció dels actuals velòdroms, però tampoc era necessari, ja que muntar en bicicleta a finals de segle era gairebé una anècdota, plena de temeritat per part dels valents “sportmens”. L’autèntic heroi d’aquella jornada va ser Fernando Klein, pioner per excel·lència del ciclisme mataroní.
Ben aviat es va crear el primer club que fou el “Club Mataronés de Velocipedistas” i l’any següent es creà el segon club, “El Pedal Mataronés” i el mes de maig de 1893, amb motiu de la Fira, la pista del Passeig del Callao va viure de nou uns “festivals velocipèdics” de gran èxit.

1893: Velòdrom del passeig de la Geganta

El Parc Velòdrom a finals del segle XIX / Foto: Arxiu JGC

La construcció d’una nova pista ciclista amb millors condicions va avançar amb dinamisme i el dia 28 de juliol de 1893 ja es va inaugurar el Velòdrom del Passeig de la Geganta. Construït d’acord amb els millors models de l’estranger estava situat a l’actual Parc Municipal, on la forma i les corbes peraltades, on ara hi ha jardins, encara denoten l’existència allà d’aquesta antiga pista, que era de terra i tenia 333 metres de corda. Al seu voltant s’instal·laren nombroses llotges, que s’ompliren a vessar el dia de la inauguració que, pel fet de coincidir amb la Festa Major, va tenir una gran esplendor. Va haver-hi fins i tot una cursa internacional guanyada per Besconais per davant de Smits i Brau.

Ciclistes pedalejant del Velòdrom / Foto: Arxiu JGC

Els dos clubs mataronins el 23 de setembre de 1893 es van fusionar i dels dos va sortir l'”Sport Mataronès” que va mantenir l’afecció al ciclisme a la nostra ciutat mitjançant festivals que atreien molt de públic al Velòdrom, sobretot durant la Festa Major, en el que era un dels moments culminats de la festa. L’any 1894 es creà la raó social “Parque de Mataró” englobant el Velòdrom i la plaça de Toros recentment inaugurada aquell any i la societat propietària va cercar els terrenys.

Van anar passant els anys i el 1903 el Torrent de Can Torner va fer de les seves i les seves aigües varen inundar el Velòdrom. Hauria de passar encara més d’una dècada, abans no comencessin les obres del “desvio” que havia de canalitzar les aigües de la pluja soterrades fins a la riera de Sant Simó.

El públic, molt engalanat, en una prova al Velòdrom / Foto: Francisco Spà Salarich M.A.S.M.

L’any 1904 es va pavimentar la pista interior del velòdrom, però anava baixant una mica l’interès per les carreres ciclistes… L’any 1905 l’Ajuntament va procedir a la compra del Parc- Velòdrom i la instal·lació va quedar oberta al públic i així tots els ciutadans podien gaudir-ne. Cada vegada va ser més Parc i menys Velòdrom. L’any 1907 ja no hi va haver carreres ciclistes per les Festes de Les Santes i l’ambient ciclista va caure en picat.

El plànol del Velòdrom / Llibre “Més de cent anys d’esport a Mataró”

1916: Velòdrom del camí de Mata

L’any 1914 es va fundar el “Club Pedal Mataroní” despertant l’afecció mataronina d’uns anys de letargia. L’obra més positiva d’aquest club fou la construcció del “Nou Velòdrom del Camí de Mata”, construït pels socis i incondicionals a base d’unes accions de 25 pessetes.

El Velòdrom del camí de Mata / Foto: Revista Stadium

La pista, molt més petita que la del Parc, que ja estava en desús, comptava amb 133 metres de corda per 4 d’ample i estava pavimentada de ciment. Va ser inaugurada el dia 30 de juliol de 1916, amb un atractiu festival presidit pel diputat Sr. Carlos Padrós i l’alcalde Sr. Josep Fradera, i que comptà amb la presència del campió d’Espanya Joaquín Rubio.

Cartell inauguració Velòdrom 1916

Durant uns anys s’hi van celebrar interessants proves fins i tot amb mig fons darrere motocicleta. Però la “febre” durà poc i aquesta pista va desaparèixer ben aviat i als anys vint s’hi va entrar amb l’afecció ciclista altra cop adormida.

1932: Reneix un club ciclista que impulsarà el nou velòdrom

Durant els anys vint la Societat Iris i l’Esport Ciclista Mataroní, creat el 1924, van centrar els seus esforços al foment del ciclisme en carretera, amb un interès per recuperar el velòdrom per a la ciutat, que no va reeixir.

A finals de l’any 1931 es va produir la liquidació d’Esport Ciclista Mataroní. Però l’afició al ciclisme no podia morir i el mes de març de 1932 es va “reconstituir” el club quasi amb el mateix nom, però que a partir d’aquell moment es coneixeria com a Esport Ciclista Mataró.

El 9 d’octubre de 1935 es va celebrar a l’Iris una Magna Assemblea Ciclista on va quedar constituïda una comissió per gestionar la construcció d’un nou Velòdrom i en la qual formaven Eloi Català, Vicenç Roqueta, Valentí Ubach, Gabriel Viñals, Vicenç Esteve, Martí Puignou i Josep Mitjans. Però la guerra civil frenaria tot el procés…

Durant els primers anys de la postguerra tot quedà aturat, però a poc a poc varen retornar els vells anhels i Esport Ciclista Mataró, a la presidència del qual havia accedit el Sr. Martí Puignou, va tornar a agafar la torxa de la reivindicació d’un nou Velòdrom, i per donar més motius es va rellançar l’ambient ciclista amb l’organització d’un final d’etapa de la XXIII Volta Ciclista a Catalunya de l’any 1943, que seria considerat com “el millor final d’etapa de totes les Voltes a Catalunya”.

En aquells moments hi havia a Mataró 1.500 ciclistes en actiu i davant l’èxit obtingut amb aquesta organització, l’Ajuntament va escoltar els desitjos dels afeccionats i va patrocinar tres memorables reunions ciclistes en el velòdrom del Parc en les quals es va bolcar el públic mataroní, donant bon suport a la tasca que estava fent l’Esport Ciclista Mataró. Amb aquestes reunions semblaven ressorgir els temps esplendorosos de l’activitat ciclista, que a poc a poc aniria en augment.

1947: Les obres van endavant i es fa una inauguració provisional

L’entusiasme era imparable i el dia 16 d’agost de 1945 la comissió provelòdrom va obtenir la cessió per part de l’Ajuntament d’uns terrenys adjacents al Parc Municipal, que s’anomenaven “Camp de l’Alfals” i on solien pasturar els cavalls, per tal de construir-hi el Velòdrom. Es va calcular el cost de les obres en unes tres-centes mil pessetes, i amb ajuts d’afeccionats, industrials i cases comercials, es va tirar endavant el projecte. Inicialment hi havia d’haver pista d’atletisme, cosa que finalment no es va fer, ja que les pistes de l’Stàdium, que havien quedat deteriorades durant la guerra, de seguida van estar disponibles.

Construcció del Velòdrom / Foto: Llibre “Més de cent anys de l’esport a Mataró

Es va iniciar amb un acte simbòlic on nombrosos associats d’Esport Ciclista Mataró i del Centre Atlètic Laietània varen procedir a arrencar alguns arbres i a fer la delimitació dels terrenys. Les dificultats econòmiques van fer que les obres es frenessin. Però a poc a poc els moviments de terra, varen donar pas a una magnífica pista de terra peraltada, aprofitant al màxim el solar per obtenir una pista de 200 metres de corda.

Cartell de la primera inauguració del Velòdrom

L’any 1947 tot i tenir la pista encara de sorra, Esport Ciclista Mataró, amb Martí Puignou al davant, va portar a destacadíssims especialistes de renom mundial, amb l’actuació dels quals la gent va poder vibrar. Aquests asos varen tenir una fantàstica opinió de la pista i això animà a la Comissió a donar una darrera empenta a la finalització de les obres. Va dirigir-les l’arquitecte municipal Lluís Gallifa i Francisco Maria Peris en va fer el disseny. Els encarregats de la construcció van ser els contractistes Biel i Ambrós. Se’l va dotar de superfície de pòrtland, acabant-se també els vestidors i les grades, que poc després serien ampliades. En finalitzar les obres s’havia invertit un milió de pessetes, més del triple del que s’havia pressupostat inicialment.

1948: Inauguració oficial del Velòdrom i inici d’una època esplendorosa

Imatge del Velòdrom en la seva inauguració / Foto: Arxiu JGC

El “miracle” s’havia aconseguit i el somni era una realitat i el dia 24 de juny de 1948 es va celebrar la inauguració oficial del nou Velòdrom, que seria orgull de la ciutat i que en aquells moments, i ho seria durant molt de temps, era dels millors de l’estat. Va ser una gran reunió anomenada “Gran Premi de les Quatre Nacions”, amb participació dels més destacats “pistards” espanyols, italians, belgues i australians.

Sortida d’una americana / Foto: Santi Carreras

Després en les reunions de Les Santes el públic també va vibrar de valent, i durant tot l’estiu, i fins al mes d’octubre, les reunions se succeïen setmana rere setmana, amb la presència dels millors ciclistes de pista del món.

L’any 1949 a l’estiu l’activitat va ser frenètica i se celebraren prop d’una vintena de reunions internacionals, que aviat està dit… I les grans figures passaren per Mataró: Burneels, De Kuyscker, Van Vliet, Acou, Platner, Van Buren, Goselin… que trobaven uns grans rivals en el mallorquí Guillermo Timoner i el montcadenc Miquel Poblet, que ja eren com de casa, i que van tenir ben aviat unes penyes de seguidors amb els seus noms. Mataró vivia el ciclisme en pista com molta gent ara no es pot ni imaginar.

El Velòdrom amb les grades plenes de públic / Foto: Arxiu JGC

Durant uns anys s’hi van celebrar un bon grapat de campionats d’Espanya: darrere moto (1948, 1949, 1950), de persecució (1950, 1952, 1953) i de velocitat (1949, 1957, 1959, entre 1960 i 1965). Després als anys seixanta l’activitat que va captar molt l’atenció del públic, perquè hi havia la participació de l’equip local, va ser el Torneig Intervelòdroms, que l’equip d’EC Mataró va guanyar l’any 1960 en la seva primera edició, i després repetiria el 1963, el 1966 i el 1973.

Prova darrere moto al Velòdrom de Mataró /Foto: Ilurosport, Santi Carreras

1969: Construcció d’una rampa, final d’etapa de la Volta i revifalla de l’ambient

Els anys 1968 i 1969 havien estat de poca activitat ciclista a Mataró i en concret a l’Esport (aleshores Deporte) Ciclista Mataró. Hi havia el rumor que es cobriria el Velòdrom, per tornar a impulsar les reunions ciclistes en pista que tant d’èxit havien tingut uns anys abans. Però al final l’única realitat tangible va ser la inauguració el mes de novembre d’una rampa per possibilitar l’entrada dels ciclistes en proves de carretera.

Construcció de la rampa / Foto: Santi Carreras Ilurosport
Directius d’EC Mataró (Carles Mons, Lluís Fàbregas i Alfons Trabal) amb Miquel Poblet director de la Volta a Catalunya 1970 / Foto: Ilurosport

Aquesta rampa va possibilitar que la nostra ciutat, i en concret el Velòdrom, fos final d’etapa de la “Volta a Catalunya del Cinquentenari” el dimecres 16 de setembre del 1970. Va ser en una etapa contra-rellotge que començà a Mollet, i que va guanyar Luis Ocaña, que aquell any havia guanyat la “Vuelta” i que tres anys més tard guanyaria el Tour. Tothom va quedar molt satisfet de l’organització i la nostra ciutat va rebre el premi al millor final d’etapa, tal com ja havia passat 25 anys abans, en ocasió de les Noces d’Argent de la Volta.

L’alcalde de Mataró, Pedro Crespo, lliurant el Trofeu a Luís Ocaña, en presència de Mariano Cañardo / Foto: Ilurosport

A la vegada l’ambient del ciclisme en pista anava revifant i una setmana abans que arribés la “Volta” al Velòdrom, aquell mateix escenari es va vestir de gala per viure una gran vetllada de ciclisme en pista amb participació de diversos campions del món. Entre els noms destacats Stamm (Holanda), Damiano (Itàlia), Johnson (Australia), Porter (Gran Bretanya), Martín “Cochise” (Colòmbia), etc.

Tres campions del món, Stamm, Porter i Johnson, al Velòdrom mataroní / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

L’any 1972 es va aprofitar aquella revifalla de l’ambient ciclista per crear al Velòdrom una Escola de Ciclisme i uns anys després acolliria el Centre de Tecnificació de Ciclisme, d’on sortirien ciclistes com Jonathan Garrido, que va ser olímpic a Barcelona-92, i Josep Antoni Gil, que també hi va estar convocat, i que va morir en un accident poc després.

L’any 1988 EC Mataró va organitzar per celebrar els 40 anys unes “Sis Hores Ciclistes”, on es va retre homenatge a Carles Mons, expresident d’ECM i a Emilio Moreno “Morenito”, una persona molt lligada a l’ambient ciclista i amb una botiga- negoci al centre de la ciutat on molts pares van comprar les bicicletes per als seus fills i després aquests van reparar-hi les seves punxades.

Es parla de la demolició… però s’acaba remodelant

El mes de març de 1995, en uns temps en què l’ambient ciclista el mantenia sobretot el Club Ciclista Iluro, el Velòdrom, després d’unes obres que es van allargar més de l’esperat, va inaugurar la seva primera remodelació, amb adequació de la pista, els vestidors i les grades. Durant aquells anys noranta, a part dels dos ciclistes citats abans, van sorgir-ne més com Ivan Granados, Ismael Carrete, Montse Alonso i Eduardo Gonzalo, tot i que els dos últims destacarien en carretera.

L’any 2002, en concret el dia 11 de setembre, organitzada per Esport Ciclista Mataró, es va celebrar la 8a edició de les “Sis Hores Ciutat de Mataró”. Van actuar-hi entre altres els subcampions del món Venge i Llauradó. Es va aprofitar per fer un homenatge a Miquel Poblet, que va rebre una placa commemorativa de mans del president d’EC Mataró Joan Alonso.

Imatges de les 6 Hores de l’any 2002 i de l’homenatge a Miquel Poblet / Fotos: El Tot Mataró

Poc després, en l’època de “les vaques grasses” de l’economia, es va parlar de demolir el Velòdrom per fer-hi un gran teatre, i de portar la pista ciclista als afores de la ciutat. Una cosa que l’ambient ciclista no acabava de veure clar i va fer sorgir un moviment per salvar el Velòdrom. Però després va venir l’època de les “vaques magres” i tot va caure en l’oblit.

Moviment per Salvar el Velòdrom / Foto: ciclisme.cat
Prova de la Lliga Catalana al Velòdrom l’any 2015 / Foto: ciclisme.cat

Però el Velòdrom va anar quedant molt descuidat i els clubs ciclistes treballaven en condicions molt precàries. Després d’uns anys de molta lluita, l’any 2016 s’hi van fer unes obres de manteniment, que van costar 7000 €, però encara s’estava lluny de tenir-lo en bones condicions.

El Velòdrom l’any 2016 / Foto: Capgròs

Van continuar les reclamacions i les obres de millora es van concretar i van avançar perquè finalment, l’any 2020, es pogués inaugurar la remodelació del Velòdrom, que l’ha deixat en molts bones condicions per a la pràctica ciclista.

Durant les obres de remodelació / Foto: trackpiste.com
El Velòdrom ja remodelat i des de l’aire / Fotos: Esport Ciclista Mataró i Ajuntament de Mataró