Records… núm 87
En el número anterior vàrem recordar els èxits esportius que Sílvia Parera i Joaquim Fernàndez assoliren durant el primer lustre en què varen actuar com a nedadors en un club de fora de la nostra ciutat. Però, no satisfets, després encara completarien, cosa no massa usual dintre de la natació, cinc anys més de triomfs, convertint-se de manera habitual, com ja vam dir, en guanyadors dels premis als millors esportistes de Mataró.
Any 1993: Una medalla per a Sílvia Parera, que fa història
L’any 1993 va arribar la gran gesta esportiva de Sílvia Parera. Però per començar un estiu intens va guanyar dues medalles de plata als Jocs del Mediterrani celebrats al Languedoc. Va ser en les proves d’estils, superada per dues nedadores franceses, Nathalie Sant Cyr en 400 m i Nadège Cliton en 200 m. Per la seva part Joaquim Fernàndez va quedar 5è en els 200 m braça. Tots dos encara estigueren lluny de les seves millors marques.
En els Campionats d’Espanya i ben adaptada ja a l’especialitat d’estils, va doblar títols en aquesta modalitat, fent la cinquena millor marca europea de l’any en els 200 m (2:18.66) i guanyant també en 400 m (4:51.84). Per la seva part en Joaquim Fernàndez doblava títols en les proves de braça amb marques 1:05.36 i 2:18.70, demostrant estar ben recuperat de la seva lesió, que l’havia fet passar pel quiròfan.
La cita de l’any eren els Europeus de Sheffield (Anglaterra) i allà, el dia 7 d’agost, Sílvia Parera, amb 24 anys, va aconseguir una gesta que no havia aconseguit fins aquell moment cap nedadora espanyola: pujar al pòdium en uns Campionats d’Europa. La Sílvia va fer seva la medalla de bronze en els 200 m estils amb un nou rècord d’Espanya de 2:17.06 (amb parcials de 30.31 en papallona, 34.43 en esquena, 39.16 en braça i 32.36 en lliure), superada només per l’alemanya Hunger i la russa Shemeleva, que la va avançar només per 16 centèsimes.
Uns dies abans en els 400 estils ja havia quedat cinquena acreditant també un nou rècord estatal amb 4:47.21. Havia tingut “el plaer” de nedar al costat, de l’hongaresa Kristina Egerszegi, una de les millors nedadores de tots els temps, i que va ser campiona amb 4:39.55.
Joaquim Fernàndez va tornar a estar en la final A dels 200 m braça, però, acusant encara el poc entrenament, es va quedar novament a poca distància, arribant sisè amb 2:15.86, en prova dominada pel britànic Gillingham.
Encara abans d’acabar l’any Joaquim Fernàndez va tornar a nedar una gran final, en els Mundials de piscina curta a Palma de Mallorca, i novament es va quedar a una plaça de les medalles, arribant quart amb 2:09.52, en una prova que guanyà novament el britànic Gillingahm, sempre “travessat” per davant del camí del mataroní. Sílvia Parera va entrar també en final A per primera vegada en un mundial i va acabar 8a en 200 m estils amb 2:14.65.
1994: Joaquim Fernàndez novament a la final mundial
L’any 1994 l’objectiu era el Campionat del Món. Als campionats estatals d’hivern, Sílvia Parera mantenia el seu domini a la Piscina Sant Jordi, guanyant en les dues proves d’estils (amb temps 2:20.41 i 4:53.72), mentre que Joaquim Fernàndez s’havia de conformar amb el subcampionat en els 200 m braça. Als d’estiu celebrats a Múrcia, es va mantenir el domini de Sílvia en estils (amb marques de 2:18.96 i 4:55.76) i a més va ser segona en 200 m esquena amb 2:17.41, i també Joaquim Fernàndez va recuperar el seu títol en 200 m braça amb 2:18.63.
Tots dos es varen classificar per als Mundials de Roma, que varen tenir lloc en el mes de setembre. Sílvia Parera va fer el 12è temps en les eliminatòries de 400 m estils amb 4:50.21, i després va ser setena en la final B (15è lloc) amb pitjor temps, i va ser sisena en la final B dels 200 m estils amb 2:20.26. Va ser la cinquena europea, però el progrés en altres països, com la Xina, Canadà o Nova Zelanda, al costat de nord-americanes i australianes, li van impedir entrar a la final A.
Sí que ho va fer Joaquim Fernàndez, repetint final com havia fet dos anys abans a Perth. La marca que havia fet a la ciutat australiana per quedar quart (2:13.42), li hauria valgut per ser tercer, però amb 2:14.83 va quedar una mica allunyat i s’hagué de conformar amb el sisè lloc, en prova guanyada per l’hongarès Rosza. L’altre gran especialista estatal, Sergi López, s’hagué de conformar amb nedar la final B, un fet que dona més mèrit a la gesta del mataroní.
1995: Sílvia Parera torna a entrar en finals internacionals
Eren ja molts anys d’estar al màxim nivell, però el seu amor per la natació els mantenia en actiu lluitant amb els millors. Tant un com l’altre es proclamaren campions d’Espanya d’hivern, Joaquim Fernàndez, encara al CN Sant Andreu, en la seva prova dels 200 m braça amb 2:16.79 que era mínima per als Europeus, que era la gran cita de l’any, i Sílvia Parera, que havia fitxat pel CN Catalunya, en la seva “nova” prova dels 200 m esquena amb un temps de 2:17.20.
Sílvia va afegir un parell de títols més al seu palmarès, guanyant les dues proves d’estils en la Copa Llatina celebrada a Belo Horizonte (Brasil), mentre que Joaquim Fernàndez era segon en les dues proves de braça.
En els Campionats d’Espanya d’estiu, els dos nedadors mataronins demostraren mantenir-se entre l’elit estatal. Sílvia Parera va guanyar els dos títols en estils (amb 2:19.07 i 4:52.18, que eren mínimes per als Europeus de Viena) i Joaquim Fernàndez el dels 200 m braça amb 2:17.07. Les marques ja no milloraven, però els títols es repetien.
A Viena en els Europeus, Sílvia Parera va tornar a estar en la final A igual que havia fet dos anys abans a Sheffield. En els 400 m estils va ser cinquena amb un registre de 4:49.94, en prova guanyada per l’hongaresa Egerszegi, i també va ser finalista en 200 m estils acabant en vuitena plaça amb un temps de 2:19.28, lluny de la seva millor marca que l’hauria situat en la lluita per les medalles, ja que el bronze es va aconseguir amb 2:17.42. Va guanyar la prova una altra il·lustre de la natació, la irlandesa Michelle Smith. Per la seva part Joaquim Fernàndez, novament lesionat al genoll, va patir un “calvari” veient-se obligat a nedar la final B dels 200 m braça on va ser 6è amb 2:18.18, molt lluny dels seus millors registres. A finals d’any passaria novament pel quiròfan preparant la seva participació a Atlanta, en els seus tercers Jocs Olímpics.
Encara abans de finalitzar l’any Sílvia Parera, als seus 26 anys, una edat “impròpia” de la majoria de nedadores d’alt nivell, va ficar-se en la final dels Mundials de piscina curta celebrats a Rio de Janeiro, i en la prova dels 400 estils va ser setena amb un temps de 4:46.67.
1996: Tercers Jocs Olímpics, ara a Atlanta
L’objectiu de l’any 1996, tant per Sílvia com per Joaquim, estava fixat en la participació en els seus tercers Jocs Olímpics. Sílvia Parera ja havia demostrat estar en forma als Campionats d’Espanya d’hivern, assolint ni més ni menys que 5 medalles, amb títols en 200 m estils (2:18.90) i 200 m esquena (2:16.58). Joaquim Fernàndez, encara recuperant-se de la seva operació, va ser segon en els 200 m braça amb 2:17.11, per darrere de Marc Capdevila.
Tot i que ja havien passat el zenit de la seva carrera, i no havien aconseguit la mínima, els seleccionadors tornaren a donar-los confiança i els dos estigueren a Atlanta. A la ciutat de la “Coca-Cola” els dos nedadors estigueren en les finals B. Sílvia Parera va quedar 16a en 200 estils (2:19.92) i i Joaquim Fernàndez va ser 12è en 200 braça (2:16.05). Ells no es resignaven, però el temps anava passant…
Als Campionats d’Espanya que es celebraren en tornar d’Atlanta Joaquim encara va assolir un nou títol en els 200 m braça (2:17.41), mentre que Sílvia era segona en 200 m estils i tercera en 200 m esquena. La temporada acabava amb els campionats europeus de piscina de 25 m celebrats a Rostock, i allà tots dos tornaven a ficar-se en finals: Joaquim va quedar quart en els 200 m braça (2:12.09) i Sílvia era 6a en els 200 m esquena (2:13.72).
Any 1997: Arriba l’hora de la retirada
A poc a poc anava arribant el moment de dir adéu a l’alta competició, però el fet que no els arribés el relleu l’anava demorant. Joaquim encara va ser campió estatal d’hivern en 200 m braça (2:15.80) i era tercer en els 100 m braça, mentre que després de molt de temps Sílvia es quedava fora del pòdium.
En els campionats del món de piscina de 25 metres, Joaquim Fernàndez va tornar a ser finalista, classificant-se 7è en 200 braça amb un temps de 2:11.64. Ja a l’estiu va ser cinquè als Jocs del Mediterrani celebrats a la localitat italiana de Bari, i poc després en els campionats d’Espanya celebrats a la piscina Picornell de Barcelona va obtenir el que seria el seu últim títol estatal guanyant els 200 m braça amb 2:17.24. Curiosament en aquesta prova el nedador del CN Mataró Ferran Viciano va arribar en sisè lloc i amb 2:22.17 va batre el rècord del club que encara tenia des de feia deu anys en Joaquim Fernàndez amb 2:23.44.
En la mateixa competició es va produir l’adéu a l’alta competició de Sílvia Parera, que abans de quedar quarta en els 200 m esquena i els 200 m estils, va rebre un emotiu homenatge per part de les institucions públiques i els clubs als quals havia representat en la seva llarga trajectòria esportiva. Bé que s’ho mereixia…
Joaquim Fernàndez ho va allargar una mica més. Encara amb ganes de ficar-se en alguna final i en ella intentar donar la sorpresa, va ser present als Europeus de Sevilla. Però en les eliminatòries, mig segon el va separar del vuitè i va anar a parar a la final B on va ser segon amb 2:16.36. El relleu ja estava fent i en acabar aquella competició Joaquim també va decidir donar pas als més joves.
Sílvia Parera va ser guanyar el guardó de millor esportista absoluta de la ciutat corresponent als anys 1988, 1992, 1993 i 1995, de millor esportista sènior femenina els anys 1994, 1995 i 1996, de millor juvenil femenina dels any 1985 i 1986 i de millor infantil femenina de l’any 1984.
Joaquim Fernàndez va rebre el de millor esportista absolut de la ciutat dels anys 1989, 1991, 1994 i 1996, de millor sènior masculí de l’any 1994, 1995 i 1996 i de millor infantil masculí dels anys 1983, 1984, 1985 i 1986.
Entre els anys 1988 i 1993 només podien optar al premi de millor esportista absolut, al qual optaven encara que estiguessin en clubs de forra de Mataró.
Dos dels més destacats esportistes mataronins de tots els temps deien adéu a l’alta competició. No és fàcil que dos esportistes del mateix esport nascuts a la mateixa ciutat, de forma simultània, tinguin la possibilitat d’assolir els èxits internacionals que ells varen aconseguir. La ciutat els ho va agrair en la Festa de l’Esport de l’any 1998, on varen rebre un emotiu homenatge amb l’agraïment i els obsequis, tant per part de l’alcalde com de diverses entitats. Havien marcat tota una època dins l’esport mataroní i dintre la natació catalana i espanyola.
En el pròxim número seguint dins l’aigua parlarem d’un altre esport que ha donat moltes satisfaccions.
