IluroSport » L’esport mataroní en els Jocs del Mediterrani

L’esport mataroní en els Jocs del Mediterrani

Article publicat el juliol del 2018 al Tot Mataró i ampliat i revisat posteriorment

Els Jocs del Mediterrani van néixer el 1951 com una rèplica en miniatura dels Jocs Olímpics, reduïda als països que tocaven al Mar Mediterrani. En ells, per exemple, el “foc sagrat” era substituït per una àmfora plena d’aigua de la Mediterrània, símbol del que uneix als països participants. En la majoria de les 19 edicions celebrades l’esport mataroní hi ha tingut una nodrida participació, que ja arriba als 31 esportistes. Vint-i-dos d’ells han aconseguit pujar al podi, per recollir 32 medalles.

Alexandria 1951

Aquests Jocs del Mediterrani van començar en l’any 1951, l’any abans dels Jocs Olímpics d’Helsinki, i es va decidir que se celebressin també cada quatre anys, i això feia que no coincidissin ni amb Jocs Olímpics ni amb Campionats del Món de futbol, i això va fer que sobretot en els primers anys tinguessin molta repercussió a nivell mediàtic, sobretot en aquells països que, com Espanya en aquells moments, rascaven poc metall en els Jocs Olímpics. Van començar en una ciutat històrica, a Alexandria a l’Egipte, però en aquella primera edició no hi vam tenir representació mataronina.

Barcelona 1955

La segona edició, l’any 1955, es va celebrar a Barcelona i van ser tot un esdeveniment, amb la presència a 1135 esportistes, però encara sense esport femení. El gran protagonista dels Jocs va ser el gimnasta català Joaquim Blume que va guanyar 6 medalles d’or. 

En aquesta ocasió ja hi vam tenir representació mataronina i els tres esportistes participants van guanyar medalla.

Va destacar Jordi Bonareu, que va ser peça fonamental el la consecució de la medalla d’or en bàsquet. Es jugava en un format de grup, i Espanya, que no era la potència actual, va tenir una ensopegada davant França. Però després va superar en els partits decisius a Itàlia  i Grècia. I en tots dos Jordi Bonareu va ser clau. Davant Itàlia va anotar 42 punts, en el que era el rècord d’anotació amb la selecció espanyola de tots els temps i davant Grècia va forçar una personal en el darrer segon, amb 56-57 al marcador, i anotant els dos tirs lliures finals va posar el definitiu 58-57.

Jordi Bonareu primer campió mataroní en els Jocs del Mediterrani

Josep Ginesta, porter del CE Mataró de futbol, va guanyar la plata en futbol, tot i que no va jugar, a l’ombra del porter titular que era Joanet, porter de l’Espanyol. Era un equip molt jove (els professionals no jugaven) i destacaven els noms d’Olivella i Vergés que després serien titulars del Barça. L’or va ser per a Grècia. Després Ginesta arribaria a ser porter del València guanyant la Copa de Fires.

Josep Gasull, porter de waterpolo, va guanyar el bronze en waterpolo darrera Itàlia i França. Tampoc va jugar, ja que el titular era Ribera del CN Barcelona. Més endavant sí que jugaria amb la selecció espanyola.

Líban 1959

Quatre anys més tard els Jocs van anar  per primera vegada a Àsia. Es van disputar a Beirut, al Liban, quan aquest país, abans de les guerres que el van assolà, era conegut per la Suïssa del Pròxim Orient. No hi va haver cap mataroní en la representació espanyola.

Nàpols 1963

Els Jocs en la seva quarta edició tornen a Europa i es van celebrar a Nàpols (Itàlia). Allà el ciclista Lluís Miró, va guanyar la medalla de bronze en ciclisme. No era mataroní. Era fill de catalans però residia a Vigo i va venir aquí en uns temps en què l’equip d’Esport Ciclista Mataró era tot un referent en el món del ciclisme en pista amb un Velòdrom que s’omplia per veure les vetllades ciclistes de la competició Intervelòdroms en la qual l’equip va aconseguir el títol aquell any 1963. Va quedar tercer en la prova de persecució superant el marroquí Kaddour en la lluita pel tercer lloc, amb una mitjana de 45 km/h.

Tunis 1967

L’any 1967 els Jocs van anar per segon vegada a Àfrica i van tenir lloc a Tunísia, però tampoc va haver-hi mataronins.

Esmirna 1971

Els jocs van anar cap a la costa oest de la Turquia Asiàtica, a una ciutat que actualment ja té 4 milions i mig d’habitants. I allà la gimnasta Pepita Sànchez va aconseguir el segon or de la història dels Jocs per a Mataró. Va brodar un gran exercici al terra, als acords d’una música molt espanyola i va captivar al públic que va acabar la seva actuació brindant-li una ovació eixordadora. Els jutges la van puntuar amb un 9,55 que li donà el títol, aconseguint el seu més gran èxit internacional. En la competició individual havia acabat en el 7è lloc.

Pepita Sánchez la primera dona mataronina campiona en els Jocs

També va actuar l’atleta Teresa Maria Roca, que va quedar 4a en alçada amb 1,59 m, en una competició en què va quedar en 2n lloc la italiana Sara Simeoni, que posteriorment seria campiona olímpica als Jocs de Moscou amb 1,97 m.

Alger 1975

Els Jocs tornen a territori africà i es disputen la capital d’Algèria, amb dos representants mataronins. El waterpolista Pere Robert, quan encara jugava en el CN Mataró, en la seva primera participació als Jocs i en una de les seves primers presències amb la selecció de la qual anys més tard seria el capità, va aconseguir la medalla de bronze superant Grècia.

També va participar Joan Filbà, el pivot mataroní de 2,08 m del Joventut de Badalona, va assolir el 4t lloc en bàsquet. I allà va aconseguir el seu rècord d’anotació amb la selecció espanyola amb 25 punts davant Grècia. Aquell mateix any Espanya obtindria el 4t lloc a l’Eurobàsquet. Malauradament un accident va tallar la seva vida l’any 1981.

Split 1979

L’any 1979 a la bonica ciutat d’Split (Croàcia), en Pere Robert, que ja havia fitxat pel CN Montjuïc, amb el qual aquell any havia aconseguit el subcampionat d’Europa, va repetir la medalla de bronze en waterpolo.

Casablanca 1983

Els jocs tornen a l’Àfrica i visiten una d’aquelles ciutats que és molt famosa pel títol d’una pel·lícula. De fet si ho posem al google cita abans la pel·lícula de Michael Curtiz que no pas la ciutat. Allà l’únic participant va ser el boxejador Rafael Fernàndez que no va tenir massa sort caient a la primera ronda.

Latakia 1987

Els jocs, segueixen la seva trajectòria i, procuren passar per cada continent una vegada en cada cicle de tres, i així tornen a territori asiàtic. I recalen al principal port de Síria a la Costa Blava siriana. Una població que tenia 250.000 habitants, però que ara quasi triplica aquesta xifra, en un dels oasis en la guerra que devasta el país.

Allà hi va estar present la nedadora Sílvia Parera, quan encara nedava en el Centre Natació Mataró i ja era la millor bracista de l’estat. Va arribar una mica fora de forma després d’haver participat en els Europeus i va quedar  4a en 100 i 200 m braça amb temps de 1:19.05 i 2:46.93, en proves guanyades per la italiana Manuela Dalla Valle, una de les esportistes amb més medalles d’or “mediterrànies” amb 10 en total.

Atenes 1991

Un anys abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, els jocs del Mediterrani tornen a Europa i van al bressol de l’olimpisme modern, a la capital grega.

Allà repeteix Sílvia Parera, ja al CN Sant Andreu on ha anat amb la seva entrenadora Ma Dolors Jané, i aquesta vegada sí que puja al podi per penjar-se la medalla de plata en 200 estils amb 2:21.15. Dos anys després a Sheffield aconseguiria la primera medalla femenina europea en uns europeus en aquesta mateixa prova.

També actua en natació Joaquim Fernàndez, que també estava al Sant Andreu. Era el gran favorit, perquè havia estat quart al Mundial aquell mateix any i havia ostentat el rècord mundial dels 200 metres braça en piscina curta durant 4 dies. Però, passat de forma, es veu superat pels francesos Pericaud i Bourdon, i s’ha de conformar amb la medalla de bronze en els 200 m braça.

Llenguadoc- Rosselló 1993

Aquí es va canviar el cicle passant els Jocs a any post-olímpic, i a més repetint a Europa, ben a prop de casa nostra, i a més sense centrar-ho en una ciutat sinó en una regió, repartint les activitats entre Montpeller i Narbona. I va haver-hi quatre representants de la nostra ciutat.

Un d’ells va ser Jordi Burillo, que acabava de guanyar el Torneig de Bolonya i l’any anterior havia explotat al Godó derrotant l’alemany Boris Becker, quan aquest era el número 3 del rànquing mundial. I va guanyar dues plates. En el torneig individual va derrotar el grec Efremoglou, l’italià Santoro i el marroquí Alami, perdent a la final davant el també marroquí El Aynauoi. En dobles, fent parella amb Berasategui, va perdre a la final davant els italians Navarra i Bertolini.

La nedadora Sílvia Parera, en la seva tercera participació també va guanyar dues plates: en 400 estils (4:52.40) darrere la francesa Nathalie Sant Cyr, i en 200 estils (2:19.52), darrere la també francesa Cliton.

No tanta sort va tenir Joaquim Fernàndez, que va quedar 5è lloc en 200 braça amb 2:19.86.

I el quart representant va ser el jugador de waterpolo del CN Mataró, Arnau Flaqué, que va obtenir el 4t lloc.

Bari 1997

I ja recuperant el període de quatre anys els jocs repeteixen a Europa i tornen a Itàlia, ara a la costa de l’Adriàtic. Allà vam tenir un únic representant, que va ser el nedador Joaquim Fernàndez, que va quedar en 5è lloc en els 200 metres braça amb 2:17.57.

Tunis 2001

Començava a costar trobar ciutats importants que volguessin organitzar aquests Jocs i per primera vegada repeteix una seu.
Va haver-hi dues esportistes mataronines. La gimnasta Alba Planas, que competia pel Sylan Mataró però estava a la Blume de Madrid entrenant a les ordres de Jesús Carballo, va actuar una mica lesionada i a nivell individual només va poder obtenir el 6è lloc individual. Però va aconseguir la medalla d’or d’un equip espanyol que aquell mateix any també va obtenir un històric quart lloc al Mundial de Gant.

Alba Planas

També va participar l’atleta mataronina Esmeralda Arriscado, que estava a l’Agrupació Atlètica Catalunya. Aquell mateix any s’havia fet amb el rècord de Catalunya absolut en 60 m tanques en pista coberta i en 100 m tanques a l’aire lliure, i va guanyar el bronze estatal. Això li va donar la classificació per als Jocs. Allà va fer una bona semifinal (14.19), però a la final va patir una ensopegada i va quedar relegada a la vuitena plaça.

Almeria 2005

Els jocs mig segle després tornen a la costa espanyola. Allà apareix efímerament l’especialitat de la petanca i dos petanquistes de la Penya l’Esplanada pugen al podi. Ismael Martínez guanya el bronze en dupletes i la plata en tripletes, i Manuel Barbecho l’acompanya en la plata en tripletes.

Es guanya una tercera medalla a càrrec de Thais Escolar, gimnasta arribada de València i que competeix pel Club Gimnàstic Mataró, que guanya el bronze per equips, a part de quedar 10a individual i 7a en terra.

Laura Antoja, la jugadora de bàsquet mataronina que estava al FC Barcelona, va guanyar la medalla de bronze, superant Grècia per 68-51.

La palista Gàlia Dvorak assoleix el 4t lloc en dobles fent parella amb Sara Ramírez, perdent en la lluita pel bronze contra les italianes Negrisoli i Stepanova. En individual li correspon un grup molt fort amb la croata Boros i la francesa Phai Ping, contra les que perd, i només pot guanyar la també francesa Grundisch. A quarts de final cau davant la sèrbia Erdelji.

El nedador Roger Rabassa aconsegueix el 6è lloc en 800 m lliures amb 8:12.21.

Finalment Amaranta Fernàndez, quan estava a l’Albacete, va participar en voleibol. La selecció espanyola era una de les favorites, però van sorprenentment davant Grècia i Turquia i van caure eliminades en quedar en 3r lloc del grup.

Pescara 2009

Els jocs tornen a la costa italiana de l’Adriàtic a la bonica ciutat de Pescara, i d’aquesta manera Itàlia és el primer país que acull els Jocs del Mediterrani per tercera vegada.

Allà tenim tres representants mataronins i que, com havia passat a Barcelona 1955, tornen tots tres amb medalla. Dídac Vilà, que estava a la plantilla del RCE Espanyol, es va poder penjar l’or en futbol, sent així el quart esportista mataroní en penjar-se un or “mediterrani” després de Bonareu, Pepita Sànchez i Alba Planas. El lateral de l’equip blanc-i-blau no va sortir mai a l’equip titular però va sortir sempre a la segona part. Espanya va empatar amb Tunísia (2-2), va guanyar Albània (3-0) a la fase de grups, i a semifinals va derrotar França (2-1). A la final va superar Itàlia també per 2-1, en un matx decidit amb un gol en pròpia porta dels italians en temps afegit.

Dídac Vilà

Gàlia Dvorak va participar per segona vegada als Jocs i en aquesta ocasió es va penjar el bronze per equips, tot i que en el matx final davant Turquia no va intervenir. Sí que ho havia fet en les victòries davant Grècia i Algèria. En individual es va quedar a la fase de grups.

Va debutar el gimnasta Javier Gómez que va pujar al podi per recollir el bronze per equips. La puntuació en anelles (14.750) li va permetre disputar la final d’aquest aparell quedant en 6è lloc.

Mersin 2013

Els jocs van tornar a Turquia, ara a la costa Sud, a Mersin, una ciutat de prop d’un milió d’habitants. Allà Javier Gómez es va convertir en el cinquè esportista mataroní en penjar-se una medalla d’or. I en aquest cas va ser per partida doble, ja que va guanyar la competició individual i també l’or per equips. En la competició per equips Espanya va superar Itàlia i França i Javier va ser el segon més puntuat de l’equip espanyol i va poder disputar la final individual. I en aquesta competició es va convertir en el gimnàs més complet de la Mediterrània, sumant 86,964 punts i quedant per davant de Fabián Gonzàlez. Així trobava el premi que se li va escapar als Jocs Olímpics de Londres, on havia fregat el diploma.
A més va aconseguir una tercera medalla amb el bronze en anelles.
I així, sumant l’aconseguida en els jocs anteriors, elevava la xifra a quatre i superava Sílvia Parera com a l’esportista mataroní amb més medalles als Jocs del Mediterrani.

Javier Gómez és l’esportista de Mataró més llorejat en els Jocs del Mediterrani

També va pujar al podi la marxadora Raquel Gonzàlez (FC Barcelona) que va guanyar la medalla plata en 20 km marxa en arribar en segon lloc amb un temps de 1:41.08, sent la primera atleta mataronina en pujar al podi dels jocs. Va ser una cursa lenta per la forta calor i la guanyadora va ser la italiana Giorgi.

La nedadora Natàlia Torné també va fregar el podi quedant en 4t lloc en els 200 m esquena 2:16.16, quedant a només 2 centèsimes del bronze. En 100 m esquena va quedar 9a.

Tarragona 2018

A Tarragona hi van ser presents sis esportistes mataronins (o vinculats amb la nostra ciutat), que van aconseguir 6 medalles.

Gàlia Dvorak (Grand Quevilly i CN Mataró) va aconseguir dues medalles. Per equips va guanyar l’or, gràcies al triomf d’Espanya sobre Turquia. Abans havien derrotat Itàlia i França. En individual va guanyar el bronze, derrotant la sèrbia Lupulescu, després d’haver caigut en semifinal davant la monegasca d’origen xinès Yan Xiaoxin.

Gàlia Dvorak (a la dreta) va guanyar l’or per equips

Marta Bach i Helena Lloret (La Sirena CN Mataró) van penjar-se l’or en waterpolo superant Itàlia en la final per 9 a 8. Abans havien derrotat a Grècia també per 9 a 8 i Portugal per 27 a 6.

Marta Bach i Helena Lloret, a la dreta, amb l’equip espanyol van ser campiones a Tarragona

Laia Flores (University South Florida) va guanyar la medalla de plata en bàsquet 3×3. Espanya va derrotar Sèrbia en la semifinal i va caure contra França a la final.

Amaranta Fernàndez va aconseguir el bronze en Volei Platja. Fent parella amb Àngela Lobato, van perdre en semifinals davant l’altra parella espanyola. El partit pel tercer lloc no es va jugar per lesió d’una jugadora italiana.

El nedador Jan Giralt (Torrot Centre Natació Mataró) va competir en els 200 metres estils obtenint el 8è lloc amb un temps de 2:03.03.

Orà 2022

Marina Martínez (atletisme) era la quarta atleta mataronina en participar en els Jocs del Mediterrani, després de Teresa Maria Roca, Esmeralda Arriscado i Raquel Gonzàlez, i l’única participant de la nostra ciutat a Algèria. La migfondista era quarta pel rànquing i va acabar en 4t lloc en els 1500 m amb 4:14.04. La mateixa posició que havia aconseguit Teresa M, Roca l’any 1971 a Esmirna.

Marina Martínez a la dreta en la prova dels 1500 m a Orà

El resum de les 32 medalles que han vingut cap a Mataró

Amb 4: Javier Gómez (2 ORS i 2 BRONZES)
Amb 3: Sílvia Parera (3 PLATES), Gàlia Dvorak (1 OR i 2 BRONZES)
Amb 2: Jordi Burillo (2 PLATES), Pere Robert (2 BRONZES) i Ismael Martínez (PLATA i BRONZE)
Amb 1: Jordi Bonareu, Pepita Sànchez, Alba Planas, Dídac Vilà, Marta Bach, Helena Lloret (OR), Josep Ginesta, Raquel Gonzàlez, Laia Flores (PLATA), Josep Gasull, Lluís Miró, Joaquim Fernàndez, Thais Escolar, Manuel Barbecho, Laura Antoja, Amaranta Fernàndez (BRONZE)