Records… núm 191
Als anys setanta la mataronina Pepita Sánchez havia arribat a consagrar-se com la millor gimnasta espanyola i això li va valer per ser present a Campionats d’Europa, del Món i als Jocs Olímpics de Munic del 1972. Un quart de segle més tard a la nostra ciutat, i de les files del Club Sylan, va sorgir una altra figura en aquesta especialitat, en uns moments en què la competència ja era molt més forta i Espanya s’havia anat situant entre els països més destacats en gimnàstica artística.
Neix una figura
En el número anterior (veure Records-190) havíem parlat dels èxits del Sylan Mataró, i l’any 1996 en l’equip que havia obtingut el quart lloc estatal ja hi apareixia l’Alba Planas, una joveneta alevina. L’Alba era d’una família d’esportistes, ja que el seu pare Ramon havia jugat amb el CE Mataró de futbol, la seva mare Maite Illas havia estat atleta del CA Laietània i el seu germà Joan va arribar a campió d’Espanya en pista coberta en salt amb perxa. Durant l’any 1995 l’Alba ja havia començat a brillar, seguint els ensenyaments d’Anna Rodrigo, i després de Javi Gómez, Juani Calvo i Cati Zapata.
Amb només 9 anys (havia nascut el 23 de juliol de 1985) ja va quedar campiona de Catalunya d’alevins de 2a categoria. L’any 1996 al “Trofeu Ciutat de Mataró” el públic que omplia les grades del pavelló Eusebi Millan va poder ser testimoni de la seva victòria en alevins. La jove gimnasta durant aquell any ja havia guanyat en tres aparells al Campionat de Catalunya aleví, els quatre aparells al Gran Prix Interclubs i el Trofeu Primavera i el Trofeu Tardor, i ja va anar a l’encontre dels “Quatre Motors”. Era evident que s’estava forjant una nova figura de la gimnàstica artística que durant els anys següents se situaria a l’elit estatal.
Internacional als 12 anys
L’any 1997 el Sylan va repetir el subcampionat català per equips que havia aconseguit l’any abans -del qual n’havíem parlat en el número anterior d’aquests Records-, per darrere del CG Vilanova que repetia títol. Però ara el subcampionat va venir acompanyat pel primer lloc individual aconseguit per Alba Planas. Van completar l’equip Esther Padín, Laia Vigatà, Nerea Ballabriga, Anna Fleta i Sandra Martínez.
Un mes més tard l’equip mataroní, entrant Cristina Antonio per Anna Fleta, va quedar en sisena plaça als estatals celebrats a Barcelona, i en ells Alba Planas va ser la segona individual amb 35,660 punts, només superada per Diana Plaza, i també va ser la millor en salt amb 9,410.
Encara amb onze anys estava competint amb les millors gimnastes estatals i ho feia de tu a tu. I això la va portar a Montreal a l’Internacional Gymnix Júnior on Espanya va quedar primera per equips i ella va obtenir el 3r lloc en salt, i a Charleroi (Bèlgica) a l’International Top Gym Júnior on va obtenir la desena plaça individual.
Als campionats infantils, que ja és una categoria important, perquè com és ben sabut les gimnastes destaquen a edats molt baixes, Alba Planas no va trobar rival i va fer seu el títol català amb 37,25 punts i va guanyar també en barra, i després va quedar campiona d’Espanya en terra i salt, amb puntuacions de 9,500 i 9,400. A la classificació general tot i aconseguir 36,300 punts, unes poques centèsimes la van apartar del títol. En categoria juvenil Esther Padín va aconseguir la medalla de bronze individual al campionat català i en paral·leles a l’estatal.
Campiona d’Espanya Infantil
L’Alba ja entrenava habitualment al Gimnàs de la Foixarda de Barcelona sota les ordres del francès Eric Bouxarin, i el magnífic balanç obtingut durant l’any 1997 va servir perquè els màxims responsables federatius estatals preseleccionessin a Alba Planas per al Campionat d’Europa Júnior i Absolut. De tota manera al final, i possiblement per la seva curta edat, va quedar fora de l’equip que va anar als campionats.
Unes lleugeres molèsties van impedir-li participar en els campionats estatals per equips, però el Sylan, tot i la seva absència, i amb un equip format per Esther Padín, Anna Noya, Laia Vigatà i Nerea Ballabriga, va millorar molt l’actuació de l’any anterior pujant novament fins al tercer lloc, per darrere de CG Vilanova i Xelska de Mallorca.
Als Campionats d’Espanya, Alba Planas va obtenir el títol en categoria infantil amb 36,025 punts i a més va afegir-hi el títol en tres aparells (barra amb 9,100, paral·leles amb 8,550 i salt amb 9,100) cosa que va demostrar el seu domini a la categoria. La seva companya Laia Vigatà va quedar 4a en general i va pujar al podi en quedar 3a en terra.
Altres gimnastes del Sylan continuaven en llocs d’honor, i així als campionats de Catalunya Anna Noya, va quedar campiona sènior, que no vol dir absoluta, amb 32,800 punts, mentre que Esther Padín va quedar 3a en júnior amb 35,400.
Quíntuple campiona d’Espanya Júnior
L’any 1999 Alba Planas amb 36,625 punts va obtenir el tercer lloc a la I Copa d’Espanya, celebrada a Majadahonda, superada només per les futures olímpiques Sara Moro i Laura Martínez. I a més va ser primera al que ja era el seu millor aparell, les paral·leles asimètriques, amb 9,700.
Al Campionat d’Espanya per equips el Sylan va aconseguir el tercer lloc amb una formació integrada per Alba Planas, que va ser 3a a la classificació individual amb 37,365 punts, Laia Vigatà, Esther Padín, Jennifer Gonzàlez i Maria Sànchez. L’equip guanyador va ser el Décimas de Madrid on figuraven la majoria de les components de l’equip estatal.
Al Campionat d’Espanya júnior Alba Planas va fer un ple amb el títol general amb 38,250 punts i en els quatre aparells destacant la puntuació de 9,800 en terra i paral·leles.
Altres gimnastes amb bones actuacions van ser Laia Vigatà que va quedar 2a als campionats catalans júniors i 6a als estatals, i en sènior Esther Padín va quedar 2a als catalans sèniors i 9a als estatals.
Alba Planas s’instal·la a Madrid
L’Alba Planas ja estava instal·lada a la Blume de Madrid de forma permanent entrenant sota les ordres del seleccionador Jesús Carballo, sota un règim duríssim. Hores i més hores d’entrenament per fer-ho millor en els diferents aparells, sobretot en les paral·leles asimètriques, aparell en el qual s’anava especialitzant cada vegada més.
En aquell any 2000, el darrer del segle, el Sylan va quedar subcampió català per darrere del CG Vilanova que tenia el domini gràcies a la presència d’Esther Moya i Laura Martínez, i als estatals el Sylan va acabar quart, però Alba Planas amb 37,800 va ser tercera individual superant a algunes de les gimnastes que serien olímpiques a Sidney.
Aquell any 2000 hauria estat el seu gran any perquè hi havia Jocs Olímpics, però, com que no havia complert els setze anys exigits per la Federació Internacional, no va poder anar-hi. I després es veuria que el llarg trajecte fins a Atenes-2004 seria massa llarg i tortuós per suportar-lo, i el seu somni olímpic quedaria en això, en un somni.
Cinquè lloc als Europeus
Alba Planas va participar en els Campionats d’Europa Júniors a París els dies 13 i 14 de maig del 2000. Allà va obtenir un cinquè lloc en paral·leles amb 9,622 punts a 65 mil·lèsimes de la russa Ana Pavlova que va ser la guanyadora. En la competició per equips formant part de l’equip espanyol va quedar a la sisena plaça i a la individual va acabar novena.
Unes setmanes més tard va revalidar el seu títol estatal júnior amb 38,200 punts i un altre 9,800 en paral·leles, aparell en el qual també va aconseguir el títol, igual que en terra.
Altres gimnastes mataronines que van destacar en els campionats de Catalunya van ser Laia Vigatà, que va quedar subcampiona júnior, Lídia Gómez que va quedar 3a en alevins i després seria cinquena als estatals.
Quart lloc al Mundial
L’any 2001 el Sylan va repetir el quart lloc estatal amb un equip encapçalat per Alba Planas, però ara acompanyada de les jovenetes Maia del Sol, Maria Sànchez i Lídia Gómez. Alba Planas va quedar 5a en la classificació individual a la Copa d’Espanya i després va obtenir el 4t lloc absolut en els estatals amb 36,100. Va aconseguir a més quatre medalles en aparells: de plata en salt, paral·leles i terra, i de bronze en barra.
El mes de setembre, a Tunísia, Alba Planas, una mica lesionada, va acabar sisena als Jocs del Mediterrani, però amb l’equip espanyol va assolir la medalla d’or per equips. Era un preludi del gran paper que faria l’equip espanyol al Mundial de Gant.
A la ciutat belga amb només 16 anys l’Alba va estar a punt d’entrar a la final de paral·leles, quedant 13a amb 9,050. Va puntuar també en terra i barra perquè l’equip es fiqués a la final. En aquesta, disputada el dia 1 de novembre, van aconseguir un històric quart lloc només per darrere de Romania, Rússia i Estats Units.
Tots aquests mèrits van portar-la a ser escollida com la millor esportista de Mataró de l’any 2001, premi que va rebre de mans de l’alcalde de la ciutat.
Una greu caiguda la condueix a la retirada
El mes d’abril del 2002 a l’Europeu de Patres (Grècia) va patir una caiguda quan preparava un element anomenat Katchev – Ginger que poques gimnastes estaven en condicions de realitzar i que va motivar una forta lesió a les cervicals i també una forta tibantor amb el seleccionador estatal que, segons sembla, no havia mesurat bé la separació entre les barres.
L’any 2002 va veure que la gimnàstica l’absorbia excessivament, s’enyorava i va tornar a casa, entrenant al CAR de Sant Cugat a les ordres d’Alfred Hueto. Però l’any següent va decidir optar per la retirada en veure que les seves lesions no acabaven de deixar-la actuar al seu màxim nivell. Així acabava la curta carrera d’una de les més destacades esportistes que ha donat la nostra ciutat.
Igual que Alba Planas, un altre esportista, aquest no nascut aquí però sí vinculat a la nostra ciutat estaria ficat a l’elit estatal i europeu durant un bon grapat d’anys. En parlarem en el pròxim número.
