Records… núm 190
En els números anteriors hem vist com en atletisme, handbol i bàsquet, la base mataronina va aportar nombrosos èxits durant la dècada dels noranta. Però en aquells anys també va consolidar-se un club mataroní, el Sylan, que, després d’uns anys de silenci, va tornar a fer sonar el nom de Mataró dintre del món de la gimnàstica esportiva catalana, tal com havia passat als anys seixanta i setanta, quan, de la mà de Frediani, Pepita Sánchez va convertir-se en la millor gimnasta espanyola, com havíem vist en els Records-26.
Ho intenten els germans Soriano
El més destacat que va succeir a la gimnàstica artística mataronina en els anys posteriors a la retirada de Pepita Sánchez, va ser el subcampionat estatal infantil per equips aconseguit l’any 1978 pels nois Marius Domínguez, sorgit encara de les mans de Francisco Frediani, David Estaragués i Francesc Rusanas, formant part de l’equip català, i que els dos últims repetirien l’any següent. Tots dos formaven part del gimnàs dels germans Soriano, que semblaven voler obrir-se camí en el món de la gimnàstica competitiva, però que pel que feia a la construcció d’un equip van veure trencat el seu treball quan Rusanas i Estaragués van passar a entrenar a Barcelona. El primer d’ells l’any 1980 va quedar quart general i campió en terra al campionat català juvenil i novè al campionat d’Espanya de la mateixa categoria.
Es constitueix el Club Sylan Mataró
Després, durant uns anys, la gimnàstica esportiva mataronina “va romandre callada”, fins que l’any 1985, a la part de baix del carrer Sant Pere, va obrir les portes el gimnàs Sylan de la mà de les germanes Sílvia i Anna Rodrigo, dues noies que havien practicat diferents esports com l’atletisme o l’handbol, però que a partir d’aquell moment, i sobretot l’Anna -que va disposar d’una beca de la Federació Espanyola per anar a aprendre a Moscou-, es van llançar al descobriment de joves talents gimnàstics.
La primera va ser Annabel Gómez que l’any 1987 ja es va classificar per als Campionats d’Espanya Infantils i que l’any 1988 va obtenir el vuitè lloc als campionats de Catalunya infantils i als d’Espanya va aconseguir la tercera plaça en salt de poltre.
Quan el mes de juny de 1989 es van inaugurar les reformes del gimnàs del Casal de Joventut es va constituir oficialment el Club Sylan Mataró, que l’any següent ja va rebre una distinció per part de la Federació Catalana, i és que el nombre de gimnastes anava en augment constant i d’entre elles Annabel Gómez anava confirmant les bones expectatives quedant tercera als Campionats d’Espanya infantils, en els quals la seva companya Marta Cumplido va quedar quarta. Totes dues van afegir una medalla de bronze en aparells, la primera en paral·leles (8,55) i la segona en terra (8,65).
A poc a poc va anar en augment l’èxit del festival que se celebrava anualment al Poliesportiu Eusebi Millan als voltants del mes de juny, i que aquell any 1989 va prendre el nom de “Trofeu Ciutat de Mataró”. En ell van començar a destacar jovenetes, que també van tenir l’oportunitat de mostrar els seus aprenentatges en una exhibició que es va fer a la Plaça de Santa Anna durant les festes de Les Santes, en el qual el club es va voler mostrar més de prop a la ciutadania.
Campiones de Catalunya per equips del 1993
L’any 1990 a la Copa Catalana les nenes del 3r nivell, Irene Garcia, Anna Noya, Maira Rodrigo, Melisa Hermoso, Juliana Esperalba, Maria Feliu, Helena Gil i Gisela Caldes van obtenir el primer lloc per equips, i Anna Noya va ser la guanyadora individual. Al campionat de Catalunya juvenil Marta Cumplido va reaparèixer, després de llarga lesió, quedant cinquena.
Totes aquestes nenes van continuar treballant de valent i als Campionats d’Espanya de l’any 1992, Helena Gil va quedar setena de la general de la categoria aleví (9/10 anys) aconseguint una medalla de bronze en terra empatada amb Irene Garcia, mentre que Anna Noya la va assolir en barra.
S’estava forjant un bon equip que va explotar l’any 1993, quan el dia 4 d’abril, amb una formació integrada per Helena Gil, Irene Garcia, Anna Noya, Maria Feliu i Esther Padín, van aconseguir el títol de campiones de Catalunya amb 152,85 punts, superant per 8,20 punts el CN Granollers. L’equip fins i tot es va concentrar a la localitat francesa de Montauban per preparar els estatals, que es van disputar el dia 2 de maig a Majadahonda (Madrid). Allà les noies mataronines van assolir el tercer lloc, superades només pel Covadonga asturià i pel Majadahonda de Madrid, dos equips que tenien gimnastes internacionals i una mica més grans.
A escala individual Helena Gil va obtenir el subcampionat aleví de Catalunya amb 36,35 punts, que va repetir després als campionats d’Espanya, cosa que la va portar a l’equip català que va competir en l’encontre internacional dels “Quatre Motors d’Europa”. També Maria Feliu en categoria infantil va quedar tercera als campionats catalans i subcampiona estatal en terra.
En el Trofeu Ciutat de Mataró el Sylan es va emportar el primer lloc per equips superant a nou equips forans i Helena Gil va guanyar en alevins.
L’any 1994 renoven el títol
L’any 1994 amb el mateix equip es va renovar el títol en el campionat de Catalunya amb 135,25 punts i es va obtenir el quart lloc en el campionat d’Espanya celebrat a Gijon amb 130,825 punts, superades per Club Cecilia Gómez de Madrid -que estava integrat per la selecció estatal-, pel Covadonga de Gijon i pel Majadahonda de Madrid. El que quedava clar era la supremacia dintre de l’àmbit català, ja que el CG Vilanova quedava en cinquè lloc.
A escala individual bones actuacions als Campionats d’Espanya. En juvenils Maria Feliu va quedar 5a general i 3a en terra, en infantils Anna Noya va ser 4a general i 3a en paral·leles, barra i terra i Irene Garcia va quedar 5a general, 2a en terra i 3a en barra, en alevins, I Patrícia Suàrez va quedar 4a general, i en alevins II Inés Martínez va quedar 3a en general i Esther Padín va quedar 4a en general i campiona d’Espanya en salt i 2a en barra.
Després va venir el torn de les seleccions: Anna Noya i Irene Garcia van anar al “Tropheé Massilia” a França i van obtenir puntuacions sensacionals de 9,275 en terra i 9,175 en barra respectivament, Inés Martínez i Esther Padín van anar al Catalunya-Euskadi, i Irene Garcia, Anna Noya i Patrícia Suárez van participar als “Quatre Motors”.
L’any 1995 hi ha fitxatges i aconsegueixen el títol estatal
L’any 1995 el Sylan va aconseguir el títol català amb la formació integrada per Irene Garcia, Anna Noya, Patri Suàrez, Inés Martínez i Esther Padín, totes elles entrenant ja al Centre de Tecnificació, a les ordres del seleccionador català i de l’entrenadora del club Anna Rodrigo. Amb 143,55 punts van superar per 4 punts el CG Vilanova.
Per als campionats d’Espanya el Sylan va incorporar a les seleccionades estatals que estaven entrenant al gimnàs de la Fuixarda i d’aquesta manera el club mataroní va obtenir el títol estatal que de forma “anecdòtica” tornava a Catalunya després de tretze anys. L’equip el formaven Elisabeth Valle, Joana Juárez, Susana Garcia, Ma Jesús Gracia i Ainhoa Aguado. Amb 152,125 la seva superioritat va ser inqüestionable, superant el Covadonga per 8 punts.
L’equip B del Sylan, format per les noies mataronines que havien aconseguit el títol català, va quedar en tercer lloc, amb 141,950 punts. Cal dir que Valle, guanyadora amb 38,850 i Juárez, segona amb 38,275, van tenir puntuacions de 9,900 i 9,850 en salt i barra respectivament. La millor de “les de casa” va ser Anna Noya amb 36,025, i per aparells la millor va ser Irene Garcia amb un 9,450 en terra.
Entre les més petites, Alba Planas va quedar campiona de Catalunya en alevins II i Patrícia Suárez en infantils II.
L’any 1996 es perd el títol català
L’any 1996 l’equip es va anar renovant, ja que algunes de les gimnastes que havien iniciat a la gimnàstica van canviar d’especialitat. Així en el campionat de Catalunya d’aeròbic Melisa Hermoso, Maria Feliu i Irene Garcia van quedar en 3r lloc en el seu debut i després van quedar segones al campionat d’Espanya.
L’equip format per Esther Padin, Laia Vigatà, Cristina Antonio i l’encara alevina Alba Planas, van aconseguir el subcampionat de Catalunya per darrere de la Gimnàstica Vilanova i posteriorment van obtenir el quart lloc a l’estatal, per darrere del Covadonga, el mateix Vilanova i el Xelska. Esther Padín va obtenir una extraordinària 3a plaça general amb 36,500 i en paral·leles va ser la millor amb 9,450.
A finals d’any el Sylan va assolir el segon lloc al 2n Gran Prix Interclubs amb un primer lloc de Laia Vigatà en barra i terra en categoria infantil.
Sylan havia ampliat horitzons, però els èxits més grans en l’àmbit individual d’una de les seves representants encara estaven per arribar i en parlarem en el pròxim número.
