Records… núm 149
En el número anterior vam parlar d’un esport com són els escacs que per a molta gent no té aquesta consideració potser perquè aparentment no requereix un esforç físic, tot i que està provat que una bona preparació física dels jugadors pot acabar millorant el seu rendiment. Hi ha altres esports que no sempre reben la consideració de tals i entre ells n’hi ha un, la columbòfila, en el qual la nostra ciutat va ser pionera ja en el segle XIX. Aquesta pràctica esportiva uneix els laboriosos moments de la llarga preparació, la tensió quan s’està efectuant el trajecte i l’emoció en el moment de l’arribada, i d’ella va sortir una entitat que ha tingut el mèrit de traspassar dues fronteres de canvi de segle: la Societat Columbòfila Missatgera de Mataró.
Els orígens
A finals del segle XIX, hi havia diverses activitats esportives, la majoria d’elles no competitives, a la nostra ciutat: els banys de mar, excursionisme, regates de vela, curses a peu, curses de bicicletes i les “tirades al colom”, que és una de les primeres activitats de caràcter esportiu de la que es té notícia a Mataró, quan l’any 1883 se’n va fer una durant les Festes de Les Santes. Però a poc a poc el colom deixaria de ser objecte del tir, per passar a ser protagonista en un altre esport competitiu: la columbòfila.
El dia 30 d’octubre de 1894, només cinc anys després de la fundació de la primera societat que s’havia creat a Barcelona, el governador civil de Barcelona va firmar el decret d’autorització dels primers estatuts de la Societat Columbòfila Missatgera de Mataró, que tenia el seu local social a la Muralla Sant Llorenç, 34- 1r. Aleshores ja s’havien constituït també clubs de “velocipedistes” com se’n deia als ciclistes, però aquests no van tenir la llarga durada que tindria aquesta societat columbòfila, que encara es manté viva a la nostra ciutat.
Les arrels a Mataró d’aquest club s’han de buscar en començar l’última dècada del segle XIX, quan començà a funcionar una associació d’amics que tenien coloms, com els Torner, germans Klein, Tuñí, Spà, Clavell, Castany, Delmàs, Labori, Miralpeix… tots ells citats al butlletí del 75è Aniversari de l’entitat. Passaven les estones de tertúlia a un local que ells deien “el Colomar”.
El primer concurs oficial
La primera aviada oficial es va fer des de Lleida durant Les Santes de 1895, i va haver-hi gran animació al Gran Cafè Peninsular, que estava situat a la Riera, gairebé davant del Carrer Pujol, on es va instal·lar el Jurat, amb els seus rellotges comprovadors. Al final el guanyador va ser Joan Castany, que es va emportar el primer premi que havia concedit l’Ajuntament… i que era de 60 pessetes!
El guanyador Joan Castany, era el president de l’entitat, mentre que Fernando Klein, el que també era gran ciclista, era president de concursos i Jaume Comas, era el delegat. Salvador Castelló, que havia escrit un llibre titulat “Colombofilia”, que va servir per divulgar aquesta pràctica a tot Catalunya, n’era el president honorari.
Durant aquell any a la premsa sortien sovint notes recalcant l’augment de l’afició per la columbòfila i el mes de desembre es va celebrar una aviada des de Port-Bou que va ser guanyada per Fernando Klein amb un temps d’una hora i 57 minuts. Ja hi havia admiració perquè els coloms havien fet quasi un quilòmetre per minut.
El mes de gener de 1896 la Societat va ingressar a la Federació Española i junt amb la Societat Colombòfila de Catalunya de Barcelona i les de Múrcia, Sabadell i València foren pioneres a l’Estat.
Durant les Festes de Les Santes d’aquell any es va celebrar ja una aviada “internacional”, des de la localitat francesa de Narbona, guanyada per Sebastià Comas.
Unió amb els ciclistes
Fins a final de segle va haver-hi gran activitat, però el més important era que al voltant de l’interès que hi havia pels coloms i per la seva Societat, s’hi movia una gran afició per altres esports, com el ciclisme, el tir o els primers moviments atlètics, d’halterofília o de lluita…
La unió entre columbòfils i ciclistes era cada vegada més evident. El mes de març de 1898 es va celebrar una excursió conjunta fins a La Roca, i el mes de maig de 1898 es va constituir la societat “Sport Mataronès” que estava formada per la “Societat Colombòfila Missatgera” i per la “Unió Ciclista”, agregada a la “Unión Velodipèdica Española”, que presidia aleshores Fernando Klein, inaugurant-se el nou local de la Rambla el dia 17 de juliol.
A partir d’aquell moment tots els festivals que se celebraven al parc en ocasió de Les Santes, tenien una aviada de coloms fent costat a les carreres ciclistes. Aquell any i en una aviada feta en ocasió de la Fira, des de València, el guanyador va ser Fernando Klein a qui li va correspondre el premi del “Ministerio de la Guerra”. I és que la relació entre els coloms missatgers i la milícia era molt important.
El dia 17 de maig de 1899 en ocasió de l’aniversari del Rei es va participar en la “Quinta Suelta Nacional” que es va fer des de la localitat de Cenicero (La Rioja). El guanyador va ser un colom del Dr. Martín de Cabrils que va recórrer el trajecte de 420 km en una mica més de 8 hores, corresponent-li el quart premi estatal.
Separació de forces
El mes de febrer de 1900 es van remodelar les Juntes de les dues entitats sota la presidència de Fernando Delmàs la columbòfila i de Josep Fontanals la ciclista. Ja no hi figurava Fernando Klein, que poc després va ser el primer president d’una nova entitat: la “Mensajera de Iluro”, on hi havia altres membres dissidents de la primera entitat columbòfila, com Pelegrí Miralpeix, que era el president de concursos. El Sr. Klein era fill d’August Klein, tota una personalitat dins del món empresarial local i establert a la nostra ciutat des de l’any 1883. Sembla com si l’esport i aquesta família arribessin junts a Mataró…
Les dues entitats van començar una sana rivalitat i en el sisè Concurs Nacional celebrat el mes de maig amb aviada des de Burgo de Osma, Fernando Klein va ser el millor de Mataró quedant 15è, mentre que Francesc Basté 16è era el millor de la Societat.
Per Les Santes de 1901, mentre la “Mensajera” feia una aviada des de Lleida guanyada per Miralpeix, l’endemà la “Societat” en feia una des de Port-Bou guanyada per Fontanals. Es rivalitzava en la velocitat mitjana dels coloms, fixant un rècord de 1.412 metres per minut per part d’un colom de la “Societat” i també en el nombre de coloms que sortien, superant el centenar en una feta per la “Mensajera” des de Sabadell.
Durant un bon temps la majoria de notícies d’esport a la premsa mataronina eren de columbòfila…
Les Societats passen a ser “Reals”
Per demostrar l’interès que hi havia per aquesta activitat esportiva cal dir que el Rei d’Espanya Alfonso XIII va concedir a totes les entitats el títol de “Real”. El mes de juny de 1902 Fernando Klein va assolir el triomf en el Concurs dedicat al Rei i que tenia lògicament caràcter estatal.
Aquell any a la Mensajera també apareix el nom de Francesc Spà, amb un cognom que estarà des d’aleshores íntimament vinculat a aquest esport, com a guanyador de l’aviada feta des de Cariñena.
Els columbòfils i el Parc
L’any 1904 en ocasió del XVI Centenari de Les Santes, es va celebrar una aviada conjunta des de Cambrils, amb 121 coloms, guanyant Casimir Labori, per davant de Josep Maria Tuñí, tots dos de la “Mensajera” que així va obtenir el títol de campió de Mataró.
Durant aquell any La Mensajera Iluro va arribar a un conveni amb els propietaris del Parc Velòdrom, aleshores privat, pel qual els socis del club eren també socis del Parc, i a poc a poc va anar ampliant les seves activitats a altres esports. Es comptava amb el professor Mr. Jules Falk, que dirigia el saló d’esports de l’entitat, on es feien aixecament de peses i combats de lluita, i també l’anomenat “Club Atlètico Mataronès”, que s’encarregava d’organitzar les anomenades “funcions d’esport” al Parc, naturalment amb aviades de coloms, però també amb curses atlètiques, de motocicletes, de bicicletes i de patins. En la celebrada durant Les Santes de 1904 els guanyadors van ser Hermenegildo Coll en la cursa d’una volta amb 52 segons, Biada en la de tres voltes, Escoda en la de motocicletes, Carbonell en la de bicicletes i Marcelo Klein –germà de Fernando– en la de carrera d’obstacles amb patins.
Tot aquest progrés va repercutir en la creació el mes de juliol de 1905, d’una nova entitat situada al primer pis de les cases n. 33 de la Riera i n. 2 del carrer Pujol, sota el nom de “Centre Mataroní” que presidia el Sr. Fernando Klein i Pierre, amb el Sr. Francesc de Paula Viada com a vicepresident. Era una societat dedicada no solament a promocionar l’esport, sinó també a cultivar la literatura, les arts i les ciències. D’entrada hi havia 130 associats.
El 30 de novembre d’aquell mateix any 1905, l’Ajuntament que presidia el Sr. Antoni Sans, va fer la compra del Parc, del qual n’era propietari el Sr. Rafael Carreras i que des d’aquell moment va passar a ser de propietat municipal.
Durant les Santes de 1907 en aquell recinte la Real Societat Columbòfila de Mataró va organitzar la “Fiesta de las Palomas”, que normalment se celebrava a Barcelona, però que premiant la gran activitat que hi havia a la nostra ciutat es va celebrar aquí. Va comptar amb la presidència de totes les autoritats militars i civils de la zona. Se’ls va rebre a l’estació, es va fer una comitiva fins al Parc, on es va fer l’aviada de 500 coloms per part de la companyia d’enginyers de l’exèrcit. A la tarda va continuar la festa amb tot tipus d’activitats i enmig d’una gran afluència de públic.
Els “coloms” estaven al zenit del seu vol, però aquest encara duraria molt…
