Records… núm 150
En el número anterior parlàvem dels orígens d’una de les entitats esportives més antigues de la nostra ciutat, que durant els seus primers anys de vida va ser també de les més prestigioses, perquè al seu voltant s’hi movia gairebé tot l’esport de Mataró d’aquell final de segle XIX i començament del XX. Després amb molta més modèstia, perquè altres activitats esportives li van anar prenent el protagonisme, la Societat Columbòfila Missatgera de Mataró va continuar el seu camí i ja a finals del segle XX va poder celebrar les seves noces de diamant, sent la primera entitat esportiva de la nostra ciutat que arribava als cent anys de vida.
Un segle de vida
Viure durant cent anys, amb una guerra civil pel mig, sense que això afectés la seva activitat no era fàcil, però la Societat Columbòfila Missatgera de Mataró ho va aconseguir i el 30 d’octubre de 1994 va poder celebrar a tot honor i tota glòria el seu centenari.

Feia ja un any que el club, que presidia Miquel Spà i Serra, estava preparant aquest esdeveniment, i l’acte més important va tenir lloc entre el 28 i el 30 de gener amb la celebració al Parc Municipal de la “XXVII Exposició Nacional del Colom Missatger” que també era la setena ibèrica i la segona llatino-americana.


Però el dia 30 d’octubre en què es complia el centenari va caure en diumenge i la Federació Catalana, a més, va atorgar al club el privilegi de celebrar la Festa de Repartiment de Premis de la temporada, que va tenir lloc en acabar un dinar de germanor. A la tarda a la Sala Cabañes es va representar l’obra italiana “La torra damunt del colomar” que va tancar emotivament un any de celebració per a un segle de vida.
Aquests cent anys de vida va estar ple d’activitat i ple d’alegries per als membres de la Societat Columbòfila Missatgera, que de tota manera també van passar moment de crisi, com ara veurem.
Altres esports aparten la columbòfila del primer pla
Havíem deixat el Records anterior a l’any 1907, en el qual s’havia celebrat la “Fiesta de las Palomas” al Parc, on la Real Societat Columbòfila Missatgera de Mataró, que presidia Joan B. Miracle, tenia el colomar central després d’un acord amb l’Ajuntament per tal d’utilitzar com a tal una caseta que hi havia a l’extrem nord-est.
Semblava que la Societat passava per davant de la “Mensajera” i així va ser del tot quan l’any 1908 els negocis van portar el Sr. Fernando Klein a viure a la capital barcelonina. A partir d’aquell moment va ser l’Sport Mataronès qui es va encarregar d’organitzar els festivals al Parc i la RSCM qui va prendre la iniciativa columbòfila a la ciutat, quedant ben aviat com a única entitat.
Tanmateix, també va passar per problemes, ja que l’any 1912 va ser donada de baixa pel governador civil perquè no havia presentat el seu estat de comptes, sent donada d’alta novament a primers de 1913. Curiosament les dates en les quals neixia l’Iluro Sport Club, un altre club emblemàtic de la ciutat. Tanmateix, continuaven les aviades i entre els noms que destacaven trobem els de Manent i Joan Lleonart, aquest guanyador del concurs nacional de l’any 1915.
A partir d’aquell moment una activitat que havia centrat l’interès esportiu a la premsa va anar deixant l’espai al que seria l’esport rei: el futbol. La columbòfila quedava com una activitat de segon fila i més “casolana” i on els colomars passaven de pares a fills. A més durant la guerra la seva activitat va quedar paralitzada…
Aviades espectaculars i importants títols
Entre els moments més brillants de l’entitat figura aquell del 27 de maig de l’any 1949 en el qual des de la plaça de Santa Anna es va celebrar la “Suelta de la Paz” deixant-se anar un miler de coloms, com es va fer també des de molts llocs del món.
L’any 1950 la Societat va passar a tenir l’empara del Casal Mutualista i això va permetre que l’entitat continués la seva tasca arribant als 120 associats, i l’any 1951, amb un cert retard, es van celebrar les Noces d’Or.

Eren els anys en què es va començar a disputar la Volta a Catalunya, i també van agafar gran increment les aviades fetes des de poblacions valencianes, aragoneses, navarreses, i fins i tot de Castella.
Camilo Peña, Joan Dormuà, Joan Ribas i el mateix Francesc Spà van ser campions de Mataró en uns anys de gran activitat.
L’any 1953 la Real Federació Española va concedir a la SCM de Mataró la medalla a la constància en la seva categoria d’or i també va ser nomenada membre de mèrit de la Federació. L’any 1956 el Sr. Francesc Spà Tuñí va ser nomenat president de la Federació Catalana, càrrec que va ostentar durant quatre anys.

Els èxits esportius acompanyaven el reconeixement federatiu: els anys 1958 i 1959 Esteve Carbonell va ser el guanyador de la Volta a Catalunya. L’any 1960 Miquel Spà, fill d’en Francesc, va aconseguir el quart lloc i Antoni Berenguer el cinquè en una aviada feta des d’Oporto, en ocasió de les Bodas de Plata de la Federació Catalana.
L’any 1964 en una aviada de caràcter nacional, amb motiu dels “XXV Años de Paz”, amb dos mil coloms de tot Espanya, que va ser retransmesa per TVE, un colom d’Antoni Berenguer va assolir el títol de campió d’Espanya, cosa que no es va saber fins a l’any després a causa de la complexitat per reunir tots els resultats. L’any 1966, el mateix Berenguer va ser guanyador de la Volta a Catalunya, honor que després els va correspondre també a Cristóbal Zapata i a Blas Guerrero.

Però també hi havia moment dolents i l’any 1969 una aviada feta des de Vigo, va ser una autèntica desfeta i dels 68 coloms catalans sortits en van arribar poquíssims. Era un desastre per als columbòfils que hi havien enviat les seves millors peces…
Noces de Platí
L’any 1970 es van celebrar amb un any d’endarreriment les Noces de Platí, sota la presidència del Sr. Antoni Berenguer, que ja feia més de trenta anys que formava part de l’entitat. Però és que ell ja havia “mamat” els coloms des de petit. Ell recordava de quan el seu pare i germans, que eren pescadors, es feien a la mar amb un colom, que enviaven quan ja tornaven amb un paperet, on anunciava si hi havia hagut bona pesca o no.

En la junta que presidia Antoni Berenguer formaven Pedro Aniseto, Albert Quintana, Antoni Carbonell, Miquel Spà, Salvador Guarro, Cristobal Zapata, Blas Guerrero, Miguel González, José González, Ramon Pera i Antonio Fajardo.

Es va celebrar una travessia Sòller- Mataró que va guanyar un colom d’Albert Quintana, un altre membre destacat de la societat, i secretari durant molts anys, que l’any 1970 va rebre la medalla de la constància a la Festa de l’Esport i l’any 1974 la medalla de plata federativa, poc abans de la seva mort.
L’any 1971 va pujar a la presidència del club en Miquel Spà i Serra, que durant el darrer període de l’entitat ha estat també el que millors resultats ha aconseguit. Aquell mateix any va obtenir el primer lloc nacional en regularitat (percentatge de coloms arribats) al Concurs Federatiu Nacional, i els anys 1976 i 1977 va obtenir el títol català de velocitat, entre altres títols.

Van destacar també Pedro Aniseto que va quedar campió d’Espanya de regularitat en gran fons l’any 72, en l’aviada feta des de Puebla de Sanabria; Cristóbal Zapata que l’any 1971 va quedar tercer en el campionat català de velocitat i l’any 73 va guanyar la Volta a Catalunya; i J.A. Fajardo que va aconseguir el títol de campió de Catalunya en l’aviada feta des de Puerto de Santa Maria (més de 900 km) en una classificació que es feia tenint en compte tres coloms designats prèviament.
Catàstrofe… i títol mundial per a Miquel Spà Serra
L’any 1980 va haver-hi una altra catàstrofe en una aviada des de Sines (Portugal) amb un sol colom, de Miquel Spà, arribat a la nostra ciutat. Però ni aquestes desfetes aconseguien frenar l’empenta d’una societat que arribaria al seus cent anys. Quan s’acostava aquesta efemèride, l’any 1993 Miquel Spà va assolir el Premi “Presidente de la Federación Internacional” en guanyar l’aviada feta des de Lisboa amb 1.055 km de vol per al colom guanyador, i també va ser 3r en el Campionat d’Espanya de fons, i campió de Catalunya en gran fons.

L’any 1994, el del centenari, Miquel Spà va quedar primer en el Campionat del Món Marítim, que se celebrava amb una aviada en què els coloms havien de recórrer els 400 km que separen Las Palmas del Marroc per damunt del mar. Els participants, que en són molts de tot el món, envien els colomins a les Illes un temps abans i allà els cuiden a tots per igual fins al moment de la solta. Això fa que el millor sigui indiscutiblement el de millor raça. Pocs són els que aconsegueixen arribar i un d’ells va ser el de Miquel Spà, que va obtenir el títol mundial.
Aquesta entitat esportiva, la Societat Columbòfila Missatgera de Mataró, com hem dit, va ser la primera en arribar a celebrar el seu centenari. La setmana següent parlarem d’una entitat en la qual no van quadrar les dates de celebració dels seus 50è i 75è aniversari.

