Records… núm. 36
A molts dels joves que ara comencen a prendre contacte amb la natació competitiva els costaria creure que l’any 1970, el rècord de Mataró de 400 m lliures masculins era una marca superior als 5 minuts, o que el rècord femení dels 200 m espatlla ratllava els 3 minuts i mig, per citar algunes de les marques que figuraven a les taules de rècords locals. Però suposem que també quedarien molt estranyats de conèixer els horaris i períodes d’entrenaments dels nedadors i nedadores d’aquells temps…
El Centre Natació Mataró fins a l’any 1969 disposava únicament de la piscina descoberta d’aigua salada i de 33 metres de les seves instal·lacions del Passeig del Callao, i no va ser fins a aquell any que es va inaugurar la piscina municipal coberta. Fins aquell moment els nedadors mataronins entrenaven durament els mesos d’estiu, però quan començava a fer fred, s’acabava l’activitat, que no retornava gairebé fins al mes de maig, i així no era fàcil millorar les marques….
La Piscina Municipal es fa realitat
El Centre Natació Mataró, que aleshores presidia el Sr. Ramon Sala, tenia aquesta piscina des de l’any 1950, però ja era insuficient i feia molts anys reclamava una piscina coberta. El projecte “en teoria” es va començar a fer realitat l’any 1966 amb l’aprovació d’una subvenció, i “a la pràctica” l’any 1967 quan es varen començar a talar arbres de la zona alta del Parc Municipal, al costat del Velòdrom, per tal de començar a construir l’esperada instal·lació. De tota manera la construcció es va allargar més de l’esperat i es va haver d’esperar dos anys per poder-ne disposar.
I el dia 28 de juliol de 1969, en plena Festa Major, amb la presència de destacades autoritats del moment, com el governador civil Sr. Tomàs Garicano Goñi, el delegat nacional d’esports Sr. Juan Antonio Samaranch i l’alcalde de la ciutat Sr. Pedro Crespo, es va fer la inauguració oficial de la nova piscina coberta, amb poca activitat esportiva, ja que la jornada d’inauguracions va ser extensa i aquell mateix dia també es van inaugurar el camp de futbol del “Camí del Mig”, l’institut “Alexandre Satorras” i l’escola “Germanes Bertomeu”.
El que sí que començaren aviat foren els cursets de natació, i de fet costaria molt comptar tots els nens i nenes que des d’aquell moment van aprendre a nedar en aquella piscina…
Naturalment el Centre Natació Mataró va ser l’usufructuari principal de la piscina i ben aviat la tasca que realitzaven els entrenadors Josep Giménez, que ja feia quatre anys que estava al club, i Maria Dolors Jané, que feia poc que havia deixat la pràctica activa de la natació per dedicar-se a entrenar, començà a donar els seus fruits.
Cau la tanca del minut en els 100 metres lliures
Johnny Weissmuller, el que fou popular “Tarzan” al cinema, havia aconseguit trencar la tanca mítica del minut en els 100 metres lliures als Jocs Olímpics de París l’any 1924, i l’any 1970 el rècord del món estava en poder de l’australià Mike Wenden amb poc més de 52 segons, però a Mataró el rècord de la que era la prova reina de la natació tot just era 1:00.1 i estava en poder de Ferran Cardenal.
Era d’esperar que podent entrenar en millors condicions la barrera del minut havia de caure. I així va ser. El dia 28 de febrer del 1970, a la piscina municipal, Ferran Cardenal va ser el primer mataroní a nedar els 100 metres per sota del minut, amb un temps de 59 segons exactes.
La setmana següent en els Campionats de Catalunya d’hivern la millora dels nedadors mataronins es va fer palesa i alguns d’ells ja s’acostaren a les posicions de finalista i van caure molts rècords, entre ells el de 100 espatlla amb 1:12.2 a càrrec de Jordi Beltran, el nedador més destacat dels anys seixanta, però que en els darrers temps ja havia baixat la seva dedicació a la natació, i els de 200 m estils (3:11.6) i 200 m braça (3:21.8) femenins a càrrec de Carme Garcia.
El mes d’abril es va participar en els Campionats d’Espanya d’Hivern, amb més rècords per Cardenal, Beltran i els relleus, on Llerena i Jaumandreu completaven l’equip amb els dos ja citats. També Conxita Terra, Ma Teresa Serra, Margarida Abella i Carme Garcia milloraven el rècord de relleus 4×100 lliures.
Finalistes als Campionats de Catalunya
Aquell any 1970 els Campionats de Catalunya se celebraven a les piscines Picornell, que pocs dies més tard serien la seu dels Campionats d’Europa de natació. El mataroní més destacat tornà a ser Ferran Cardenal, que fou vuitè en els 100 metres lliures amb 59.2 i novè en 100 papallona amb 1:06.8, nou rècord local. Però en els campionats per categories ja foren finalistes dos nedadors que s’anaven obrint pas: Mateu Jaumandreu, 7è juvenil en 100 m lliures, i Pere Robert, 5è infantil en 100 m esquena.
En els campionats d’Espanya d’estiu celebrats a Saragossa, el CN Mataró va estar representat per Cardenal, Jaumandreu, Robert i Conxita Terra, autors tots ells de la marca mínima per participar. Cardenal fou 12è en 100 m amb 59.5 i Terra 19a també en els 100 metres lliures amb rècord d’1:11.7. Els dos més joves anaven agafant experiència i Mateu Jaumandreu ja va ser 5è als Campionats d’Espanya juvenils en els 100 metres lliures, assolint a més el subcampionat amb la selecció catalana en 4×100 estils i 4×200 lliures.
L’any acabà de forma immillorable. La pugna entre Cardenal i Jaumandreu portà el rècord dels 100 metres fins a 57.7, que assolí el primer, però en una prova en què el segon quedà a només una dècima. Conxita Terra també portava el femení fins a 1:09.4. L’any 1970 acabava amb un balanç impressionant, ja que s’havien batut tots els rècords locals excepte un, el de Carme Garcia en 200 m papallona.
Quinzè lloc al rànking estatal per equips
Només començar l’any 1971, dos joves nedadors, encara infantils, s’afegiren als “col·leccionistes” de rècords: Pere Robert que va batre el de 200 m esquena (2:29.3) i Margarida Abella que va batre el de 100 m papallona (1:27.5).
En els Campionats de Catalunya i d’Espanya les posicions també milloraven: Jaumandreu i Cardenal foren setens en els regionals d’hivern en 100 m papallona i 100 m lliures respectivament, i després en els estatals el primer ja fregava la final, en quedar 10è en 100 m papallona amb un nou rècord d’1:04.4.
Si individualment es millorava, també s’havia de notar en el Campionat de Catalunya per equips, i el Centre Natació Mataró ocupà el segon lloc en el grup C, i durant l’any 1971 l’equip va escalar 10 posicions en el rànquing estatal pujant del lloc 25è al 15è, impensable un parell d’anys abans.
Medalles en els campionats de Catalunya
En els campionats d’estiu per edats començaren a arribar les medalles. Primer va ser Margarida Abella que fou subcampiona en 100 m braça (1:29.9) en la categoria de 13 anys i després Pere Robert va ser tercer en 100 m lliures (1:03.2) en la categoria de 15 anys. També començava a despuntar Francesc Masriera, 5è en els 100 m papallona en 14 anys.
En els absoluts de Catalunya continuaven fregant-se els llocs de finalista però no arribaven: Cardenal novè en 100 m lliures i Conxita Terra novena en 800 m lliures. En els campionats d’Espanya absoluts, Jaumandreu tornava a fregar la final quedant 9è en 100 m papallona i Conxita Terra, que anava polvoritzant a poc a poc els rècords de 400 m i 800 m lliures, era 12a en aquesta última prova.
Cap a final d’any destacaren les actuacions de Pere Robert en proves llargues, quedant segon infantil en la travessa al Port de Barcelona, que li va valer el subcampionat català de gran fons de la seva categoria, batent posteriorment el rècord de Mataró dels 1.500 m (19:32.6).
El waterpolo pujava i baixava
Mentre la natació notava un gran progrés, el waterpolo no es quedava enrere i l’any 1969, en el campionat català de 2a categoria, celebrat a final d’any, va quedar campió i va pujar a 1a Categoria Catalana després de guanyar a Martorell per 2-3. Aquesta categoria era la màxima, ja que no hi havia divisió estatal. L’entrenador era també Josep Giménez i formaven l’equip: Joaquim Esperalba, Marc Pérez i Joan Bruguera porters, Lluís Garcia, que era el capità, Vicenç Vives, Ferran Cardenal, Pere Llerena, Mateu Jaumandreu, Salvador Crespo, Joan Viladevall, Josep Xena, Rafael Cortijo, i també amb alguna intervenció esporàdica de Pere Robert, encara infantil, que amb els anys seria el més destacat waterpolista que ha donat la nostra ciutat.
L’any 1970, pràcticament amb el mateix equip amb excepció d’Esperalba i Crespo ja retirats, i entrant Sebastià Arbonès, es va jugar a la màxima categoria catalana. Però inclòs en el grup dels deu equips més potents de Catalunya i d’Espanya, només es van poder fer un empat contra el “Medi” i no es va escapar de la posició de cuer, tornant a baixar a 2a.
L’any 1971, jugant a 2a Categoria, es va fer un molt bon campionat, però en aquesta ocasió es va perdre per 3-6 el decisiu partit contra el Martorell. L’equip en quedar segon va haver de jugar la promoció, que també es va perdre enfront del Manresa per 6-5 en un partit jugat a la piscina Sant Jordi de Barcelona. L’arbitratge del Sr. Manguillot va deixar molt insatisfet l’equip mataroní i va tirar per terra les seves il·lusions de recuperar la màxima categoria. Jugaren aquell partit: Joan Garcia, Lluís Garcia, Joan Viladevall, Ferran Cardenal, Mateu Jaumandreu, Pere Llerena, Pere Robert, Joan Tarrés, Francesc Masriera i Josep Serra.
Al Centre Natació Mataró hi havia un gran ambient i el club es va llançar a l’organització a la Piscina Municipal dels Campionats de Catalunya d’hivern de 1972 i en ells arribarien les primeres medalles en un campionat absolut. D’això en parlarem en el pròxim número…
