Records… núm. 37
Dèiem en l’anterior número que el moment que vivia la natació mataronina a finals de 1971 era francament esplèndid i això portà al Centre Natació Mataró a organitzar els Campionats de Catalunya d’hivern de 1972 a la piscina municipal. En aquells moments era la competició més important celebrada a la nostra ciutat i l’afecció mataronina va respondre omplint les grades durant els dos dies de competició. També els nedadors i nedadores varen respondre i Aurora Chamorro, Neus Panadell i Jordi Comas van establir noves plusmarques estatals en piscina de 25 m en 100 m lliures (1:02.0), 200 m estils (2:32.5) i 100 m lliures (53.9) respectivament. Però els moments més impactants, per a nosaltres, es van viure en les finals de 100 m papallona i 200 m esquena en categoria masculina.
Dos mataronins al podi
No era fàcil en aquells temps que un nedador mataroní es fiqués en una final d’un campionat de Catalunya, però celebrant-se els campionats a casa, els nedadors més destacats del Centre afinaren la seva preparació per tal de poder lluitar per les medalles amb els sis millors. Mateu Jaumandreu i Pere Robert ho van aconseguir el dissabte 18 de març entrant a les finals de 100 m papallona i 200 m esquena.
El primer a sortir a escena va ser el potent Mateu Jaumandreu. Les grades es varen convertir en un autèntic clam que portaren el nedador mataroní fins a un nou rècord absolut de Mataró (amb un temps d’1:03.0) i fins al segon lloc de la final superat només pel sabadellenc Culebras.
La primera medalla s’havia aconseguit i poc després Pere Robert no va voler ser menys en la prova dels 200 m esquena. El públic va tornar a empènyer el nedador de casa fins al tercer lloc, també amb rècord de Mataró de 2:23.5, només superat per Villa (Poble Nou) i Nobel (CNB).
El mateix dia Jaumandreu va nedar la final dels 100 m lliures, millorant també el rècord local amb 57.2, però havent-se de conformar amb la cinquena plaça en una prova en la qual es va batre el rècord d’Espanya absolut. L’endemà Jaumandreu tornà a estar en una final, la dels 200 m papallona, i va batre el rècord de Mataró amb 2:24.5, fregant el podi, del qual el separà una sola dècima de segon. També Robert va ser present en la final de la prova curta d’esquena arribant en una magnífica cinquena posició amb un temps d’1:06.7.
Un altre rècord de Mataró el va fer Joan Garcia, un altre que també era waterpolista, en els 100 m braça amb 1:21.8.
En categoria femenina la millor actuació va ser la de Conxita Terra, que es classificà en 15è lloc en els 100 m lliures i en 16è en els 400 m lliures. Tot plegat portà al CN Mataró a la vuitena plaça per equips masculins i a la 13a en femenins. S’anava millorant…
Unes setmanes després, en els Campionats d’Espanya d’hivern, Jaumandreu i Robert arribaren a la desena plaça absoluta millorant els seus rècords de 100 m lliures (56.7) i 100 m esquena (1:06.1).
Per primera vegada finalistes a l’estatal d’estiu
Com a preludi de la temporada d’estiu es va celebrar el campionat català interclubs, en el qual el CN Mataró, que competia en el grup C (equivalent a 3a Divisió) es va classificar en tercer lloc per darrere l’Igualada i fregant l’ascens.
En els Campionats de Catalunya d’estiu novament brillants actuacions mataronines: Jaumandreu va ser tercer juvenil en 100 m lliures i després quart en els 100 m i 200 m papallona, mentre que Pere Robert era 5è i 6è en les proves d’esquena en els absoluts.
Les marques s’anaven rebaixant i en els campionats d’Espanya absoluts celebrats a Las Palmas de Gran Canaria, la natació mataronina hi tenia tres nedadors (Cardenal, Jaumandreu i Robert) i tres nedadores (Conxita Terra, Margarida Abella i Remei Sala) que havien fet les mínimes demanades, i per primera vegada la natació de Mataró va tenir finalistes.
Pere Robert en els 100 m esquena va nedar una final esplèndida i amb 1:06.6 va establir un nou rècord de Mataró en piscina gran i es va classificar en cinquena posició en una final guanyada pel gran especialista valencià Enrique Melo amb 1:02.7.
Mateu Jaumandreu va fer el quart temps en sèries en els 100 m papallona amb 1:03.1, però en la final es va enfonsar en el tram final, acabant en vuitè lloc, en una final guanyada pel canari Lang Lenton. En l’altra prova de papallona els llocs es decidien per temps i en Mateu va quedar sisè amb 2:23.8.
La tasca dels entrenadors amb el jovent que anava sortint dels cursets es començava a veure amb un lloc entre els deu primers en els campionats de Catalunya infantils per a Carme Fossas, Margarida Abella, Miquel Bellavista (amb rècord absolut en 100 m braça), Francesc Masriera i Jordi Bellavista.
El Centre Natació Mataró a més anava creixent de forma incessant i ja arribava als 2.400 socis.
Cardenal, Robert i Abella amb l’equip de Catalunya
Era difícil superar el viscut l’any 1972 i més quan un dels puntals, Mateu Jaumandreu va deixar la competició. De tota manera Pere Robert va mantenir el seu nivell, però cada vegada decantant més el seu interès pel waterpolo. Durant l’any 1973 va ser 5è en els campionats de Catalunya i d’Espanya d’hivern en 100 m esquena amb 1:05.6 i després també va quedar cinquè en els catalans d’estiu, tant en 100 com en 200 m esquena, i novè en els d’Espanya.
Ferran Cardenal encara va ser 8è en els de Catalunya i 13è en els estatals d’estiu en la que en aquells temps era la prova curta, la dels 100 m lliures. Acreditant el “retorn del vell guerrer” va tornar a fer seu el rècord dels 100 m lliures en piscina de 25 m, amb 56 segons justos. En cosa de quatre anys havia baixat quatre segons…
El bon moment dels dos nedadors els va portar a la selecció catalana en un Catalunya – Sud de França, junt amb la nedadora Margarida Abella. Pere Robert va guanyar en els 100 m esquena, Cardenal va quedar quart en els 100 m lliures i Margarida Abella setena en els 100 m papallona. En la tornada a Toulouse, Cardenal col·laborà en la victòria en els 4×100 m estils que va permetre la victòria per equips per a la selecció catalana.
A part dels citats, la natació mataronina anava nodrint-se de nous valors i per exemple la infantil Montserrat Salvador ja va fer el rècord absolut en 100 m esquena (1:17.5) i l’alevina Elena Tarrés el feia en 200 m estils (3:08.0). Totes dues igual que Maria Àngels Briansó, Margarida Abella i Carme Valera, obtenien llocs de privilegi en els campionats de Catalunya infantils i alevins.
El waterpolo torna a 1a categoria
Si la temporada 1971-72 el waterpolo s’havia quedat a les portes de l’ascens en perdre la promoció, l’equip es va preparar a consciència per assolir-lo la temporada següent. Els waterpolistes, tot i el seu caràcter totalment afeccionat, entrenaven dues o tres hores diàries i alguns dies molts jugadors feien sessió doble, i d’aquesta manera el treball es va notar.
La temporada 1972-73 l’equip es va mostrar gairebé intractable a la 2a categoria i perdent només un partit en tot el campionat, per la mínima a Banyoles, va quedar campió i va pujar novament a la màxima categoria catalana. Joan Bruguera, que tots deien que era el que tenia el llançament més potent de l’equip, havia substituït Esperalba sota pals, quan aquest va decidir anar al Poble Nou, i des de la porteria donava confiança a un equip que dirigit per Josep Giménez, estava completat pel capità Lluís Garcia (ja amb 12 anys de waterpolo al damunt), Joan Tarrés, Llerena, Cardenal, Viladevall, Pere Robert, Joan Garcia, Josep Serra, Viñallonga, Torelló i Marc Pérez.
Pere Robert internacional júnior
En l’equip del Centre Natació Mataró, amb només 17 anys, va començar a destacar en Pere Robert un jugador que tindria una llarga i brillant trajectòria en aquest esport, i arribaria a ser capità de la selecció espanyola. La seva qualitat natatòria, de la que ja hem parlat una mica més amunt, venia acompanyada d’una gran classe amb la pilota a les mans i també d’una gran capacitat defensiva. Això va fer que ben aviat els responsables federatius es fixessin en ell i fos cridat a la selecció espanyola júnior.
El seu debut, d’una trajectòria que després seria molt llarga, es va produir a Suècia, en un triangular contra l’equip amfitrió i Alemanya, que va ser guanyat per la selecció espanyola. En els partits contra els suecs va marcar el seu primer gol internacional. Durant aquell any i el següent seguirien moltes altres convocatòries (Hongria, Holanda, Itàlia, França, Alemanya i Anglaterra) i començaria a brillar una gran estrella del waterpolo català i estatal.
Es manté la màxima categoria guanyant la promoció
Durant la temporada 1973-74 el Centre Natació Mataró va jugar a la màxima categoria catalana, en uns temps en què encara no hi havia lligues a nivell estatatl. Va haver-hi canvi a la porteria, que ara ocupava Ramon Puigderrajols, i també van entrar a l’equip Francesc Masriera i Eduard Sànchez.
Es va aconseguir deixar per darrere el Sabadell (guanyant-lo a la Municipal per 10-4 en l’últim partit), però es va haver de jugar la permanència en la promoció, en quedar en el 9è i penúltim lloc. Per davant havien quedat Barceloneta, campió, CN Barcelona, Montjuïc, Poble Nou, Terrassa, Catalunya, Martorell i Atlético (encara separat del Barceloneta).
A la piscina Sant Jordi de Barcelona, i animats pels seguidors de la “Penya la Grada”, els jugadors mataronins es jugaren la categoria, enfrontats a partit únic al Banyoles. Alguns puntals, com el capità Lluís Garcia o Pere Robert, estaven minvats físicament, però tots ho donaren tot, i van obtenir la victòria per 4 a 2, conservant la categoria. En el decisiu partit van participar-hi Ramon Puigderrajols, Lluís Garcia, Joan Viladevall, Pere Llerena, Pere Robert, Joan Garcia, Josep Serra, Francesc Masriera i Eduard Sànchez. Completaven l’equip Bernat Batlle, Joan Tarrés, Xavier Tarrés i Jordi Viñallonga. No cal dir que els molts seguidors desplaçats varen tornar molt contents després de l’èxit en aquesta promoció.
Anys després una altra promoció serviria perquè el futbol mataroní sortís d’un pou on havia estat immers durant molts anys, i això ho veurem en els pròxims números, que estaran dedicats al futbol.
