Records… núm 209
En els últims números hem parlat dels títols estatals aconseguits en dues especialitats esportives que de vegades són poc apreciades pel gran públic, en el sentit que no produeixen grans audiències televisives, com el billar i la petanca. Ara volem parlar d’una especialitat ben diferent, que és olímpica des del 1964, i amb molt de prestigi en aquesta gran cita, i que als anys setanta també va donar un títol estatal a la nostra ciutat.
Del Japó arriba una pràctica ancestral
Al Japó, ja abans de la nostra era, es feien lluites, que agafaren popularitat a l’Edat Mitjana i que es van sistematitzar i reglamentar al segle XVIII, creant el jiu-jitsu que, posteriorment, donaria pas al judo assimilant els principis donats pel professor Jigoro Kano l’any 1882, constituint una parcel·la important dins la cultura japonesa, apreciat tant des del punt de vista tècnic com de l’espiritual.
El fonament del judo és projectar al rival al tatami per tal d’arribar-lo a immobilitzar, però és més un mètode d’autodefensa, i en els combats es veuen, més que elements d’agressió, autèntiques estratègies defensives que permeten aprofitar la força del rival en benefici propi. El mateix significat de jiu-jitsu ho indica clarament, ja que vol dir “el camí de la suavitat” i hi ha un famós proverbi japonès que diu que “el suau guanya al fort”.
A Espanya el judo va començar com a esport a principis dels anys cinquanta, sobretot arran de l’arribada a Barcelona del prestigiós mestre Henri Birnbaum que va establir l’Acadèmia de Judo i Jiu-Jitsu al carrer Cànovas. L’any 1958 es va disputar el primer campionat, però fins a l’any 1965 no es va fundar la Federació Espanyola, poc després dels Jocs Olímpics de Tòquio-64, en els quals el judo va ser un dels esports rei.
A Mataró el judo es practica al Frente de Juventudes
Ben aviat, la nostra ciutat, sempre atenta a les novetats, va organitzar l’abril de l’any 1968 el Campionat de Catalunya de judo al velòdrom, tot i que de moment sense participació mataronina. Però pocs dies després ja es va crear el “Club de Judo Juventudes de Mataró” amb seu al local de l’OJE, actual Casal de Joves. Allà, sota la direcció del professor Alfred Ubach en judo i aikido, i dels coreans Jun Young Tai i Lee Im Sun en karate, van començar a desenvolupar-se les activitats en aquestes dues arts marcials.
En la primera d’elles, un dels primers judokes que van destacar va ser Jaume Viñals que a primers del 1969 ja va obtenir el cinturó taronja i el mes d’abril va guanyar un trofeu a Calella en pes lleuger. Al mes de juny Josep Maria Cantón ja li va passar per davant sent el primer a aconseguir el cinturó verd i guanyant tornejos a l’Hospitalet i a Barcelona.
L’any 1970 es van celebrar, fins i tot, uns campionats escolars de Mataró amb victòria de Ricardo Antonio, que ben aviat va seguir a Viñals i Cantón en l’obtenció del cinturó verd. També es va disputar una lliga comarcal i es va celebrar el Trofeu Fira, i un quart judoka Jordi Marfà es va afegir a la llista de cinturons verds i va guanyar el Trofeu Promoció a Barcelona.
Igualment van començar els passis de grau a karate i el primer mataroní a tenir cinturó groc va ser Juan Esteban García del Club Karate La Maresma.
Les noies s’inicien en el judo
Coincidint amb el repartiment de premis dels campionats escolars es va efectuar una exhibició a càrrec de l’equip femení que havia sorgit a les ordres del Sr. Ubach, després que una noia de 19 anys, Maria Dolors Roig, li demostrés el seu interès per practicar aquest esport. Al seu costat van començar, entre altres, la seva germana Teresa Roig, Ma Nieves Rodríguez, Ana M. Gonzàlez, Yolanda Teis, Roser Díaz, Montserrat Paloma, Montserrat Massó i Marta Aluart.
Neix la secció del Centre Natació Mataró
L’any 1971 Jordi Marfà (júnior) i Ricardo Antonio (esperança), dues de les promeses del Club Judo Juventudes, van guanyar el sector i van anar al Campionat d’Espanya a Madrid. A la capital no van tenir massa sort, però ja era un premi estar entre els cinc millors de cada categoria.
A finals d’aquell any 1971, i sota l’impuls d’alguns dels pioners, va néixer un club de judo al Centre Natació Mataró, entrenant al gimnàs de la Piscina Municipal, sota la direcció de Joan Rovira cinturó negre 1r DAN.
Es va realitzar el primer festival a la pèrgola de la piscina de baix a mar, i posteriorment l’equip mataroní va participar en competició regional amb una formació integrada per Manolo Gil, Jaume Viñals, Mario Gómez, Valentín Torbellino, Francesc Plana i Pedro Delgado.
Ricardo Antonio, que tot i haver-se format a Mataró era nascut a Badalona, ja havia fitxat pel Club de Judo Sant Jordi de Barcelona, i en el festival de la piscina va fer una gran actuació. Al club barceloní continuaria la seva carrera en el judo, i amb 23 anys ja era cinturó negre 2n DAN i campió estatal, sent preseleccionat per anar als Jocs Olímpics de Montreal-76.
Primer títol de campió de Catalunya sènior
A finals de l’any 1971 al Centre Natació Mataró, ja hi havia vuit cinturons blaus, entre ells Ma Dolors Roig, que continuava progressant, i l’any 1973 Pedro Delgado, Mario Gómez, Joan Sagrera i Dolors Roig, ja tenien el cinturó marró, tot i que només el primer va poder anar al Campionat de Catalunya i posteriorment va participar en el Torneig Internacional de Barcelona sent eliminat pel japonès Sasaki.
L’any 1974 l’arenyenc del CN Mataró, Joan Sagrera, un dels cinturons marrons, va quedar campió de Catalunya en el pes semimitjà (63-70 kg) i va actuar en un Catalunya- Languedoc guanyant els seus dos combats. Joan Rovira, l’entrenador del club, també va quedar campió en pesos pesants.
El Centre Natació Mataró, que tenia a Serafí Nin, de Cabrils, com a nou delegat de la secció, va participar a la Lliga de Kyus, competició oberta només a judokes fins a cinturó marró, com si fos una espècie de 2a categoria, i va acabar en el 4t lloc final. Curiosament en aquell campionat es van enfrontar al FC Barcelona.
Maria Dolors Roig campiona d’Espanya
Aquell mateix any Maria Dolors Roig, va quedar 3a al Trofeu Sant Josep femení i va anar a un stage a Narbona (França) becada per la Federació, i la gran sorpresa la va donar quan el mes de juny a Pamplona es va proclamar campiona d’Espanya, en la tercera edició d’aquest campionat en l’àmbit femení, superant la castellana Santamaria. Posteriorment, va anar als Campionats d’Europa a Gènova i com a única catalana seleccionada, topant amb el fortíssim nivell dels països de l’Est i del Centre d’Europa.
Aquest mèrits la van portar a ser proclamada la millor esportista femenina de Mataró de 1974. Però poc després i arran del seu casament amb el també judoka Pedro Delgado va desaparèixer de l’alt nivell competitiu.
Yoshi Yamashita, cinturó negre 5 DAN va ensenyar judo a Mataró al gimnàs de la Piscina Municipal, en unes sessions que van tenir gran acceptació, i d’elles en devia treure bon rendiment el jove José Corney que l’any 1975 es va proclamar subcampió de Catalunya júnior en pes lleuger i va participar als estatals júniors.
Es crea el Club Judo Santa Anna
L’any 1978 es va crear el Club Judo Santa Anna, que presidit pel Pare Garriga, i dirigit entre altres per Joan Ródenas i Jorge de Alfonso i Jordi Brengaret, va mantenir viva per un temps la flama del judo a Mataró, ja que l’any 1979 el CN Mataró va desfer la secció. Comptava entre els tècnics amb Ricardo Antonio, que retornava així a Mataró per ensenyar el molt que havia après durant aquells anys.
Però a la dècada dels vuitanta el judo va començar una forta davallada, iniciant-se l’escalada de dues altres arts marcials, el kàrate primer i el taekwondo després. D’això en parlarem en el pròxim número.
