Records… núm 205
En el “Records-64” havíem parlat de la fundació i del primer quart de segle de vida d’un dels clubs amb més solera de la nostra ciutat: el Club Billar Mataró. L’any 1954 havia celebrat amb gran entusiasme les Noces d’Argent sota la presidència de la persona que més anys va estar en el càrrec, Domingo Palaus. Després, en cessar aquest, tot i entrar en un període d’alts i baixos, va continuar el progrés de l’entitat.
Club Billar Mataró supera un cop dur
L’entitat havia rebut un fort cop l’any 1957 amb la mort de Fèlix Xaudaró, un dels pioners, i va passar una època de letargia, fins que ja als anys seixanta Club Billar Mataró va anar pujant de categoria, i d’entre noms com els de Ramón Xaudaró, que seria president del club en tres períodes (als anys 1964, 1970 i 1977), Codina, Marín, Ruiz, Llobet, Peradejordi, Parera, Masisern, Paytuví, Masriera o Gilabert, van començar a destacar els de Pere Ramon, Alfonso de Paco, Sebastià de Lomas i Eusebi Cruells, que treballaven de valent als billars de la primera planta de l’Ateneu, on Club Billar Mataró tenia el seu local, per millorar el seu nivell.
Subcampionats estatals de 2a categoria
El mes de gener de 1963, va arribar novament un gran èxit a nivell estatal, que rememorava aquells aconseguits pel recordat Joan Torrents. Va ser quan Eusebi Cruells, a La Corunya, es va proclamar subcampió al Campionat d’Espanya a tres bandes de 2a categoria, després d’haver aconseguit el mateix lloc al campionat català.
La temporada següent, Sebastià De Lomas es va proclamar campió de Catalunya a tres bandes de 2a categoria, i en el campionat d’Espanya de la mateixa modalitat va acabar en quart lloc el mes de desembre de 1963 en campionat celebrat a Múrcia.
Els billaristes mataronins tornaven a estar entre els més destacats de l’estat, i en l’àmbit col·lectiu s’ha de dir que Club Billar Mataró va obtenir l’any 1963 el títol de Campió de Catalunya interclubs a lliure de 5a categoria, amb l’equip format per Gilabert i Llobet.
L’any 1964 es va disputar la primera edició del Trofeu Les Santes que, jugat per parelles a tres bandes, es faria tradicional a partir d’aleshores. La primera edició se la van emportar Gilabert i Parera guanyant a la final a Cruells i Carretero.
En l’àmbit individual, i en campionats catalans, va destacar en Pere Ramon que va aconseguir el subcampionat a 3 bandes de 2a categoria, caient davant del barceloní Ferrer.
El 1966 va ser un gran any
L’any 1966, en el campionat que es va celebrar a Club Billar Mataró, Cruells es va proclamar campió de Catalunya de 2a categoria a tres bandes, destronant el barceloní Ferrer, després de guanyar totes les partides.
Aquell mateix any, De Paco va aconseguir l’ascens a 1a categoria nacional en tres bandes, i De Lomas va pujar a 2a categoria en la modalitat lliure. Aquests ascensos demostraven la gran superació dels jugadors mataronins. Tant De Paco com De Lomas també van aconseguir bons resultats en la modalitat al quadre 47/2, però en 4a categoria. El primer ja havia estat campió de Catalunya l’any 1963 i el segon ho va ser els anys 1967 i 1968.
Tanmateix, el gran moment del club aquell any 1966 es va viure al local de Club Billar Mataró quan va assolir el títol de Campió de Catalunya interclubs a 3 bandes, que es jugava per parelles de jugadors de 2a i 3a categoria. La parella formada per Ramon i Paytuví van perdre a Sabadell davant la Coral Colón per 70-60, però van remuntar a Mataró guanyant per 70-53.
També, i completant un any esplèndid, es va disputar a l’Ateneu un singular encontre amb el Monforte, potent club barceloní, amb nou jugadors per bàndol acabat amb 12-6 favorable als mataronins.
L’any 1967, De Lomas va guanyar la zona de Llevant del campionat d’Espanya de 2a categoria a 3 bandes, i Cruells va tornar a proclamar-se campió de Catalunya l’any 1968, també a Mataró, però de 3a categoria.
Inauguració del nou local al Carrer los Àlamos
L’any 1970 i demostrant el bon moment que vivia l’entitat, es va disputar un Torneig d’Empreses guanyat per Imprenta Laietana, i també dins la segona presidència de Ramon Xaudaró, es va instaurar el Trofeu Fèlix Xaudaró que va ser guanyat a la primera edició per Paytuví.
Durant els anys setanta, quan Eusebi Cruells puja a la presidència, van començar a destacar noms com De Gea, Plandolit, i l’any 1975 tots dos junts es van proclamar campions de Catalunya interclubs per parelles.
I aquell any 1975 va arribar un moment important per al club quan, deixant enrere quasi mig segle de vida al local de l’Ateneu, va anar al nou local del Carrer los Àlamos 42, que va ser inaugurat sota la presidència de Joaquim Tarruella, i gràcies a la intervenció decisiva del propietari de l’edifici, el senyor Grau Coll, que va habilitar, decorar i instal·lar el mobiliari necessari en un local que va deixar al club per un simbòlic lloguer. Poc després, i amb sincer motiu d’agraïment, va ser nomenat president d’honor de Club Billar Mataró.
En l’àmbit esportiu van destacar De Lomas, Cruells, De Gea i Masisern que van pujar a 1a categoria en 3 bandes, i Juan Esteban que va quedar subcampió català de 3a també a 3 bandes.
L’any 1977 en Miquel Plandolit es va proclamar campió de Catalunya a lliure de 2a categoria i va quedar 5è als estatals.
L’any 1978 es va viure un gran moment a nivell social amb l’organització d’unes 24 Hores que van tenir un gran èxit, mentre s’acostava un moment culminant en la història del club: la celebració de les Noces d’Or.
Campionat d’Espanya a Mataró per celebrar les Noces d’Or
L’any 1979 l’entitat va complir els seus cinquanta anys de vida, i per celebrar-ho de forma adequada la Junta Directiva, encapçalada aleshores per Octavi Pons, va demanar l’organització del Campionat d’Espanya de 1a categoria en la modalitat a lliure. Era el primer campionat d’Espanya d’aquest esport que se celebrava a la nostra ciutat.
El jugador local Miquel Plandolit va aconseguir la mitjana necessària per entrar a 1a Estatal i va aconseguir el títol de campió de Catalunya, classificant-se per participar en aquest campionat que va reunir a autèntiques figures del billar estatal, com José Gàlvez, que havia estat campió del món i d’Europa a lliure, i de Ramon Aguilera, cinc vegades campió d’Espanya a lliure.
Però la sorpresa va venir de Carles Tuset que va fer seu el títol per davant del primer dels citats. Miquel Plandolit en el seu primer campionat d’Espanya va quedar en setena plaça.
S’obria així una època magnífica per a Club Billar Mataró. Després de superar una lleugera crisi deguda a conflictes interns amb la secció de petanca, que s’havia creat quan es va fer el canvi de local, el club continuaria creixent als anys vuitanta i noranta, com veurem en el pròxim número.
