Records… núm 206
Com vam veure en el número anterior el Club Billar Mataró va tancar la dècada dels setanta amb l’organització d’un campionat d’Espanya, i amb l’objectiu d’organitzar un dia o altre un campionat d’Europa. Amb aquesta ambició va encarar la part final del segle on va recollir el fruit al seu treball amb destacats triomfs tant a escala individual com col·lectiva, i amb importants organitzacions de campionats estatals.
No va ser fàcil el progrés, ja que a l’inici de la dècada dels vuitanta es va patir una forta crisi i el club va quedar-se en només 30 socis, i fins i tot es va parlar de desaparició. No obstant això, l’any 1982 Josep Niubó va pujar a la presidència per fer-lo renéixer, amb l’ajut de directius i socis, recobrant el club, a poc a poc, els seus millors moments.
Campions de la Lliga de 2a Estatal a 3 bandes
A l’inici de la temporada 1987-88 el Club Billar Mataró va disputar el primer partit internacional enfrontant-se al Gelnhäuser Club 1962, aconseguint una extraordinària victòria guanyant totes les partides.
En aquells moments el billar anava agafant més caràcter d’esport d’equip disputant-se lligues, i Club Billar Mataró va ser inclòs per primera vegada a la lliga estatal a 3 bandes en la seva 2a Divisió. Es va debutar amb una victòria a Vigo per 2-6, i després els triomfs s’anaren succeint i Club Billar Mataró va quedar campió imbatut, amb un sol empat i nou victòries, aconseguint l’ascens a 1a Divisió. Al costat dels puntals Plandolit i De Gea, van formar quasi sempre Masisern i Marín, i en ocasions puntuals actuaren Robert i Cruz.
Per la temporada 1988-89, es va preparar la nova categoria amb un encontre internacional davant del Gelhausen alemany guanyant per 6-2. L’equip base de la nova temporada el van formar els mateixos jugadors amb més intervenció de Robert per Marín, i el campionat es disputà en un format especial, per evitar desplaçaments, amb dos partits contra el mateix rival a la mateixa població.
Club Billar Mataró va perdre els dos darrers i decisius partits a Terrassa i es va veure obligat a jugar la promoció, que va ser fatídica, ja que va caure davant del Tarragona, per l’average després de dos empats a 4.
El club va passar per una nova i lleugera crisi, fins que l’any 1991 Salvador Robert, que havia estat motor en els darrers anys es va fer càrrec de la presidència. Aquella temporada 90-91 la Federació va suprimir la categoria de 2a estatal i es va jugar la 1a Catalana, com a fase prèvia de l’estatal. CB Mataró va quedar primer de grup i va jugar la fase final quedant tercer per darrere del Billares Córdoba de Barcelona i del Sabadell, però jugant la promoció d’ascens, que es va perdre per 3-5 davant del CB Saragossa.
Club Billar Mataró equip “ascensor”
La temporada 1992-93 l’equip es va classificar per jugar la fase final catalana, i Felicià Marín, Andreu Masisern, Antoni De Gea i Josep Cruz van guanyar el Molins de Rei en semifinal i, tot i perdre davant del CB Sant Martí a la final, van anar a Fuengirola per jugar la fase d’ascens, on es van proclamar campions d’Espanya de 2a, pujant a 1a, després de derrotar el Sant Martí barceloní a la final.
La temporada 1993-94 a la Lliga Nacional van tenir presència també Garriga, Cidoncha i Robert, al costat dels que havien aconseguit l’ascens. Es va jugar contra Sant Martí, Mollet, Epic Terrassa, Sants, Regatas Santander i Coral Colón Sabadell, però es va baixar junt amb els sabadellencs.
La temporada 1994-95 es va obtenir novament l’ascens a la fase final celebrada a Casp, obtenint novament el títol estatal, amb l’equip format per Garriga, Marín, Robert i Legido, que tenia barreja d’experiència i joventut. Aquella temporada CB Mataró tenia set jugadors de 1a categoria. També es va aconseguir el subcampionat per equips juvenils de Catalunya.
La temporada 1995-96, es va iniciar amb victòria sobre el CB Barcelona amb Garriga, Legido, Benítez i Robert, a la que van seguir triomfs a Palma contra l’Escola balear i davant el Mollet. Al darrer partit es va empatar al local del CB Sants, i el CB Mataró va acabar segon amb 12 punts, a un sol del campió, que va ser el Sants, quedant a ben poc de l’ascens a Divisió d’Honor.
La temporada 1996-97 es va jugar a una dura Lliga Nacional amb Múrcia, Gandia, Barcelona, Cartagena, Ateneo Valencia, Huelva i Escola Balear, quedant penúltims i baixant novament.
S’arriba a Divisió d’Honor, amb patrocini de Chasis
Després d’una discreta temporada 1997-98, la temporada 1998-99 va començar amb la bona notícia que Chasis seria el nou patrocinador del club. L’equip format per Pau Benítez, Sergi Legido, Albert Segarra i Josep Torner, amb mitjana d’edat de 24 anys, va acabar en el primer lloc de la primera fase de la Lliga Catalana. Després va guanyar el CB Barcelona a semifinals i va aconseguir el títol derrotant a SB La Vicentina de Sant Vicenç dels Horts, amb dos empats a 4 i millor diferència de caramboles.
Gràcies a aquest triomf la temporada 1999-2000 CB Mataró va jugar a la Lliga Estatal de Divisió d’Honor, amb la gran gesta d’empatar davant del Danyell’s, on jugava el campió Dani Sànchez. Però finalment es quedà 3r del grup i no es va entrar a la fase final.
Els veterans es mantenen en bona forma
Durant aquests anys dels què hem parlat, i en l’àmbit individual, els més veterans van mantenir-se en bona forma i aconseguint bons resultats. Entre ells De Lomas va jugar la fase final del campionat d’Espanya 1982-83 a 3 bandes i va pujar a 1a categoria, Salvador Robert va arribar a la final catalana 1982-83 a “la banda” de 1a, després de superar el campió Tuset, i deu anys més tard, quan ja era president i predicant amb l’exemple, encara va quedar subcampió català 1992-93 al quadre 47/1 de 2a cat., Andreu Masisern es va proclamar campió de Catalunya 1984 de 3a a la banda i va ser el guanyador de l’acabat d’instaurar “Trofeu Grau Coll”, i l’any següent va quedar 12è en el campionat d’Espanya a 3 bandes de 1a categoria. Cal destacar sobretot a Miquel Plandolit, que va quedar 3r al campionat de Catalunya a lliure de 1a categoria i 9è a l’estatal de 1a al quadre 47/2 la temporada 1985-86, sisè al d’Espanya a lliure 1992-93, guanyant una partida en una sola entrada, 5è estatal a lliure el 1993-94, campió de Catalunya 1995-96 de 2a cat. al quadre 71/2, campió de Catalunya 1996-97 de 2a cat. quadre 47/1, 3r al campionat de 2a cat. a lliure la temporada 1998-99 i 4rt al campionat català de 1a al quadre 47/2 la temporada 1999-2000.
El mes de gener de l’any 1987 es va tornar a disputar el campionat d’Espanya de 1a categoria a 3 bandes a Mataró, amb un gran èxit organitzatiu i també esportiu, ja que Antonio De Gea, va quedar quart en el campionat guanyat pel valencià Torralba.
Sorgeixen joves valors
Però al costat dels veterans, van sorgir joves valors per donar potencial i títols al club: Rafael Salazar subcampió de Catalunya juvenil a 3 bandes l’any 1987, David de la Rosa, que després d’haver quedat campió de 3a amb 17 anys, va arribar a quarts de final del campionat d’Espanya juvenil, Pau Benítez va ser 6è d’Espanya juvenil 1995-96 a 3 bandes i campió Catalunya juvenil 1998-99 a 3 bandes, Lluís Vilaseca va quedar 2n al Campionat de Catalunya i 10è d’Espanya 1996-97 a la banda de 1a, Manel Torner 5è d’Espanya juvenil 1996-97 a lliure i al quadre 47/2, Sergi Legido va quedar sisè al campionat d’Espanya juvenil a 3 bandes 1992-93, i 4t a l’estatal juvenil 1993-94 a 3 bandes, i va tenir un èxit importantíssim quan quedà 5è d’Espanya 1997-98 a 3 bandes, quedant a punt d’anar a l’Europeu.
I sobretot l’any 1991 va sorgir la figura de Jordi Garriga que en categoria juvenil, va quedar subcampió d’Espanya al quadre 47/2 i de Catalunya a tres bandes. Després, encara en juvenils, la temporada 1993-94 va ser campió de Catalunya i 3r d’Espanya a 3 bandes i campió de Catalunya al quadre 47/2, subcampió a lliure, i ja en sènior, va quedar subcampió de Catalunya de 2a catalana al quadre 47/1. La temporada 1996-97 es va consagrar quedant finalista al Campionat de Catalunya a 3 bandes de 1a categoria, cosa que feia quinze anys que no assolia cap jugador mataroní i quedant 5è, i la temporada 1998-99, tot i ser soci del club, va fitxar pel CB Barcelona, i va quedar campió de Catalunya a 3 bandes de 1a.
Ja començaven els fitxatges en billar, però CB Mataró tenia una bona salut i afrontava l’entrada al nou segle al màxim nivell estatal, igual que ho faria una altra especialitat de la qual parlarem en el pròxim número.
