Records… núm 89
És evident que d’aficionats a la pesca per pura distracció n’han existit sempre, tant al mar com als rius, i a la nostra ciutat va sorgir una entitat que va marcar tota una pauta com a associació dedicada a aquesta activitat. Però la gran expansió de la Societat, sobretot en el tema més esportiu, va arribar amb la pesca submarina. Aquest esport no té comparació, per l’activitat i la preparació física a què obliga, per l’emoció que comporta i d’una manera especial, per l’espectacle excepcional que significa veure el fons del mar en un dia d’aigües netes, amb la seva varietat de peixos i amb el singular colorit de la flora que el pobla. I la nostra ciutat es pot considerar pionera en aquest esport…
Els primers intents d’organització dels aficionats a la pesca ja havien començat abans de la guerra civil, però aquesta va complicar-ho, i la Societat Esportiva de Pesca Marítima va fundar-se de forma oficial a principis de l’any 1947. La vitalitat de l’entitat en l’àmbit social, demostrada en l’organització el mes de setembre de 1949 dels Primers Jocs Florals Marítims i també d’un Concurs Fotogràfic sobre temes del mar, venia impulsada per dos homes: Joan Xaudaró, el primer president i Fernando Julià, vertadera ànima de la Societat.
Ja en els primers anys el control dels seus rècords era rigorós i l’any 1949 registraven com a millors marques: un congre de 6,600 kg capturat per Jaume Julià (12 anys) en pesca amb canya al llançat, i un llobarro de 4,450 kg en pesca artificial a càrrec de Teodoro Paretilla. Però com hem dit l’expansió va arribar amb la pesca submarina…
Any 1948: Primeres proves oficials
Mataró pot ser considerada com un bressol de la pesca submarina i la Societat Deportiva de Pesca Marítima tenia la primera arma fabricada a l’estat espanyol, que va ser dissenyat i fabricat a la dècada dels 40 per en Francesc Costa i Marsillach, i el principal impulsor en aquesta faceta de la pesca a Mataró va ser el veterà aficionat Joan Pera, que podríem dir va ser el mestre dels primers submarinistes.
L’any 1948 per la Fira es va celebrar a Mataró la primera prova oficial que va guanyar Isidre Sistaré de l’APS de Barcelona, però després en les següents guanyarien els mataronins Joan Pera i Josep Maria Diamant, que va ser el primer campió social, i tant ell com Joan Pera, que fou segon en una prova organitzada per l’APS, estaven considerats “entre els més destacats de la pesca submarina espanyola” segons la premsa de l’època.
Primer títol estatal per a Josep M. Diamant
I ben aviat ho va demostrar Josep M. Diamant, quan a finals d’any es va proclamar Campió d’Espanya, capturant una rajada de 23,800 kg, una marca que suposava el rècord estatal. Aquell mateix any la Societat mataronina va guanyar la Copa Catalunya per equips. De Josep M. Diamant, en una altra especialitat esportiva, ja n’havíem parlat en els Records núm 13.
Els submarinistes mataronins proliferaven i les competicions anaven augmentant, això sí, sempre amb la donació dels peixos capturats a l’Hospital, mai amb afany de lucre.
Cal remarcar l’obtenció en aigües mataronines del rècord estatal d’immersió a càrrec del submarinista barceloní Gimbernat, el mes de març del 1954, enfonsant-se fins a 68 metres, en un fet que va ser un esdeveniment a nivell estatal. Els submarinistes locals varen col·laborar en la complicada realització de la mesura, i Josep M. Diamant també va establir una marca important arribar fins als 55 metres de profunditat, i això el portaria a estar entre els millors esportistes mataronins en la primera edició de la “Festa de l’Esport” celebrada el gener de 1955.
Col·locació de l’escultura de Les Santes al fons del mar
El 28 de juliol de 1955 es va produir un fet de caràcter social però vinculat al submarinisme. La ciutat de Mataró es va revolucionar per la col·locació de l’escultura de les Santes Juliana i Semproniana al fons del mar, allà on hi havia la coneguda boia de Mataró. Per col·locar la peça de més de 400 kg esculpida per Jaume Arenas va ser necessària la participació de particulars, pescadors, mariners, militars, eclesiàstics, administració i entitats culturals que van secundar, de manera desinteressada, la campanya orquestrada per la delegació local del CRIS (Centro de Recuperació e Investigaciones submarinas). L’ esdeveniment, que va paralitzar la nostra ciutat durant la celebració de la festa major, va néixer de la passió marinera de dos amics, Josep Maria Diamant Montañés i Jaume Arenas Clavell que van idear aquest acte fundacional de la delegació del CRIS a casa nostra. Després de molts mesos de treball i esforços, un temporal de garbí va estar a punt d’espatllar aquella festa que tantes anècdotes ens ha deixat i que tants mataronins encara recorden avui.
Pel que fa a l’activitat esportiva, la part final de la dècada dels cinquanta va oferir grans resultats per als submarinistes mataronins. JM Porta, Joan Dalmau, Andreu Porta i Josep Espiell, tingueren una lluïda actuació en els campionats de Catalunya de 1955, ocupant els llocs del tercer al sisè.
Dalmau, Diamant, Espiell i Moulines estigueren presents als Campionats d’Espanya de 1956, on el primer va ocupar el vuitè lloc, i va ser seleccionat per anar amb l’equip espanyol a Còrsega per participar en els Campionats d’Europa.
Joan Dalmau va obtenir el títol de Campió de Catalunya de 1957, en una prova on Moulines va ser quart, i posteriorment en els campionats d’Espanya, va obtenir el títol estatal, i novament va ser seleccionat per anar amb la selecció estatal, que es va classificar en cinquè lloc al Campionat d’Europa celebrat a Iugoslàvia.
L’any 1958 Desideri Sedó i Diamant van ser els més brillants classificant-se per als campionats estatals, però en l’àmbit local el campió va ser Josep Espiell.
Constitució de l’SPAS
El 14 de febrer de 1959 es va constituir la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques, l’SPAS Mataró, que va tenir en la persona de Josep Maria Diamant el seu primer president. D’aquesta manera s’independitzava de la Societat Deportiva de Pesca Marítima. Tot i ser el president, Diamant continuava plenament en actiu i el mes de setembre amb l’equip de Catalunya es va proclamar campió d’Espanya per equips. Durant uns anys el nivell va anar baixant, almenys pel que fa a les bones classificacions en els campionats regionals i estatals, fins que l’any 1963 va començar a destacar la figura d’Alejandro Roca, proclamant-se campió local.
Alejandro Roca entre els millors d’Espanya
Nascut a un poble de Castelló, Alejandro Roca havia arribat a la nostra ciutat l’any 1954 per fer el servei militar i es va casar amb una mataronina, establint-se aquí, i fa agafar afició per la pesca submarina. L’any 1965 va guanyar el Trofeu dels Jocs Esportius de Barcelona, sorprenent les figures barcelonines que en aquells moments estaven entrenant a un nivell molt superior al que es podia arribar aquí.
En els Campionats de Catalunya el més destacat va ser el polifacètic Guillermo Garcia (havia practicat diversos esports), classificant-se per anar a Palma de Mallorca per als Campionats d’Espanya, on malauradament va ser suplent.
L’any 1966 Alejandro Roca va aconseguir un esplèndid tercer lloc als campionats de Catalunya i ell sí que va poder participar en els Campionats d’Espanya a Cartagena, on va assolir el setè lloc individual amb 26.600 punts, en un campionat dominat per una gran figura com el mallorquí Gomis que va sumar 131.000 punts (1 per gram i 500 punts per cada peça). Després d’una fluixa primera jornada, Roca va capturar un mero de 20 kg i això el va catapultar cap als primers llocs, col·laborant al segon lloc per equips de Catalunya.
L’any 1966 l’entitat mataronina va començar a rebre el suport de la firma “Piz Buin” i durant molts anys en les dates de la Fira, es va celebrar el Trofeu que portava el seu nom en aigües mataronines. El primer guanyador va ser Sadurní (Montjuïc), el segon va ser Jaume Floriach (any 67) i el tercer va ser Roca (any 68).
Aquell mateix any Roca va ser cinquè al campionat català, en el qual es van establir categories, entrant en la 1a categoria, a part de Roca, Guillermo Garcia i Rafael Sànchez. A La Corunya, Alejandro Roca, va repetir el seu setè lloc en els campionats estatals.
Natació amb aletes
L’any 1968 va destacar la introducció d’una nova secció, la de natació amb aletes, que va tenir una durada curta, i on va destacar el nedador Fernando Cardenal que es va proclamar campió d’Espanya a la piscina Sant Jordi, i amb un temps de 18:47.8 en els 1.500 metres va establir un rècord estatal absolut.
Pel que fa a la pesca submarina Roca va ser 6è en els campionats catalans i per tercera vegada va anar als estatals, en aquesta ocasió a Ceuta, on va ser 14è.
L’any 1969 el guanyador del Trofeu Piz Buin va ser Miquel Gil, un altre nom que entraria a formar part amb lletres d’honor del club mataroní, sobretot per la seva dilatada tasca directiva en la Federació Catalana, en la qual arribaria al càrrec de vicepresident, com havíem parlat en el número anterior.
Dècada de transició
La dècada dels setanta i el començament de la dels vuitanta, va ser de transició, amb nou canvi de president l’any 1972, en la persona de Ramon Freixas, però amb Octavi Nonell d’ànima del club, mentre que Josep M. Diamant va ser nomenat president honorari. Però hi havia ganes de fer coses noves com ho demostren la creació de la secció d’escafandrisme i l’inici de cursets d’aquesta especialitat, i la inauguració l’any 1976, d’un local social propi, que fins aleshores estava al Bar Europa, i que es va establir a l’Avinguda del Maresme.
En aquella època cal destacar que Anna Maria Claus, filla de Joan Claus, un dels socis fundadors, i Rosa Maria Bone, van ser de les primeres dones en practicar aquest esport a Mataró.
També el Club Nàutic va crear secció de pesca submarina, amb captació de veterans submarinistes, entre ells Alejandro Roca que va guanyar l’any 1976 l’últim Trofeu Piz Buin que es va disputar, i Joan Sadurní que aquell mateix any va quedar en setè lloc en els Campionats de Catalunya.
L’any 1978 el Trofeu organitzat per l’SPAS va passar a denominar-se “Trofeu Ciutat de Mataró”, mentre que el Club Nàutic Mataró organitzava el “Trofeu Roger d’Or”, que l’any 1979 ja es va suspendre per falta de participants.
En l’àmbit competitiu les millors classificacions en els Campionats de Catalunya, foren el vuitè lloc de Josep Gil l’any 1975, el sisè de Joan Serra l’any 1979, el sisè de Jaume Ferrer l’any 1980 i el cinquè de Joan Serra l’any 1982. En els Campionats d’Espanya de parelles Serra i Ferrer van obtenir el desè lloc l’any 1980, un any en el qual Ferrer, Serra, Roig i Imbert tenien plaça a la 1a categoria.
L’any 1982 Josep Sabaté va ocupar la presidència, i a poc a poc l’SPAS va anar pujant el seu nivell, com ja vam veure en el número anterior, fins al seu moment culminant viscut l’any 1994.
D’aquest esport, del que hem parlat en els dos últims números, hi ha qui n’hi diu pesca submarina i qui n’hi diu caça submarina, i també de la caça prové un dels esports més antics de la nostra ciutat i dels seus orígens en parlarem la setmana vinent.
