Records… núm 288
Mataró sempre ha estat atenta a l’arribada de nous esports i quasi sempre han acabat sorgint equips a la nostra ciutat. En aquest capítol dles Records, en canvi, parlarem d’un esport que no ha tingut tanta sort, i d’un altre que va tenir un pas efímer.
El naixement del rugbi
Mentre s’anava desenvolupant el futbol a Anglaterra, diuen que allà per l’any 1823 a la localitat de Rugby un jugador, William Webb Ellis, va agafar la pilota amb les mans i va començar a córrer cap a la porteria contrària, mentre els altres intentaven aturar-lo. La llegenda diu que així va néixer un esport nou, el rugbi, l’objectiu del qual era plantar la pilota darrere la línia i on els jugadors es podien fer els anomenats “placatges” per evitar-ho. L’any 1860 ja hi havia nombrosos clubs i van néixer les primeres regles del nou esport, que va començar a prendre notables diferències amb el futbol com era sobretot el fet de jugar-se amb una pilota ovalada.
L’any 1929 es juga un partit de rugbi a Mataró
A Catalunya el primer club es va fundar a Sant Boi de Llobregat l’any 1921 i va ser la UE Santboiana, quan Baldiri Aleu va portar aquest esport de terres franceses, en concret de Tolosa de Llenguadoc, on havia estat estudiant. L’any següent va crear-se la Federació Catalana. La Federació Espanyola va néixer quatre anys més tard.
Després L’any 1934 es funda a Paris la Federació Internacional de Rugby Amateur amb les federacions de França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia, Romania i Catalunya. Aquest fet va fer enfadar molt la Federació Espanyola, que n’havia quedat exclosa, i durant un temps aquesta última va expulsar els equips catalans de les seves competicions.
Com solia passar a la nostra ciutat, va haver-hi gent atenta l’aparició d’aquest nou esport i l’any 1929 en un festival de l’Iluro SC es va jugar un partit de rugbi entre el Barcelona i Sants que va acabar amb 33-6.
Un parell de partits amb visita francesa
No obstant això, ningú es va mostrar interessat per posar en marxa un equip a la nostra ciutat i van passar un bon grapat d’anys fins a tornar a veure rugbi a Mataró. Va ser el mes de maig de 1949 quan al camp del CE Mataró i patrocinat per la ponència de cultura de l’Ajuntament es va jugar el partit entre la Santboiana i el CAO Esperasan francès amb victòria d’aquests per 8-3, en una tarda en què també es va jugar un partit d’handbol a onze en el mateix camp, que en aquells temps lluïa una esplèndida catifa de gespa natural. Malauradament, va fer un temps desastrós i la pluja va retreure els aficionats.
El 14 d’abril de 1952 es va repetir l’intent amb el partit organitzat pel CE Mataró al seu camp entre el FC Barcelona, campió d’Espanya, i l’Eglantine St. Girondais francès que va acabar amb 13-19. Entre el nombrós públic va haver-hi reaccions diverses, però destacant majoritàriament els que no havien entès les regles d’aquest duríssim, però molt noble, esport.
Curiosament, l’any 1958 també va haver-hi una altra exhibició d’un esport que no va quallar a Mataró, com tampoc ho va fer a Catalunya. Va ser un partit de beisbol jugat entre el Pops Lloret i el RCE Espanyol amb resultat de 9-7 favorable als primers.
Interès a Esport Ciclista Mataró
Molts anys més tard, allà per l’any 1969 s’havia anunciat un partit per les Festes de Les Santes que no es va celebrar, però unes setmanes més tard van visitar Mataró un parell de directius de la Federació Catalana interessats a promocionar el seu esport. Membres d’Esport Ciclista Mataró van semblar acollir bé la idea i es mostraren interessats a formar un equip, naturalment sempre que se’ls proporcionés un camp. I va semblar que la idea prosperava, quan es van tenir els terrenys per al nou Estadi, i es va dir que s’hi faria al mig un camp de rugbi.
Però la construcció de l’estadi va anar lenta i el tema del rugbi va acabar oblidant-se durant un període molt llarg, ja fins al segle XXI. Va ser exactament fins a l’any 2008, quan va néixer Rugby Club Mataró, club que va tenir una bona activitat durant quinze anys, com tindrem ocasió de parlar-ne en un altre número més endavant.
El futbol americà aterra a Mataró
Una dècada més tard, allà per l’any 1989, un altre esport que es juga amb pilota ovalada, el futbol americà, havia fet irrupció a la nostra terra, junt amb l’allau de coses arribades dels Estats Units. El jovent va començar a aficionar-se, i a la II Lliga Catalana que es va disputar a finals de l’any 1989 ja hi havia un equip d’aquí, els Maresme Sauris, amb uns quants nois de la nostra ciutat: Dani i David Carnota, Quico Pàmies, Dani Falguera i Joan Rovira, pioners, per tant, d’aquest esport a la nostra ciutat. Aquest equip d’entrada jugava a Cabrils i la primera temporada va ser d’aprenentatge.
A primers de 1990 l’equip es va inscriure a la Super-Copa de nivell estatal i es va obtenir la cessió de l’Estadi Municipal d’Atletisme per disputar els partits, tot i que això va originar algun conflicte amb el sector atlètic, com el que va privar del primer partit contra els Boxers de Barcelona.
La setmana següent sí que es va jugar contra els Demons de Sarrià i es va obtenir la primera victòria per 57-0, compensant les pallisses patides fins aquell moment. Una magnífica organització va fer que els molts aficionats gaudissin del bon espectacle.
Ja s’havien afegit als citats abans, i dins l’amplíssima plantilla de quasi cinquanta jugadors, els mataronins Toni Garcia, Àlex Arañó, Toni Arañó, Jordi Monfort, Xavier Bertran, Jordi Pérez i Enric Reverter. El president del club era Jordi Gimeno, també jugador del Masnou, i l’entrenador era Sandro Bardino, i fins i tot hi havia un jugador americà, Todd Buskirk.
Durant les Festes de Les Santes van fer una exhibició a la plaça de Santa Anna i molta gent va quedar captivada per la força dels jugadors.
Els Sauris Maresme tenen unes temporades brillants
La temporada 1990-91 els Sauris Maresme, van jugar al camp Municipal d’Esports normalment en horari vespertí de 2/4 de nou del dissabte, i en el debut van perdre davant del Drags de Badalona, un dels equips pioners d’aquest esport a Catalunya, per 13-20. La setmana següent es va aconseguir la primera victòria en lliga a Vilafranca davant dels Eagles per 12-13, equip al qual es va tornar a vèncer a la segona volta, aconseguint la classificació per als “play-off”.
A Madrid en els vuitens de final de l’anomenat Wild Card de la lliga estatal, el Sauris Maresme va sorprendre tothom donant molta guerra als Dolphins de la capital d’Espanya i perdent per un ajustat 28-22, quan a poc del final dominaven per 20-22. Ja es deia que comptant amb algun reforç americà l’equip podria plantar cara als millors…
Eren els temps en què s’havia format els Barcelona Dragons per jugar la Lliga Mundial i aquest esport semblava agafar una gran empenta a casa nostra, almenys entre part del jovent. També a Argentona s’havia creat un equip juvenil i es va establir treball de col·laboració entre els dos clubs.
Per Les Santes es va jugar un amistós a l’Estadi amb victòria contundent sobre els Bagmonts de Manresa per 64-0.
De cara a la temporada 1991-92 molta il·lusió amb Sergi Padura d’entrenador i Andreu Díaz de preparador físic. A l’àmplia plantilla hi comptaven amb Toni Arañó, Jordi Martí, Quim Bringas, Àlex Arañó, Dani Carnota, Edu Arañó, Toni Garcia Piñuelo, Joan Rovira, Xavi Bertran, Ismael del Rio, Jordi Pérez, Marc Ruiz, Guillem Gomis, Quim Trell, David Carnota, Ernest Carretero i Ignasi Rigola com a jugadors mataronins.
Els Sauris van quedar campions de grup per davant dels Isards de Lleida, Taurons d’Horta, Rebels Sants i Wikings de Vic.
Sis dels jugadors dels Sauris van ser reconeguts dintre l’equip “all stars” i van ser Vilarroig (center), Ortega (tackle defensiu), David Carnota (free safety), Garcia Piñuelo (kicker), Bringas (half back) i Àlex Arañó (kick-off retorner).
A la segona fase van derrotar els Falcons de Salt i els Pioners de l’Hospitalet i van passar a quarts de final, on van superar els Sticks de Terrassa i van jugar les semifinals on van caure davant els potents Boxers (35-14) que després serien els campions.
La temporada 1992-93 jugant a la Divisió d’Honor es va iniciar amb victòria a Madrid davant dels Dolphins demostrant el progrés de l’equip (6-16). En la presentació a casa, jugant novament a l’Estadi Municipal, tot i que s’entrenava al camp de Vista Alegre, es va perdre davant els Boxers per 6-28. L’average va impedir entrar en semifinals, tot i haver guanyat el darrer partit als Grallers de Granollers per 28-0.
Al mes d’abril es va renovar la Junta passant a ocupar la presidència Jordi Pérez. Però això va durar poc, ja que el mes d’octubre una nota signada per David Carnota com a president comunicava que els Sauris Maresme deixaven la competició per no poder cobrir els elevats costos i no haver aconseguit un patrocinador. Deien que era una gran pèrdua per a l’esport mataroní.
El futbol americà emigra a Argentona
Com ha passat de vegades en altres esports, en desaparèixer a Mataró i haver-hi oferta a una altra població propera, la majoria de jugadors van passar a les files dels Bocs d’Argentona que a partir d’aquell moment van ser el referent d’aquest esport al Maresme. Amb aquest nom van jugar una temporada a Divisió d’Honor, baixant, i la temporada següent, la 1994-95, van aconseguir el títol de campions de 1a Catalana davant dels Falcons de Salt, obtenint el dret a jugar la promoció d’ascens a Divisió d’Honor, perdent-la a València davant del Bats. Van destacar cinc jugadors que van anar als All-Stars (Artur Sòria, Quim Perajoan, Xavier Bonilla, David Perariera i Ferriol Barbena), alguns d’ells de Mataró.
Un parell de temporades després l’equip es va anomenar Maresme Wilks, després Argentona Wilks, per tornar finalment a Argentona Bocs. Però, tot i que a les seves files hi havia mataronins, ja no van tornar a jugar a Mataró, on sí que es va jugar la final de la Lliga Catalana l’any 1999, de la qual els Wilks van quedar fora en perdre a semifinals.
