IluroSport » El CE Mataró de bàsquet femení desapareix, quan era el tercer equip estatal (1977)

El CE Mataró de bàsquet femení desapareix, quan era el tercer equip estatal (1977)

Records… núm 165

En el número anterior parlàvem de com va patir l’equip masculí del CE Mataró de bàsquet el fet de quedar-se sense espònsor, quan Ignis va decidir no continuar ajudant el bàsquet mataroní, perdent la màxima categoria estatal. L’equip femení va resistir una mica millor, mantenint-se a dalt de tot. Finalment, la secció de bàsquet de l’equip groc-i-negre va acabar patint una crisi que desembocaria en la retirada de Josep Mora de la presidència, cansat ja dels nombrosos problemes i de les grans despeses que significava mantenir els dos equips dins l’elit estatal.

1974-75: Amb Todolí a la banqueta s’aconsegueix el subcampionat estatal

La temporada 74-75 la va iniciar l’equip femení amb Joan Todolí substituint Josep Maria Solà que, després d’haver portat l’equip d’Ignis Mataró a tres títols estatals consecutius, deixava el càrrec d’entrenador per dedicar-se únicament a la tasca de seleccionador estatal. També hi havia canvis a l’equip, ja que les pivots barcelonines Mata i Guitart van reemplaçar les joves mataronines Azutzena Llobet i Pilar Rivas, que plegaven. Es va mantenir la resta de l’equip amb Famadas, Cot, Brugué, Rosell, Mas, Planas, Fradera i Olga Martínez. Les dues primeres durant l’estiu, amb Solà com a seleccionador, havien estat al Campionat d’Europa, on Espanya va acabar en 12è lloc, com havíem vist en els Records-122.

L’equip de la temporada 1974-75, sense patrocinador, amb Todolí d’entrenador, i amb Famadas, Guitart, Mas, Mata, Rosell, Cot, Olga, Fradera, Planas i Brugué, el delegat Alum i el massatgista Martínez / Foto: Ilurosport

Una gran nit europea

L’equip femení va començar la temporada amb una victòria escandalosa sobre el Medina de la Corunya (92-31) demostrant que tornaven a comptar per al títol, i ben aviat va arribar el compromís de la Copa d’Europa, que l’equip disputava per tercera vegada consecutiva, en mèrit al tercer títol obtingut la temporada anterior.

El primer rival va ser el Garant de Viena i es va perdre per 66-63 a Viena, però a la tornada al Palau amb una primera part extraordinària (41-17) va quedar tot resolt per acabar en 65-54 després d’una segona part amb moltes faltes personals. Famadas, dirigint amb mestria, i Cot (17), Brugué (15) i Rosell (12), esplèndides anotant, havien estat les protagonistes. I si això era el dijous, el diumenge següent queia el Piceff (ex-Picadero) per 67-56 i l’equip mataroní se situava líder imbatut en solitari després de sis jornades.

Però una vegada més a la segona eliminatòria de Copa d’Europa es va acabar l’aventura europea. El campió italià, el GEAS Sesto San Giovanni, va demostrar que el potencial del bàsquet italià era molt superior i amb una gran defensa es va imposar en els dos partits (38-54 i 64-37).

Imatge de l’últim partit de la Copa d’Europa jugat pel CE Mataró a la nostra ciutat, amb Mata Lluitant per un rebot / Foto: Santi Carreras

L’equip ja es podia centrar novament a la Lliga Estatal, però acusant l’esforç i els llargs viatges, el diumenge següent de la tornada d’Itàlia es va perdre a Vigo per un insòlit 60-31 davant del Celta. I en el darrer partit de la primera volta el CE Mataró va perdre a la pista del Creff a Madrid per 60-52, cedint el liderat al Piceff.

Forta derrota al pavelló del Picadero

A la segona volta les noies groc-i-negres van encadenar cinc victòries consecutives que van convertir en decisiu el Piceff- Mataró que s’havia de jugar a Barcelona. Allà l’equip de les germanes Castillo i Neus Bartran van imposar-se amb contundència per 86-47. Tot semblava apuntar que el relleu al cim del bàsquet femení estatal estava fet. El Piceff va acabar la competició amb una única derrota patida al Palau mataroní com a merescut campió. El CE Mataró va acabar assolint el subcampionat gràcies a dues importants victòries a Mataró davant del Celta (73-61) i Creff de Madrid (65-61), aquesta en el darrer partit de la lliga.

La classificació final va ser: Piceff 42; CE MATARÓ 36, Celta 34, Creff Madrid 32, Hispano Francès 24, Tabacalera La Corunya 24, Creff Girona 21, Medina Lleida 16, Medina Bilbao 15, Medina Madrid 9, Medina Corunya 7 i Telefunken Madrid 4.

Després a la Copa del Generalísimo el Mataró va tenir la mala sort de quedar emparellat amb el Piceff en semifinals. Les barcelonines van guanyar a la seva pista per 63-50, i el 59-54 del Palau va ser insuficient per passar a la final d’una competició que mai de li va donar bé a l’equip mataroní.

1975-76: Torna Solà i s’assoleix el segon subcampionat estatal consecutiu

L’estiu va ser mogut: Josep Mora no es va presentar a la reelecció, la presidència va acabar recaient en la persona d’Àngel Llorens. Joan Todolí es va fer càrrec de l’equip sènior masculí que havia baixat a la 2a Divisió i Josep M. Solà va tornar a fer-se càrrec d’un equip femení, que sentia en aquells moments una gran pena per la mort de Rafel Alum, que havia estat el delegat de l’equip en els darrers anys.

També es va confirmar que l’equip femení, que havia de tornar a jugar a Europa, comptaria amb el patrocini de la firma Famosette, i això permetia reforçar-lo una mica en l’intent de recuperar el tron estatal, i van arribar quatre jugadores que havien estat internacionals júniors a les ordres de Josep M. Solà: l’andalusa Sierra Martín, la madrilenya Conchi Navío, la gallega Carmen Fraile i la barcelonina Natàlia Balagué, que van formar una plantilla potent al costat de les “veteranes” Famadas, Olga, Brugué, Cot i Mata.

L’equip del CE Mataró Famosette de la temporada 1975-76/ Foto: Ilurosport

La primera jornada va portar un partit clau a la pista del Picadero, que portava el nom d’Evax, el seu nou patrocinador. Les mataronines van fer un bon partit perdent per un ajustat 53-46, que donava esperances de cara a la temporada, sobretot quan a la segona jornada es va derrotar el Creff de Madrid per 56-45.

Després es va rebre un cop una mica inesperat a la primera eliminatòria de la Copa “Liliana Ronchetti”, que substituïa a la Recopa, on les neerlandeses del Vasgoed Strijen van tallar les ales del Mataró Famosette, superant-lo allà per 79-67 i aquí per 50-58. En el partit de tornada les mataronines van començar molt bé i havien remuntat l’eliminatòria als 15′ (25-13), però aleshores les dels Països Baixos van posar-se en zona i el llançament a distància de les locals no va entrar.

Després a la lliga les ensopegades a la pista del Tabacalera de la Corunya, del Celta, del Creff de Madrid i davant del Picadero Evax a casa, van enviar l’equip fins a la quarta plaça. Però un bon final de campionat amb quatre victòries consecutives, una de molt important davant del Celta per 69-38, superant l’average de les gallegues, va permetre que el Mataró Famosette revalidés el subcampionat de lliga.

La classificació va quedar així: Picadero Evax 40, CE Mataró i Celta 32; Creff Madrid 30; Hispano Francès 28, Tabacalera La Corunya 27 (ben igual que la temporada anterior en aquests set primers llocs), Medina Lleida 26, Hispano Italia 21, Medina Bilbao 14, Almudena Madrid 10, Medina Madrid 4, Creff Girona 4.

Núria Llobet juga l’europeu júnior

Carmen Fraile, que va ser la tercera màxima encistelladora de la lliga, va jugar amb la selecció estatal que dirigia Josep M. Solà, i també la jove mataronina Núria Llobet va ser cridada a la selecció júnior, participant al Campionat d’Europa on va assolir el desè lloc. En una altra faceta del bàsquet, en l’àmbit internacional destacava el mataroní Carles Bagué amb moltes actuacions amb les quals veia premiada la seva dilatada tasca en el món de l’arbitratge.

La plantilla del sènior i del júnior a la presentació / Foto: Ilurosport
Tercer lloc al campionat català júnior

La Núria Llobet, que ja havia debutat amb el primer equip, formava part d’un molt bon equip júnior del CE Mataró Famosette, al qual veiem a la foto de més amunt junt amb el primer equip. Aquest equip va obtenir el tercer lloc al campionat català, per darrere de Hispano Francès i Liceo Italià, amb Rosa Maria Sierra com a entrenadora i una plantilla on, a part de Llobet, destacaven Prat, Gubau i Ametller, i que completaven Nogueras, Torres, Zurdo, Cruz, Clemente, Torrentó i Albarracín.

1976-77: Participació a Europa, tercer lloc estatal… i desaparició

De cara a la temporada 1976-77 va haver-hi nous fitxatges amb les incorporacions de la bilbaina Ruth Epalza i de la corunyesa Marga Sànchez Candamio, jugadores internacionals encara en edat júnior, i de la gironina Dolors Iglesias, que junt amb Famadas, Olga Martínez, Balagué, Fraile, Mata, Cot i les joves Núria Llobet, Montse Prat i Gubau formaven la plantilla d’un primer equip en el qual tornaven a dipositar-se moltes esperances.

Un bon inici (80-53 davant del Sant Sebastian) va precedir un Picadero Evax- Mataró, on les barcelonines van demostrar que el seu potencial era superior i es van imposar clarament (75-54).

A la nova participació a la Copa Liliana Ronchetti, amb la qual el club, amb un gran sacrifici econòmic, premiava la tasca amateur de les seves jugadores, es va caure novament en la primera eliminatòria davant de l’equip belga de l’Aalst Cocri, que es va imposar a la seva pista clarament per 78-55, fent inútil la posterior victòria de les groc-i-negres a Mataró (76-72).

Les jugadores del CE Mataró (amb xandall negre) amb les belgues de l’Aalst Cocri, en l’últim partit de competició europea jugat pel CE Mataró / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

A la lliga, l’equip va mantenir-se entre els primers, però la derrota a Vigo (71-46) i després a casa davant del PIcadero Evax (33-45) va allunyar tota esperança. El títol va ser per al Celta de Marisol Paino que se’l va emportar derrotant l’Evax, i el va ratificar a Mataró (60-71). Ja a la jornada final del campionat les mataronines van guanyar a la pista del Creff per 59-62 i van aconseguir el tercer lloc.

La classificació final va ser aquesta: Celta 44, Picadero Evax 36, Mataró 34 (només amb cinc derrotes, quatre davant de les dues primeres), Creff Madrid 24, L’Oreal Madrid, Hispano Francès, San Sebastián i Tenerife 20, Tabacalera la Corunya 18, Medina Lleida 12, Hispalense Sevilla 8 Alcoi 4.

Aquest magnífic tercer lloc va ser l’última classificació de l’equip mataroní a l’elit estatal on hi portava ni més ni menys que dotze temporades consecutives. L’ajut del patrocinador ja no era suficient i el club va dir prou, donant prioritat a l’equip masculí, que havia recuperat la plaça a la 1a Divisió. L’equip sènior femení del CE Mataró ja no iniciaria la temporada 1977-78…