IluroSport » Ignis deixa el bàsquet del CE Mataró sense patrocinador i el primer equip baixa a 2a (1975)

Ignis deixa el bàsquet del CE Mataró sense patrocinador i el primer equip baixa a 2a (1975)

Records… núm 164

En el número anterior parlàvem de la forta vinculació del nom Spà amb l’hoquei patins de Mataró, però un altre membre d’aquella família va decidir portar els seus passos esportius cap a un altre esport. Durant uns anys, en la dècada dels setanta del segle XX, el nom d’Ignis va anar associat al de la secció de bàsquet del CE Mataró i fins i tot s’havia parlat que volien arribar a situar l’equip al nivell d’aquell Ignis de Varese que jugava les finals europees, però aquest interès es va anar perdent i el bàsquet de CEMataró es va quedar sense patrocinador. En aquells temps un bon puntal de l’equip mataroní era el jove Quique Spà, que va ser cridat a la selecció estatal júnior…

Sense espònsor i amb canvis

La temporada 1973-74 (Veure Records 101 i Records 122) havia acabat amb la permanència d’Ignis Mataró a la 1a Divisió Estatal masculina després de superar una promoció contra el Castilla de Valladolid, i amb l’equip femení com a campió de lliga estatal per tercera vegada consecutiva.

Tanmateix, durant l’estiu va arribar una notícia molt dolenta per al futur del club: Ignis deixava de patrocinar l’equip del CE Mataró de bàsquet. La secció, que presidia Josep Mora, es quedava sense patrocinador i amb un alt pressupost per cobrir.
Els entrenadors Carles de Nadal i Josep Maria Solà van deixar els primers equips, el primer per tornar a la base i el segon per dedicar-se a la seva tasca de seleccionador estatal, i també quedava en llibertat Earl Beechum el que havia estat el primer estranger de la història del CE Mataró. El bàsquet mataroní d’alt nivell quedava penjant d’un fil…

No obstant això la Junta Directiva que presidia Josep Mora, i tenia a Andreu Cabot com a motor, va treballar a fons i pel que fa a l’apartat masculí es va contractar com entrenador a Vicente Sanjuán, el que havia estat durant molts anys jugador del FC Barcelona, com a substitut de Beechum va arribar Toni Jenkins, i l’aler Losmozos va substituir Joan Gudayol, que deixava la pràctica del bàsquet. De l’equip de la temporada anterior continuaven el veterà pivot Alfonso Martínez, el gallec “Pololo” Cobián, i el completaven els joves mataronins Quique Spà, Puig, Masferrer i Pérez, i els també joves De Miguel i Montoro vinguts de Burgos i Jaén per defensar el bàsquet mataroní.

La plantilla inicial de la temporada 1974-75 amb Alfonso Martínez, De Miguel, Cobián, Jenkins, Montoro (drets); Masferrer, Spà, Puig i Losmozos (ajupits) / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Fluixa primera volta

Tot semblava haver-se arreglat i el CE Mataró enfocava la temporada 1974-75 amb il·lusió. I aquestes esperances es van confirmar en el partit d’inauguració de la temporada en què el CEMataró va derrotar per 91-87 al Palau a tot un Olimpic d’Antibes, un dels més potents equips del bàsquet francès.

En el primer partit de lliga el calendari va portar l’equip mataroní a la pista del campió, el Reial Madrid. Els homes de Sanjuán van fer un inici esplèndid (12-17 als 10′) que tot el que va fer va ser “picar” als Luyck, Rullán, Corbalán, Walter Szerbiack, etc… que van acabar guanyant per 115-74.

I per si no fora poc en el segon partit el calendari portava l’equip mataroní a la pista del Joventut de Badalona, on jugaven els mataronins Filbà i Ametller al costat de Santillana, Estrada i Josep Maria Margall, que molts anys més tard seria tècnic de la UE Mataró. Davant les càmeres de TVE es va jugar una bona primera part (52-51), però també amb esfondrament al final (100-83). La primera victòria va arribar contra l’Hospitalet a la tercera jornada (79-75).

No obstant això, a la cinquena —després d’haver rebut una altra pallisa al Blaugrana per 106-67—, el Manresa d’Antoni Serra, Joan Martínez i Tarruella va guanyar aquí per 82-88 deixant l’equip mataroní a la cua, i amb uns nervis que van provocar que els àrbitres fossin agredits una vegada acabat el partit, cosa que tot i haver-se produït lluny del Palau va comportar una forta sanció al club.

En aquest partit jugat contra el Manresa, en dia de tempesta, es va produir una de les anècdotes més curioses viscudes en al Palau d’Esports. El partit ja havia començat amb una hora de retard per tall del subministrament elèctric i quan s’havia posat en marxa una gotera sobre una de les ampolles va complicar la continuïtat del partit. Qui ho va solucionar? El popular conserge Emilio que jugant-se el físic va penjar una galleda amb una corda de les bigues del Palau i va impedir que l’aigua arribés al parquet. La gran ovació de la nit, després que inicialment tothom s’ho hagués agafat rient, va ser per a ell.

El conserge Emilio va ser protagonista / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

L’esforç dels jugadors en els partits de casa, amb victòries sobre Aguilas de Bilbao (90-70), Pineda (80-79) no van servir de massa, ja que a fora es perdia tot i a més en el darrer partit de la primera volta, ajornat en el seu dia perquè els madrilenys havien tingut boira a l’aeroport, l’YMCA de Madrid es va emportar els punts (88-89) deixant l’equip mataroní en zona de descens junt amb el Pineda.

Una pallissa a Pineda envia l’equip a 2a

Jenkins en el partit contra el Real Madrid / Foto: Ilurosport

En acabar aquest partit el rendiment d’un apàtic Alfonso Martínez va provocar que la directiva li donés la baixa, possiblement per reduir despeses. El Mataró es quedava amb un equip molt curt d’efectius, i davant del Real Madrid es va fer un bon partit amb les grades plenes, però caient per 81-98. No obstant això, en el següent partit a casa davant del Joventut de Badalona, els jugadors van demostrar les seves possibilitats guanyant per 79-75. Amb Spà com a director del joc i conservant la possessió magistralment en el tram final davant la pressió badalonina, amb Jenkins i Losmozos molt bé en el llançament exterior i amb Cobián decisiu com sempre amb les seves penetracions, es va aconseguir una victòria que podia ser clau.

Però no ho va ser perquè en el partit següent a l’Hospitalet, en el qual el Mataró es jugava gran part de les possibilitats de permanència, l’equip groc-i-negre va caure estrepitosament (90-64). Després fins al final dues victòries més a casa sobre Estudiantes (84-81) i Bascònia de Vitòria (80-59) semblaven donar esperances d’eludir el darrer lloc.

Tot s’havia de decidir en l’antepenúltim partit a Pineda, però allà els mataronins a fora baixaven molt i van tornar a encaixar una severa derrota per 105-73. Amb aquest resultat els pinedencs van superar l’equip mataroní per basket-average enviant el CE Mataró a la 2a Divisió després de quedar l’última plaça.

Al final el Reial Madrid va ser el campió de la temporada 1974-75 amb 40 punts, per davant de Barcelona 38 i Joventut de Badalona 33. Molt més endarrerits Ymca (22), Manresa (21), Cercle Catòlic Badalona (20), Estudiantes i Bascònia (16), Hospitalet i Aguilas (15) i Pineda i Mataró (14). Un sol punt (en aquell temps valia l’empat) en aquell partit perdut davant l’Ymca per la mínima, hauria servit per salvar l’equip mataroní.

Promoció inesperada sense èxit

Si el descens havia caigut com una punyalada, durant l’estiu es va produir un raig d’esperança amb la retirada de l’equip de l’YMCA madrileny, que amb la seva victòria a Mataró per la mínima havia estat un dels “causants” del descens mataroní. La Federació va organitzar cuitacorrents una promoció entre el CE Mataró, el Nàutico de Tenerife i el Granollers. Es va celebrar a Madrid, però allà el Mataró, ja sense americà, va empatar a 81 amb el Granollers i va caure davant del canaris per 87-79, que així van retornar a la màxima categoria estatal.

Sisè lloc estatal dels juvenils

Coincidint amb aquest descens, l’equip juvenil del club, que entrenava Carles de Nadal, va quedar tercer al campionat català i després va obtenir un esplèndid sisè lloc a la fase final del Campionat d’Espanya per darrere de Barcelona, Estudiantes, Vallehermoso, Madrid i Joventut. Formaven l’equip Buch, Graupera, Regadera, Puig, Prat, Terrados, Delarica i Armengol.

Un intent de Lliga Europea professional passà pel Mataró

Durant aquella temporada va haver-hi un intent de fer una Lliga Europea Professional, que organitzaven des d’Estats Units amb normes NBA i amb cinc equips formats per jugadors dels Estats Units. Inicialment hi havien de jugar el Catalan Estels i el Madrid Superstars, però la cosa va acabar amb una fusió que portè el nom d’Ibèria Superstars. Els propietaris eren Allan Becker i el periodista barceloní Carles Pardo. La principal figura era Jeff Halliburton, cosí de Julius Erving, i l’entrenador era un jove Del Harris, que més endavant a finals dels anys noranta entrenaria als Lakers, en els primers anys com a professional de Kobe Bryant. Els altres equips eren d’Israel, Munic, Suïssa i Bèlgica.

Imatge del partit Ibèria Superstars- Swiss Alpines jugat al Palau d’Esports de Mataró / Foto: Hemeroteca “El Mundo Deportivo”

El dilluns 3 de febrer del 1975 el Palau va rebre el primer partit en territori estatal d’aquesta competició amb l’equip Ibèria Superstars enfrontats als Eagles de Munich, que van acabar guanyant per 106-107. Després vindrien també els Swiss Alpines, amb victòria “local” per 103-93. No obstant això, el públic no respondria a aquell intent de portar els professionals americans que no entraven a l’NBA a la nostra terra, i el projecte es moriria ràpidament. De fet s’havien previst 40 partits per a cada equip i no es va arribar a 30, i no hi va haver una segona temporada…

Un gran equip júnior de l’Esportiva… que va guanyar al Barça, que no va encaixar bé la derrota

Pel que fa a l’altre equip de la ciutat, l’Esportiva, que presidia Pere Bravo, va jugar a la 3a Divisió Estatal conservant la categoria còmodament després de quedar en vuitè lloc en un grup de 14 equips que va dominar el Castellar, que va pujar a 2a Divisió. L’entrenador era Sebastià Soler i a l’equip formaven Fors, Vidal, Ferrer, Carbonell, Rigau i els jugadors de l’equip júnior.

L’equip júnior de l’Esportiva que va derrotar el Barça la temporada 1974-75 / Foto: Ilurosport

En la categoria júnior l’Esportiva tenia un gran equip que també dirigia Sebastià Soler, amb Pera, Jiménez, Gimeno, Ortega, Serra, Fernàndez, Salazar, Genisans, Garcés i Mateo. Van quedar campions de grup, i a la fase final, que es disputava en un grup de cinc equips, van derrotar sorprenentment el FC Barcelona per 78-77.

Després van patir una jugada molt antiesportiva dels blaugrana, que es veu que no van pair bé la derrota a Mataró. En l’últim partit van deixar remuntar-se un 62-36 davant del CC Badalona, fins acabar en 62-57, per tal que l’average el triple empat entre badalonins, blaugrana i mataronins en el segon lloc del campionat deixés fora del campionat d’Espanya als groc-i-morats, que van acabar en quart lloc. La indignació només va servir perquè la Federació multés al FC Barcelona, i que aquest club destituís el seu entrenador. Ja sense ell, el FC Barcelona va quedar campió d’Espanya, superant el Joventut de Badalona, que havia estat el campió català.

Al final de la temporada, com a consol, aquest equip júnior de l’Esportiva va guanyar la Copa Presidente jugada entre els equips júniors de la 3a Divisió Estatal, superant a la final al Calella.

Josep Pera… i Antoni Serra, cinquè lloc a l’Europeu juvenil

També cal dir que Josep Pera va ser cridat a la selecció estatal juvenil pel mataroní Antoni Serra que n’era el seleccionador. Va disputar el campionat d’Europa aconseguint una esplèndida cinquena plaça.

Antoni Serra i Josep Pera / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

El fet de trobar-se sense patrocinador havia repercutit lògicament en la marxa de la secció de bàsquet del CE Mataró que es veia abocat a un descens de l’equip masculí. En el pròxim número veurem com va evolucionar la marxa de l’equip femení.